LA DIFERÈNCIA ENTRE EL VALÈNCIA I EL BARÇA

Si mirem la classificació la diferencia és que el València està el primer amb 10 punts i el Barça 4t amb 8.
Però qui va veure el partit d’anit, hi va poder veure moltes diferències entre el líder i el campió.
Encara que el resultat va ser d’empat a dos, el València va marcar gràcies a dues errades de la defensa del Barça (en un d’ells Abidal va marcar en pròpia porta), mentre que el Barça ho va fer al finalitzar dues jugades ben trenades de l’equip.
Hi ha qui pina que el Barça va fallar en defensa per la tàctica que va fer Guardiola en voler jugar amb una defensa de 3. Segurament. Però aquestes coses poden sortir bé o malament. Contra el Vila-real va sortir bé, li van fer 5 gols i tots contents. Ahir només es va empatar.
El resultat hauria pogut estar diferent si el Barça hagués jugat amb 4 defenses? Molt probablement. Però també hauria pogut ser diferent si l’àrbitre hagués xiulat el clar penal que es va cometre sobre Messi quan només es portava una mica més de 15 minuts jugats i amb el resultat d’1 a 1 al marcador.
A la segona part hi va tornar a haver un clar penal comès també sobre Messi i que l’àrbitre tampoc va xiular. Messi li insistia: “2, han estat 2!” I era cert...

Molts coincidireu amb mi que Messi no va estar bé (Avui el Periódico es mostra, al meu criteri, benvolent amb l’astre argentí i li atorga un “8”), tot hi això, com deia abans li van fer dos penals clars i va fer les dos passades de gol, primer sobre Pedro i després sobre Cesc. D’haver estat bé, no hauria fallat en aquell ma a ma contra el porter valencianista. Té suficients recursos per haver marcat, però no ho va fer.  

“L’altre” equip va empatar a Santander contra el Racing (0-0) Sembla que està passant una mini crisi. Si diumenge perdia contra els granotes del Llevant, ahir es va consumar al treure només un punt d’un camp, a priori, accessible.
Us imagineu que els futbolistes es vulguin carregar l’entrenador? Dilluns llegia que cada cop té més detractors al vestidor i s’han fet dos “clans”: un de brasilers i portuguesos i l’altre d’espanyols. I avui, el Periódico diu que Mou està deprimit i Florentino l’intenta animar. Les coses que s’han de veure al món del futbol!  

LA FOTO DEL DIA 21-09-2011

Tal com us vaig explicar aquí dilluns, diumenge anàrem a la Tinença de Benifassà i varem dinar al restaurant el Forn de la Pobla. Un restaurant prou fluix que, personalment no us recomano, però es clar, si no tenir més opcions, per a sortir del pas, ja està bé.
Com diu el nom, el restaurant va ser un for de pa, del que encara conserva les portes de ferro i les pales d'enfornar.
A la foto hi podeu veure la porta principal (n'hi ha una de secundària, m'imagino que servia per a tirar la llenya amb la que es coïa el pa. Si engrandiu la foto veureu que està fet per "Juan Ferré Matheu" de Barcelona. M'imagino que el nom era en castellà perquè el català va estar prohibit durant moltes etapes de la nostra història. El cognom Ferré, em va sobtar, ja que, encara que a les nostres terres sigui molt freqüent, realment i correctament hauria de ser "Ferrer" i de fet era així fins que alguns funcionaris (m'imagino que desconeixent força el nostre idioma) el van començar a escriure sense la "r" perquè en català, normalment, al final de paraula és muda. Però jo em pensava que a Barcelona fins i tot, la majoria de Ferrer havien derivat en Farré. El cognom Matheu és, tal vegada més curiós. Aquest ha tendit en perdre la "h" i reconvertir-se en Mateu. Però a Tortosa per exemple hi havia (o hi ha) una família Matheu que regentava l'administració de travesses a la plaça de l'Àngel. També he vist el cognom tomàs escrit amb "h" intercalada: Thomas.
M'ho dirà algun expert si llegeix aquest comentari que igual Matheu com Thomas deuen de ser cognoms originaris d'Anglaterra.

BURRADA

Un filòleg definiria burrada com “una acció feta per burros” o bé “com una manada de burros”. La realitat no s’allunya molt d’aquestes dues definicions.
Quan un grup de persones, membres d’una “Real Federación” es reuneixen per a prendre una decisió totalment inversemblant i difícil, molt difícil d’entendre.
La RFE de Futbol, davant de la situació creada pel FC Barcelona de no poder jugar una eliminatòria de la Copa del Rei que s’hauria de jugar la setmana després del pont de la Constitució (concretament el 14) perquè estarà jugant el mundial de clubs al que té dret per ser el campió d’Europa, no se’ls acut una altra cosa que fer jugar dita eliminatòria el dia 16 de novembre, tot just el dia següent d’un partit amistós de la selecció espanyola, per ser una data establerta per la FIFA per a jugar les seleccions estatals.

Si el marquès del Bosque convoca als 8 o 9 jugadors del Barça que acostuma a cridar, més els altres jugadors de Barça que marxaran a jugar amb les seves pròpies seleccions, resultarà que Guardiola no podrà fer l’equip. Tal i com va dir ahir el tècnic del Barça, no l’importaria jugar el partit de Copa del Rei amb els jugadors del filial, però les normes de la RFEF no permeten jugar més de 4 jugadors de categories inferiors (filial o juvenil) Per tant, amb els que quedaran del primer equip (normalment 4 o 5, no més –si és que algun d’ells no està lesionat-), més els 4 del filial, ni de lluny Guardiola podrà conformar un equip.

Ara per ara només hi ha dues solucions. Què la RFEF rectifiqui i busqui una altra data, la qual cosa és difícil, perquè el calendari “futbolero” està molt atapeït o que del Bosque no convoqui els jugadors del Barça, per la qual cosa, la selecció perd “catxé” i no és tant “atractiva” per al públic en general.
Sospito que serà la segona solució la que s’adopti, ja que no crec que sigui gens difícil convèncer a del Bosque per a que no convoqui als Valdés, Puyol, Busquets, Xavi, Iniesta, Piqué, Pedro, Thiago i Villa (crec que no me’n he deixat cap), però abans d’anunciar-ho s’hauria pogut parlar amb el seleccionador per a no crear incertesa.
Si Guardiola va parlar com ho va fer a la roda de premsa és perquè, fins ara, ningú els hi ha assegurat que del Bosque acabi per no convocar els jugadors del Barça. D’haver-ho fet, les paraules de l’entrenador haurien estat diferents.  

DIUMENGE A LA TINENÇA (II PART. CAP A FREDES!!)

De fet, la nostra destinació no era Fredes. Però quan passo per allí, sempre recordaré aquell any a Pasqüa que vaig acampar a Pinar Pla. Ara, cada vegada que passo per allí, abans d'arribar a Rafalguerí, on tornes a entrar al terme de la Sénia i, per tant a Catalunya, veig com han crescut els pins i em sembla quasi impossible que allí hi acamparem i fins i tot, jugàvem a pilota.
Com deia, la nostra intenció era arribar al Tossal dels Tres Reis (o el Tossal del Rei, com també s'anomena) Però un cop més, errarem a l'hora de triar la pista forestal. però cada vegada hi som més prop. Avui puc dir amb quasi tota seguretat que la propera vegada hi arribarem segur.
Mentre pujàvem, contemplava la gran esplanada del monestir de Santa Maria de Benifassà. Sembla mentida que allà, al mig del "no res", hi pugui haver un monestir d'aquella magnitud. I el Bellestar (o Ballestar)...
Quan arribes a la cruïlla de la carretera que porta al Coratxà, te'n dones compte de la magnitud d'aquell territori i de l'alt que arribes a estar. Fredes està a 1090 metres, una altura considerable. Primer passes per la Colònia Europa, una urbanització que té més de 30 anys; potser 40, quan el turisme començava a tenir importància al nostre territori. No ens varem aturar a Fredes i continuarem a la recerca de "l'impossible". No sé si hauria que estar més indicat. Al meu parer sí, encara que potser hi ha gent que pensi que és contraproduent indicar segons quins indrets. Des de la pista forestal on deixarem el cotxe, caminarem quasi dues hores (una d'anar i l'altra de tornar) sense poder veure, un cop més, el Tossal dels Tres Reis.
Però al bell mig d'aquelles muntanyes, lluny, molt lluny, veiérem un poble, segurament que el Coratxà (mireu foto ampliada)
En arribar, el termòmetre del cotxe marcava 10º. Menys mal que havíem portat roba d'abric suficient!