ESTIUEJAR A ESPANYA

La paraula estiuejar és un sinònim de fer vacances. Així és que a Espanya s’estiueja tot l’any i si tenim en compte que, segons pareix, cada vegada els hiverns seran més curts i els estius més llargs, encara té més raó de ser.
Es diu que les places hotelers estan a plena ocupació, però també que els turistes gasten cada cop menys.
Si fem un anàlisi ràpid als diferents sectors econòmics, veurem que l’agricultura només és competitiu quan es tracta d’oferir qualitat i per tant, és car. Mineria pràcticament no existeix, llevat que determinades explotacions cada cop més escasses. La indústria ha viscut durant molts anys d’allò que ens han portat de fora i des de que han començat les deslocalitzacions, és un sector que va de baixa. Ens queda el sector serveis. Es diu que quan aquest sector és el principal, el país està completament desenvolupat. La veritat és que en aquest sector no ens podem queixar, sobre tot del turisme. Ara bé, hi ha que mimar-lo. He estat a França diversos cops i sempre dic el mateix: “Sí a França gaudiren d’una bonança climatològica com la que tenim aquí, ens prendrien la majoria de visitants”. I és que a França tenen cura del sector d’allò més. Per on vas tot es net i de qualsevol cosa en fan una atracció turística. En una paraula: tenen molta més iniciativa que nosaltres.
El sector hoteler cal que sigui competitiu i de qualitat, a la vegada que innovador. Diuen els experts que s’ha d’acabar el turisme de sol i platja (hi seran sempre)
Sempre recordaré unes paraules de Jordi Pujol que deia què: “aquest país serà la residència de la tercera edat d’Europa”. La frase en si és políticament incorrecta, però he de reconèixer que anem camí de ser-ho.

A L'ULL DE L'HURACÀ

Encara que en aquests dies l’huracà “Dean” ha amenaçat la zona del Carib, no vull parlar-vos d’aquest fenomen meteorològic propi de l’estiu centre-americà. Qui està permanentment a l’ull de l’huracà son, han estat i de segur seguiran estant, les Terres de l’Ebre. El seus habitats vivim en amenaça constant. Fem un curt repàs? El transvasament de l’Ebre, la instal·lació de molinets a la Terra Alta, la central tèrmica d’ENRON a Móra la Nova, el parc eòlic del Delta de l’Ebre, el magatzem de residus nuclears a les Campusines (prop de la Fatarella) i finalment, el dipòsit de gas natural, també al Delta. Alguns d’aquest projectes, per separat, tal vegada no tindrien ni la repercussió mediàtica ni el rebuig popular que estan tenint, però és que la suma de tot plegat és per a dir: ja n’hi ha prou! Pareix que només pensen en aquestes terres quan de fer instal·lacions polèmiques es tracta. Per a les altres, les que de veritat beneficiïn el ciutadà com autopistes gratuïtes, més bones comunicacions ferroviàries, un port de mar comercial, etc. mai ningú se’n recorda del nostre territori.
(Aquest escrit també ha estat enviat a diversos mitjans)

L'ETERNA HIPOCRESIA DEL PP CAP AL POBLE DE CATALUNYA

Si jo fos del PP em cauria la cara de vergonya de fer les afirmacions que fan i que han fet... i que ens espera sentir encara... Però no sóc del PP i per tant tot el que surt de la seva boca em sona a hipocresia, mentida, demagògia, etc.
Acebes, una de les veus més repugnants del partit que va crear Fraga demana la compareixença del president del govern espanyol per a que expliqui el problema del dèficit de infrastructures a Catalunya. I ells, les explicacions quan pensen donar-les? És que no tenen cap responsabilitat?
També, l’actual portaveu del PP al Parlament de Catalunya, Carina Mejías, a una entrevista diumenge al Periódico de Catalunya diu textualment: “A Catalunya no hi ha llibertat; no es pot escollir la llengua”. Anem a pams. Quina llibertat volen, la que teníem en temps de Franco? I quan parlen de la llengua... què em digui on se l’ha privat de poder-hi parlar. Ja pareix aquell reportatge que Tele Madrid va emetre fa uns mesos. Si creuen així, si realment pensen que amb esta actitud estant fent un bé als catalans, que s’ho facin mirar... O millor... demostrem-los-hi una vegada més l’any que ve a l’hora de votar a les generals, tal i com ho estem fent els catalans des de la instauració de la democràcia en aquest país!!

EL MODEL (DESFASAT) DE FESTES MAJORS

El model tradicional de festes majors està esgotat. Manquen idees per a fer unes festes més participatives i atractives. El model de bous i ball, trontolla. Als llocs on és tradicional, els bous, sense cap mena de dubte és l’acte més concorregut i participatiu? La resposta és rotunda si s’entén com a participatiu el baixa a la plaça i “torejar” la bèstia. La gent va als bous a berenar. A pobles com Santa Bàrbara aquesta pràctica ja va sent tradicional des de fa la tira d’anys. I, des de fa uns quants ja ha arrelat a altres pobles de molta més tradició taurina. I el bou capllaçat, fa uns anys, hi anava molta més gent que avui en dia... El ball ha estat durant molts anys pilar fonamental de les pestes. Qui no recorda aquelles revetlles multitudinàries on la a la pista no hi cabia una agulla? Ara hi ha taules buides i o en parléssim de la pista. Només s’hi veuen els quatres “exhibicionistes” de torn que son els que van a classes de ball i la gent gran, aquells que en van aprendre per les pistes i que, sense rebre cap classe mai a la vida, ho fan forçar bé.
Cal donar resposta a uns sectors de la població (el de mitjana edat i joves) que, amb aquestes festes, es troben descol·locats, per dir-ho d’alguna manera. Son sectors de la població que han crescut amb els concerts, el teatre... De vegades de petit format. No cal anar a actes multitudinaris, tal vegada de simultanis i diversificats... i a una distància entre uns i altres curta per a poder bellugar-se sense tenir que recorre grans distàncies.
Evidentment, aquesta actes, al menys la majoria deurien de ser gratuïts i buscar alternatives de finançament.