Ja que veure com manipula (o al menys ho intenta) el PP en el tema de la independència del poder judicial. Quan creuen que s’ataca els interessos que els hi són favorables (Estatut, Garzón, etc.) surten com a feres defensant els jutges i apel•lant per la seva independència. Però quan els vents bufen en contra seva, prou que es queixen i, fins i tot, es manifesten, tal com ens ho recorda avui mateix el periodista Javier Valenzuela al seu blog i també al diari digital el Plural: “¿Acaso el PP no se manifestó en las calles de Madrid, junto a la AVT, el 24 de febrero de 2007 contra la decisión del Tribunal Supremo de rebajar la condena al etarra De Juana?”
Però el Tema de l’Estatut ratlla l’esperpèntic, si és que ja no l’ha sobrepassat. Els magistrats del Tribunal Constitucional estan més pendents d’agradar i seguir les instruccions dels partits que els han elegit que no de donar una sentència rigorosa de la norma catalana.
Ahir escoltava Miquel Roca i Junyent, ponent de la Constitució Espanyola com Jordi Solé Tura, Hererro de Miñón, Manuel Fraga, Gregorio Peces Barba, etc. Per tant una veu autoritzada i amb criteri per a opinar o no sobre la constitucionalitat de l’Estatut català. I Roca afirmava que “és del tot constitucional”.
A més a més, sé suposa que abans de passar el text pel Parlament de Catalunya, va passar el tràmit del consell consultiu per a veure si s’ajustava a la norma espanyola o no. Però és que, després, va ser aprovat pel Congrés dels Diputats i votat pel poble català en referèndum.
I ara un grup de persones (magistrats, però persones a la fi), volen fer una relectura d’allò que es va està redactant de forma acurada per un grup d’experts i retallat en posterioritat. Imagineu-vos per un moment que, finalment, hagués estat aprovat els text que va sortir del Parlament de Catalunya. Els mateixos magistrats del TC ens fan una esmena a la totalitat!!
Després de molt de temps de no fer-ho, des de dimecres el plenari del TC s’està reunint per a mirar de consensuar una resposta que retallaria i matisaria molts articles de l’Estatut aprovat i en vigor (no ho oblidem) Tantes coses hi ha que no s’ajusten als mandats de la Constitució? Deixeu-me que ho posi amb dubte. Tret del tema del finançament (que com acaba afectant a la resta de les autonomies) pareix que no patirà modificacions, a la resta sé li passarà el ribot, tal i com va afirmar el seu dia l’exvicepresident del govern Alfonso Guerra.
Què caldrà fer si finalment l’Estatut és retallat en temes transcendents i d’identitat nacional (com pareix que finalment serà) És evident que la resposta des de Catalunya ha de ser contundent. No ens podem quedar plegats de braços davant un ultratge com els que pareix que ens vindrà. Quina serà la millor manera de fer-ho? No sóc jo qui ha de respondre aquesta pregunta, però és evident que cal una unió dels partits catalans i, els qui no vulguin seguit (PP, C’s, etc.) allà ells, però mai hi hauria d’haver cap partit que es consideri català que acabés pactant per a obtenir el govern de la Generalitat.
Per acabar voldria recomanar-vos l’article que publicava dimecres passar al Periódico de Catalunya José Antonio González Casanova catedràtic de Dret Constitucional, amb el títol de "Una sentència maleïda". .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada