S’hi farà teatre aquesta nit a Amposta? I no és que l’obra es tingués que fer a l’aire lliure i corri perill de suspendre’s a causa de pluja. La pregunta no ve per aquí.
Si ens fixem en l’agenda cultural d’aquest mes de setembre, avui dimarts 23 de setembre, hi podem llegir: “Nit de Teatre. A càrrec de Delta Teatre de Deltebre amb l’obra “El venedor de coca”, a les 21:30 h. A la mitja part sorteig. Preu de l’entrada 6 €. Organitza: Associació Familiars d’Alzheimer Montsià. Lloc: Teatre-auditori de la Lira Ampostina. Hora: 21:30h.”. També ho he pogut veure anunciat a l’agenda cultural de TV3 després de “Catalunya Comarques”. Així de que ve el meu dubte. Senzillament perquè als cartells que hi ha escampats per Amposta on hi surt la foto i el repartiment dels actors de la companyia hi posa que és DISSABTE DIA 27 DE SETEMBRE!
En un cas així, què fem? Li donem credibilitat a l’agenda cultural o, al contrari, al cartell que ho anuncia. Tal vegada, i jo no ho sé, s’ha fet un aclariment per Amposta ràdio o, tal vegada no. També és possible que des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament ningú s’hagi adonat de la contradicció. El que em queda clar és que aquesta nit, a hores d’ara, encara no ser que fer. Si sopar aviat i vestir-me per a l’ocasió o guardar la roba a l’armari per anar dissabte, no només a veure l’obra, sinó a col•laborar amb l’Associació de Familiars d’Alzheimer del Montsià.
dimarts, 23 de setembre del 2008
dilluns, 22 de setembre del 2008
ELS CULPABLES DELS ACCIDENTS
Diumenge passat, duran les festes de la Mercè, a Barcelona, un autobús de la línia metropolitana, que circulava sense control, va envestir a 4 persones. Una xiqueta de 10 anys i una dona de 38 van morir.
Per desgràcia a les nostres contrades, d’accidents en plenes festes majors n’hem tingut uns quants. La majoria de vegades “tot acaba” amb un dia de dol i, amb “molta sort”, amb la suspensió dels dies de festa que queden. Però queda una família (o diverses) destrossada per sempre.
No sé si sabeu com va passar l’accident de Barcelona. A la cantonada hi havia una furgoneta mal aparcada. El bus, encara que volia passar, no ho tenia gens clar. A l’altre costat, una altra furgoneta li donava presa per poder sortir. El conductor es va posar nerviós i va perdre el control del vehicle. El resultat ja l’he dit abans: 2 morts.
Ha quedat clar com una simple negligència d’un conductor poc cívic que va deixar el seu mitjà de transport a un lloc on no es podia ni parar, va provocar un fatal desenllaç.
Quantes vegades hem deixat el cotxe mal aparcat pensant que només serà uns instant?
Quantes vegades hem vist com ho feien els altes? Quantes vegades em vist que la policia ha passat per davant i no li ha donat cap mena d’importància? El factor sort hi té molt que veure. Si hi ha sort i no passa res, la situació es podrà repetir quasi fins a l’infinit. Però quan hi ha una desgràcia, com ha estat el cas de Barcelona, llavors tot son lamentacions i la recerca de culpables comença! Qui va tenir la culpa? El conductor del bus municipal que va ser l’autor material de l’atropellament? O el propietari de la furgoneta mal aparcada? O el conductor de l’altra furgoneta que amb els tocs de clàxon va accelerà tot el procés com aquell que tira benzina al foc? D’alguna manera tots han estat culpables. Els únics innocents són les víctimes que estaven tranquil•lament sobre la vorera caminant o parlant...
Son fets negligents amb greus conseqüències.
Encara que no vingui al cas, el factor sort també va tenir molt que veure a Amposta en aquests set anys i mig sense llicència als cinemes. Catàstrofes d’incendis a locals públics com discoteques en passa un quasi tots els anys a un lloc del món. Les víctimes es solen contar a centenars... A Amposta també podria haver passat. I el responsable qui hauria segut? L’empresari que coneixent la normativa no la compleix? O les autoritats municipals que han permès que una situació irregular s’allargui en el temps? Com el cas anterior, tots haurien segut culpables!
Per desgràcia a les nostres contrades, d’accidents en plenes festes majors n’hem tingut uns quants. La majoria de vegades “tot acaba” amb un dia de dol i, amb “molta sort”, amb la suspensió dels dies de festa que queden. Però queda una família (o diverses) destrossada per sempre.
No sé si sabeu com va passar l’accident de Barcelona. A la cantonada hi havia una furgoneta mal aparcada. El bus, encara que volia passar, no ho tenia gens clar. A l’altre costat, una altra furgoneta li donava presa per poder sortir. El conductor es va posar nerviós i va perdre el control del vehicle. El resultat ja l’he dit abans: 2 morts.
Ha quedat clar com una simple negligència d’un conductor poc cívic que va deixar el seu mitjà de transport a un lloc on no es podia ni parar, va provocar un fatal desenllaç.
Quantes vegades hem deixat el cotxe mal aparcat pensant que només serà uns instant?
Quantes vegades hem vist com ho feien els altes? Quantes vegades em vist que la policia ha passat per davant i no li ha donat cap mena d’importància? El factor sort hi té molt que veure. Si hi ha sort i no passa res, la situació es podrà repetir quasi fins a l’infinit. Però quan hi ha una desgràcia, com ha estat el cas de Barcelona, llavors tot son lamentacions i la recerca de culpables comença! Qui va tenir la culpa? El conductor del bus municipal que va ser l’autor material de l’atropellament? O el propietari de la furgoneta mal aparcada? O el conductor de l’altra furgoneta que amb els tocs de clàxon va accelerà tot el procés com aquell que tira benzina al foc? D’alguna manera tots han estat culpables. Els únics innocents són les víctimes que estaven tranquil•lament sobre la vorera caminant o parlant...
Son fets negligents amb greus conseqüències.
Encara que no vingui al cas, el factor sort també va tenir molt que veure a Amposta en aquests set anys i mig sense llicència als cinemes. Catàstrofes d’incendis a locals públics com discoteques en passa un quasi tots els anys a un lloc del món. Les víctimes es solen contar a centenars... A Amposta també podria haver passat. I el responsable qui hauria segut? L’empresari que coneixent la normativa no la compleix? O les autoritats municipals que han permès que una situació irregular s’allargui en el temps? Com el cas anterior, tots haurien segut culpables!
diumenge, 21 de setembre del 2008
LA PELU, EL NOU DISC DE PEPET I MARIETA
El grup musical faldut Pepet i Mariera ha presentat avui, al marc incomparable i tan significatiu de l’ermita de la Pietat, el seu nou disc: La Pelu. Inclou 12 temes: Ciutadà normal, lo Principal, Jubilat, la Pelu, Mein auto ist kaputt, Puto duro, Garrote vil, Pim pam pum, lo Sénia no és frontera, la Maria i l’Antoni i Cuina podrida. Pel que m’ha dit un dels meus fills (tots dos han assistit a la presentació), aquest és el millor treball del grup que lidera Josep Bordes (Pepet)
Els disc, que s’ha venut al preu de 12 euros, inclou un vídeo realitzat pel també jove faldut Pau Itarte, que ja compta amb dos curts que s’han passat per diverses televisions com són: Sin Piedras i Somos viento.
Els disc, que s’ha venut al preu de 12 euros, inclou un vídeo realitzat pel també jove faldut Pau Itarte, que ja compta amb dos curts que s’han passat per diverses televisions com són: Sin Piedras i Somos viento.
L’AVARIA DE LA MÀQUINA “DEL BIG BANG”
Segurament que qui, com jo, he llegit la notícia de l’avaria de la màquina amb la que es vol intentar reproduir el “big bang” o l’inici de l’Univers, he quedat tan perplexos com jo. No s’acaba d’entendre com una màquina així que només fa deu dies que es va posar en funcionament, degut a un error elèctric que provoca una fuita d’heli, s’hagi tingut que para. Una instal•lació supermoderna, on més de 20.000 científics d’arreu del món van intervenir en el seu disseny i construcció (entre ells diversos de catalans) Segons les notícies difoses “no hi va haver ris per a les persones i s’augura una reparació costosa”.
Tot i la importància que deu tenir el projecte i les conclusions que puguin arribar, la notícia m’ha transportat a una realitat molt més propera, fins a casa nostra.
Me n’he recordat com l’anys passat a les línies de tren de la RENFE s’hi produïa quasi que diàriament avaries que feia que mots usuaris acabessin perdent la confiança amb el tren. Tot això va fer que els grups de l’oposició d’Espanya i Catalunya fessin una sèrie de retrets als governs de “manca de previsió i inversions a les línies”. Ja llavors vaig defensa que, amb el ús, tot té un desgast i, evidentment, abans de governar l’entesa a Catalunya i el PSOE a Madrid, ho havia fet CiU aquí i el PP allà i, amb seguretat, tampoc havien fet els “deures” que els hi pertocava fer. A l’hora de criticar tothom és bo, però a l’hora d’invertir i fer el corresponent manteniment, això ja és una altra cosa!
Fins i tot, donaria peu a justificar les avaries de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs si no fos pel perill que comporta un mal manteniment en la seguretat de les persones i tot l’entorn de la central en molts de quilòmetres a la rodona!
Per tant, ha quedat suficientment demostrat que tota màquina és imperfecta i susceptible d’avariar-se. I una altra cosa: “A aquest mega circuit de Ginebra, de ben segur que l’avaria també ha estat causada per un error humà”. Potser insignificant, potser ocasional i tal vegada degut a una errada de càlcul dels científics que la van dissenyar o dels operaris que la van construir. Ves tu a saber!
Tot i la importància que deu tenir el projecte i les conclusions que puguin arribar, la notícia m’ha transportat a una realitat molt més propera, fins a casa nostra.
Me n’he recordat com l’anys passat a les línies de tren de la RENFE s’hi produïa quasi que diàriament avaries que feia que mots usuaris acabessin perdent la confiança amb el tren. Tot això va fer que els grups de l’oposició d’Espanya i Catalunya fessin una sèrie de retrets als governs de “manca de previsió i inversions a les línies”. Ja llavors vaig defensa que, amb el ús, tot té un desgast i, evidentment, abans de governar l’entesa a Catalunya i el PSOE a Madrid, ho havia fet CiU aquí i el PP allà i, amb seguretat, tampoc havien fet els “deures” que els hi pertocava fer. A l’hora de criticar tothom és bo, però a l’hora d’invertir i fer el corresponent manteniment, això ja és una altra cosa!
Fins i tot, donaria peu a justificar les avaries de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs si no fos pel perill que comporta un mal manteniment en la seguretat de les persones i tot l’entorn de la central en molts de quilòmetres a la rodona!
Per tant, ha quedat suficientment demostrat que tota màquina és imperfecta i susceptible d’avariar-se. I una altra cosa: “A aquest mega circuit de Ginebra, de ben segur que l’avaria també ha estat causada per un error humà”. Potser insignificant, potser ocasional i tal vegada degut a una errada de càlcul dels científics que la van dissenyar o dels operaris que la van construir. Ves tu a saber!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)