Avui llegint el diari el Punt, a les pàgines on s’informava del congrés del PSC d’aquest cap de setmana, es parlava de l’entrada a l’executiva nacional de Núria Ventura, alcaldessa d’Ulldecona. Evidentment, després de reeditar el pacte que també hi va haver la passada legislatura, l’alcalde durant un anys i pico (crec que 16 mesos) va ser escollit Josep Lluís Millan, llavors d’ERC i ara sense afiliació després de donar-se de baixa del partit per estar en desacord amb el tema del transvasament a Barcelona. Acte seguit ho tornarà a ser Núria Ventura, com també ho va ser al final de la passada legislatura on Ulldecona va comptar per primer cop amb 3 alcaldes en quatre anys.
Quan llegeixes les noticies, reportatges i de vegades, alguns articles d’opinió, te’n adones de que hi solen haver errades d’aquest tipus que, per a la majoria de lectors passen totalment desapercebudes si no ets un coneixedor del tema.
No fa gaires mesos també hi vaig trobar una errada greu, de la que vaig parlar en aquest mateix blog a la veu de l’Ebre que, quan repassaven les eleccions de la Ràpita des de l’any 79 fins l’any passat, van mesclar-les amb les de Gandesa. Jo que segueixo prou de prop la vida política, sobre tot la municipal d’aquestes terres i fent un esforç me’n puc recordar el nom de molts dels alcaldes de les Terres de l’Ebre, sobre tot de la comarca del Montsià i bona part de la del Baix Ebre, ho vaig observar, però estic segur que molts ni s’hi van adonar.
Així, també cal dispensar si aquest cronista, de tant en tant, te algun lapsus o errada. No sóc professional i sovint no disposo de la documentació que té un diari o setmanari amb molts d’anys de “volada”.
dilluns, 21 de juliol del 2008
diumenge, 20 de juliol del 2008
L'11è CONGRÉS DEL PSC
Aquest cap de setmana, el PSC ha fet el seu 11è Congrés. Des de la seva fundació a les acaballes de la dècada dels ’70. De moment encara han transcendit poques coses que puguin afectar directa o indirectament les nostres comarques. Segurament que en els propers dies els mitjans informatius de caire més comarcal informaran d’una manera més detallada de les grans decisions preses al congrés. De moment s’ha sabut (segons informacions de Vinaròs News d’avui mateix) que Núria Ventura, la que va ser i tornarà a ser alcaldessa d’Ulldecona i diputada al Parlament de Catalunya, formarà part de l’executiva nacional en detriment de Josepa (Pepín) Beltran. A ningú sé li escapa la meva les meves preferències per la Núria; per moltes coses: per ser del Montsià, per seu para que és del mateix poble que jo, perquè a la família de la seva mare ja fa molts anys que la conec, fins i tot abans de néixer Núria i perquè penso que farà un bon treball de cara les comarques de l’Ebre. L’elecció de Núria com a única representant de la federació de l’Ebre contrasta amb els representants de CDC sorgits del congrés que fan ver la setmana passada, on s’hi van “col•locar” fins a 4 representants (la qual cosa no és significativa, ja que cada partit té composicions diferents en nombre de membres, composició territorial, etc.) Però si que hi té que veure quan d’aquests quatre, no n’hi ha cap del Montsià (2 ho són del Baix Ebre, un altre de la Terra Alta i el darrer de la Ribera d’Ebre) El que està clar és que mentre el Montsià guanya pes dintre del PSC, en perd a CDC, que, des de la sortida de l’exalcalde d’Amposta no hi ha trobat cap figura amb un mínim de pes i garanties per a representar la comarca més meridional de Catalunya.
Tornant a l’elecció de Núria Ventura, cal dir que ha estat fruit d’un tira i arronsa entre les diferents delegacions que representaven les comarques de l’Ebre. La “guerra” (sí sé li pot dir així) va començar molt més abans que el congrés (encara que n’hi ha qui opina que els congressos també comencen molt més abans del dia de la seva inauguració, amb la redacció de la ponència marc, l’elaboració d’esmenes, etc.) i va ser entre les dues persones “fortes” de la federació: per un constat del seu president i exalcalde de Tortosa Joan Sabaté que es postulava per a que Pepin seguis formant part de l’executiva de Montilla i per l’altra part del seu primer secretari i actual representant territorial del departament de Política Territorial i Obres Públiques a les nostres comarques Antoni Sabaté. Amb aquests resultats queda clar que els més forts dels dos Sabaté (al menys els que més agrupacions pareix que controla) és el primer secretari, l’Antoni Sabaté que es decantava cap a la futura alcaldes d’Ulldecona (cal dir per aquells que no ho sàpiguen que l’agrupació d’Ulldecona és la segona en nombre de militants per darrera de Tortosa i per davant d’Amposta) Encara que tot indica que de cara el congrés que la federació de l’Ebre farà la propera tardor no ha de tenir massa transcendència.
Dues darreres coses. La primera serà conèixer com quedarà el tema de la “interconnexió de xarxes") Com a mal menor pareix que quedarà “només per a casos d’emergència), cosa que no agradarà gens ni a la Plataforma en Defensa de l’Ebre ni als seus seguidors entre els quals n’hi ha un bon grapat de socialistes... I la darrera és el aparent gir cap al catalanisme amb l’elecció d’Isidre Molas com a president del partit. Pareix que el company Isidre sempre és la “quota” catalana del PSC. Fa uns anys, quan es va tornar a reeditar el grup d’Entesa per al Senat, ERC no acceptava segons qui, precisament per no ser el “català” que caldria (segons ells) i finalment l’elegit (i ara cap de l’Entesa al Senat) va ser, com he dit abans l’Isidre Molas.
Veurem si tots aquests gestos de Montilla i aquestes “picades d’ullet” cal al sector més nacionalista porten al PSC a navegar per un bon rumb!
Tornant a l’elecció de Núria Ventura, cal dir que ha estat fruit d’un tira i arronsa entre les diferents delegacions que representaven les comarques de l’Ebre. La “guerra” (sí sé li pot dir així) va començar molt més abans que el congrés (encara que n’hi ha qui opina que els congressos també comencen molt més abans del dia de la seva inauguració, amb la redacció de la ponència marc, l’elaboració d’esmenes, etc.) i va ser entre les dues persones “fortes” de la federació: per un constat del seu president i exalcalde de Tortosa Joan Sabaté que es postulava per a que Pepin seguis formant part de l’executiva de Montilla i per l’altra part del seu primer secretari i actual representant territorial del departament de Política Territorial i Obres Públiques a les nostres comarques Antoni Sabaté. Amb aquests resultats queda clar que els més forts dels dos Sabaté (al menys els que més agrupacions pareix que controla) és el primer secretari, l’Antoni Sabaté que es decantava cap a la futura alcaldes d’Ulldecona (cal dir per aquells que no ho sàpiguen que l’agrupació d’Ulldecona és la segona en nombre de militants per darrera de Tortosa i per davant d’Amposta) Encara que tot indica que de cara el congrés que la federació de l’Ebre farà la propera tardor no ha de tenir massa transcendència.
Dues darreres coses. La primera serà conèixer com quedarà el tema de la “interconnexió de xarxes") Com a mal menor pareix que quedarà “només per a casos d’emergència), cosa que no agradarà gens ni a la Plataforma en Defensa de l’Ebre ni als seus seguidors entre els quals n’hi ha un bon grapat de socialistes... I la darrera és el aparent gir cap al catalanisme amb l’elecció d’Isidre Molas com a president del partit. Pareix que el company Isidre sempre és la “quota” catalana del PSC. Fa uns anys, quan es va tornar a reeditar el grup d’Entesa per al Senat, ERC no acceptava segons qui, precisament per no ser el “català” que caldria (segons ells) i finalment l’elegit (i ara cap de l’Entesa al Senat) va ser, com he dit abans l’Isidre Molas.
Veurem si tots aquests gestos de Montilla i aquestes “picades d’ullet” cal al sector més nacionalista porten al PSC a navegar per un bon rumb!
BALANÇ D’UN ANY
Aquestes darreres setmanes la premsa comarcal i local (el Punt, diari de Tarragona, Revista Amposta...) ha portat fins a les seves pàgines la valoració de la gestió dels ajuntaments més importants de les Terres de l’Ebre (Tortosa, Amposta, Sant Carles de la Ràpita...) en aquest primer any des de la presa de possessió dels alcaldes i els seus respectius equips de govern. Evidentment les valoracions no són les mateixes si les fan uns o els altres. Mentre que qui són govern sempre miren la part positiva i valoren tot allò que s’ha fet bé, per part dels partits de l’oposició les valoracions solen ser molts més pessimistes i troben a faltar bona part de les mesures que contemplava el seu propi programa electoral i amb el que van concorre a les municipals de 2007.
A Amposta, el resultat de les passades municipals, va donar pas a un nou alcalde i un nou equip, integrat exclusivament per regidors del seu grup (CiU) ja que van revalidar la majoria absoluta que ja havia obtingut l’anterior alcalde des de feia diverses legislatures. Per la qual cosa, aquest any ha estat un any de transició i d’aclimatació del nou equip. Cal dir que només 3 regidors repetien respecte l’anterior legislatura (inclòs el propi alcalde que havia estat el primer tinent d’alcalde durant els darrers 20 anys) Els altres 6 eren cares noves sense la més mínima experiència en temes de gestió o, fins i tot, en política. Amb aquestes dades es pot afirmar de forma rotunda que l’actual equip de govern de l’ajuntament d’Amposta té el perfil polític més baix des de que es van instaurar els ajuntaments democràtics l’any 1979, es a dir, en 7 legislatures! Així no és d’estranyar que la figura de l’alcalde sobresurti de forma destacada per damunt de la resta de l’equip, cosa que ja passava anteriorment, la qual cosa reafirma l’enorme diferència professional entre els uns i els altres.
El que es cert i ja no vist des del punt de vista de l’oposició, sinó de la ciutadania d’Amposta, és que els vells vicis continuen i no s’han pres les mesures correctores que calen per evitar-ho: el deficient estat de la via pública i el caos circulatori existent al nucli de la ciutat.
El PSC portava al seu programa electoral que, duran els 2 primers anys de la legislatura (en el cas de guanyar, evidentment) destinaria fins al 25 % del pressupost ordinari a pal•liar aquestes greus mancances. I és que l’estat general dels carrers d’Amposta no és el que correspondria a una ciutat petita que ja ha superat els 20.000 habitants. Hi ha brutícia per tot arreu per una manca d’incivisme alarmant! Per la majoria dels carrers les màquines escombradores passen de tard en tard i no es fa neteja manual. I el que encara és més greu : no s’educa a la població en l’hàbit de no embrutar. La majoria dels solars que hi ha a l’interior de la població no estan tancats i es pot veure l’estat d’abandonament amb tota classe de deixalles, ple d’herba i fins i tot alguna rata. Cal dir que en el tema de tancar els solars ha estat possiblement l’única acció que ha pres el nou equip de govern en el tema de reduir la brutícia, preo el seguiment per part dels propietaris ha estat desigual i insuficient, ja que la majoria de tancaments s’han fet de forma provisional amb tanques de les que utilitzen les empreses constructores per a tancar les construccions.
L’altre tema que preocupa a ciutadans i visitants és el caos circulatori. El veïns de la ciutat, per arribar a un determinat lloc, han de fer-se un croquis mental del recorregut, ja que un error pot fer-los donar una gran volta i possiblement trobar-se amb algun embús de trànsit innecessari. El visitants ho tenen pitjor. Fa uns 3 anys l’anterior equip de govern es va gastar uns 120.000 euros amb canviar i ampliar la senyalització informativa. Però a la pràctica s’ha mostrat del tot ineficaç. Sovint et paren pel carrer per a preguntar-te per anar a determinat lloc, la majoria dels casos a poblacions veïnes com la Ràpita, Sant Jaume o Santa Bàrbara. De les al•legacions presentades pels grups de l’oposició no se’n va tenir en compte cap i el que encara és pitjor, ni tant sols es va convocar cap reunió per a tractar del tema. Llavors era regidor de governació l’alcalde actual.
Una alternativa que milloraria prou la xarxa viària local seria el tancament d’una anella viària que connectés els principals carrers del centre d’Amposta amb una ronda de circumval•lació. Aquesta va ser una de les al•legacions presentades pel PSC al POUM aprovat l’any passat. Per a dur-ho a terme calia fer un tram de carretera nova entre el barri del Pla d’Empúries i l’antiga carretera de la Carrova. L’al•legació va ser acceptada, però del projecte encara no se’n sap res... I és que la lenta (o inexistent) capacitat de reacció davant d’aquests problemes, seria una de les poques coses que tindrien en comú l’anterior govern municipal i el que va sortir de les darreres eleccions!
A Amposta, el resultat de les passades municipals, va donar pas a un nou alcalde i un nou equip, integrat exclusivament per regidors del seu grup (CiU) ja que van revalidar la majoria absoluta que ja havia obtingut l’anterior alcalde des de feia diverses legislatures. Per la qual cosa, aquest any ha estat un any de transició i d’aclimatació del nou equip. Cal dir que només 3 regidors repetien respecte l’anterior legislatura (inclòs el propi alcalde que havia estat el primer tinent d’alcalde durant els darrers 20 anys) Els altres 6 eren cares noves sense la més mínima experiència en temes de gestió o, fins i tot, en política. Amb aquestes dades es pot afirmar de forma rotunda que l’actual equip de govern de l’ajuntament d’Amposta té el perfil polític més baix des de que es van instaurar els ajuntaments democràtics l’any 1979, es a dir, en 7 legislatures! Així no és d’estranyar que la figura de l’alcalde sobresurti de forma destacada per damunt de la resta de l’equip, cosa que ja passava anteriorment, la qual cosa reafirma l’enorme diferència professional entre els uns i els altres.
El que es cert i ja no vist des del punt de vista de l’oposició, sinó de la ciutadania d’Amposta, és que els vells vicis continuen i no s’han pres les mesures correctores que calen per evitar-ho: el deficient estat de la via pública i el caos circulatori existent al nucli de la ciutat.
El PSC portava al seu programa electoral que, duran els 2 primers anys de la legislatura (en el cas de guanyar, evidentment) destinaria fins al 25 % del pressupost ordinari a pal•liar aquestes greus mancances. I és que l’estat general dels carrers d’Amposta no és el que correspondria a una ciutat petita que ja ha superat els 20.000 habitants. Hi ha brutícia per tot arreu per una manca d’incivisme alarmant! Per la majoria dels carrers les màquines escombradores passen de tard en tard i no es fa neteja manual. I el que encara és més greu : no s’educa a la població en l’hàbit de no embrutar. La majoria dels solars que hi ha a l’interior de la població no estan tancats i es pot veure l’estat d’abandonament amb tota classe de deixalles, ple d’herba i fins i tot alguna rata. Cal dir que en el tema de tancar els solars ha estat possiblement l’única acció que ha pres el nou equip de govern en el tema de reduir la brutícia, preo el seguiment per part dels propietaris ha estat desigual i insuficient, ja que la majoria de tancaments s’han fet de forma provisional amb tanques de les que utilitzen les empreses constructores per a tancar les construccions.
L’altre tema que preocupa a ciutadans i visitants és el caos circulatori. El veïns de la ciutat, per arribar a un determinat lloc, han de fer-se un croquis mental del recorregut, ja que un error pot fer-los donar una gran volta i possiblement trobar-se amb algun embús de trànsit innecessari. El visitants ho tenen pitjor. Fa uns 3 anys l’anterior equip de govern es va gastar uns 120.000 euros amb canviar i ampliar la senyalització informativa. Però a la pràctica s’ha mostrat del tot ineficaç. Sovint et paren pel carrer per a preguntar-te per anar a determinat lloc, la majoria dels casos a poblacions veïnes com la Ràpita, Sant Jaume o Santa Bàrbara. De les al•legacions presentades pels grups de l’oposició no se’n va tenir en compte cap i el que encara és pitjor, ni tant sols es va convocar cap reunió per a tractar del tema. Llavors era regidor de governació l’alcalde actual.
Una alternativa que milloraria prou la xarxa viària local seria el tancament d’una anella viària que connectés els principals carrers del centre d’Amposta amb una ronda de circumval•lació. Aquesta va ser una de les al•legacions presentades pel PSC al POUM aprovat l’any passat. Per a dur-ho a terme calia fer un tram de carretera nova entre el barri del Pla d’Empúries i l’antiga carretera de la Carrova. L’al•legació va ser acceptada, però del projecte encara no se’n sap res... I és que la lenta (o inexistent) capacitat de reacció davant d’aquests problemes, seria una de les poques coses que tindrien en comú l’anterior govern municipal i el que va sortir de les darreres eleccions!
dissabte, 19 de juliol del 2008
II CONGRÉS INTERNACIONAL DE HISTÒRIA DE LA BATALLA DE L'EBRE A MÓRA D'EBRE
Tot just al complir-se 72 anys del cop d’estat dels generals Mola, Sanjurjo i Franco contra la II República Espanyola i que esdevingué en una de les pitjors guerres que ha sofert el nostre país, un amic me, José Luis Gamero, qui va ser alcalde de Corbera d’Ebre i una de les persones que més ha fet per a que Catalunya no oblidi a aquells que un dia la van defensar, sobre tot als membres de les anomenades Brigades Internacionals, organitza, un anys més, amb la col•laboració de diverses universitats catalanes, ajuntaments i d’altres organitzacions, el II Congrés Internacional d’Història de la Batalla de l’Ebre a la capital de la ribera d'Ebre, Móra d'Ebre.
Encara que m’agradaria i així ho he expressat en diverses ocasions al amic Pepe, aquest any tampoc podré assistir-hi degut a compromisos personals adquirits des de fa 9 mesos. Però Pepe sap que estic amb ells! Que els desitjo un bon congrés i que les conclusions que hi puguin treure serveixin per enriquir els coneixements que ara tenim d’aquesta guerra que, durant molts d’anys només va ser contada pels vencedors i això feia que no fossin unes narracions imparcials, sinó vistes des del bàndol guanyador i amb tot el menyspreu cap als vençuts!
Felicitat per aquest II Congrés sobre la Batalla de l’Ebre i que les jornades siguin del tot profitoses. Molta salut i sort!
Encara que m’agradaria i així ho he expressat en diverses ocasions al amic Pepe, aquest any tampoc podré assistir-hi degut a compromisos personals adquirits des de fa 9 mesos. Però Pepe sap que estic amb ells! Que els desitjo un bon congrés i que les conclusions que hi puguin treure serveixin per enriquir els coneixements que ara tenim d’aquesta guerra que, durant molts d’anys només va ser contada pels vencedors i això feia que no fossin unes narracions imparcials, sinó vistes des del bàndol guanyador i amb tot el menyspreu cap als vençuts!
Felicitat per aquest II Congrés sobre la Batalla de l’Ebre i que les jornades siguin del tot profitoses. Molta salut i sort!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)