Crec que el titular que he triat per encapçalar l’escrit podria resumir molt bé el debat d’anit entre els dos principals candidats a presidir el govern d’Espanya en la propera legislatura.
Penso que el debat, tot i ser encara molt hermètic, va tenir més moments d’improvisació i de rèpliques i contrarèpliques. Potser esperava una mica més de tots dos candidats, sobre tot de Rajoy. Quan algú aspira a aconseguir alguna cosa, ha de demostrar i molt ben demostrat que és superior al seu rival, cosa que el candidat de la dreta espanyola no va saber fer. Zapatero em va agradar, sobre tot durant la primera part del debat. Va fer balanç de legislatura i el que és més important, propostes de futur.
A Rajoy el perd la prepotència i l’arrogància. Quatre anys a l’oposició no l’han fet humil. No reconeix errors, segueix mentin en temes com la guerra de l’Iraq, la economia i el terrorisme. I a sobre li deia a Zapatero que el que mentia era ell. Ja en el primer debat, Rajoy va usar l’estratègia de que Zapatero menteix. I ho fa per amagar les seves pròpies mentides i les del seu partit. Va quedar demostrat que no té ni programa ni projecte de futur i, de governar, farà un gir al passat i recuperarà aspectes importants de quan ells eren govern, per exemple el transvasament de l’Ebre. Va dir que les dessaladores perjudicaven afavorien el canvi climàtic perquè emetien CO2 a l’atmosfera. Ja sé que les dessaladores no son la panacea! Això ho diuen els científics, no fa falta que ens vingui ara Rajoy o el seu cosí i que ens ho diguin. Però malgrat tot, sempre es millor això que el confrontament territorial que promou el candidat del Partit Popular. A més crec que va estar molt mal assessorat pel seu equip. Van errar amb l'estratègia.
I quina barra va tenir Rajoy quan va dir que venien empreses de fora a comprar les elèctriques del país i resulta que el seu núm. 2, el Sr. Pizarro, llavors president d’Endesa es va oposar a la venda de la seva empresa a la catalana Gas Natural. I només perquè era una empresa de Catalunya! I després quan ve, vol explicar-nos les bondats de la seva empresa cap a casa nostra...
Zapatero va reconèixer errors, potser no tots, però va dir que en alguns aspectes s’havien equivocat. Rajoy, no! A Rajoy, com a la majoria dels dirigents del Partit Popular les pot la supèrbia! No entenc com un grup de gent que es creuen tan bons (però tan bons) governants, fa quatre anys prengueren les eleccions de la forma que ho van fer. Potser caldria crear una llei i nomenar-los mandataris vitalicis de l’estat espanyol! Vaig veure a Zapatero molt més sincer. Quan es dirigia als espectadors ho feia d’una manera molt més convincent. Rajoy té un tic a l’ull esquerre i sovint l’obre i el tanca. Crec que se li accentua quan no diu la veritat i aquesta mena de coses fan perdre els debats i les eleccions.
Fa gràcia sentir parlar a Rajoy de Catalunya i del seu Estatut. Encara que va dir coses de Zapatero que són veritat, com allò de que “donaria suport a l’Estatut que sortís del Parlament català” i que després va pactar amb Mas. Però com es pot tenir tanta barra quan ells resulta que el tenen recorregut al Tribunal Constitucional. I només perquè és el català! D’altres amb articulats molt pareguts, fins i tot idèntics, els han aprovat, com el d’Andalusia, les Illes Balears o València...
He llegit que els peperos diuen que Rajoy ha guanyat 2-0. A mi aquest resultat m’importa ben poc. El que m’importa de veritat és el resultat de diumenge per la nit. Espero que diumenge guanyi el PSOE amb una àmplia majoria que li permeti governar. Tot sol o amb la col•laboració d’altres partits d’esquerres i progressistes. Però que no guanyi la dreta. Una dreta que vol demostrar a la ciutadania que van de corders i a sota la pell hi ha un veritable lloc amb dents i urpes preparades per a destruir a tots aquells que no comparteixen les seves idees. I el del transvasament de l’Ebre ho va deixar ben clar: “Es farà”. Encara que un ja dubta si es farà per portar aigua a València i Múrcia (i segons ell, també a Barcelona) o per fer una gran infrastructura per pagar els favors al món de la banca i de les grans constructores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada