OPTMISME I FUTUR (ZAPATERO) CONTRA RANCÚNIA I PASSAT (RAJOY)

Crec que el titular que he triat per encapçalar l’escrit podria resumir molt bé el debat d’anit entre els dos principals candidats a presidir el govern d’Espanya en la propera legislatura.
Penso que el debat, tot i ser encara molt hermètic, va tenir més moments d’improvisació i de rèpliques i contrarèpliques. Potser esperava una mica més de tots dos candidats, sobre tot de Rajoy. Quan algú aspira a aconseguir alguna cosa, ha de demostrar i molt ben demostrat que és superior al seu rival, cosa que el candidat de la dreta espanyola no va saber fer. Zapatero em va agradar, sobre tot durant la primera part del debat. Va fer balanç de legislatura i el que és més important, propostes de futur.
A Rajoy el perd la prepotència i l’arrogància. Quatre anys a l’oposició no l’han fet humil. No reconeix errors, segueix mentin en temes com la guerra de l’Iraq, la economia i el terrorisme. I a sobre li deia a Zapatero que el que mentia era ell. Ja en el primer debat, Rajoy va usar l’estratègia de que Zapatero menteix. I ho fa per amagar les seves pròpies mentides i les del seu partit. Va quedar demostrat que no té ni programa ni projecte de futur i, de governar, farà un gir al passat i recuperarà aspectes importants de quan ells eren govern, per exemple el transvasament de l’Ebre. Va dir que les dessaladores perjudicaven afavorien el canvi climàtic perquè emetien CO2 a l’atmosfera. Ja sé que les dessaladores no son la panacea! Això ho diuen els científics, no fa falta que ens vingui ara Rajoy o el seu cosí i que ens ho diguin. Però malgrat tot, sempre es millor això que el confrontament territorial que promou el candidat del Partit Popular. A més crec que va estar molt mal assessorat pel seu equip. Van errar amb l'estratègia.
I quina barra va tenir Rajoy quan va dir que venien empreses de fora a comprar les elèctriques del país i resulta que el seu núm. 2, el Sr. Pizarro, llavors president d’Endesa es va oposar a la venda de la seva empresa a la catalana Gas Natural. I només perquè era una empresa de Catalunya! I després quan ve, vol explicar-nos les bondats de la seva empresa cap a casa nostra...
Zapatero va reconèixer errors, potser no tots, però va dir que en alguns aspectes s’havien equivocat. Rajoy, no! A Rajoy, com a la majoria dels dirigents del Partit Popular les pot la supèrbia! No entenc com un grup de gent que es creuen tan bons (però tan bons) governants, fa quatre anys prengueren les eleccions de la forma que ho van fer. Potser caldria crear una llei i nomenar-los mandataris vitalicis de l’estat espanyol! Vaig veure a Zapatero molt més sincer. Quan es dirigia als espectadors ho feia d’una manera molt més convincent. Rajoy té un tic a l’ull esquerre i sovint l’obre i el tanca. Crec que se li accentua quan no diu la veritat i aquesta mena de coses fan perdre els debats i les eleccions.
Fa gràcia sentir parlar a Rajoy de Catalunya i del seu Estatut. Encara que va dir coses de Zapatero que són veritat, com allò de que “donaria suport a l’Estatut que sortís del Parlament català” i que després va pactar amb Mas. Però com es pot tenir tanta barra quan ells resulta que el tenen recorregut al Tribunal Constitucional. I només perquè és el català! D’altres amb articulats molt pareguts, fins i tot idèntics, els han aprovat, com el d’Andalusia, les Illes Balears o València...
He llegit que els peperos diuen que Rajoy ha guanyat 2-0. A mi aquest resultat m’importa ben poc. El que m’importa de veritat és el resultat de diumenge per la nit. Espero que diumenge guanyi el PSOE amb una àmplia majoria que li permeti governar. Tot sol o amb la col•laboració d’altres partits d’esquerres i progressistes. Però que no guanyi la dreta. Una dreta que vol demostrar a la ciutadania que van de corders i a sota la pell hi ha un veritable lloc amb dents i urpes preparades per a destruir a tots aquells que no comparteixen les seves idees. I el del transvasament de l’Ebre ho va deixar ben clar: “Es farà”. Encara que un ja dubta si es farà per portar aigua a València i Múrcia (i segons ell, també a Barcelona) o per fer una gran infrastructura per pagar els favors al món de la banca i de les grans constructores.

ERRAT DE COMPTES

Estem en campanya i per aconseguir esgarrapar un grapat de volts del rival es diuen moltes coses. Però a l’hora de la veritat, tots sabem que el vot està molt més decidit del que aparenta estar. Només una petita quantitat estan indecisos i d’aquest, la majoria, acabaran votant a un dels principals partits. No vull dir que ERC no sigui un gran partit, però és un partit sense opcions, mera comparsa al parlament espanyol, per molt que s’empenyi a dir el contrari el seu cap de llista Joan Ridao. Així, quan presenta “ERC com la força més útil del catalanisme davant d’un PSC invisible”, s’equivoca. Continuar tenint a Madrid un govern d’esquerres presidit per Zapatero passa per que el PSC tregui un bon resultat a Catalunya. El PSC a Madrid no és invisible perquè té el nombre més gran de diputats de Catalunya. Ara si el que vol dir Ridao és que el PSC presenta poques propostes a Madrid és que, la majoria de vegades, no li cal. Les propostes del programa del PSOE solen presentar-les els ministres o portaveus del partit. Ara, el paper que els diputats del PSC juguen entre bambolines és força important. La majoria d’acords sobre Catalunya no tindrien res a fer sense el suport implícit o explícit del PSC, per molt que els altres partits catalans se’n vulguin apropiar la paternitat (o maternitat) de l’èxit. Si el resultat de les eleccions del 9 de març, fan president Rajoy, ERC no serà invisible, definitivament, no existirà, ja que el pot cridar tot el que vulgui, presentar tot allò que cregui que és bo per a Catalunya, però ningú se’ls escoltarà. Serà com pregonar al desert o una cosa semblant.

POLÍTICAMENT INCORRECTE

Un polític pot ser d’esquerres o de dretes. Més afavorit o menys. Amb més loquacitat verbal o més do de gents. Però hi ha coses que no estan permeses sigui el color que sigui el polític. És allò que se’n diu ser políticament correcte i Mariano José Pérez no ho ha estat. Per la qual cosa necessita una rectificació de forma urgent. Aquest personatge, president de Noves Generacions, com tothom sap, la branca jove del PP, va dir del candidat d’ICV-EUA de Tarragona que “li despertava repulsa visual” i el va qualificar “d’indigent”. És veritat que no té l’estètica que tenen els del PP, amb vestit i corbata o amb un jersei “pijo”, sovint Lacoste, com el que portava ahir José Maria Aznar, però hi ha que tenir cura del llenguatge que s’utilitza.
Si de jove, un no es capaç de guardar les formes i de tenir respecte al rival polític en públic, no cal esperar d’ell que, en el futur arribi a ser un líder carismàtic i un governant eficaç!

RESTAURANT MAS DEL CIGARRER

Avui començo un apartat nou: el de crític gastronòmic. La veritat és que m’ha sortit així, de sobte. Hi tot ha segut a una experiència agredolça que hem tingut la meva dona i jo. Feia temps que volia visitar el Restaurant Mas del Cigarrer d’Horta de Sant Joan. El podeu trobar a la Carretera que uneix Bot amb Horta, més prop del primer poble que del segon. Si el busqueu a Internet (http://www.masdelcigarrer.net/home.html), la veritat, el que allí llegireu resulta del tot suggeridor. Tinc que dir que el meu primer intent d’anar-lo a provar va ser el mes de gener. Vaig trucar i vaig parlar amb la que suposo era la mestressa del restaurant. Em va dir que feia dos anys que estava obert i que era el primer cop que havien tancat quinze dies. Em va recomanar anar-hi cap a la primavera que tot estaria més verd i bonic. La veritat és que em vaig emportar una bona impressió d’ella. Divendres passat vaig trucar per encarregar taula per a dos i em va contestar, primer una dona (em va parèixer jove) que va passar el telèfon a un home. No va ser desagradable, però tampoc gens simpàtic. Aquest matí ens hem presentat a dinar. El que suposadament era l’amo, abans de donar-nos els bons dies, d’una manera poc afable, ja ens ha dit que no deixéssim el gos solt. No era la nostra intenció. Després de més d’una hora de camí, li volíem donar una mica d’aigua i que estirés les potes. Una vegada dintre del restaurant, pressa per atendre’ns, tampoc és que l’hagin portat. Finalment ha sortit una dona estrangera i li he dit que teníem taula reservada. Malgrat això, ens ha donat a triar. Ja seguts, ens ha portat unes olives i uns talls de fuet per anar picant i, immediatament les cartes. Hem anar directes als suggeriments del dia sense parar atenció a la resta de la carta. Us prometo que a partir d’ara hi pararé més comte. Com a la pàgina web parla de plats abundants, hem demanat una xató per a compartir i mentre la meva dona s’ha demanat uns xurrasco, jo li he demanat unes galtes de porc al forn amb bolets. L’amanida era per a un. O sigui, una mica curta. Els altres plats estaven prou bé. Hem demanat un vi de la Terra Alta, de Batea concretament. La carta de vins és prou extensa per a un establiment d’aquesta categoria i predominen els vins de la comarca. Els postres són originals i alguns d’ells combinats amb licors. Hem repetit de cafè i als segons li he demanat el compte. Li he tingut que demanar per segon cop. La mestressa en cap moment s’ha dirigit a nosaltres. Al sortir hem amollat a la gossa i amb ella hem donat un tom pel recinte per a fer unes fotos. A la part de dalt, la que dóna a la carretera, hi ha un arc i l’accés a les edificacions (l’aparcament i l’entrada al restaurant són per baix) Una cadena indica “privat”. No obstant, estava llevada i he entrat a fer fotos i a acaronar un pastor alemany que bordava a la nostra gosseta. Ha tornat a sortir l’amo i amb cara de pocs amics i paraules poc simpàtiques ens ha preguntat si la cadena estava llevada, a la qual cosa li hem contestat afirmativament i l’ha posat. M’ha donat la impressió que aquest “senyor” només està per controlar les instal•lacions. Pareix més un guarda de seguretat que un amfitrió.
Valoració (sobre 5): Preu qualitat: Acceptable 3,5 (57 euros els dos incloent-hi dues cerveses)
Menjar: Bé 3,5. Potser t’esperes una mica més...
Veure: Bé 3,5.
Amabilitat: Suspens 1,5. És l’assignatura pendent. Suposo que no tracten a tothom igual, però un dia com avui que no hi havia massa gent, haurien pogut fer un esforç de saludar la clientela, cosa que no han fet.
Instal•lacions interiors: Prou confortables 3, encara que hi ha alguna taula en poc espai.
Lavabos. Per la capacitat potencial justos 1,5.
Decoració: Adient 4. Hi ha quadres amb bitllets antics i diversos objectes ara en desús. També hi ha una exposició permanent de fotografia de la que pots comprar-ne còpies.
Entorn: Suspens 2. No et donen llibertat per a visitar-lo i des de diverses taules es poden veure els contenidors d’escombriaires. Hi ha alguna planta seca.