TRANSPARÈNCIA! O TRANSPARÈNCIA?

Avui, la Generalitat de Catalunya estrena una pàgina web sobre la transparència. A manca de poder presentar els pressupostos o un balanç positiu sobre la gestió de govern, ha trobat una alternativa per a distreure a l’opinió pública. Mentre es parla de la pàgina web, no es parla, per exemple, de les retallades i els acomiadaments que pateixen els seus treballadors.

No tinc fonaments per a jutjar si el govern català és un model o no de transparència. Em manca informació al respecte. Però és evident que els dos partits que conformen el govern i la federació nacionalista, s’han vist implicats en casos de corrupció política. Per tant, fins ara, de transparència més aviat poca.

Permeteu-me que sigui escèptic. Amb bones intencions no en tinc prou, necessito fets contundents que em demostrin que, veritablement existeix una voluntat ferma de regeneració i això passa per un procés de canvi polític que afecti, de moment, a les persones. Tots aquells que han estat imputats o que plani sobre ells la més mínima l’ombra del dubte, haurien de plegar voluntàriament i marxar cap a casa. Cosa que, evidentment no faran, com tampoc acceptaran que eren coneixedors de que el seu partit estava cometent irregularitats.

Insisteixo, el que cal és una regeneració total de la política espanyola i per extensió catalana que ha de passar, inevitablement, per un canvi de dirigents polítics per a que pugui ser, al menys, creïble. Si no es fa així, perdoneu, però ningú em convencerà que no es pugui tornar a utilitzar les mateixes velles pràctiques irregulars. 

 

TRANSPARÈNCIA! Sí, i tant!! 

 

TRANSPARÈNCIA? De moment, escepticisme! Des de fa anys el que hi sol haver és molta opacitat sobre tot amb el finançament de partits i en el funcionament d'empreses públiques vinculades a les administracions. Estem pensant en el consorci Innova? Per exemple, però de casos lligats a la sanitat n'hi ha d'altres. 

L’ENGANY DEL RAP

Finalment, el PP ha acceptat que Rajoy comparegui al Congrés per explicar el cas Bárcenas i sobre si el seu partit es va finançar il·legalment durant 20 anys.De totes maners, arriba tard, molt tard, quan ja ni els telediaris de la Sexta en parlen... 

Però no us feu il·lusions. D. Mariano una vegada més, parlarà molt i no dirà res (mira per on, m’ha sortit un apariat) Serà com l’engany del rap o sigui: No queda més remei que anar al Congrés a donar explicacions? S’hi va... Però d’aquí que digui el que la majoria de ciutadans d’aquest país volem escoltar, hi ha un abisme tan gran que no l’encerto a l’hora de calcular les dimensions.

Curiosament, dimecres, el PP va acceptar dues mocions per a que comparegui el seu cap de files i màxim responsable polític d’aquest país i encara en va tombar una tercera, la que van presentar els socialistes.

Hi ha qui ha anticipat que Rajoy disfressarà la seva compareixença amb xifres macroeconòmiques que a la pràctica no entén ningú per a no dir res sobre el que sé li preguntarà. I si respon a les preguntes (per exemple: el PP s’ha finançat il·legalment durant 20 anys?), serà per a negar-ho tot, tal i com ha fet sempre, tal i com ho fan tots els que han estat imputats per alguna cosa.

Davant d’això, serà del tot lògic que la resta de partits es donen per insatisfets i que li acabin demanant la dimissió. No ho farà, al menys fins a que li surti un marron tan gros com un toro de Miura i no pugui lidiar-lo.

Ja hi ha qui tem que la presència de Rajoy al Congrés sigui virtual. Tal i com ens té acostumats, la seva imatge sortiria a través d’una pantalla de plasma i es limitaria a llegir un comunicat tipus: Todo es falso menos algunas cosas que se han dicho en los medios de comunicación (és que cada vegada que escolto, llegeixo, dic o recordo aquesta frase, encara al·lucino, no hi puc fer-hi més) I, evidentment, sense acceptar preguntes...

Perdoneu-me (hi ho diré un cop més): En aquest país la democràcia està segrestada per una dreta rància, intransigent i hereva del franquisme que, cada dia que passa, ens va suprimint llibertats, tan individuals com col·lectives i drets. 

 

JO NO VAIG VOTAR EL PP... I TU??

RAJOY DIMISSIÓ, JA!!!  

NOMÉS 6 MILIONS?

El Jueves. Millet només és una capa de totes les que té una ceva.

El President Arturo diu que la Fiscalia acusa sense tenir proves, a Convergència per apropiació indeguda d’una mica més de 6 milions d’euros del saqueig del Palau de la Musica Catalana.    

El cas Palau (o Millet) com se’l coneix popularment, ha estat un entramat corrupte orquestrat per qui va ser-ne president de l’entitat musical Fèlix Millet en connivència amb Jordi Montull i d’altres col·laboradors necessaris. Però, quina era la procedència d’aquest diners? Segons els investigadors, la majoria eren donacions que havien fet a la Fundació Palau de la Música diverses empreses, la majoria constructores.

És molt difícil pensar que les empreses donants, com per exemple Ferrovial, ho fessin de forma desinteressada sense esperar compensacions. Casualment, Ferrovial va ser una de les empreses més afavorides per la sort al atorgar-li diverses obres al llarg i ample de Catalunya, com per exemple la Ciutat de la Justícia situada a la Gran Via de les Corts Catalanes entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.

L’obtenció de comissions per part de Convergència sembla ser que ha estat un pràctica habitual. Recordo que Pasqual Maragall va denunciar-ho en seu parlamentària i la qüestió va donar molt que parlar. Per aquell temps, persones vinculades a l’obra pública catalana em van dir que les comissions que es pagaven a CDC eren fins i tot superiors al 3% denunciat pel llavors President de la Generalitat.

Les donacions a CDC a través del Palau de la Música Catalana, significarien un perfeccionament dels mètodes emprats per al seu finançament. El que potser no s’esperaven és que els intermediaris es poguessin quedar amb molts més diners que, els presumptament pactats. Però el diner, desgraciadament és molt llépol i de tant veure’n passar pel davant, fa que t’agafin ganes d’anar-ne apartant per al teu ús personal cada vegada més.  

El tema del finançament irregular fet a través de donacions anònimes ha saltat més d’un cop a les pàgines dels diaris i se’n ha parlat sovint per diferents mitjans de comunicació, per tant, és normal que se’n parli pel carrer.

Si un fiscal acusés sense proves estaria al mateix nivell que un ciutadà normal i corrent i, per tant, podria tenir la mateixa informació a l’hora de fer-ho. Aquest fet em fa pensar que el fiscal del cas té molta més informació que li dóna un plus a l’hora de poder acusar a Convergència per haver-se beneficiat de l’espoli del Palau. Vull recordar que CDC té la seva seu central embargada de forma cautelar des de fa molt de temps, precisament per aquest tema.

I per acabar, ja sé que és fer conjetures, tots els catalans sabem que Convergència a estat sempre el partit més ric, tal com es demostra en la despesa que fa durant els campanyes electorals per posar un exemple. Cap partit ha estat mai a l’alçada de CDC a l’hora de fer campanya. A Amposta per exemple és tradicional oferir un berenar a col·lectius com els jubilats i una gran festa amb la presència dels seus líders nacionals coincidint amb el míting central.

Per tant, 6 milions em semblen una quantitat ridícula a l’hora de quantificar les inversions i despeses a que ens té acostumats el partit de Mas. 

Si voleu llegir més, mireu el Triangle.  

VAGI-SE'N SENYOR PRESIDENT!

S’explica un acudit sobre un polític que quan va morir va anar directe a l’infern. Allí, Llucifer li va donar a triar entre el foc etern o el pou de merda. El polític, intrigat, li va preguntar de que anava el pou de merda.

Llucifer li va respondre: Mira, com bé diu el seu nom, és un pou ple de merda però tu podràs treure el cap per sobre. El polític va pensar que no estava tan malament i que si la merda li arribava fins al coll, tot era qüestió de temps per acabar-se acostumant, així que va triar el pou de merda. Però Llucifer va ometre que sempre seguit hi passava un tallat a ras de la merda i, sinó volies perdre el cap, l’havies de baixat.

No sé si qui va pensar aquest acudit es va inspirar en Espanya perquè, sense dubte, tal i com estan les coses, fa temps que s’ha convertit en un gran pou de merda...

El cas Bárcenas ha posat al descobert una trama político-financera que afecta directament les entranyes del PP. De moment ja s’han sabut moltes coses, encara que tots els dirigents del PP han fet pinya per a negar-ho.

S’ha sabut que la cúpula del PP i alguns dels seus treballadors cobraven sobres amb diner negre, la qual cosa representa un frau fiscal a gran escala. A part de diners rebien altre tipus de regal com a vestits (Rajoy) o bosses de ma (Ana Mato) Aquestes pràctiques han durat dècades i, fins ara, no he vist que haguessin acabat en un determinat moment, la qual cosa em porta a pensar que encara avui (o ahir) es portaven a terme.

Com passa sempre, Rajoy, el president del PP, però també del govern d’Espanya, va preferir en un primer moment amagar-se i donar el protagonisme informatiu als seus peons. Així va sortit la seva secretaria general i presidenta de Castella la Manxa per a mirar de calmar uns ànims que estaven i estan molt encesos.

La Maria Dolores de Cospedal no va aportar res de nou. Com sempre passa en aquests cassos, ho va negat tot i va dir que se’ls acusava sense proves. Igual no considera que sigui una prova els 22 milions d’euros que es van trobar a Suïssa en comptes que havia obert el propi Bárcenas que, recordem-ho, durant molts d’anys va ser el tresorer del partit.

Jo sóc un dels qui em crec les informacions que anar traient el diari el País. Per molt que la Cospedal digui que els documents publicats són falsos, no m’ho crec. I no ho faig per una senzilla raó: només fa una setmana que van ensarronar el País venent-li una foto falsa de Hugo Chávez agonitzant. Creien que, en aquest cas, no han adoptat totes les mesures pertinents? Quina credibilitat tindria el rotatiu madrileny si també els haguessin enganyat en aquesta ocasió.

En canvi a la qui no em crec per a res és a la Cospedal. No vaig escoltar completa la seva roda de premsa, només vaig veure els fragments que va emetre TV3. De les seves paraules no es pot interpretar res. Cap novetat. Va dir que tots els càrrecs i treballadors del PP cobraven les seves nòmines amb les consegüents retencions per IRPF i seguretat social. Però no va parlar per a res dels sobres. Un sobres que suposarien uns pagaments il·lícits destinats a compensar el sou que, legalment, tenien establert. Al mafiós Al Capone se’l va condemnar per frau fiscal a manca de proves que l’inculpessin pels crims que, suposadament, va cometre.

La indignació entre la ciutadania és tan gran que, cada dia, hi ha concentracions davant les seus del PP, sobre tot la del carrer Gènova de Madrid. Entre els crits que es poden escoltar n’hi ha un que destaca:   

ESE PRESIDENTE, ES UN DELINCUENTE.     

En qualsevol altre país, un president de l’executiu que es veies esquitxat per una trama corrupta, encara que només fos per omissió, dimitiria. Però Rajoy no se’n vol anar. Deu d’esperar que la merda l’acabi per cobrir i que no calgui cap tallant per enfonsar el cap dintre d’ella.

A Internet s’han obert pàgines per recollir signatures per a fer-lo plegar. Se’n necessiten 1 milió i, en els pocs dies que fa que s’ha iniciat la campanya, ja quasi s’han aconseguit. Si tu encara no ho has fet, només cal que accedeixis des d’AQUÍ directament a l’enllaç.

RAJOY DIMISSIÓ!!  

MAS, PUJOL I L’OMBRA DEL DUBTE

Si voleu saber la meva opinió sobre el moment que ha triat el que el diari el Mundo per a filtrar l’esborrany de l’informe de la policia on s’imputa, presumptament, els presidents de la Generalitat Pujol i Mas amb comptes a Suïssa, os he de dir que, evidentment, no ha estat casualitat i s’ha fet ara per a influir en la campanya electoral catalana.

Dit això he de dir que no posaria la ma al foc per cap dels dos, o sigui, que em crec que igual Pujol com Mas poden tenir comptes en bancs suíssos.

Convergència sempre ha estat vinculada en negocis poc clars. Des de les comissions del 3 % que cobraven per l’atorgament de contractes i que va ser denunciat en una sessió del Parlament per Pasqual Maragall (sembla ser que era el 4 %), a d’altres casos com per exemple el Campeón de concessió de llicències d’ITV i on s’ha vist involucrat el Secretari General de CDC Oriol Pujol que, encara que no ha estat inculpat, sí que se’l cita al sumari com a col·laborador necessari de la trama o el més sonat de tots, el cas Palau de la Música on, segons els informes de l’Agència Tributària, el partit nacionalista s’hauria finançat de forma irregular.

No descobreixo res quan dic que el PP i Convergència són els que han rebut, històricament més donacions anònimes. Tots dos partits sempre s’han negat a reformar la llei de finançament dels partits polítics per a no haver de declarar la procedència de les donacions.

Un pregunta retòrica: Quan una empresa o persona dóna diners a un determinat partit polític, no serà que busca obtenir algun benefici a canvi?... O és què tal vegada ja l’han obtingut?

D’aquí, del finançament irregular dels partits a, al finançament il·lícit dels seus màxims dirigents només hi ha un pas. El diari el Mundo, després d’inculpar a Pujol i Mas, a l’edició d’avui també inculpa al Conseller d’Interior Felip Puig.

De Duran i Lleida (UDC) es posa en qüestió des de fa temps el tren de vida que porta: 12.000 euros mensuals d’hipoteca, residència a una suite de l’Hotel Palas de Madrid, etc. S’han de guanyar molts diners per a viure i el sou de diputat al Congrés no dóna per a tant.

Avui mateix tant Mas com Pujol han presentat una querella contra el diari de Pedro J. Ramírez. Ara bé, no espero que donin cap tipus d’explicació, al menys fins que passi el dia 25. El que desitgen és que les urnes els siguin favorables per a assegurar-se 4 anys més de poltrona i domini absolut del seu territori. Si, finalment, tal com anuncien els sondejos, guanyen les eleccions de forma còmoda, deixaran que el pas del temps faci oblidar tot aquest l’enrenou, tal i com han fet sempre.

Ara per ara només ells saben de forma fefaent si tenen o no comptes a Suïssa amb diner obtinguts de forma irregular. De ser verídiques les informacions del diari el Mundo, en veure’s descoberts, s’haurien de retirar ràpidament de la cursa electoral.

Però l’ambició d’algunes persones no té límits i com saben que els seus votants no els hi passaran factura (com també passa amb el PP), preferiran viure sota l’ombra del dubte abans que rentar la seva imatge pública.  

Per ampliar la notícia, cliqueu AQUÍ.   

EL COST DE LES COSES

3,5 milions és el cost de la fiança que té que dipositar CDC com a responsables polítics subsidiaris del “Cas Palau” (o Millet) Encara que Francesc Homs digués que les proves que tenen contra el seu partit són “febles”, el cert és que la pròpia Agència Tributària ha trobat evidències clares de finançament irregular per part de Convergència. No crec que tinguin cap contratemps per a pagar aquesta xifra. Si no disposen d’una quantitat tan elevada, segur que la poden aconseguir en un espai curt de temps.
Parlant de Francesc Homs, el portaveu del govern, ahir va titllar de “macarra” al ministre Montoro durant una entrevista a Catalunya Ràdio . El portaveu del PP al Parlament, l’Enric Millo li va demanar la dimissió, mentre Duran i Lleida va intentar treure-li ferro al tema. Quin cost  haurà de pagar? Evidentment cap, zero!  

Qui la va cagar de veritat (perdoneu per l’expressió) van ser els diputats socialistes catalans del Congrés. Van votar a favor del corredor ferroviari central juntament amb la resta dels diputats socialistes i el grup del PP. Ràpidament, Francesc Vallès, el coordinador parlamentari, va fer una piulada a Twitter demanant perdó per l’erada i qualificant-la de “lamentable”. Al meu parer no va ser una errada, va ser allò que se’n diu “disciplina de vot”. Votar una altra cosa hauria significat una multa. És un fet evident. Si tenim en compte que no només van votar-hi a favor els socialistes catalans, també els valencians i els murcians (i ningú n’ha parlat) i que, segurament, com els catalans, també volen el millor per als seus territoris (o al menys això diuen) L’error és tan imperdonable que jo, com a socialista, els hi reclamo alguna explicació molt més coherent i, sinó, algú hauria de presentar la dimissió. En aquest cas, el cost pot ser electoral.  

Tampoc em van convèncer les explicacions que va donar l’Anna Simó, portaveu d’ERC al Parlament català. La junta de portaveus va desestimar que Arturo Mas dones explicacions al Parlament pel “possible” (només possible?) finançament irregular de CDC. Va dir que volien preservar la figura institucional del president de la Generalitat... Què em dius Anna!!! Quanta responsabilitat política!! Cal recordar que se’n van anar del govern que presidia Pasqual Maragall pel tema de l’Estatut. O és que els temps els ha madurat i n’han aprés o és que CDC els ha promès alguna cosa que, de moment, no es pot quantificar. Ara bé, jo, d’ells no me’n refiaria. Ja se sap que els de CiU es venen al millor postor o potser millor, compren les voluntats que calgui per tal de preservar els seus interessos. Avui un ciri a Déu i demà un al dimoni! Com són aquests de CiU!!  

EL TITULAR I LA PREGUNTA DEL DIA 8-06-2012

“Mas ‘confia’ que CDC no es financés de manera irregular”. 

Aquest és el titular el vaig llegir al Periódico ahir dijous.
“Jo no sé tot el que passa fins a l’últim mil·límetre”, va assegurar el President.

Partit d’aquesta premissa quants innocents hi ha tancats a la presó. La responsabilitat última sempre és del màxim responsable, es digui Mas i sigui el President de la Generalitat o es digui Juan Pérez i sigui el gerent d’una petita empresa.

Des de fa molts d’anys, els partits que rebien més diners sense coneixent la procedència eren el PP i CDC. I quan algú dona diners a un altre, normalment no ho fa de forma altruista, sinó que espera alguna compensació a canvi.
David Madi, qui va ser cap de comunicació de la Generalitat en la darrera època del govern de Pujol i responsable màxim de les darreres campanyes de CiU, acaba de ser Fixat per APPLUS com a vicepresident. 
 
Poden estar relacionades totes dues notícies?

PALAU CONNECTION

Tothom finançava Convergència

No sé si us en recordareu. Durant molt de tems va ser una de les meves pel·lícules preferides: “Frenche connection”, protagonitzada per Gene Hacman, Roy Scheider i l’espanyol Fernando Rey, encara que aquí es va traduir com “Contra el imperio de la droga”

El proper farà 3 anys que va sortir a la llum el conegut com a cas Palau de la Música, o cas Millet o simplement cas Palau. Tant dóna. Els primers indicis ja apuntaven que darrere d’aquest enrenou podia existir un finançament il·legal de CDC. Daniel Osàcar, el tresorer de Convergència sortia a molts de papers i els partit el va d’haver de jubilar.

Ara, han sortit a la llum noves proves que implica un dels partits que governa Catalunya, el partit de mas i del pare Pujol i s’ha sabut que empreses com Ferrovial van abocar el sac passant primer pel Palau de la Música.

El que passa és que Millet no era un beneit i, es clar, de tant veure passar bitllets de curs legal cap a qui i cap allà, de tant en tant se’n guardava algun o potser ho feia amb el consentiment dels màxims receptors o potser totes dues coses.

Arribat a aquet punt vull tornar a recordar que l’Ajuntament d’Amposta va subscriure un conveni per a que les dues entitats musicals locals (la Lira Ampostina i la Unió Filharmònica), de forma alternativa, anessin a actuar un grapat d’anys al Palau de la Música Catalana. A canvi, la institució que presidia Fèlix Millet prestava assessorament cultural i altres coses a la nostra ciutat. Però no se’n ha pogut seguir el rastre, es a dir, de tot allò no sé sap bé si es va fer alguna cosa o no se’n va fer res.

Vosaltres no ho sé, però si jo hagués estat alcalde d’Amposta com ho era durant aquells anys Joan Maria Roig i gualdo i hagués sabut que part d’aquells diners haurien anat a parar (tot això suposadament) a les arques del meu partit, la qual cosa m’assegurava (d’alguna manera) guanyar-me el favor dels meus líders i així, el meu futur més immediat (i com s’ha vist, també a llarg termini), també ho hauria fet (o no, ves a saber)

Però es va fer... Segurament per això quan va sortir el tema, el Roig i gualdo es va posar molt nerviós i va arremetre contra els socialistes d'Amposta que són els qui van fer-ho públic. Massa coincidència, veritat?