NOMÉS 6 MILIONS?

El Jueves. Millet només és una capa de totes les que té una ceva.

El President Arturo diu que la Fiscalia acusa sense tenir proves, a Convergència per apropiació indeguda d’una mica més de 6 milions d’euros del saqueig del Palau de la Musica Catalana.    

El cas Palau (o Millet) com se’l coneix popularment, ha estat un entramat corrupte orquestrat per qui va ser-ne president de l’entitat musical Fèlix Millet en connivència amb Jordi Montull i d’altres col·laboradors necessaris. Però, quina era la procedència d’aquest diners? Segons els investigadors, la majoria eren donacions que havien fet a la Fundació Palau de la Música diverses empreses, la majoria constructores.

És molt difícil pensar que les empreses donants, com per exemple Ferrovial, ho fessin de forma desinteressada sense esperar compensacions. Casualment, Ferrovial va ser una de les empreses més afavorides per la sort al atorgar-li diverses obres al llarg i ample de Catalunya, com per exemple la Ciutat de la Justícia situada a la Gran Via de les Corts Catalanes entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.

L’obtenció de comissions per part de Convergència sembla ser que ha estat un pràctica habitual. Recordo que Pasqual Maragall va denunciar-ho en seu parlamentària i la qüestió va donar molt que parlar. Per aquell temps, persones vinculades a l’obra pública catalana em van dir que les comissions que es pagaven a CDC eren fins i tot superiors al 3% denunciat pel llavors President de la Generalitat.

Les donacions a CDC a través del Palau de la Música Catalana, significarien un perfeccionament dels mètodes emprats per al seu finançament. El que potser no s’esperaven és que els intermediaris es poguessin quedar amb molts més diners que, els presumptament pactats. Però el diner, desgraciadament és molt llépol i de tant veure’n passar pel davant, fa que t’agafin ganes d’anar-ne apartant per al teu ús personal cada vegada més.  

El tema del finançament irregular fet a través de donacions anònimes ha saltat més d’un cop a les pàgines dels diaris i se’n ha parlat sovint per diferents mitjans de comunicació, per tant, és normal que se’n parli pel carrer.

Si un fiscal acusés sense proves estaria al mateix nivell que un ciutadà normal i corrent i, per tant, podria tenir la mateixa informació a l’hora de fer-ho. Aquest fet em fa pensar que el fiscal del cas té molta més informació que li dóna un plus a l’hora de poder acusar a Convergència per haver-se beneficiat de l’espoli del Palau. Vull recordar que CDC té la seva seu central embargada de forma cautelar des de fa molt de temps, precisament per aquest tema.

I per acabar, ja sé que és fer conjetures, tots els catalans sabem que Convergència a estat sempre el partit més ric, tal com es demostra en la despesa que fa durant els campanyes electorals per posar un exemple. Cap partit ha estat mai a l’alçada de CDC a l’hora de fer campanya. A Amposta per exemple és tradicional oferir un berenar a col·lectius com els jubilats i una gran festa amb la presència dels seus líders nacionals coincidint amb el míting central.

Per tant, 6 milions em semblen una quantitat ridícula a l’hora de quantificar les inversions i despeses a que ens té acostumats el partit de Mas. 

Si voleu llegir més, mireu el Triangle.