Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la Via Augusta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la Via Augusta. Mostrar tots els missatges

dimecres, 10 d’abril del 2019

LA VIA AUGUSTA DES DEL BARRANC FONDO (VINALLOP) AL RIU SÉNIA (SANT JOAN DEL PAS) 5a PART


Passat el Km 8 de la carretera de la Miliana hi trobarem una bifurcació un tant irregular. A l’esquerra una empinada i prolongada costa ens portarà a la carretera que va d’Ulldecona a la Sénia, tot just davant del prestigiós restaurant les Moles, a la dreta, un camí asfaltat a la carretera de Santa Bàrbara a la Sénia, la que passa pel Pou Jua i al davant, cap al S una carretera que ens portarà a Sant Joan del Pas. Però atenció, també hi ha un estret camí. Es precisament per aquí per on passava la Via Augusta. Possiblement sigui el tram més intacte de tot el recorregut. No obstant no s’observen restes de l’antic empedrat.

Entre Sant Joan del Pas i el terme de Sant Jordi (prov. de Castelló) hi devia d’haver un pont, però no s’han trobat restes.












(Continuarà)

dimarts, 9 d’abril del 2019

LA VIA AUGUSTA DES DEL BARRANC FONDO (VINALLOP) AL RIU SÉNIA (SANT JOAN DEL PAS) 4a PART

No hi ha constància de que quan se va asfaltar el camí de Traiguera (o de la Miliana) s’hi trobessin restes de l’antiga calçada romana. Segurament se van limitar a preparar el sòl per a després tirar-li el quitrà sense preocupar-se si quedaven sepultades restes arqueològiques.

El que si que se sap és que en arribar al barranc dels Clots, als tres Km exactes de la sortida de la Galera, la Via Augusta passava una mica més amunt de l’actual pont perquè s’hi ha trobat rodades de carro.
L’entrador de la Miliana (o Millana en galerenc) està a uns 6 Km. Hi ha una teoria que diu que el nom de Miliana ve perquè des de Roma fins allí hi havia 1.000 milles.
Si la distància en Km es d’aproximadament 1.560 i si una milla romana eren 1,48 Km., si fem la divisió ens surten 1.054. Ves a saber...
Un pocs metres més enllà de l’entrador de la Miliana, a la dreta, una camí porta al museu natural de les Oliveres Mil·lenàries de l’Arion. Segons un estudi realitzat per la Universitat Complutense de Madrid l’any 2015, la Farga II, propietat de la família Porta i Ferré de la Galera tindria actualment 1.705 anys (aproximadament, ja que calcular amb exactitud l’edat d’una olivera tan vella és impossible, perquè estan buides de dintre). Per tant, si retrocedim en el temps, va ser plantada l’any 314, quan era emperador de Roma Constantí I el Gran.



(Continuarà)

dilluns, 8 d’abril del 2019

LA VIA AUGUSTA DES DEL BARRANC FONDO (VINALLOP) AL RIU SÉNIA (SANT JOAN DEL PAS) 3a PART


Continuant pel camí vell de la Galera, a una finca de tarongers, però al costat mateix del camí asfaltat, s’hi veu una petita formació de pedres en línia. Podia tractar-se perfectament d’una part de l’empedrat de l’antiga via.
També trobarem rètols que ens indiquen per on estem passant i un d’ells fa menció a la Via Augusta. És el que hi ha tot just quan passes el barranc de Lledó, ha dintre del terme de Santa Bàrbara.
En arribar a la Galera, si continuem recte, passaríem pel carrer Roquetes i posteriorment pel carrer Major. L’antic traçat de la Via Augusta transcorria, molt provablement pel carrer Terrissaires i després per uns bancals i fins el carrer Tarragona no torna a estar urbanitzat. Després ja s’arriba al pont que encara conserva una part de la construcció romana, tot i que va ser eixamplat per a condicionar-lo a les exigències de l’època.
Tant la forma de les pedres (que per cert, les havien d’agafar d’algun lloc molt proper tal com tenien per costum els romans) com la base del pont indiquen clarament els seus orígens. 
Són sense cap mena de dubte les restes més importants de la Via Augusta que hi ha dintre de la comarca del Montsià.
  











(Continuarà) 

divendres, 5 d’abril del 2019

LA VIA AUGUSTA DES DEL BARRANC FONDO (VINALLOP) AL RIU SÉNIA (SANT JOAN DEL PAS) 2a PART


Seguint el camí de Tortosa (o el camí Vell de la Galera –com l’anomenen a Tortosa-), sempre en direcció Sud, abans d’arribar al barranc de Lledó que és on comença el terme de Santa Bàrbara hi ha un mil·liari. Els mil·liaris eren les fites quilomètriques de l’època. 
És considerablement alt (més de 2 metres). Segons els experts actualment està posat cap per avall i a la part superior s’hi pot veure una incisió, segurament degut a que el van 'cristianitzar' posant-li una creu. 
La finca de tarongers que hi ha al costat era de Pelayo Ros, que va ser governador civil de Barcelona i Delegat Nacional d’esports i que també tenia un xalet a les cases d’Alcanar. Sembla que coneixia la importància de la pedra perquè quan la va vendre va posar-hi molt d’èmfasi que no se toques d’allí perquè era una 'pedra històrica'.




(Continuarà)

LA VIA AUGUSTA DES DEL BARRANC FONDO (VINALLOP) AL RIU SÉNIA (SANT JOAN DEL PAS) 1a PART


Com sabeu, la Via Augusta era una de les principals artèries de comunicació de l’imperi Romà. Anava des de Roma, la seva capital fins a Cadis (Gades). En una bona part de trams, va estar en ús fins a ben entrada l’Edat Mitjana.  
Però només me limitaré a explicar el que jo sé des de que arribava al nostre territori.
Com sabeu, passava per dalt del Perelló (s’hi ha trobat vestigis), pel costat del poblat de Fullola (no fa massa hi vaig penjar fotos). Pujava fins al coll de l’Alba (Tortosa) i una vegada allí baixava pel que avui és la carretera Simpàtica.

En arribar a l’Ebre se creava per un pot de barques a l’alçada de Vinallop i d’allí continuava recta com un fil travessant el Pla de la Galera fins el riu Sénia.
A la Galera anomenem camí de Tortosa el que va cap Nord i camí de Traiguera el que va cap al Sud.
Un detall: els romans eren agrimensors, es a dir, estudiaven minuciosament el terreny i anaven col·locant vil·les a cada certa distància. D’aquí que n’hi hagin unes quantes dintre del nostre territori (jo ne sé de 3), però segurament n’hi havia moltes més)
I un altre detall: A part de les vies principals hi havia d’altres que comunicaven els nuclis habitats. Per exemple des de Sant Joan dels Pas ne sortia una que circulava quasi paral·lela a la Via Augusta i que passant per l’Arion, Godall i la foia de Masdenverge arribava al que avui és Amposta.

Al costat del barranc Fondo de Vinallop són visibles rodades de carro en la roca. Un carro romà tenia antre 1,15 i 1,25 cm. entre roda i roda (aproximadament). De totes maneres recordeu que per aquí hi van passar carros fins molts de segles després.


  
(Continuarà)

divendres, 18 de maig del 2018

JO I LES MEVES CIRCUMSTÀNCIES


Foto: Maria Teresa Pons. 
La meva dona me deia anit que si fos designat per a un càrrec important, els meus enemics (personals i/o polítics) recuperarien els escrits i els posts que he fet al llarg de la meva vida com elements llancívols cap a mi.
Li vaig dir que no me preocupava gens ni mica, ja que sempre he tractat amb respecte al meus oponents.
A diferència de Quim Torra (la veritat, no me surt anomenar-lo MH) jo si he estat en política. I també a diferència d’ell mai ocuparé un càrrec important, ni que sigui de rebot.
Estar en política t’ensenya moltes coses. Per a bé o per a mal. T’ensenya a guardar les formes (al menys en públic) Però també t’ensenya la crueltat, les enveges i les rancúnies que s’amaguen darrere de qualsevol lloc.
Com us explicava l’altre dia quan us anunciava la visita 2 milions al meu blog la Via Augusta, el vaig inaugurar un 22 de juliol de 2007. Per tant fa més de 10 anys d’opinions, vivències, anècdota, crítica, fotos i un llarg etcètera... Tot i la dificultat que pot comportar la recerca de determinats posts, segur que ne trobareu alguns una mica pujats de to.
Però no us penseu que la creació del blog va ser fruit d’un impuls. Feia molt de temps que ho estava meditant. Volia crear-me una mena de diari personal i obert a tothom. Que la gent sabes el que pensava i, d’aquesta manera, fer-los també pensar a ells sobre el perquè i com de les coses que passen tots els dies.
No m’ho amago. Durant la meva trajectòria una ideologia i dos partits polítics han estat els blancs de les més aferrissats atacs: la ideologia que se troba a la que està a la meva dreta i el PP i CDC. Tot i que tampoc he m’he estalviat crítiques a ningú quan ha cregut convenient fer-ho, fins i tot als meus o millor dit, a aquells que eren els meus.
Malgrat això, la immensa majoria de les vegades tracto els meus detractors amb el màxim respecte, tret de que hi hagi una enemistat manifesta entre tots dos fruit d’un comportament humiliant i deplorable.
Capítol a part se mereixen els apartats de les meves fotos denúncia que, al llarg dels anys he anat canviant de nom segons bufava el vent i les crítiques que rebia per part dels meus seguidors.  
Considero una vergonya (i ho dic així de clar) que alguns dels seguidors de pàgines obertes al Facebook per a donar veu a la ciutadania i que aquests puguin expressar lliurement les mancances i deficiències de la nostra ciutat, justifiquin certes actituds incíviques que surten denunciades i fins i tot t’amenacin en denunciar-te ells a la policia.
Entenc aquests quan la gent se comporta d’aquesta manera és que les hi has tocat la fibra sensible. O dit d’una altra manera: són comportaments que han comès ells mateixos o bé sé senten identificats perquè els solen fer amb més o menys freqüència.
El que és evident és que no me callaran. Seguiré opinant, criticant, explicant coses i publicant fotos com vinc fent des de que vaig obrir-me el meu blog.
I espero també que tu m’acompanyes en aquesta petita aventura de comunicar cada dia les meves dèries, perquè, a la fi, només són dèries d’una persona que necessita transmetre el que pensa.  

dijous, 17 de maig del 2018

2 MILIONS DE VISITES


Anit vaig poder capturar quan se produïa la visita 2.000.000 a la Via Augusta. La xifra, a part de ser una quantitat des del meu punt de vista respectable, no diu gran cosa.

Ara bé, si us dic que el blog el vaig començar un 22 de juliol de 2007... Que des d’aquella data he publicat 13.846 posts, la majoria de collita pròpia.
Que el més exitós de collita pròpia va ser les fotos de la superlluna del 14 de novembre de 2016 amb 7.745 visites. Tot i que el rècord absolut se’l emporta una de les mentides (o mitges veritats ja que en cap cas se tractava del Montoro ministre) que van circular per Internet i que segueixen circulant: Montoro y família se quedan con 1.000 pisos de Bankia a precio de ganga (216.497 visites)

Espero poder seguir donant-vos la tabarra durant molt de temps.
Salut companys!!

dimarts, 27 de març del 2018

ELS CORSARIS ITALIANS


El dia que s’ha sabut que la justícia italiana ha incauta el vaixell de l’oenegé catalana Open Armas per fomentar la immigració il·legal (quins pebrets!!), el Periódico de Catalunya m’ha publicat a la seva edició en paper la carta al director que vaig escriure fa una setmana i que com és normal, ja vaig publicar en aquest blog.
A saber, aquesta carta al director ha esta publicada a la Vanguardia, l’Ara, Diari de Tarragona (edició en paper), el Periódico de Catalunya (edició digital i paper) i Vinaròs News (tot i que és de casa i Emili Fonollosa me publica tot el que vull)




dissabte, 17 de febrer del 2018

LA GALERA: HISTÒRIA I FICCIÓ (2a part)


A l'altre costat del pont la Raval i els antics dominis dels Centelles. 
La Via Augusta passava aproximadament pel que avui són els carrers de Tarragona i dels Terrissers. Cap al Nord seguia el recorregut del que coneixem com camí de Tortosa i cap al Sud com camí de Traiguera o sigui per la carretera de la Miliana (antigament la Millana)
La torre de la Galera se va construir el segle XIV, tot i que no se va arribar a acabar mai. Estava pensada com a torre de vigilància, un fet molt lògic si tenim en compte el punt estratègic que representava el lloc: al costat de la Via Augusta i del barranc, que marcava el límit dels dominis de la ciutat de Tortosa amb els del Sud, principalment els d’Ulldecona.
A la part inferior construcció en espiga.

Aquest fet és per a mi clau per a entendre el perquè de la tardança a l’hora d’atorgar la carta de poblament. Fixeu-vos amb una cosa: Mentre les cartes de poblament del Mas de Barberans va ser atorgada pel bisbe Ponç de Torroella, la d’Alcanar pel mestre hospitaler Hug de Forcalquer (o de Follalquer o de Folcalquier –segons els documents-), la de Freginals pel comanador hospitaler Guillem de Clarament o a la Sènia per Guillem de Moragues, a la Galera va haver de ser el rei Jaume II el Just (nét de Jaume I el Conqueridor) qui en va fer la donació.
És provable que a part de la torre de defensa també s’hi construís al costat del pont una muralla, tal com demostren les restes d’una paret amb estructura d’espiga, típica d’aquella època. Al castell d’Ulldecona n’hi ha una de molt similar.   
El mas del Carrascal. 

L’atorgament de la carta de poblament portava implícit tota una sèrie de beneficis per aquells que s’establien al lloc. D’aquí que molts de godallencs que estaven sota la jurisdicció de la família Centelles van anar a establir-se a la Galera.
Però on sé van establir exactament? Si sou de la Galera segurament heu sentit anomenar alguna vegada com a la Raval a les cases que hi ha més enllà del pont. També és curiós que al carrer de la Creu hi havia diverses famílies que portaven el cognom Albiol, típic de la veïna ciutat de Godall (aprofito per a recordar que el iaio matern de Xavier Garcia Albiol era de Godall)

Aquesta setmana navegant per Internet vaig trobar un mapa de l’antiga vegueria de Tortosa i que tot i no ser molt detallat sembla que confirmaria el punt estratègic que representava la Galera ja que marcava els límits dels dominis d’avui capital del Baix Ebre. Godall i Ulldecona de ben segur que us sonaran com a pobles, però també n’hi havia d’altres que poc a poc van quedar deshabitats com el Carrascal o Rafalguerí (avui dóna nom al Centre excursionista de la Sénia) que se conserven com a topònims.    


MÉS INFORMACIÓ: 






dijous, 15 de febrer del 2018

LA GALERA: HISTÒRIA I FICCIÓ (1a part)

Realitat (història) i ficció són dos conceptes sovint separats per una estreta línia. On acaba la realitat i on comença la ficció? La història està plena de fets contrastats i documentats, però de vegades també existeix la transmissió oral que, tot sigui de passada, pot contenir gran dosis de llegenda. L’humà és un ser amb molta imaginació i sovint quan ha d’explicar un relat que ha escoltat anteriorment li posa més pa que formatge. A continuació jo us explicaré uns fets històrics i per tant reals amb algunes deduccions que he fet, tot i que no crec que s’allunyin massa de la realitat.  
L’any 1998 Joan Ramon Ferreró F. i Miquel G. Baylach (sic) van publicar el llibre la Galera, fets i gent (Recull de notícies de la història de la Galera), editat per la Fundació Amics de la Mare de Déu de la Galera, imprès per la Cooperativa Dertosense de Tortosa (òbviament) i prologat per Manuel Domènech i Millan, capellà durant alguns anys de la parròquia de Sant Llorenç de la Galera i més tard de la de Santa Maria de Peníscola.
Segurament que sense l’edició d’aquest llibre molts galerencs com ara jo desconeixeríem gran part de la història dels nostre poble, un dels més antics de les nostres contrades.
Malgrat això resulta una mica sorprenent que la carta de població (el document que acredita el naixement d’un poble) és d’aproximadament el  1303 (tot i que d’altres fonts la situen al 1320) ja que aquest document no existeix.
Si ho comparem amb altres pobles de la nostra comarca veurem que la d’Amposta és de 1282, la d’Alcanar de 1239, la de Freginals de 1283, la de Godall de 1153, la de Mas de Barberans de 1235, la de la Ràpita de 1150, la de la Sénia de 1232 i la d’Ulldecona de 1180.
Per tant sembla prou inusual que a un dels pobles més antics se li concedís una carta de poblament tant tardana.
El pont per on passava la Via Augusta. 

Com sabeu per la Galera hi passava la Via Augusta, una de les artèries de comunicació més importants de l’Imperi romà. Vindria a ser com una autopista de la nostra època, tot i que amb menys densitat de transit i per tant amb menys carrils (de fet només n’hi havia un per a que poguessin passar els carros i les cavalleries –els únics mitjans de transport terrestre que hi van haver durant segles-) D’aquella època ens han quedat els basaments del pont. Com sabeu aquet pont va ser destruït durant la guerra Civil espanyola i quan se va reconstruir se va fer una mica més ample del que havia estat fins llavors, tal i com se pot veure si te’l mires des de baix, des de la llera del barranc.


(Continuarà:http://laviaaugusta.blogspot.com.es/2018/02/la-galera-historia-i-ficcio-2a-part.html )
Detall on se pot veure la reconstrucció i l'ampliació del pont. 

dilluns, 23 de gener del 2017

L’AMPOSTA QUE NO CANVIA


John Fitzgerald Kennedy, un dels polítics més carismàtics i influents del segle XX va dir adreçant-se al seu poble:

-No preguntis que pot fer Amèrica per tu, sinó el que tu pots fer per Amèrica.

Aquesta frase és pot extrapolar a totes les nacions, a tots els pobles i per extensió a tots els ciutadans.

Sovint veig conformisme per tot arreu, com si les coses no anessin amb ells, com si els problemes dels ciutadans s’arreglessin sols, sense caler fer res. Després ens estranyem de que Rajoy no faci res... Si està reflectint el caràcter d’una gran part dels espanyols... (inclosos els catalans)
Però el més trist de tot és que, damunt, fem culpables a aquells que miren per solucionar els problemes del col·lectiu i no volen entendre que si s’aconsegueix millorar alguna cosa, ells també acabaran beneficiant-se. Les conductes incíviques i intolerants solen estar a l’ordre del dia. Dos exemples:

-Com sabeu, la plataforma Prou! AP-7 gratuïta ja! continua tallant setmanalment l’N-340 per a demanar la gratuïtat de l’autopista, però també lluitar per l’anta sinistralitat de la nacional que creua el nostre territori. El temps màxim dels talls ha estat de 40 minuts. Els veïns que acudeixen al tall ho fan de forma desinteressada i no hi treuen cap benefici personal. Tot i això, de tant en tant es produeixen queixes d’alguns usuaris als que els hi és imprescindible passar per allí en aquell precís moment i no poden esperar-se uns pocs minuts.

-Un exemple prou semblant el vaig viure el dia 31 de desembre, mentre s’estava fent la cursa solidària de Sant Silvestre. Un cotxe que baixava per l’avinguda de Catalunya es va haver d’esperar per a deixar passar els participants que venien pel carrer Amèrica. Com portava pressa, no es va poder esperar i en sortir esperitat, va estar a punt d’emportar-se’n a un per davant.  

Per tant, considero, que quan algú m’ataca a les xarxes socials dient-me coses com cansino o sinó tinc d’altra feina que publicar fotos sobre consultes incíviques, que si sóc un polític frustat, etc. quan publico fotos normalment relacionades amb la circulació i la brossa, entenc que només sóc un més dels pocs tontos que volem canviar el món per a millor.
Com que tinc una manera de pensar i, per moltes crítiques que pugui rebre no crec que aconsegueixi ningú que la canviï, hi ha actituds de determinades persones que me grinyolen (què voleu que us digui?) i no puc entendre com a algú pot arribar a cansar-se de veure fotos meves publicades per les xarxes socials que només pretenen consciencia als meus conciutadans de la situació d’Amposta i no els cansi veure les illes de contenidors amb bosses de brossa pel terra i tota mena de deixalles. O com sé poden justificar actituds intolerants de molts de conductors que deixen el seu cotxe allà on els hi dóna la gana (literalment) sense que els hi passi pel cap ni per un moment que amb la seva actitud poden estar perjudicant als altres, sobre tot a aquells més febles socialment parlant (persones amb problemes de mobilitat, xiquets i resta de vianants)
També me’n he adonat de que alguns, amb la seva actitud, pretenen que no es visualitzin els problemes que té Amposta. Si no surten a les xarxes socials, no existeixen... Si aconsegueixen desactivar-me semblarà que tot millora de sobte. Fins i tot m’han arribar a suggerir que fotografiés aquelles coses que es fan bé... Fer bé les coses no hauria de ser l’excepció, sinó la norma i l’objectiu de tothom.  
Ja sabeu que l’apartat de denúncia que publico diàriament a la Via Augusta, es diu, després d’haver canviat un parell de vegades de nom, Lo poble que volem. I el títol, desgraciadament, me dóna la raó tots els dies. Mentre hi hagi gent que trobi cansino el que faig, justifiqui allò que, al menys des del meu punt de vista és injustificable o que posin el nivell de tolerància precisament en els seus propis actes, Amposta no canviarà, com no ha canviat des de fa dècades... Tot i el canvi d’estil de l’equip de govern amb l’alcalde al capdavant (o al menys això és el que vull creure...)
Per tant, si realment vols que Amposta canviï, posa’t les piles i fes alguna cosa que no sigui voler matar el missatger. De palmeros ja n’hem tingut prou durant els diferents governs de CiU.  

dilluns, 21 de novembre del 2016

UN TITULAR TENDENCIÓS A LA VANGUARDIA

El passat divendres diferents mitjans de comunicació es feien ressò del grau d’acceptació que ha tingut l’Euromed a les Terres de l’Ebre i donava la xifra de 70 viatgers al dia.
Mentre els mitjans del territori, con el digital l’Aguaita (què parlava de 350 usuaris en una setmana) o el setmanari l’Ebre consideraven que es tractava d’una bona notícia, la Vanguardia feia ús de l’adverbi sols per a minimitzar l’impacte del tren. Tot i que he buscat per Internet el titular exacte de la notícia, no l’he trobat. L’hemeroteca del propi diari dels darrers 30 dies només és accessible als subscriptors.
Aquesta mena de titulars s’anomenen tendenciosos ja que tenen com a finalitat fer decantar l’opinió del lector cap al costat que interessa al propi diari o ves a saber a qui...  
El que és cert, és que no és el mateix mirar-se les coses en clau de Barcelona o en clau de territori. A Barcelona 70 persones no són res. Si a cada tren de rodalies que surt de l’Estació de Sants només hi pugessin 70 persones es podria considerar un fracàs absolut. En canvi m’imagino l’andana de l’estació de l’Aldea el minut anterior a l’arribada de l’Euromed amb 70 persones esperant-lo per a pujar... 70 persones a l’Aldea és molta gent! I això que el bitllet bonificat només serveix per anar a Barcelona (estació de França) Imagineu-vos si també servís per a baixar a Tarragona...
Tot i que ho sembli, aquest no és el primer escrit que dedico a la parada de l’Euromed a Tortosa. El primer el vaig escriure ja fa més d’una setmana, concretament el dia posterior a la primera parada.
I per què no l’he publicat? L’explicació és molt senzilla i complicada a la vegada. Com sabeu col·laboro des de fa anys (concretament 9) amb Vinaròs News. Normalment Emili Fonollosa, el seu director ens recorda que hem d’escriure un nou article una setmana abans de publicar-lo. El dissabte dia 12 ens va enviar un correu on ens deia que, tot i la incertesa, preparéssim alguna cosa. I és que l’edició del dia 6 d’aquest més, la que feia 500 des de que Vinaròs News sortís per primera vegada, va ser l’última de la primera etapa. El problema és que el nou News encara no té data de sortida, ja que no s’ha acabat d’ultimar el nou format. De totes formes és possible que en contra del que acostumo a fer (i si veig que va per a llarg) el publicaré a la Via Augusta abans de que el publiqui VN.
Com suposareu, no us reproduiré aquí el contingut de l’article. Ni tan sols un resum del mateix, però si que us diré que me dóna la sensació que la parada de l’Euromed és una rentada d’ulls al territori i les autoritats ferroviàries estan desitjant que fracassi per a suprimir-lo com abans millor.
El titular (tendenciós) de la Vanguardia aniria per aquesta línia. Després d’anys de reivindicació territorial pels constants retards i la poca freqüència de trens amb parada a l’estació de l’Aldea, finalment han atès part d’aquestes reivindicacions, però que des del meu punt de vista queda molt lluny de la solució ideal que necessita el territori.
Tal com va fer fa uns dies la Plataforma Trens Dignes, vull fer una crida als possibles usuaris per a què us animeu a utilitzar-lo (sempre i quan sigui compatible amb el que hagueu de fer a Barcelona) Tal com us deia abans sembla que algú (no vull donar noms ni de persones ni organismes), vulgui que l’Euromed fracassi. No els hi donem motius!

dissabte, 12 de novembre del 2016

LO POBLE QUE VOLEM (I QUE TENIM!)

Com sabeu els meus seguidors durant molts mesos vaig publicar a la Via Augusta una entrada pràcticament diària que vaig anomenar Foto denúncia. A finals de setembre vaig decidir canviar-li el nom i es va passar a dir Res canvia, tot segueix igual. Però arran d’alguns comentaris de lectors que justificaven l’incivisme, li vaig tornar a canviar el nom per Lo poble que volem, ja que per molt que m’hi esforci veig que hi ha gent a qui li agrada veure el poble desendreçat tal i com ha estat durant molts i molts d’anys.
A pesar del que pugui pensar la gent, quan surto de casa no vaig predisposat a fer fotos de tot allò que veig. M’encantaria no haver de veure les illes de contenidors plenes de trastos, bosses fora de les bústies, etc.; cotxes deixats a qualsevol lloc sense pensar que poden molestar a molts d’altres ciutadans, etc., etc. No, no surto predisposat i segurament per això més d’una vegada i més de dues m'oblido el mòbil a casa i, per tant, l’única càmera de fotos que es pot portar a qualsevol lloc sense que té molesti massa.
Després d’aquest preàmbul per a posar-vos una mica en situació, us vaig a parlar de 3 tipus diferents de situacions: les que es poden captar amb la càmera (i que ja us ben asseguro, són les mínimes), les que no es poden captar perquè solen passar en un breu instant i les que tot i que podria captar-les no ho puc fer perquè vaig sense mòbil.
Les primeres són les que percebeu. Aquelles que tenen una durada llarga en el temps i que, per tant, té permeten fer la foto encara que en aquell moment no portis el mòbil, ja que si tornes a passar per allí, la situació no ha canviat i, fins i tot, ha pogut modificar negativament.

El segon grup són aquelles situacions efímeres que passen en un instant i que no té donen temps de reacció, com per exemple, un cotxe amb més velocitat de la permesa, un conductor parlant pel mòbil, un que sé salta un stop o un altre que circula en direcció prohibida o comet algun tipus d’infracció, com per exemple girar quan ho té prohibit. Cada dia veig situacions així. Els stop de l’avinguda de Catalunya quan arribes al carrer Amèrica, no sé que fan allí si la majoria fan un cediu el pas... I qui diu de l'avinguda de Catalunya diu de molts d'altres que hi ha per la nostra ciutat. Davant d'un stop has de parar i si no ho fas estàs fent una infracció. Però es clar, si ningú té multa ni té treu punts... ¡Ancha es Castilla! 
Finalment, el tercer grup està comprés per aquelles situacions incíviques que tot i que són susceptibles de ser fotografiades no ho són. Bé perquè en aquell moment no porto la càmera o bé perquè igual aquell dia no estic el suficientment inspirat...
De totes aquestes situacions que us he explicat me sobten algunes coses, com per exemple:

-La inconsciència de la gent que no se’n adona (o no se’n vol adonar) del que està fent.
-La irresponsabilitat d’aquells que tot i que saben que ho estan fent malament, no els importa ni gens ni mica, tot i que puguin perjudicar a d’altres persones.
-La complaença de molts altres ciutadans que justifiquen determinades actituds i me converteixen a mi (o a d’altres com jo) en el dolent de la pel·lícula. És allò que s'anomena matar el trasmissor... 
-Què alguna de les situacions sembla que només les vegi jo, ja que ningú fa res per a evitar-les, tot i que al denunciar-les les faig ben paleses. 
-El poc interès de les autoritats municipals per a corregir tot aquest tipus de conductes.  


Tot i que hi ha situacions que són inevitables (d’infraccions i accidents de circulació n’hi haurà sempre), m’agradaria sortir de casa sense veure papers i d’altra mena de deixalles per terra i que la meva gosseta no estigués menjant-se mocadors de paper constantment; veure les illes de contenidors netes com una patena; no veure cotxes obstaculitzant el pas dels vianants o a la normal circulació d’altres cotxes.
Només amb aquestes tres millores la situació canviaria considerablement. Només és qüestió de mentalització (ja sé que demano molt!)
Voleu que us expliqui un exemple. Al maig de 2014, aprofitant que el nostre fill menut estava fent un Erasmus a Croàcia, hi vàrem anar de vacances. Ens trobàvem a Trogir prenent un cafè a l’aire lliure i va caure al terra el paper amb el qual ens havien embolicat unes pastes. Ràpidament una senyora ens va cridar l’atenció i ens va dir que l’havíem de recollir.
Creieu que aquí pot arribar a passar? 
Segurament mai passarà una cosa així. Ells, com aquell que diu, acaben de sortir d'un règim comunista on les normes d'obligat compliment eren molt estrictes. Aquí, més que demòcrates som anarquistes: tot hom campa com vol... 
Això si, quan ens multen ens queixem i intentem justificar la nostra conducta encara que no tingui cap explicació lògica. 
Som mediterranis... Som ebrencs...