ERRAT DE COMPTES

Estem en campanya i per aconseguir esgarrapar un grapat de volts del rival es diuen moltes coses. Però a l’hora de la veritat, tots sabem que el vot està molt més decidit del que aparenta estar. Només una petita quantitat estan indecisos i d’aquest, la majoria, acabaran votant a un dels principals partits. No vull dir que ERC no sigui un gran partit, però és un partit sense opcions, mera comparsa al parlament espanyol, per molt que s’empenyi a dir el contrari el seu cap de llista Joan Ridao. Així, quan presenta “ERC com la força més útil del catalanisme davant d’un PSC invisible”, s’equivoca. Continuar tenint a Madrid un govern d’esquerres presidit per Zapatero passa per que el PSC tregui un bon resultat a Catalunya. El PSC a Madrid no és invisible perquè té el nombre més gran de diputats de Catalunya. Ara si el que vol dir Ridao és que el PSC presenta poques propostes a Madrid és que, la majoria de vegades, no li cal. Les propostes del programa del PSOE solen presentar-les els ministres o portaveus del partit. Ara, el paper que els diputats del PSC juguen entre bambolines és força important. La majoria d’acords sobre Catalunya no tindrien res a fer sense el suport implícit o explícit del PSC, per molt que els altres partits catalans se’n vulguin apropiar la paternitat (o maternitat) de l’èxit. Si el resultat de les eleccions del 9 de març, fan president Rajoy, ERC no serà invisible, definitivament, no existirà, ja que el pot cridar tot el que vulgui, presentar tot allò que cregui que és bo per a Catalunya, però ningú se’ls escoltarà. Serà com pregonar al desert o una cosa semblant.