La paraula estiuejar és un sinònim de fer vacances. Així és que a Espanya s’estiueja tot l’any i si tenim en compte que, segons pareix, cada vegada els hiverns seran més curts i els estius més llargs, encara té més raó de ser.
Es diu que les places hotelers estan a plena ocupació, però també que els turistes gasten cada cop menys.
Si fem un anàlisi ràpid als diferents sectors econòmics, veurem que l’agricultura només és competitiu quan es tracta d’oferir qualitat i per tant, és car. Mineria pràcticament no existeix, llevat que determinades explotacions cada cop més escasses. La indústria ha viscut durant molts anys d’allò que ens han portat de fora i des de que han començat les deslocalitzacions, és un sector que va de baixa. Ens queda el sector serveis. Es diu que quan aquest sector és el principal, el país està completament desenvolupat. La veritat és que en aquest sector no ens podem queixar, sobre tot del turisme. Ara bé, hi ha que mimar-lo. He estat a França diversos cops i sempre dic el mateix: “Sí a França gaudiren d’una bonança climatològica com la que tenim aquí, ens prendrien la majoria de visitants”. I és que a França tenen cura del sector d’allò més. Per on vas tot es net i de qualsevol cosa en fan una atracció turística. En una paraula: tenen molta més iniciativa que nosaltres.
El sector hoteler cal que sigui competitiu i de qualitat, a la vegada que innovador. Diuen els experts que s’ha d’acabar el turisme de sol i platja (hi seran sempre)
Sempre recordaré unes paraules de Jordi Pujol que deia què: “aquest país serà la residència de la tercera edat d’Europa”. La frase en si és políticament incorrecta, però he de reconèixer que anem camí de ser-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada