Com és costum en mi, dilluns no vaig veure l’entrevista que la directora de la Televisió de Catalunya li va fer al cap de l’oposició Arturo Mas.
De totes maneres, del que ha transcendit, crida l’atenció les revelacions d’en Mas dient que “podria haver estat president de la Generalitat en aquesta legislatura”.
I sobten per dues coses. La primera: Va ser aquesta la cosa més important que va dir? Perquè segons s’anunciava, sé li havia de preguntar a Mas sobre les mesures que aplicaria CiU per a sortir de la crisi. Tant poc valor sé li dona a aquest apartat?
La segona, és l’interès que demostra Mas per ser president. Al meu parer ho sobre posa per damunt de tot. Fins i tot sobre el benestar de les ciutadanes i ciutadans de Catalunya?
L’argument que va esgrimir Mas per a justificar les seves paraules és que hauria pogut presentar una moció sobre les “consultes populars i independentistes” lligades, en posterioritat a una moció de censura contra el govern d’Entesa i, segons ell, ERC li hauria pogut donar suport.
No he escoltat (ni he llegit) cap desmentit dels republicans, però d’haver-se avingut al joc de Mas, hauria dit mol por de la formació que lidera Joan Puigcercós.
Les “consultes independentistes” no formaven part dels pactes que al seu dia van signar els partits que conformen el govern de la Generalitat. És més, aquestes consultes, com a tals, no tenen cap valor jurídic ni el poden tenir mentre a Madrid no s’aprovi aquest particular. I pel que jo veig, Madrid no està per la labor. Seran tot el simbòliques que es vulgui i, mitjans com el Punt en fan un tema prou principal. Però d’aquí a ser-ne efectives n’hi ha una bona distància.
Fixeu-vos el que està passant amb l’Estatut d’Autonomia. Fet dintre del marc legal: votació pel ple del Parlament de Catalunya, aprovació en referèndum pel poble català, aprovació més tard pel Congrés dels Diputats (això sí, un tex retallat i diferent del que havia sortit de la cambra catalana) i, finalment, sancionat pel Rei. No obstant això ja portem més de tres anys sense que el Tribunal Constitucional hagi dictat un veredicte sobre la constitucionalitat d’alguns dels seus articles, recorreguts pel PP i també per algunes comunitats autònomes governades pel partit dretà i els socialistes. Els nombre d’articles que els “nacionalistes espanyols” troben anticonstitucionals no són ni 2, ni 3, ni 10, ni 20... Segons he llegit avui al Periódico en són un total de 114 el nombre d’articles impugnats i dels que s’haurà de pronunciar el TC.
Pel tema de l’Estatut, ERC ja va discrepar dintre del govern tripartit, llavors encapçalat per Pasqual Maragall. D’haver fet el mateix ara, segons les insinuacions d’en Mas, quina credibilitat tindria en el futur ERC. A pesar d’això, algú podria prendre a ERC com un partit seriós per a pactar-hi en properes legislatures.
Segurament Mas sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada