BARCELONA. "LOS MISERABLES" II

PERSONES I ANIMALS (microrelat)

S’explica a la Galera que un dia s’havia de rebre la visita del bisbe de Tortosa. Per al poble va ser tot un esdeveniment i la majoria dels habitants van sortir al carrer per donar-li la benvinguda.

Els de Godall (per aquell que ho desconegui entre un poble i l’altre només hi ha 2,5 Km) van baixar a la Galera per poder compartir aquella jornada quasi que històrica. Per a desplaçar-se van d’haver d’utilitzar les cavalleries, normalment, carros.  

En acabar l’acte i retornar al poble, la gent que no va desplaçar-se, preguntaven als qui si que ho ha vien fet:
“Cóm a anat? D’on ha anat més gent de Godall o de la Galera?”
I sembla que algú va respondre:
 
“A persones ens han guanyat però a animals, no”. 
 
Bé, són aquelles coses de la rivalitat entre pobles veïns.

REBAIXES

La nostra estada diumenge a Barcelona ens va permetre anar de rebaixes pel Portal de l’Àngel, una de les zones més comercials de la ciutat. A la meva dona li feia gràcia comprar-se unes sabates i una bossa.
Els diaris del dia parlaven d’unes rebaixes entre el 40 i 50 %, però això no era igual per a tots els articles. Les sabates (en totes les varietats: botes, botins, etc.) la rebaixa era d’un 10 % aproximadament, sobre tot en aquells articles de gama més alta. Evidentment les rebaixes no eren tan atractives com, en un primer moment, es podia preveure. En canvi, en bosses, si que la rebaixa era considerable. A la tenda on la meva dona va acabar comprat, no hi figurava el preu anterior, però podies trobar bosses a partir d’uns 12 euros. No puc avaluar la roba ja que ni ella ni jo varem entrar a mirar res.

Vaig pensar que, potser, la causa de que els preus no estiguessin tant rebaixat és que, potser durant el mes de desembre ja s’aplicaven descomptes per fer els preus més atractius i poder vendre més, en un període que, segons es diu, les vendes van anar molt malament. A mesura de que vagin passant els dies, segur que, poc a poc, els articles aniran baixant de preu. No és bo per al botiguer que es quedin estocs d’articles de temporades anteriors. D’aquí els ouletts.

Aquest matí, a la ràdio, tot i fer un bon balanç del primer dia de rebaixes, es parlava que les afluències més grans les havia tingut el gran comerç i que a les petites botigues, l’afluència de públic havia estat molt menor. Imagino que també dependrà de zones, perquè on jo hi vaig ser, les tendes petites es veien ben plenes.
Per ampliar la notícia, s’han pogut escoltar unes declaracions del president del gremi de botiguers de Barcelona on, segons la seva opinió,  les èpoques de rebaixes “s’haurien de suprimir i canviar-ho per uns preus molt més ajustats per part dels comerços durant tot l’any”. Tal vegada tingui raó, ja que es pressuposa que als articles se’ls hi aplica un marge de benefici molt elevat. Per això, durant els rebaixes, els descomptes sobre els preus de temporada poden ser tan elevats.

POTSER AVUI HEU VIST TV3...

I més concretament el programa divendres que condueix Xavi Coral i fa els exteriors l'Espartac Peran. Avui aquest exteriors es feien des de Ribes de Freser (Comarca del Ripollès) Quan he escoltat que feien una demostració de gossos d'atura, he parat atenció. De sobte tot m'ha resultat molt familiar. La mateixa demostració la varem veure fa uns tres anys al municipi de Bossost (si la memòria no em falla en un viatge que varem fer a la Vall d'Aran.
Si heu vist les imatges, segur que estareu d'acorD amb mi que són els mateixos protagonistes.
La pista me l'ha acabat de donar la gosseta "cendra", un nom fàcil de recordar i que ja seria molta casualitat que n'hi haguessin dues.
Os deixo amb unes quantes imatges més.

BARCELONA. "LOS MISERABLES" I

Aquests dissabte i diumenge hem estat per Barcelona. El motiu va ser assistir al musical de "Los Miserables", però aprofitarem per anar també de rebaixes. A partir d'avui i ens els proper dies us aniré publicant el petit reportatge fotogràfic que vaig ver.
De la representació de l'obra no veureu res, ja que està prohibit fer fotos i, evidentment, vaig ser obedient. De totes maneres si que podreu veure'n unes poques de l'interior del teatre Musical (què així s'anomena)

 

CATALUNYA UN PAÍS (CAR) PER A VIURE

A ningú li he de “vendre” Catalunya. Segur que la majoria (per no dir la totalitat) dels meus lectors sou, com jo catalans i estimeu, com jo, el nostre petit país. Un país de contrasts, amb un clima força benigne, amb un paisatges meravellosos, amb una cultura ancestral i inigualable, amb un patrimoni extraordinari... Però és un país car i tot sembla que encara ho serà més.
Fa uns anys el govern de la Generalitat va apujar els carburants amb l’anomenat “cèntim sanitari”. Un cèntim sembla poc, però quan has d’omplir el dipòsit, es nota. Molts catalans anaven a reposar a les poblacions limítrofes de Castelló, Terol, etc.
Però el fet que avui us explicaré em sembla, d’entrada, inversemblant i clarificador.
La meva dona (que treballa a Tarragona) té un company gallec. El noi s’ha canviat de pis recentment i una tia seva que viu amb sa mare, li va voler regalar una rentadora. Va acudir a un centre Carrefour de Galicia i va dir que volia comprar una rentadora per a son nebot que vivia a Tarragona. Li van dir que no hi havia cap tipus de problema, que ella la pagava allí i que el centre Carrefour més proper li portaria a casa.
La tieta va esperar durant uns dies la trucada de son nebot agraint-li el detall. Però els dies passaven i la trucada no es produïa. Finalment i després d’esperar uns 10 dies,  va ser la tia qui va trucar al nebot per a dir-li si li agradava el regal. La resposta va ser del tot inesperada: “Quin regal?” .
La tia va tornar al centre Carrefour on l’havia anat a comprar per preguntar que havia passat i allí li van mostrar tota la documentació que s’havia enviat a Tarragona per a fer l’entrega. No obstant, com he dit, aquesta no s’havia produït.
On estava el problema? Que a Catalunya la mateixa rentadora (marca y model) costava 50 euros més i, es clar, els responsables del centre Carrefour de Tarragona l’havien de vendre al preu estipulat.
Sembla ser que a València també van al mateix preu que a Galicia.

Un altre exemple. Ahir amb la meva dona va venir un nen que resideix a un centre d’acolliment de Tarragona. Com que té 14 anys, per a fer moltes coses no ha de dependre dels adults. Per això en arribar a l’estació de Tarragona es va anar a comprar el bitllet corresponent fins l’estació de l’Aldea. Quan es va trobar amb la meva dona li va explicar que el bitllet li havia costat bastant més que la darrera vegada que va venir (el passat novembre si no recordo malament) La meva dona li va preguntar si havia demanat la tarifa infantil i li va dir que “sí”. En passar el revisor li van demanar explicacions i els hi va respondre que a partir del dia 1 s’havia suprimit el bitllet infantil i, per tant, el consegüent descompte del 40 % sobre la tarifa normal.

Recordo que les rodalies de RENFE són competència del govern de LA Generalitat i, per tant, els increments tarifaris estan sota les seves competències.
Allà on no s’ha fet el traspàs, continua aplicant-se el descompte.  

LES FOTOS DEL DIA. VISTA DE LA VALL DE L'EBRE DES DE LA TORRE DE LA VILANOVA

LES FOTOS DEL DIA. L'ESTACIÓ DE L'ALDEA

CONFORMISME

Dijous llegia al Periódico una carta que portava per títol "Pujada de l'IRPF" justa". El seu autor estava d'acord (en general) amb la pujada que patirem tots els treballadors assalariats a partir de la nòmina d'aquest mateix mes de gener. Venia a dir que "com tenim treball, hem de pagar més". TOTALMENT EN DESACORD.
Tant ens han ficat la crisi al cap i tant han reiterat que les mesures que s'apliquen són les idònies per a sortir-ne, que al final, tots plegats, ens ho acabarem creien.
L'altre dia al Triangle, havia una informació que deia que si a les grans empreses se'ls hi pugés un 5 % l'Impost sobre Societats, pràcticament es cobriria l'import que estima el govern que es necessita per a quadrar les macroxifres de l'Estat. Llavors, per què no s'apuja l'IS? Imagino que serà perquè massa amics seus (o sigui gent del PP o molt propera) hi tenen interessos i potser millor "no anar tocant allò que no sona".
Però és que hi ha una altra dada molt significativa. Quin país, amb quasi 5 milions d'aturats, estaria passiu davant aquesta situació? O dit d'una altra manera, per què els aturats no surten al carrer a protestar contra la crisi provocada pel capitalisme? A què esperen?
Deu de ser que s'arriba a un punt que la gent es conforma amb el poc que té i deuen pensar "Virgencita, Virgencita, que me quede como estoy". Conformisme o conformitat amb les mesures que s'apliquen tant aquí com allí.
Ho veig i, certament, em costa de creu-re-ho.

FOTOS DE LA TORRE DE LA VILANOVA DE VINALLOP

"EL BORREGUERO"

La primera experiència ferroviària la vaig tenir amb 5 anys. El viatge no era de plaer, acompanyava a mons pares a fer la campanya de la verema a França. Els trens d'aquella època no tenien pràcticament res a veure amb els d'ara. Encara eren de carbó i els vagons de fusta (molt pareguts als que surten a les pel·lícules de l'Oest.
Al referir-se al tren, sovint es parlava del "borreguero", per la seva lamentable imatge, però sobre tot, perquè sempre acostumava anar en retard; la majoria de vegades sense causa aparent.
Estem al segle XXI. D'aquella primera experiència han passat quasi que 50 anys. El confort dels trens ha canviat molt i també la velocitat i el servei que es troba en alguns d'ells, però de tant en tant encara et pots trobar amb algun "borreguero". Com avui.
Aquesta tarda hem acompanyat a un nen a l'estació de l'Aldea per agafar el tren que anava en direcció Tarragona i Barcelona i que tenia la sortida a les 19:50. Puntualment l'han anunciat, però... Els minuts anaven passen i el comboi no apareixia. Finalment la meva dona ha anat a preguntar que se'n sabia. Li han dit que l'entrada l'havien anunciat des de València i els semàfors d'entrada a la estació s'havien posat en verd. Al cap de mitja hora l'han tornat a anunciar.
De l'Aldea ha sortit amb 35 minuts de retard. Motiu: DESCONEGUT.

FOTOS DE LA TORTOSA LLETJA VI

EL PROBLEMA D’AGUSTINET

Es conta que un dia estava Agustinet “lo cavero” dret davant la barra d’un bar.

Agustinet és un d’estatura petita, però de gran humanitat. A pocs metres d’ell, un altre home, considerablement més alt se’l mirava i remirava de cap a peus i de peus a cap. Finalment s’adreçà a Agustinent dient-li:

-Mano, mano, quan et miraràs tindràs problemes...
-Problemes jo, mano, perquè? –Li respongué Agustinet-
-Perquè si t’han de portar sobre les espatlles,mano, els qui et portin s’esgarronaran...

SERÀ VERITAT?

Avui m'han dit que corre el rumor per Amposta que si aquest any, per primera vegada, els Reis Mags no arriben en vaixell, és perquè l'Ajuntament encara no ha pagat la factura de l'embarcació dels Reis de 2011. 
Serà veritat? Em sembla increïble!!