CONFORMISME

Dijous llegia al Periódico una carta que portava per títol "Pujada de l'IRPF" justa". El seu autor estava d'acord (en general) amb la pujada que patirem tots els treballadors assalariats a partir de la nòmina d'aquest mateix mes de gener. Venia a dir que "com tenim treball, hem de pagar més". TOTALMENT EN DESACORD.
Tant ens han ficat la crisi al cap i tant han reiterat que les mesures que s'apliquen són les idònies per a sortir-ne, que al final, tots plegats, ens ho acabarem creien.
L'altre dia al Triangle, havia una informació que deia que si a les grans empreses se'ls hi pugés un 5 % l'Impost sobre Societats, pràcticament es cobriria l'import que estima el govern que es necessita per a quadrar les macroxifres de l'Estat. Llavors, per què no s'apuja l'IS? Imagino que serà perquè massa amics seus (o sigui gent del PP o molt propera) hi tenen interessos i potser millor "no anar tocant allò que no sona".
Però és que hi ha una altra dada molt significativa. Quin país, amb quasi 5 milions d'aturats, estaria passiu davant aquesta situació? O dit d'una altra manera, per què els aturats no surten al carrer a protestar contra la crisi provocada pel capitalisme? A què esperen?
Deu de ser que s'arriba a un punt que la gent es conforma amb el poc que té i deuen pensar "Virgencita, Virgencita, que me quede como estoy". Conformisme o conformitat amb les mesures que s'apliquen tant aquí com allí.
Ho veig i, certament, em costa de creu-re-ho.