Era dimarts, però era festiu a Catalunya on celebràvem la nostra Diada
Nacional i per tant, no havia anat a treballar. Com tan d’altres diumenges i
festius, havíem anat a dinar a casa del meus pares a la Galera. En obrir el
televisor (crec recordar que hi havia posada la Primera), estaven donant la notícia
del primer avió que s’havia estavellat a la primera de les Torres Bessones de
Nova York. En aquells primers moments, tot era confús ja que encara no sé sabia
si era un atemptat o un simple accident. Mentre la locutora donava els detalls
que es coneixien sobre el primer impacte (l’atemptat se va produir poc
abans de les 3 de la tarda) i sortien imatges en directe del lloc, es va poder
veure el segon avió encastar-se a la segona torre. Ja no hi havia dubtes: era
un atemptat! El meu comentari va ser: Riu-te’n
dels atemptats de la ETA!
Mai un atemptat o part d’un atemptat (si atenem que va ser doble) havia
estat retransmès en directe davant de tanta audiència. Hi va haver qui, fins i
tot, va dir que estava previst de que fos així per aconseguir un efecte més
terrorífic.
Sigui com sigui, aquella va ser la notícia que va marcar el dia, tot i que
a la tarda, després d’haver dinat, ens havíem de desplaçar a la veïna població
de l’Ampolla on hi havia convocada una manifestació per part de la Plataforma en
Defensa de l’Ebre.
Tot just dos dies abans, diumenge, la PDE s’havia manifestat a Brussel·les,
la capital de la UE, per mirar d’aconseguir el màxim ressò internacional a la
greu amenaça que significava per al territori l’aprovació del Pla Hidrològic
Nacional promogut pel govern espanyol que encapçalava el popular José Maria Aznar. Alguns dels manifestants més valents que
havien anar a Brussel·les, en retornar, no van voler perdre’s la manifestació
de l’Ampolla pel simbolisme que aquesta tenia.
Efectivament, després de dinar i quan encara no ens havíem recuperat de
l’ensurt, vàrem anar fins a l’Ampolla, la casa de Francesc (Paco)
Sancho, nomenat pel govern català delegat a les Terres de l’Ebre. Sancho,
alcalde de l’Ampolla, juntament amb Roig, l’alcalde d’Amposta, Pallarés,
l’alcalde del Perelló i d’altres polítics territorials de CiU i del PP com Joan
Bertomeu, alcalde de Deltebre, ignorant el clam de la gent d’aqui, estaven a
favor de que l’aigua de l’Ebre se’n anés lluny de la seva
conca per a regar caps de golf i macrourbanitzacions...
La concentració va ser davant mateix de la seu de l’ajuntament ampollero,
però com era d’esperar Sancho no estava ni se’l esperava... Per tant, no va
poder escoltar les consignes i els crits de la gent (alguns pujats de to i
dirigits cap a la seva persona)
Després de recórrer alguns carrers del poble, la manifestació va acabar a
la plaça del Governador González Isla, davant del port pesquer.
El colofó a la festa va ser la dansa
de les gallines que ens van oferir un grup de joves de la plataforma
perfectament abillats per a l’ocasió. El ball estava inspirat amb el personatge
local del Gallina, íntim amic i
col·laborador de l’alcalde Sáncho i que uns fets ocorregut uns mesos abans
(pintades anònimes amenaçant a l’alcalde per a culpar-ne als membres de la
plataforma local i que finalment es van atribuir a quest personatge) l’havien
catapultat fins el primer pla de la polèmica. Sobre aquests fets se’n va fer
ressò fins i tot el Periódico de Catalunya (26 de març de 2001), un diari que
no té per costum publicar massa notícies relacionades amb les nostres
comarques.
