dimecres, 7 d’octubre del 2009

L'ENÈSIMA "VALENCIANADA"


“Per ofrendar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans vingau...” Us sona? Mireu de posar-li la música adient... No? És el començament de l’himne valencià. L’únic himne d’una comunitat autònoma que fa menció a “la mare pàtria”. I, en aquest cas, o es pot dir res en contra PP, ja que en 1925, quan es va aprovar, com a partit no existia, però si, evidentment, altres partits de la dreta nacional que en aquell temps governaven “la pell de brau”, ja que com sap tothom, estava instaurada la dictadura de Miguel Primo de Rivera.
I perquè us ho conto? Molt senzill: Per l’enrenou que s’ha muntat amb la representació al Palau de la Música Valenciana amb la representació prevista per al dia 9 d’octubre (dia de la comunitat i es commemora l’entrada el rei Jaume I a la ciutat de València) de l’opera Roger de Flor del músic Ruperto Chapí.
Per a qui no estigui al cas, en unes poques línies li explicaré l’origen. Com podeu veure pel títol de l’obra, va des les aventures del general almogàver que va conquerir terres de Grècia per a la corona Catalano-aragonesa.
La direcció del palau, del que la cara visible és María Irene Beneyto va decidir que es podrien fer uns “petits” canvis. Suposo que per a fer-ho van haver de demanar-li a la direcció artística.
A les modificacions, “sense importància”, es canviava els termes Catalunya per València i catalans per valencians.
Així que ho van saber els hereus del compositor, es van dirigir a la Sociedad General de Autores y Editores de España (la SGAE) per a consultar si es podia fer alguna cosa, ja que consideraven que el que es pretenia de València no era legal. Finalment, la família va decidir emprendre actuacions legals en contra de la direcció del Palau si, finalment, portava a terme les modificacions.
I a tot això que diu la Beneyto? Com a excusa diu que era un regal que es volia fer als valencians el dia que celebren la seva diada. I, finalment, han optat per cancel•lar la representació i, ahir no es descartava programar-la per a més tard. Finalment avui (“la penúltima”) és que es representarà en italià. Possiblement per a dissimular les referències a Catalunya i els catalans.
Evidentment podeu pensar el que vulgueu. Jo per la meva part penso que és una altra maniobra dels responsables de cultura de la Cheneralitat per esborrar qualsevol indici de “sentiment català” a la seva comunitat, tal com passa en altres casos com, per exemple, el tema dels repetidors de TV3 o el que és més greu (a part de ser un greuge comparatiu): no acceptar la reciprocitat català-valencià per aquells catalans que vulguin treballar al País Valencià, tal com acceptem aquí els graus de “valencià”.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

“XANXULLOS” POLÍTICS


Avui és un d’aquells dies que els mitjans de comunicació van plens de notícies de les que un pot opinar. Sincerament dubtava entre parlar de les declaracions que va fer Fraga sobre el PP valencià o la nova picabaralla entre el PP i el PSOE pel segrest del tonyinaire espanyol a Somàlia. Però finalment, en llegir la noticia al Periódico n’he trobat una, pot ser no tant interessant, però que m’apetia més a l’hora d’escriure.
Possiblement és una d’aquelles notícies intranscendents que, la majoria de vegades, passen inadvertides i no se’n parla gaire. El titular l’he llegit al Periódico i diu així: “Una petita alcaldia de Lleida recau en una veïna de Palència”.
Suposo que la majoria dels que llegeixen el meu bloc són uns addictes a la política com jo. I dic majoria per no dir tots. Però no em sorprendria gens ni mica que la gent “normal” del carrer (si tu i jo som addictes, segurament que no som normals) no ho acabarien d’entendre. Evidentment, té una explicació. El poble en qüestió és Tiurana (no confondre amb Ciurana, agregat de Cornudella del Montsant) El poble en qüestió només tenia 53 habitants amb dret a vot, l’any 2007 i per tant, segons la llei electoral, es regeix pel denominat “consell obert” on només es presenta un candidat per cada partit polític o agrupació electoral. Així va ser com una veïna de Palència va presentar-se pel PP. Segons ells diu que hi anat a passar les vacances algun cop (jo crec que ni això)
De vegades els partits polítics grans rivalitzen entre ells per veure a quantes circumscripcions electorals són capaços de presentar-se. Per tant, no és tan estrany que per omplir les candidatures es “fitxi” a militants d’altres poblacions. Us en diria uns quants casos. Per citar-ne alguns: l’any 1987 a les llistes de CiU de la Galera hi anaven militants d’Amposta (com ara l’excunyat de l’exalcalde) A la llista del PP d’Amposta de l’any 2003 la completaven militants de la Galera. Els socialistes també han presentat candidatura a Prat de Compte amb persones que no hi tenen cap vinculació (en conec un parell) Fins i tot, l’actual alcalde de Prat de Comte i vice-president de la Diputació Joan Josep Malràs (CiU), encara que té (crec) els seus orígens a la petita població de la Terra Alta, durant bona part de la seva vida ha estat molt més vinculat a Tortosa d’on també va ser regidor.
Tot això semblen i són tripijocs polítics i, dintre del que cap, legals. Però encara n’hi ha d’altres en allò que es diu “tot s’hi val” a l’hora d’aconseguir una alcaldia.
Us narraré un altre cas. I tornem a viatjar cap al Priorat, a un poble molt proper de Ciurana de Prades (ara sí): la Figuera.
Tinc un amic, Jaume Roca, que és fill de la Figuera i que es va presentar al menys dues vegades amb la llista del PSC. Si no recordo malament els anys 1995 i 1999. Va denunciar sense massa èxit (o cap èxit) que CiU empadronava abans de les eleccions ciutadans de Reus per a poder votar a les municipals i donar la victòria a la coalició nacionalista. No era l’únic poble que passava ja que denuncies d’aquest tipus n’hi ha hagut més (mireu l’acta de l’ajuntament de Llavorsí –cap al final-)

(La foto que il•lustra l’entrada la publica avui el Periódico de Catalunya)

dilluns, 5 d’octubre del 2009

CARTA OBERTA AL MINISTRE DE FOMENT DEL GOVERN D’ESPANYA


Sr. Blanco,
Tinc entès que vostè "no es va voler comprometre” quan des del nostre territori sé li va demanar convertir en autovia la N-240. Segons sembla perquè la freqüència de pas dels vehicles no justifica la millora de la infrastructura.
No fa gaires mesos, el seu ministeri, va aprovar que la variant de la A-68 (l’autovia de l’Aragó) arribés al mar per Vinaròs en detriment del litoral català de l’Ebre.
Com a polític que sóc, entenc que quan es governa s’han de prendre decisions que no sempre deixen a tothom content. Segurament entre el territori que va des de Morella (amb alcalde socialista –Ximo Puig-) a Vinaròs (també amb alcalde socialista –Jordi Romeu-) deuen d’haver més poblacions amb alcaldes del PSPV-PSOE i comprenc, com a socialista, que s’ha volgut quedar bé amb tos ells. Però a les Terres de l’Ebre també tenim un bon grapat d’alcaldes i regidors del PSC que han estat capaços d’arribar a acords concrets en matèria d’infrastructures amb els representants dels altres partits i, junts, s’ha consensuat un document al si del Consorci per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), òrgan de representació territorial creat pel president Tarradellas i presidit pel conseller Joaquim Nadal, on es demana al seu ministeri, precisament, reconvertir la N-420 en autovia. Aquest acord ha estat subscrit per diversos ajuntaments i consells comarcals amb diferents colors polítics.
L’any 2005, aprofitant el IV centenari del Quijote de Cervantes, vaig estar per terres de Castella la Manxa i vaig poder veure unes molt bones carreteres on hi passaven molts pocs vehicles. Quan es van construir vostè encara no era ministre, però segurament, els criteris que van tenir en compte els responsables de Foment (o el MOPU d’aquella època), no van ser d’intensitat del trànsit, sinó de reequilibri territorial.
Les carreteres serveixen per millorar comunicacions i interrelacionar pobles. La manca d’infrastructures bàsiques fa que el desenvolupament dels territoris no sigui l’adequat i s’acaba produint un endarreriment progressiu respecta a d’altres territoris veïns que sí que les tenen.
Les Terres de l’Ebre (com de ben segur, molts d’altres indrets d’arreu de l’estat) hem estat sovint un territori oblidat a l’hora de fer les inversions per ens permetin desenvolupar-nos de forma correcta. Un bon exemple és la A-7 que avança des del N i des del S i aquí ens quedem al mig i on encara trigarem uns anys en poder gaudir de la nova via.
Tot esperant que acabi prenent una decisió encertada pel bé del nostre territori, rebi una cordial salutació.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

JUBILACIONS DE VERGONYA


29/9/2009 11:05 h NUEVA ETAPA PARA LA ENTIDAD
Goirigolzarri deja el BBVA tras pactar una pensión de tres millones de euros anuales

1. • El hasta ahora consejero delegado del banco abandona el cargo al seguir Francisco González como presidente
2. • La entidad destina 52,49 millones de euros a provisiones para asegurar los pagos
EFE
BARCELONA
El consejo de administración de BBVA ha decidido proponer a la próxima junta general de accionistas la sustitución de su consejero delegado, José Ignacio Goirigolzarri, por el hasta ahora director de Recursos, Ángel Cano. Goirigolzarri, de 55 años, dejará el cargo por jubilación anticipada, con una pensión anual que rondará los tres millones de euros brutos anuales.

Para el pago de esta cantidad, que será vitalicia, el banco tiene provisionados 52,49 millones de euros, que garantizan la pensión anual, que no se completará con ningún tipo de indemnización por cese. A partir de ahora cobrará menos que su sueldo en el banco, donde en el 2008 percibió 4,6 millones de euros entre cantidades fijas y variables.

En un comunicado, el segundo banco español ha informado de que el consejo de administración también ha decidido proponer a los accionistas la continuidad de Francisco González como presidente, ya que es "imprescindible mantener su actual liderazgo" gracias al modo "excelente" con el que el grupo está gestionando la crisis actual.

El abandono de Goirigolzarri coincide con la decisión de González de poner en marcha, con el apoyo del consejo de administración, "un nuevo esquema organizativo y de gestión" en el BBVA que permitirá avanzar con mayor celeridad hacia "un modelo de crecimiento aún más innovador, más eficiente y con un mayor foco en el cliente".

El nombramiento de Cano como consejero delegado ha obligado a reformar el comité de dirección del banco, en el que Juan Ignacio Apoita sumará a sus responsabilidades como director de Recursos Humanos la dirección de servicios. Ramón Monell, hasta ahora director de Tecnología y Operaciones, estará al frente de la Dirección de Innovación y Tecnología, mientras que Manuel Castro liderará la Dirección de Riesgos, en sustitución de José Sevilla, que deja el BBVA.