L'ESTATUT I LA INTROMISSIÓ

Ja que veure com manipula (o al menys ho intenta) el PP en el tema de la independència del poder judicial. Quan creuen que s’ataca els interessos que els hi són favorables (Estatut, Garzón, etc.) surten com a feres defensant els jutges i apel•lant per la seva independència. Però quan els vents bufen en contra seva, prou que es queixen i, fins i tot, es manifesten, tal com ens ho recorda avui mateix el periodista Javier Valenzuela al seu blog i també al diari digital el Plural: “¿Acaso el PP no se manifestó en las calles de Madrid, junto a la AVT, el 24 de febrero de 2007 contra la decisión del Tribunal Supremo de rebajar la condena al etarra De Juana?”
Però el Tema de l’Estatut ratlla l’esperpèntic, si és que ja no l’ha sobrepassat. Els magistrats del Tribunal Constitucional estan més pendents d’agradar i seguir les instruccions dels partits que els han elegit que no de donar una sentència rigorosa de la norma catalana.
Ahir escoltava Miquel Roca i Junyent, ponent de la Constitució Espanyola com Jordi Solé Tura, Hererro de Miñón, Manuel Fraga, Gregorio Peces Barba, etc. Per tant una veu autoritzada i amb criteri per a opinar o no sobre la constitucionalitat de l’Estatut català. I Roca afirmava que “és del tot constitucional”.
A més a més, sé suposa que abans de passar el text pel Parlament de Catalunya, va passar el tràmit del consell consultiu per a veure si s’ajustava a la norma espanyola o no. Però és que, després, va ser aprovat pel Congrés dels Diputats i votat pel poble català en referèndum.
I ara un grup de persones (magistrats, però persones a la fi), volen fer una relectura d’allò que es va està redactant de forma acurada per un grup d’experts i retallat en posterioritat. Imagineu-vos per un moment que, finalment, hagués estat aprovat els text que va sortir del Parlament de Catalunya. Els mateixos magistrats del TC ens fan una esmena a la totalitat!!
Després de molt de temps de no fer-ho, des de dimecres el plenari del TC s’està reunint per a mirar de consensuar una resposta que retallaria i matisaria molts articles de l’Estatut aprovat i en vigor (no ho oblidem) Tantes coses hi ha que no s’ajusten als mandats de la Constitució? Deixeu-me que ho posi amb dubte. Tret del tema del finançament (que com acaba afectant a la resta de les autonomies) pareix que no patirà modificacions, a la resta sé li passarà el ribot, tal i com va afirmar el seu dia l’exvicepresident del govern Alfonso Guerra.
Què caldrà fer si finalment l’Estatut és retallat en temes transcendents i d’identitat nacional (com pareix que finalment serà) És evident que la resposta des de Catalunya ha de ser contundent. No ens podem quedar plegats de braços davant un ultratge com els que pareix que ens vindrà. Quina serà la millor manera de fer-ho? No sóc jo qui ha de respondre aquesta pregunta, però és evident que cal una unió dels partits catalans i, els qui no vulguin seguit (PP, C’s, etc.) allà ells, però mai hi hauria d’haver cap partit que es consideri català que acabés pactant per a obtenir el govern de la Generalitat.

Per acabar voldria recomanar-vos l’article que publicava dimecres passar al Periódico de Catalunya José Antonio González Casanova catedràtic de Dret Constitucional, amb el títol de "Una sentència maleïda". .

EL PP D'AMPOSTA, UN PARTIT "REVOLUCIONARI"

Fa un parell de dies van deixar a les bústies de la nostra comunitat el pamflet que reprodueixo a la foto.
Abans que res em va cridar l’atenció la contundent frase que hi ha cap al final: “No et quedis a casa, LLUITA!! I per acabar-ho d’arrodonir diu: “Continuarem lluitant...”.
De totes formes, pareix que només faci una crida als que “són” del Partit Popular. O parla en primera persona?
Bé, el lector que és més intel•ligent que jo, interpretarà el correcte sentit del fullet.
Fins ara jo tenia entès que els que teníem esperit revolucionari érem els que militàvem a sindicats de classe i partits d’esquerres. Les dretes, tradicionalment, han estat contrarevolucionàries, però mai han sortit al carrer per a defensar un lloc de treball o un greuge territorial (diguem-los-hi manifestacions en contra del PHN –que el mateix PP va promoure-, contra el MTC, etc.)
No fa gaires mesos van aparèixer pintades a diferents punts d’Amposta pintades, suposadament fetes pel grup juvenil i independentista Maulets fent, també, una crida a la lluita. Encara que, com és evident, les reivindicacions dels uns i dels altres, és molt diferent.


Per acabar voldria tornar a incidir en el pamflet del PP. Normalment, a qualsevol estat (democràtic o no), els empresaris, els qui representen el gran capital, són de dretes. A Espanya la dreta (i l’extrema dreta) està avui per avui representada el PP i a Catalunya pel PP, però també per CiU. Els empresaris són els que han de donar ocupació i no destruir-la. Què hi ha crisi? Com diuen els sindicats (també els Maulets), “que ens hi treguin els que ens l’han ficat”. I qui ens ha ficat a la crisi ni són els aturats, ni els autònoms, ni els transportistes, ni els que cobren una nòmina de 800 € al mes ni els pagesos (al menys, els petits pagesos com els nostres)

JESÚS ÀVILA DONARÀ UNA CONFERÈNCIA SOBRE ELS TEMPLERS A VINARÒS

L’escriptor i historiador Jesús Ávila Granados farà una conferència a Vinaròs, al marc de la Fira del Llibre 2010.
La conferència que portarà per títol “Matarraña y templarios en las Tierras del Ebro” es farà dissabte deia 17 a les 19.30 a la sala d’actes de la biblioteca.
El passat mes de desembre, Jesús Ávila va presentar juntament amb el seu amic Joan Panisello a la sala Polvorí del parador de la Suda de Tortosa el llibre: “Templers a les Terres de l’Ebre”, que també compta amb una versió en castellà.
Tan mateix és autor del llibre “Matarraña insólito”.
La presentació anirà a càrrec de la regidora de cultura de l’Ajuntament de Vinaròs, la Sra. Maria Dolores Miralles.
Col•labora Serret Llibres de Vall-de-roures, el propietari de la qual, Octavi Serret, va ser premi Nacional de Cultura 2009 atorgat pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

MAS EN ESTAT PUR

Com és costum en mi, dilluns no vaig veure l’entrevista que la directora de la Televisió de Catalunya li va fer al cap de l’oposició Arturo Mas.
De totes maneres, del que ha transcendit, crida l’atenció les revelacions d’en Mas dient que “podria haver estat president de la Generalitat en aquesta legislatura”.
I sobten per dues coses. La primera: Va ser aquesta la cosa més important que va dir? Perquè segons s’anunciava, sé li havia de preguntar a Mas sobre les mesures que aplicaria CiU per a sortir de la crisi. Tant poc valor sé li dona a aquest apartat?
La segona, és l’interès que demostra Mas per ser president. Al meu parer ho sobre posa per damunt de tot. Fins i tot sobre el benestar de les ciutadanes i ciutadans de Catalunya?
L’argument que va esgrimir Mas per a justificar les seves paraules és que hauria pogut presentar una moció sobre les “consultes populars i independentistes” lligades, en posterioritat a una moció de censura contra el govern d’Entesa i, segons ell, ERC li hauria pogut donar suport.
No he escoltat (ni he llegit) cap desmentit dels republicans, però d’haver-se avingut al joc de Mas, hauria dit mol por de la formació que lidera Joan Puigcercós.
Les “consultes independentistes” no formaven part dels pactes que al seu dia van signar els partits que conformen el govern de la Generalitat. És més, aquestes consultes, com a tals, no tenen cap valor jurídic ni el poden tenir mentre a Madrid no s’aprovi aquest particular. I pel que jo veig, Madrid no està per la labor. Seran tot el simbòliques que es vulgui i, mitjans com el Punt en fan un tema prou principal. Però d’aquí a ser-ne efectives n’hi ha una bona distància.
Fixeu-vos el que està passant amb l’Estatut d’Autonomia. Fet dintre del marc legal: votació pel ple del Parlament de Catalunya, aprovació en referèndum pel poble català, aprovació més tard pel Congrés dels Diputats (això sí, un tex retallat i diferent del que havia sortit de la cambra catalana) i, finalment, sancionat pel Rei. No obstant això ja portem més de tres anys sense que el Tribunal Constitucional hagi dictat un veredicte sobre la constitucionalitat d’alguns dels seus articles, recorreguts pel PP i també per algunes comunitats autònomes governades pel partit dretà i els socialistes. Els nombre d’articles que els “nacionalistes espanyols” troben anticonstitucionals no són ni 2, ni 3, ni 10, ni 20... Segons he llegit avui al Periódico en són un total de 114 el nombre d’articles impugnats i dels que s’haurà de pronunciar el TC.
Pel tema de l’Estatut, ERC ja va discrepar dintre del govern tripartit, llavors encapçalat per Pasqual Maragall. D’haver fet el mateix ara, segons les insinuacions d’en Mas, quina credibilitat tindria en el futur ERC. A pesar d’això, algú podria prendre a ERC com un partit seriós per a pactar-hi en properes legislatures.
Segurament Mas sí.