MARÇAL SINTES
Periodista
Passin, senyors i senyores. Benvinguts al Túnel de la Bruixa o, si ho prefereixen, al Castell dels Horrors. El Govern espanyol i els seus poderosos aliats els presenten el seu últim espectacle. Si els agrada que se'ls aturi la respiració i sentir com se'ls ericen els cabells no ho dubtin: grans actors i enlluernadors efectes especials els esperen.
El Govern espanyol ha anat demanant favors a amics i coneguts europeus. Han aconseguit frases d'Hollande, Cameron i Merkel. Amb Obama, que no és amic i a penes conegut, la frase va sortir cara (un acord millor sobre la base de Rota i la renovació dels pactes de defensa: ho explicava El Mundo, un diari gens sospitós de catalanisme).
Obsessionat a no escoltar els catalans, el PP ha accionat fins al fons la palanca del Túnel de la Bruixa. Així és que, a mesura que se succeeixen els dies, més intensos i desagradables són els sobresalts.
A part dels coneguts actors de plantilla, com el ministre Morenés, que va treure els tancs a col·lació o els fiscals -també amb un sou públic-, els populars han invitat a escena nous actors (alguns dels quals, s'ha de saber, han respost amb fervor legionari).
Assistim, doncs, a fenòmens extraordinaris, com, per exemple, el d'uns quants coneguts empresaris catalans amenaçant els seus clients. Excloc del disbarat el Cercle d'Economia, on, després d'agres discussions, van acabar prenent una posició raonable: censuren molt clarament l'immobilisme del PP i criden, a la vegada, a una consulta legal i acordada.
L'última acció, l'apoteosi per ara -aquesta setmana s'espera que ens assalti udolant el governador del Banc d'Espanya-, és l'entrada en campanya de la gran banca. També amenacen els seus clients amb les plagues d'Egipte. Especulen que amb la independència potser haurien de treure fora les seves seus socials (com si n'hi hagués moltes a Catalunya). Afegeixen que potser tancarien sucursals, cosa que deu sonar a glòria a les entitats que ja se n'han desmarcat i als banquers anglesos, francesos, italians, etcètera…
El més greu d'això (i de les moltes coses que no caben en aquest article) és l'intent de violentar, de torçar voluntats, d'adulterar amb males arts -utilitzant el que sigui, fins i tot les pensions- l'acte més important que existeix en democràcia: el vot. El que està passant és vergonyós. Una gran operació d'Estat contra una part dels seus ciutadans, un fet que hauria de repugnar a qualsevol demòcrata, voti el que voti.
Esperem que els catalans, que per descomptat saben que la independència no serà bufar i fer ampolles, no es deixin atemorir per l'espectacle de terror muntat aquests dies i sàpiguen decidir el seu vot lliurement i serenament.
