dijous, 26 de juny del 2014
PLATAFORMES SOLIDÀRIES
Si sou usuaris d’Internet (i si esteu
llegint això, segur que ho sou) de ben segur que heu signat algun cop alguna
petició solidaria, ja sigui des de la plataforma Change o de la
Avaaz. També hi ha d’altres ONG’s com Amnistia Internacional o
Greenpeace que demanen suport, però en aquest cas per a les seves pròpies
accions.
Jo sí. No diré que estic fart de firmar,
però si que ho he fet moltes vegades, ja que, normalment, les causes a
les que he donat suport m’han semblat raonables.
El passat dilluns, el Periódico de Catalunya
porta a les seves pàgines un treball periodístic sobre una d’aquestes
plataformes, concretament Change.org.
Segons s’ha pogut comprovar, aquesta
plataforma no té cap filtre previ per avaluar la veracitat de les causes
per a les que es demana suport.
No fa gaires dies em van explicar que
una dona d’Amposta va demanava ajut per a recuperar els seus fills que
es trobaven sota la custodia del seu exmarit. Al·legava que els motius
pels quals el jutge del cas havia decidit donar-li al seu pare, eren falsos
i que ella estava capacitada per a cuidar-los.
En casos com aquest, és difícil tenir
un criteri veraç sobre l’estat de la mare. Moralment li pots donar tot
el suport, però d’aquí a signar una petició que va en contra de l’exmarit,
hi ha molta distància.
En cara que, a primera vista, sembli
que aquestes plataformes no es mouen per interessos econòmics, la realitat
és ben diferent. Com més casos i més suports, més beneficis. Per tant,
és lògic pensar que tampoc és que els interessi gaire tenir filtres previs.
Normalment, totes les peticions de suport
que els arriben a les plataformes solidàries solen ser causes nobles. Però
de tant en tant, pel que sembla, n’arriba alguna que pot perjudicar seriosament
l’altra part. Imagino que, Change en aquest cas, prefereix veure’s
afectada d’alguna manera que no haver de filtrar totes les que arriben.
I posats a imaginar, imagino també que el responsable sempre serà la persona
o entitat que subscrigui la petició i que, d’alguna manera, ja deu de
constar que s’eximeix de tota responsabilitat a la plataforma.
Això és igual que quan els diaris diuen
que no es fan responsables de les opinions dels seus articulistes.
dimecres, 25 de juny del 2014
LA XINA, UN PAÍS AGRAÏT AMB EL PP
L’any 2010 vaig escriure una entrada
que vaig titular la Xina, ‘l’amic’ incòmode. Feia tot just dos
anys que Pequín (Beijing) havia organitzat els Jocs Olímpics, però
que, a la pràctica no van significar més llibertats per als ciutadans d’aquell
país. De tant en tant me'n adono que encara hi ha internautes que el llegeixen.
El ferri control intern no permet que
la Xina tingui el mateix nivell llibertats de les democràcies occidentals
amb qui competeix econòmicament. Aquest fet fa que els seus productes siguin
molt més competitius que la majoria dels que es fabriquen a Europa o Amèrica.
Però a l’entrada d’avui no vull parlar
de temes econòmics, encara que, al final (i com passa quasi sempre) hi
trobarem una relació. Parlaré de Justícia.
Ja sabeu que el PP va abolir l’anomenada
Justícia Universal que permetia jutjar a qualsevol persona fos quina fos
la seva procedència i fos quin fos el seu delicte (encara que no s’hagués
produït a l’Estat Espanyol), sempre que no estigués prescrit, evidentment.
Gràcies a aquesta modificació
de la llei, alguns caps mafiosos de la droga van poder sortir lliures de
les presons espanyoles. Que després tornin a reemprendre o no les seves
activitats delictives, no deu de ser problema del govern espanyol ni del
grup polític que li dóna suport.
També gràcies a aquesta modificació
de la llei, la Justícia espanyola no jutjarà un polític xinés acusat de
ser el principal responsable d’una matança que hi va haver al Tibet, ja
sabeu, una regió autònoma però que està sota l’administració xinesa.
El govern xinés ja ha agraït l’espanyol
per la mesura i li ha recordat que això permetrà continuar les inversions
xineses a Espanya. Veieu com al final ha sortit el tema econòmic!
La Xina és un país massa poderós econòmicament
parlant com per a que qualsevol d’altre que no estigui considerat com
a gran potència, li vagi tocant el nas.
L’economia espanyola depèn molt de les
inversions xineses, ja siguin directes (indústria, serveis, etc.) o indirectes,
com per exemple la compra de Deute Públic emès pel Tresor Espanyol.
L’amistat amb la Xina resulta
una amistat incòmoda, encara que segurament per a uns més que per als altres,
per que mantenir bones relacions amb un país que no respecta els drets
humans, deu de ser complicat.
Però segur que tots coneixeu la dita: Poderoso
caballero don dinero...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)