 |
| D'Eneko. |
A uns els va
sorprendre, a d’altres potser no tant. La Fundació Nobel, la que atorga els
premis més prestigiosos del món, li van concedir aquest anys al cantant
nord-americà Bob Dylan.
Aquells que no hi
estan d’acord diuen que no ha escrit mai cap llibre... En canvi els que sí que
ho estan alegen que les lletres de les seves cançons són pura poesia...
Sigui una cosa o
sigui l’altra, la veritat és que Bob Dylan, nascut Robert Allen Zimmerman, tota una icona del segle XX, ha
estat el Premi Nobel de Literatura de 2016 i això ja no li traurà ningú.
Però es clar, aquest guardó m’ha fet rumiar i,
pensant i pensant, m’ha vingut al cap un personatge que bé podria ser el
guanyador d’un premi Nobel l’any vinent.
Segurament sap més de números que de lletres,
però quan es posa a cantar solta algunes perles com aquestes:
- “Era
el normal, el que feia amb altres empresaris que em donaven feina,
el que fa tothom. ¡Si fins i tot el Corte Inglés té un departament de
regals d'empresa!”.
-"Jo estic cansat de fer regals a les grans empreses que em donen negoci. Poso un exemple, si una signatura de ceràmica que és líder mundial es va dur a tots els seus distribuïdors que tenen un volum de compra suficient amb les seves rajoles, van llogar el Queen Mary i es van anar a Nova York ".
- "Gènova era casa meva, passava més temps allà que al meu despatx".
- "Jo no tenia una organització criminal, si no, contractaria
criminals. Jo contractava professionals molt qualificats".
- "Passejant amb la meva filla amb una pilota de bàsquet, li vaig dir
com em estava portant amb ell (es referia a José
Luis Peñas, regidor de Mahadahonda) Li
estava pagant 3.500 euros al mes i 7.000 d'extra al juliol i per Nadal, el
col·legi dels seus fills. I jo li vaig dir 'quan deixi de pagar això, tu em
faràs mal 'i ell es va posar a plorar ". "M’ estava gravant amb la
meva filla en braços".
- "Grans companyies, grans
constructores com OHL, ACS i Dragados" van pagar mossegades a canvi
d'adjudicacions d'obres públiques de "diversos" ministeris.
Com us sona? Veritat que us sona
bé?
A aquestes alçades imagino que ja
heu descobert de qui estic parlat. Ni
més ni menys que de Francisco Correa Sánchez, el capitost (o no) de la trama Gürtel... Tot i que és el personatge més
conegut, cal dir que sense el suport inestimable d’algú de dintre el PP, la Gürtel hauria estat molt fugaç.
Segurament algú pensarà que no es
mereix el premi Nobel perquè a les seves lletres només parla de xoriços. I jo
pregunto: si amb xoriços ´se pot fer una bona favada asturiana, perquè no es
pot escriure una bona novel·la d’intriga?
Bé d’acord, ja sé que els meus
arguments són poc sòlids... Així sinó sé li dóna el de Literatura, al menys el
d’economia. No me direu que de fer diners tampoc n’he sabia?
Ni així?...
I un Nobel de cuina? Hi ha Nobel
de cuina? No l’hi ha? I a què esperen en crear-lo per a donar-li a aquest
senyor...
L’important és que li donin
alguna cosa i si finalment aconsegueix que els caps de la trama (busqueu-los
per la seu de Gènova) vagin a la presó, encara amb més motiu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada