LO POBLE QUE VOLEM 4-02-2017

Illa de contenidors del carrer Brasil. 

Sabeu de qui és el cotxet de nadó? 

De la mora... El que li van donar a l'ajuntament quan va tenir el primer fill. :-) 

Quan tingui el segon tornarà a passar i li donaran un altre. ;-)

EL TONTO DEL BOTE

Tots aquells que com jo ja teniu una edat, segurament recordareu una pel·lícula de l’any 1970 interpretada per Lina Morgan tituladala Tonta del Bote, dirigida per Juan de Orduña, produïda per José Frade PC sobre una novel·la de Pilar Millán Astray(efectivament, germana del fundador de la Legió)

Actualment quan tan es parla d’igualtat de gènere, trobaria molt encertat que es fes una nova versió de la pel·lícula, però en aquest cas amb protagonista masculí: EL TONTO DEL BOTE.

De candidats a ser protagonista principal segur que no n’hi falten. Tu mateix, amic lector, en deus de tenir algun en ment. De totes formes jo te’n proposo un, a veure que té sembla: Mariano Rajoy Brey.

Evidentment qualitats no n’hi falten. Moltes vegades ha donat mostres de les seves habilitats, com per exemple allò de un plato es un plato y un vaso es un vaso... O aquell embolic que es va fer a l’hora d’explicar com s’elegeix a un alcalde i la cara que va posar quan se’n va adonar que s’entrebancava... (Al menys se’n va adonar...)

Tot això és aigua passada, podeu pensar... Efectivament, però com deia en confessió la iaia de 90 anys que havia estat infidel el seu marit amb un jovenet: M’agrada recordar-ho, sap...?  

Per tant explicaré alguna cosa molt més recent, concretament del passat dimarts.

Primer sé li va preguntar a Rajoy que opinava sobre que s’havia tret la llengua espanyola de la web oficial de la Casa Blanca.Rajoy va dir que donava per bones les explicacions del portaveu de Trump sobre que la web estava temporalment en obres. Però acte seguit i sense que anés al cas, va esmentar la web de la Generalitat de Catalunya i que, segons ell, només estava en català. Va continuar dient que l’idioma espanyol era cooficial a Catalunya i que servia per a millorar la convivència entre els ciutadans.

Al programa el Intermedio de la Sexta van fer un exercici d’investigació i Dani Mateo va comprovar si efectivament la web de laGeneralitat de Catalunya estava en català:

-Efectivament, la web de la Generalitat de Catalunya està en català... Però oh! Sorpresa... També està en castellà...

Com sé pot ser tant tonto??

Però és que acte seguit van treure un altre gran moment de Rajoy que era el convidat del  Fòrum de l’ABC.

Reprodueixo textualment el diàleg entre Ángel Expósito (que estava fent de mestre de cerimònies) i  el President del govern extret d’un article de Anibal Malvar a Público:  

-–Tengo un montón de preguntas, se lo puedo asegurar, presidente, que se refieren a lo dicho por una sola persona, por un nombre propio… ¿Lo adivina?

–¿Quién? –Rajoy vuelve hacia Expósito dos hombros contundentes de púgil parlamentario.

–¿Sabe quién le digo? –insiste el periodista.

–No –la sequedad de su monosílabo contrastó con la orballante rumiada retranqueira con que despreció hace veinte días a El País.

–Tengo un montón de preguntas referidas a José María Aznar, que habló ayer… El presidente Aznar dijo ayer textualmente: “Tenemos un país que se está desvertebrando social, política y territorialmente”. ¿Comparte usted el diagnóstico?

–Gracias por no insistir.

(Aquí podeu llegir l’article sencer)

Després de veure escenes com aquestes, la veritat, no sé si no era millor allò de fer les rodes de premsa des d’una pantalla de plasma i sense acceptar preguntes dels periodistes... Total...

És increïble com a personatges com Rajoy se’l hi pugui concedir el premi Cánovas com a millor orador parlamentari... Al menys que sigui per a fer-los-hi la pilota...

Aquí podeu reviure els moments estel·lars de Rajoy. 

ELS MILLORS DESITJOS PER A L'ANY NOU

Per cert, està al carrer Zuric del Polígon Industrial de Tosses. Arribar-hi es molt fàcil i fins i tot té deixen entrar el cotxe dintre del recinte. 

Va, animeu-vos!!! 

OBJECTE PERDUT LA NIT DE CAP D'ANY

Aquest matí m'he trobat el llacet que podeu veure a la foto i que, segurament el va perdre algú la nit de Cap d'Any. 






Quan l'he vist he pensat: 

-Mira, millor arribar a casa sense llacet que sense calçotets o calcetes... 

(O potser no...) Què penseu? 

Si veu això el seu propietari que me faci arribar un missatge i li retornaré gustosament sense cobrar-li cap contraprestació. 

FELIÇ I CONTENT

Avui és un d’aquells dies especials que només posar el peu al terra quan t’alces del llit penses: Quin bon dia tindré avui! Els Sol brillarà radiant, els moixonets cantaran d’alegria... Igual si compro un número de l’ONCE m’acaba tocant i tot... Ah! Però sobre tot, sobre tot, serà bo perquè les Mare de Déus del Santíssim Amor i dels Dolors d’Archidona (del mateix poble que el cipote), així com l’àngel Marcelo tornaran a tenir feina i Jorge Fernández Díaz no haurà d’acomiadar-los, tal com va parodiar dijous passat el programa Polònia.

Avui ha de ser el dia en que el Congrés, gràcies a les abstencions de C’s, però sobre tot del PSOE, escolliran a l’exministre de l’Interior para ocupar el càrrec de president de la Comissió d’Exteriors del mateix Congrés. D’Interior a Exteriors, com aquell que no vol... Què així, a priori, un es pregunta: Què tindrà que veure el pixar amb el beure? El mateix: Què tindrà que veure Interior amb Exteriors?

Però el més greu de tot és que només fa uns dies el plenari del Congrés va reprovar a Fernández Díaz per haver conspirat juntament amb el cap de l’oficina antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso en contra d’alguns polítics catalans, d’un dels partits que va nomenar a de Alfonso per al càrrec. D’això se’n dir tenir l’enemic a casa i segurament baix del llit o dintre de l’armari... (ja m’enteneu) I ho va fer amb els vots favorables del PSOE i C’s, els mateixos partits als que ara no els importa que pugui ostentar un altre càrrec rellevant.

Els experts en la matèria (jo no ho sóc) es pregunten si al PSOE no se’n assabenten del que està passant... Si realment són un partit d’esquerres...

Jo me pregunto una altra cosa:

-No serà que els dirigents principals del PSOE tenen una doble militància? A la butxaca dreta de l’americana el carnet del PP i el del PSOE... També a la butxaca dreta... Ja fa anys que a l’esquerra no els ni queda res!

Els ciutadans (militants o no socialistes, votants o no socialistes) ens preguntem els motius d’aquesta deriva ideològica. Si quan amb la seva abstenció van recolzar de forma implícita Rajoy per a ser President del Govern d’Espanya van dir que no era un xec en blanc i que a partir d’aquell moment exercirien un ferri control de l’executiu, sembla que aquelles paraules sé les ha acabat emportant el vent.

Menys mal que ahir, amb tota la resta de l’oposició. van donar carpetada a LOMCE, una llei d’ensenyament que segons algunes autonomies envaïa competències d’aquestes.  

Explicava aquest matí Pepa Bueno al programa Hoy por Hoy de la Cadena SER que com a president de la Comissió d’Exteriors haurà de volar molt i visitar molts països... Però ho farà molt ben acompanyat. Com sabeu igual les Verges com els angles volen i podran acompanyar Fernández Díaz durant els seus desplaçaments.

No sé si coneixeu l’acudit:

Passava un avió i el xiquet li pregunta al para:

-Aquest és l’avió del rei?

-No fill meu. Si fos l’avio del rei portaria dos motos davant i dos darrere...

L’avió de Fernández Díaz el coneixerem perquè anirà acompanyat per dues Verges al davant i Mercelo pel darrere...  

Si heu arribat fins aquí, sapigueu que el PSOE ha rectificat i sembla que veti que Jorge Fernández Díaz ocupi llocs de responsabilitat. 
Rectificar és de sabis? La-lo-rai-lo-lai-lo, lo-rai-lo-lai-lo!! 

COSES QUÈ HE ANAT ESCOLTANT AQUESTS DIES...

Perquè no és el mateix escoltar que sentir...

Sovint es parla de la politització de la justícia, però també de la judiciliació de la política. Són dos conceptes antagònics però que, desgraciadament solen anar estretament lligats.

Des de Catalunya visualitzem aquets dos conceptes amb molta més claredat que a la resta de territoris, al menys a l’actualitat, quan sembla que des de fa uns anys hem recollit el testimoni independentista que un dia va esgrimir el País Basc.

Darrerament, el Govern central sol recórrer totes les lleis que emanen del Parlament de Catalunya què, com totes les cambres legislatives expressa la voluntat del poble, tot i que no agradi a una part d’aquest, aquells a qui representen els grups minoritaris.  

Però encara hi ha una altra manera de judicialitzar la política, què és querellar-se contra tot aquell que s’atreveixi a traspassar la fina línia del que es considera legalitat; la legalitat poder, la legalitat dels intransigents... Recentment heu tingut diversos exemples: Mas, Forcadell, Homs, Rigau, Ortega... Recordareu que sempre dic el mateix, no estic d’acord amb la majoria de coses que han fet aquestes persones, però tampoc estic d’acord que per aturar-los s’hagi de procedir d’aquesta forma.

Si considereu que judicialitzar la justícia és una perversió, des del meu punt de vista encara és més pervers polititzar la justícia.

El sistema judicial espanyol, una gran part dels seus dirigents (potser tots) són escollits per la classe política a proposta, normalment, dels partits. D’aquí que es parli, per exemple de membres del Tribunal Constitucional del sector conservador o del sector progressista, tot i que sovint es confonen, sobretot que es tracta de defensar els grans temes de l’Estat.

Un dels debats més grans d’aquests darrers dies a mesura que ens aproximem al 12 d’octubre, és sobre l’oportunitat o no de celebrar aquesta festa. Mentre que uns la defensen a capa i espasa perquè exalta valors com la unitat de la llengua hispana i enforteix les relacions amb els països de Sudamèrica, els contraris hi veuen la celebració d’un genocidi.

Espanya deu de ser dels pocs països que té dos festes nacionals. Una el 12 d’octubre i l’altra el 6 de desembre, que se celebra la promulgació de la Constitució. Si una és inapropiada per a molts, de l’altra no en parlem... Si tenim en compte que en nom d’una Constitució clarament desfasada se tomba gran part de les lleis del Parlament, difícilment a Catalunya sé pot acceptar com a festiu... Però l’aqüeducte de desembre ja ens va bé...

L’ajuntament de Badalona, amb una alcaldessa propera a Podemos, ha donat llibertat als seus treballadors municipals per anar a treballar demà. No és un fet improvisat, sinó fruït de les negociacions amb els sindicats. Els que decideixin treballar demà podran fer festa el 7 de desembre (veieu com el dia 6 no és tan mal dia...)

Però el millor de tot encara està per vindre. Precisament, sobre l’anterior punt, ha sortit la Delgada del Govern Central a Catalunya la María de los Llanos de Luna i ha dit que la festivitat de demà és d’obligat compliment a tot el territori de les Espanyes i, per tant, també a Badalona. I va presentar una demanda al jutjat, per a que un jutge obligués a tots els treballadors municipals de Badalona a fer festa i, sobre tot, tenir tancades les oficines municipals. I així va ser. Un jutge va sentenciar que els treballadors havien de fer festa... En aquest cas no podríem utilitzar un el terme judicialització del treball? Què ràpida és la Justícia quan vol... La llàstima és que ho vulgui tan poques vegades...

Però no només Badalona tenia previst obrir dimecres. Molts d’altres ajuntaments catalans com per exemple el de Berga governat per les CUP, van obrir ja que, segurament, la Luna n’hi se’n va assabentar (igual devia d'estar a la idem) La qual cosa diu molt poc de la senyora...  

Bé, després de tot, me va agradat molt tornar a saber de la Sra. Delegada del Govern. Quan feia temps que no sabia de la seva existència, resulta que surt per polemitzar sobre un tema que només afecta als treballadors de Badalona...  És què no té millor feina que fer? Per això li paguen? O millor dit: LI PAGUEM?? 

A mi me sembla molt fort que el paper d’una delegada es limiti a ser una comissaria política del govern central. I crec que ho podríem fer extensible a tots els delegats... Sí! He dit a tots... També a Xavier Pallarés.    

EL PROPER PREMI NOBEL DE LITERATURA

D'Eneko. 

A uns els va sorprendre, a d’altres potser no tant. La Fundació Nobel, la que atorga els premis més prestigiosos del món, li van concedir aquest anys al cantant nord-americà Bob Dylan.

Aquells que no hi estan d’acord diuen que no ha escrit mai cap llibre... En canvi els que sí que ho estan alegen que les lletres de les seves cançons són pura poesia...

Sigui una cosa o sigui l’altra, la veritat és que Bob Dylan, nascut Robert Allen Zimmerman, tota una icona del segle XX, ha estat el Premi Nobel de Literatura de 2016 i això ja no li traurà ningú.

Però es clar, aquest guardó m’ha fet rumiar i, pensant i pensant, m’ha vingut al cap un personatge que bé podria ser el guanyador d’un premi Nobel l’any vinent.

Segurament sap més de números que de lletres, però quan es posa a cantar solta algunes perles com aquestes:

- “Era el normal, el que feia amb altres empresaris que em donaven feina, el que fa tothom. ¡Si fins i tot el Corte Inglés té un departament de regals d'empresa!”.

-"Jo estic cansat de fer regals a les grans empreses que em donen negoci. Poso un exemple, si una signatura de ceràmica que és líder mundial es va dur a tots els seus distribuïdors que tenen un volum de compra suficient amb les seves rajoles, van llogar el Queen Mary i es van anar a Nova York ".

- "Gènova era casa meva, passava més temps allà que al meu despatx".

- "Jo no tenia una organització criminal, si no, contractaria criminals. Jo contractava professionals molt qualificats".

- "Passejant amb la meva filla amb una pilota de bàsquet, li vaig dir com em estava portant amb ell (es referia a José Luis Peñas, regidor de Mahadahonda) Li estava pagant 3.500 euros al mes i 7.000 d'extra al juliol i per Nadal, el col·legi dels seus fills. I jo li vaig dir 'quan deixi de pagar això, tu em faràs mal 'i ell es va posar a plorar ". "M’ estava gravant amb la meva filla en braços".

- "Grans companyies, grans constructores com OHL, ACS i Dragados" van pagar mossegades a canvi d'adjudicacions d'obres públiques de "diversos" ministeris.

Com us sona? Veritat que us sona bé?   

A aquestes alçades imagino que ja heu  descobert de qui estic parlat. Ni més ni menys que de Francisco Correa Sánchez, el capitost (o no) de la trama Gürtel... Tot i que és el personatge més conegut, cal dir que sense el suport inestimable d’algú de dintre el PP, la Gürtel hauria estat molt fugaç.  

Segurament algú pensarà que no es mereix el premi Nobel perquè a les seves lletres només parla de xoriços. I jo pregunto: si amb xoriços ´se pot fer una bona favada asturiana, perquè no es pot escriure una bona novel·la d’intriga?

Bé d’acord, ja sé que els meus arguments són poc sòlids... Així sinó sé li dóna el de Literatura, al menys el d’economia. No me direu que de fer diners tampoc n’he sabia?

Ni així?...

I un Nobel de cuina? Hi ha Nobel de cuina? No l’hi ha? I a què esperen en crear-lo per a donar-li a aquest senyor...

L’important és que li donin alguna cosa i si finalment aconsegueix que els caps de la trama (busqueu-los per la seu de Gènova) vagin a la presó, encara amb més motiu!    

BUSCANT NOM

De Ferreres al Periódico de Catalunya. 

Encara recordo quan buscàvem nom per a mon fill... O per a la gossa... Ja quasi no me’n recordava del difícil que hi hagués consens a la família... Fins que els antics convergents ara demòcrates-catalans me van refrescar la memòria.

És el que té refundar un partit per a deixar la merda enrere (perdó per l’expressió, però és la realitat pura i dura) Un pretès nou partit amb el mateix nom no hi pega, per tant era imprescindible buscar-ne un de nou, encara que es puguin conservar els mateixos tics. L’important és la façana, el que la gent aprecia de fora i sobre tot la publicitat. La publicitat ho és quasi tot: té poden vendre un burro coix fent-lo passar pel més apte per a treballar el camp.

Després de sospesar diversos noms, finalment els delegats de la convenció van decantar-se per Partit Demòcrata Català, un nom que de per si no diu res, tal i com ho han reconegut diversos articulistes a part de mi (gràcies, de vegades tinc aquestes coses...) Però resulta que resultaràs que uns mesos abans els escindits de Unió Democràtica de Catalunya van constituir un nou partit: Demòcrates de Catalunya. Com veieu tenen un nom força coincident. Potser la millor solució seria ajuntar-se tots (entre els qui conec no hi ha tanta diferència) i quedaria el tema solucionat.  

Però en política tots és molt més complicat del que sembla i no només cada partit (legítimament) vol conservar la seva pròpia identitat, sinó que Demòcrates per Catalunya (que ara fa un any es va presentar dintre de Junts pel Sí amb ERC, Convergència i d’altres) van impugnar el nom i el Ministeri de l’Interior va decidir no acceptar-lo.

Però com els antics convergents no volen renunciar-hi (buscar un altre nom s’hauria de fer dintre del marc d’una nova convenció), van optar per una solució d’anar per casa, afegint Europeu al seu nom: Partit Demòcrata Català i Europeu...

Si algú va creure que havia trobat la solució, resulta ser que no. Ara és l’Ernest Maragall que fa anys va registrar el Partit Català d’Europa i que per tant, el nou nom també seria susceptible d’impugnació. Sembla ser que estem a la casella de sortida. El desencallador que ho desencalli bon desencallador serà...    

El tema m’interessa tant que inclús he pensat amb un nom que podrien fer servir i tema solucionat: Partit Demòcrata Català i d’Andorra. Si CDC el va fundar Pujol (entre d’altres), ara, sense estar al peu del canó, igual s’hi veia identificat. Seria com un homenatge a la seva figura més rellevant.

Encanvi descarto Partit Català de les Seus Embargades... No per res, sinó perquè si un dia ho deixen d'estar caldria canviar el nom i torna a començar... 

I sense anar més lluny, potser la solució la tenen a casa i no cal donar-li més voltes: Joventuts Nacionalistes de Catalunya (JNC) Sí, ja sé que és la branca juvenil, per això dic que el tenen a casa. Però què passa? HI ha un sindicat que es diu ASAJA  (Associació Agrària de Joves Agricultors) i la mitjana d’edat igual és de 60 anys... Per tant, cal deixa enrere els perjudicis i mirar de trobar un nom engrescador, que estigui en consonància amb l’ADN convergent i que expressi en poques paraules la voluntat del nou partit. I si el problema és la paraula nacionalistes, un concepte que els nous convergents volen deixar enrere, que el substitueixin per Partit Independentista de Catalunya. No crec que els del Partit per la Independència (PI) els hi posin problemes, ja que un dels seus impulsors, l’Àngel Colom, ara és un convergent de tota la vida...    

PODRÍEM SIMPLIFICAR-HO!

L’altre dia mentre esmorzava un client va demanar:

-Un cafè descafeïnat de sobre amb sacarina i gel...

El concepte el tenim clar... Però no es podria simplificar? No es podria inventar un nom per a no tenir que soltar tota aquesta parrafada? 

Fa anys, una amiga va anar a la cafeteria de la clínica Dexeus de Barcelona i va demanar:

-Un tallat descafeïnat amb llet descremada i sacarina...

I el cambrer li va respondre:

-Ostras! Això és un desgraciat!

Efectivament. Quina substància ha de tenir un producte així? Jo ja entenc que hi ha gent que és intolerant al cafè amb tota la cafeïna o que segueixen un règim rigorós baix en grasses saturades, però que a la vegada els és indispensable poder gaudir del sabor (per molt ligth que sigui) del cafè o del tallat.

A principis de l’era Pujol, el seu nom es va relacionar amb un hipotètic cigaló (carajillo) Recordeu que el que fora President de la Generalitat es deia Jordi Pujol i Soley. Pujol també és una marca de rom i Soley una marca de cafè. Per tant, un cigaló amb rom Pujol i cafè Soley s’havia d’identificar, irremeiablement, amb el nom de Molt Honorable (encara que ara mateix Pujol sigui molt poc o gens d’honorable)

Els dos darrers exemples són molt clarificadors del que volia dir al començament: anomenar amb unes poques paraules allò que quan ho diem ens fa perdre fins i tot l’alè.

Dit això, sé us acut una paraula per poder usar en lloc de un cafè descafeïnat de sobre amb sacarina i gel? No? Potser l’escriptor, humorista, guionista, etc. Luis Piedrahita que s’inventa paraules, ens podria donar un cop de ma i inventar-se’n una.

Per molt que m’esforci no me ve cap denominació curta i original que identifiqui el producte el producte en qüestió.

JOC VISUAL

Avui us proposo un joc (ja ho he fet alguna vegada)...

A veure, quants de carrils té aquesta carretera?











Dos?

No, aneu errats.....


La resposta és 3!!!

Un d'ample a la dreta per als cotxes que van, en aquest cas cap a Amposta; un altre d'ample a l'esquerra per als vehicles que entren a Santa Bàrbara i un d'estret al mig per a les motos!!!

Ahir entrava a Tortosa. La cua de cotxes era llarga abans d'arribar a la rotonda dels nusos. Els cotxes que sortien de Tortosa també eren nombrosos...
De sobte una moto es posa a avançar trepitjant la ralla contínua. Bé, de tant en tant ocupava part del carril de l'esquerra, la qual cosa entenc perfectament ja que el carril que tenen per a circular és un pèl estret!

I després surten els motoristes quan hi ha accidents mortals demanant respecte als conductors de cotxes.... Ës que els motociclistes respecten als cotxes? Jo trobo que no!!

CEMENTIRI D’ELEFANTS

No us ho agafeu literalment. Vulgarment, quan es parla d’un cementiri d’elefants, es fa referència a un lloc on van a parar aquells que un dia han estat prohoms, però que en el pas del temps han perdut l’estatus que havien tingut. En aquest cas, el cementiri d’elefants al que em refereixo és el Senat, la segona cambra legislativa espanyola.

Segurament heu sentit a parlar que després de perdre la condició de president de la Generalitat Valenciana i alcaldessa de València, respectivament, Alberto Fabra i Rita Barberà passaran a ocupar un escó de la Cambra Alta. Un fet que trobo lamentable i inadmissible.

Però no són els únics. Dimecres, el diari el Mundo portava a la portada de paper el top ten dels elefants, encara que en realitat només en siguin 9 (però si incloguéssim a la Rita, ja tindríem els 10), així com el sou anual que cobra cadascú d’ells:

-Juan José Lucas (PP):  108.672 €.

-José Montilla (PSOE): 105.830 €.

-Joan Lerma (PSOE):  82.192 €.  

-Marcelino Iglesias (PSOE):  73.820 €.

-Francesc Antich (PSOE): 73.820 €.

-Alberto Fabra (PP): 61.262 €.

-Luisa Fernanda Rudi: 61.262 €.

-José Ramón Bauzá (PP): 61.262 €.

-Pedro Sanz (PP): 61.262 €.  

No sé si us heu fixat en el detall, dels 9 de la llista, 7 són dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó: Catalunya, València, Aragó i Mallorca. Si més no, curiós. A part d’això, tots han estat presidents de les seves respectives comunitats autònomes.

Bé, dit això quines conclusions hi traieu? Creieu què és el lloc més adequat on pot anar a parar un polític quan sé li ha acabat la vida útil? Sé li estaran pagant els serveis prestats al partit?

Sempre es diu que el Senat espanyol necessita una reforma profunda i, fins i tot, hi ha qui demana la supressió, així, directament i més en aquests anys que hem passat durant els qual hi havia molta gent que, directament, passava gana. Quans mils d’euros s’hauria pogut estalviar l’Estat si s’hagués abolit el Senat? Perquè, encara que ses senyories haguessin passat a formar part de les llistes d’atur, veritat que no haurien cobrat tant?

Potser en algun cas, no tenen una professió concreta, però n’hi ha d’altres que sí... Per què no van retornar al seu antic lloc de treball? Ah! Perquè haurien cobrat menys? Així, que són, servidors públics o servidors dels seus interessos?

Va, i ara anem a especular un ratet (ja que m’acusen de fer-ho, al menys que tinguin raó) Us imagineu a Manel Ferré formant part de la llista del Senat les properes eleccions generals que, segurament, es faran el mes de desembre?

Mireu, fins el que jo sé, Manel Ferré està intentant desesperadament seguir ocupant alguna de els poltrones que havia ocupat durant els 4 darrers anys. Una d’elles és la de la presidència  del Consorci de Salut i Social de Catalunya, però com que ha deixat de formar par dels consells d’administració de l’Hospital comarcal (segur) i de SAGESSA (possiblement), malaguanyadament (per a ell), no podrà seguir fent-ho. I no serà que no ho ha intentat, ja que li va demanar a l’alcalde d’Amposta poder seguir formant-hi part. Però Adam Tomàs li va dir una cosa així com: Se siente...!  I es clar, és que Manolito ara ja no és ni regidor. Va renunciar a ser-ho quan va perdre les eleccions per motius personals i familiars (recordeu?) Per tant, què busca ara? Pàpules?

Tornat a la llista per al Senat. La idea tampoc és que sigui tan descabellada. CDC li hauria d’agrair els serveis prestats i no deixar-lo tirat a una cuneta. Una cosa així ja es va fer amb Roig, no?Senador Español... No seria un orgull per a Ferré poder formar part d’un estament tant espanyol com el Senat representant Catalunya? I, a sobre, tindria un gran avantatge: Aprofitant que el Manzanares passa per Madrid, poder anar a veure al Real Madrid dels seus amors.

Tot seria perfecte! 

Llegeix l'editorial del Mundo de 8-07-2015.

QUÈ FANTÀSTICA FESTA!!!

https://www.youtube.com/watch?v=7tdMP5i3Cj0

Avui ha estat festa local a Amposta amb l’organització dels següents actes:

07:00. Bou capllaçat.

08:00. Volteig general de campanes amb la participació de les 3 parròquies catòliques. Les altres confessions també han dit que hi participaran amb càntics i d’altres formes de crida a la participació.

08:30. Les dues bandes de música local sortiran, respectivament, des de les seves seus socials i després de donar la vota al poble, es dirigiran conjuntament a despertar al Sr. Alcalde.

09:00. Després, tots en comitiva, es dirigiran fins la plaça del Mercat on oferiran un concert conjunt.

Els bars de la plaça col·laboraran oferint un xocolata amb melindros per a tots els assistents.

12:00. Cucanyes al riu organitzades per l’Associació d’Entitats Juvenils de Convergència.

13:00. Vermut en olives per a tothom.

17:00. Al recinte de la plaça de bous, gran cursa de braus, amb la participació dels més banyuts del poble. Col·laboren les ramaderies del 'terreno'.

18:00. 'Performance' per a inaugurar oficialment la plaça de l’Ajuntament, diada castellera amb la participació de diverses colles del territori acompanyades per la cobla sardanista la Principal Rapitenca.

20:00. A la vora del canal (zona pot de Pedra) berenar popular amb l’estofat del bou capllaçat.

22:00. Gran ball fins la matinada amb la reconeguda orquestra els Veterans.  

Per a que el veïnat es pugui recuperar, al dia següent es tornarà a fer un dia més de festa local a càrrec del consistori.  

Bé, després d’aquesta tonteria, deixeu-me que us digui que trobo que l’elecció de la primera festa local de l’any ha estat un autèntic despropòsit.

No crec que l’equip de govern, què és qui l’ha establert en aquesta data, tingui ni la més mínima justificació a l’hora de defensar l’elecció de la data.

Altres anys, la festa local es feia el dilluns de la Pasqua Florida. No era un dia ideal, però al menys, les regidores joves del consistori i els seus amics podien anar a la platja. Avui no crec que vagin a la muntanya, sinó és que van a Valdelinares...

Es podria entendre si Amposta celebrés un Carnaval potent, a l’estil de Vinaròs o Sotges. Però ni així, en tot cas s’hauria d’haver fet divendres per a començar els actes festius.

A d’altres pobles, com Tortosa, han fet festa els centres educatius (col·legis, instituts), aprofitant els dies de lliure disposició que tenen els mestres. És molt més raonable.

Què han fet avui els ampostins i ampostines? Potser alguns, els que més poder adquisitiu tinguin s’hauran desplaçat aprofitant el llarg cap de setmana, però i la resta? S’han quedat a casa i, com a molt, hauran aprofitat el dia per a sortir a caminar.

Per cert, una bona part dels restaurants i bars d’Amposta tanquen els dilluns, obriran avui o tampoc?