dimarts, 20 de setembre del 2011

DIUMENGE A LA TINENÇA (II PART. CAP A FREDES!!)

De fet, la nostra destinació no era Fredes. Però quan passo per allí, sempre recordaré aquell any a Pasqüa que vaig acampar a Pinar Pla. Ara, cada vegada que passo per allí, abans d'arribar a Rafalguerí, on tornes a entrar al terme de la Sénia i, per tant a Catalunya, veig com han crescut els pins i em sembla quasi impossible que allí hi acamparem i fins i tot, jugàvem a pilota.
Com deia, la nostra intenció era arribar al Tossal dels Tres Reis (o el Tossal del Rei, com també s'anomena) Però un cop més, errarem a l'hora de triar la pista forestal. però cada vegada hi som més prop. Avui puc dir amb quasi tota seguretat que la propera vegada hi arribarem segur.
Mentre pujàvem, contemplava la gran esplanada del monestir de Santa Maria de Benifassà. Sembla mentida que allà, al mig del "no res", hi pugui haver un monestir d'aquella magnitud. I el Bellestar (o Ballestar)...
Quan arribes a la cruïlla de la carretera que porta al Coratxà, te'n dones compte de la magnitud d'aquell territori i de l'alt que arribes a estar. Fredes està a 1090 metres, una altura considerable. Primer passes per la Colònia Europa, una urbanització que té més de 30 anys; potser 40, quan el turisme començava a tenir importància al nostre territori. No ens varem aturar a Fredes i continuarem a la recerca de "l'impossible". No sé si hauria que estar més indicat. Al meu parer sí, encara que potser hi ha gent que pensi que és contraproduent indicar segons quins indrets. Des de la pista forestal on deixarem el cotxe, caminarem quasi dues hores (una d'anar i l'altra de tornar) sense poder veure, un cop més, el Tossal dels Tres Reis.
Però al bell mig d'aquelles muntanyes, lluny, molt lluny, veiérem un poble, segurament que el Coratxà (mireu foto ampliada)
En arribar, el termòmetre del cotxe marcava 10º. Menys mal que havíem portat roba d'abric suficient!