S’explica un acudit sobre un polític que quan
va morir va anar directe a l’infern. Allí, Llucifer li va donar a triar entre
el foc etern o el pou de merda. El polític, intrigat, li va preguntar de que
anava el pou de merda.
Llucifer li va respondre: Mira, com bé diu el
seu nom, és un pou ple de merda però tu podràs treure el cap per sobre. El polític
va pensar que no estava tan malament i que si la merda li arribava fins al
coll, tot era qüestió de temps per acabar-se acostumant, així que va triar el
pou de merda. Però Llucifer va ometre que sempre seguit hi passava un tallat a
ras de la merda i, sinó volies perdre el cap, l’havies de baixat.
No sé si qui va pensar aquest acudit es va
inspirar en Espanya perquè, sense dubte, tal i com estan les coses, fa temps
que s’ha convertit en un gran pou de merda...
El cas Bárcenas ha posat al descobert una
trama político-financera que afecta directament les entranyes del PP. De moment
ja s’han sabut moltes coses, encara que tots els dirigents del PP han fet pinya
per a negar-ho.
S’ha sabut que la cúpula del PP i alguns dels
seus treballadors cobraven sobres amb diner negre, la qual cosa representa un
frau fiscal a gran escala. A part de diners rebien altre tipus de regal com a
vestits (Rajoy) o bosses de ma (Ana Mato) Aquestes pràctiques han durat dècades
i, fins ara, no he vist que haguessin acabat en un determinat moment, la qual
cosa em porta a pensar que encara avui (o ahir) es portaven a terme.
Com passa sempre, Rajoy, el president del PP,
però també del govern d’Espanya, va preferir en un primer moment amagar-se i
donar el protagonisme informatiu als seus peons. Així va sortit la seva
secretaria general i presidenta de Castella la Manxa per a mirar de calmar uns ànims
que estaven i estan molt encesos.
La Maria Dolores de Cospedal no va aportar res
de nou. Com sempre passa en aquests cassos, ho va negat tot i va dir que se’ls
acusava sense proves. Igual no considera que sigui una prova els 22 milions d’euros
que es van trobar a Suïssa en comptes que havia obert el propi Bárcenas que,
recordem-ho, durant molts d’anys va ser el tresorer del partit.
Jo sóc un dels qui em crec les informacions
que anar traient el diari el País. Per molt que la Cospedal digui que els
documents publicats són falsos, no m’ho crec. I no ho faig per una senzilla raó:
només fa una setmana que van ensarronar el País venent-li una foto falsa de
Hugo Chávez agonitzant. Creien que, en aquest cas, no han adoptat totes les
mesures pertinents? Quina credibilitat tindria el rotatiu madrileny si també
els haguessin enganyat en aquesta ocasió.
En canvi a la qui no em crec per a res és a la
Cospedal. No vaig escoltar completa la seva roda de premsa, només vaig veure
els fragments que va emetre TV3. De les seves paraules no es pot interpretar
res. Cap novetat. Va dir que tots els càrrecs i treballadors del PP cobraven
les seves nòmines amb les consegüents retencions per IRPF i seguretat social. Però
no va parlar per a res dels sobres. Un sobres que suposarien uns pagaments il·lícits
destinats a compensar el sou que, legalment, tenien establert. Al mafiós Al
Capone se’l va condemnar per frau fiscal a manca de proves que l’inculpessin
pels crims que, suposadament, va cometre.
La indignació entre la ciutadania és tan gran
que, cada dia, hi ha concentracions davant les seus del PP, sobre tot la del
carrer Gènova de Madrid. Entre els crits que es poden escoltar n’hi ha un que
destaca:
ESE
PRESIDENTE, ES UN DELINCUENTE.
En qualsevol altre país, un president de l’executiu
que es veies esquitxat per una trama corrupta, encara que només fos per omissió,
dimitiria. Però Rajoy no se’n vol anar. Deu d’esperar que la merda l’acabi per
cobrir i que no calgui cap tallant per enfonsar el cap dintre d’ella.
A Internet s’han obert pàgines per recollir
signatures per a fer-lo plegar. Se’n necessiten 1 milió i, en els pocs dies que
fa que s’ha iniciat la campanya, ja quasi s’han aconseguit. Si tu encara no ho
has fet, només cal que accedeixis des d’AQUÍ directament a l’enllaç.
RAJOY DIMISSIÓ!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada