D’APARICIONS I DESAPARICIONS MARIANES

La capelleta de la Font del Miracle de la Mare de Déu de la Salut. 

El diari digital elplural.com publicava que la Generalitat Valenciana oferta cursos sobre aparicions Marianes.

Si per Marià entenem tot allò que està relacionat amb la Mare de Déu, costa creure que al segle XXI encara hi hagi gent que cregui en aquestes bajanades. Però si tenim en compte tots els segidors que tenen els programes televisius d’endevinació, potser la sorpresa no serà tan gran.

Antigament, les aparicions Marianes eren força freqüents. Algunes d’elles estan perfectament documentades i reconegudes per l’Església Catòlica, com per exemple la de la Mare de Déu de Lourdes ocorreguda al Sud de França l’any 1858 o la de Fàtima a Portugal de l’any 1917. Però hi ha d’altres aparicions, molt més humils, on tan sols apareixia la imatge de la Verge i,  normalment, la trobava gent molt senzilla i fins i tot discapacitada, com és el cas de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera (comarca del Baix Maestrat)

Sense abandonar les comarques de Castelló, us explicaré un cas molt menys conegut. Es tracta del Miracle de les Coves deVinromà de l’any 1947. Segons les cròniques de l’època, més de 300.000 persones es van concentrar prop de la cova on la nena Raquel Roca havia anunciat l’aparició de la Mare de Déu.

Molta gent del S de Catalunya no es va voler perdre l’esdeveniment i es van traslladar fins el lloc amb autocars i camions (d’automòbils n’hi havia molt pocs), però la majoria hi va anar amb carros. Els meus pares encara se’n recorden dels fets.

Ara bé, si escollim el substantiu Marià com la traducció de Mariano (Rajoy), llavors estaríem parlant d’una altra cosa. 

Acudit de Vergara publicat a eldiario.es.

L’actual president del govern espanyol té l’extraordinària habilitat de desaparèixer quan més aparicions hauria de fer. Un bon exemple ens l’està donant ara mateix. En lloc de sortir a donar explicacions sobre el cas Bárcenas i els 22 milions d’euros que sé li van trobar a l’extresorer del PP en comptes suïssos, ha optat per encomanar als seus fidels escuders l’àrdua missió de ser ells qui surtin a donar la cara per a desinformar els mitjans de comunicació.

Després d’haver-ho analitzat tot detingudament he arribat a una conclusió. El que promou la Generalitat Valenciana són cursos per a interpretar les aparicions de Mariano Rajoy durant les poques rodes de premsa que concedeix i que també podrien ser conegudes com aparicions Marianes.  No trobeu?

QUINT ASSAIG DELS XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA I

¿VEIS COMO LOS LIBROS DE HISTORIA SIRVEN PARA ALGO?

ESPERO QUE OS DÉ MÁS CONOCIMIENTOS

 

De casta le viene a Rato.....LA UTILIDAD DE LOS LIBROS DE HISTORIA...

LA GENTE TIENE DERECHO A SABER. Ayer por la noche mientras leía un libro de Historia de España, me encontre con un capítulo muy interesante, lo transcribo tal cual esta en el libro sin cambiarle una coma. Pasarlo a vuestras amistades por que hay que saber a que tipo de personas nuestros partidos políticos dejan gobernar la economía de nuestro país, del fondo Monetario Internacional o Bankia. La obra se titula Episodios ocultos del Franquismo. Es de José Luis Hernandez Garvi, 2011. Editorial Edaf. Pag 192 a 194. Habla de los años 60 en España. Y dice así: " Al amparo de los grandes negocios y del progreso industrial, se producen también una serie de escándalos económicos y financieros, algunos de ellos con trascendencia política, que provocaron cierto clima de alarma social que el régimen trató de calmar silenciando sus consecuencias. Uno de los primeros y más destacados de esta nueva etapa es el conocido como caso del Banco de Siero. Esta entidad financiera había sido fundada por Ramón Rato Rodriguez , padre del conocido político español Rodrigo Rato. En 1965 el ex ministro de Hacienda y entonces gobernador del Banco de España, Mariano Navarro  Rubio, ordena la intervención del pequeño banco bajo la acusación de que servía de tapadera para la evasión de divisas a Suiza a traves de la sucursal que la entidad había abierto en Ginebra con el nombre de Banque de Siero. En una inecesaria y espectacular operación policial, los agentes se presentaron en los salones del antiguo Hotel Castellana Hilton, interrumpiendo la celebración del banquete de bodas de Emilio García Botín, hijo de una hermana de Emilio Botín, y María de los Angeles Rato Figaredo, hermana de Rodrigo Rato, llevandose detenidos y esposados a Ramón Rato, patriarca de la familia, y a su hijo Ramón Rato Figaredo, ambos acusados de delito de evasión de capitales. Jose María Gil Robles, abogado de los implicados, llego a afirmar en privado que el caso era indefendible, insinuando con sus palabras las más que posibles implicaciones políticas que habían influido en la puesta en escena de su detención y que habían desencadenado su procesamiento. Parece ser que el propio Ramón Rato había dado instrucciones personales para que, en fechas anteriores a que se destapase el supuesto escandalo, se ejecutase un crédito de cuatro millones ochocientas mil pesetas contra Nicolás Franco, el hermanísimo intocable. En virtud de la causa abierta contra los procesados del caso Banco de Siero, el Juzgado Especial de Delitos monetarios condenó a tres años de carcel y 176 millones de pesetas de multa al patriarca del clan Rato, y con dos años y 44 millones al hijo mayor, Ramón Rato Figaredo. también fueron condenados como cómplices Faustino Rato Rodriguez Sampedro, tío paterno de los hermanos Rato, y con una multa de 5 millones a una serie de directivos del banco." Es decir, a un señor que desde su más tierna infancia ha mamado el fraude, la trampa, y el engaño en su familia se le otorgan responsabilidades ministeriales, la dirección del FMI y como no, BANKIA. Y todavía nos extrañaremos de que la economía esté tan mal. Lógico porque nuestros políticos ponen a los zorros a cuidar las gallinas. Por cierto, curiosa la relación, ya en los años 60, de los Botín y los Rato. Democracia, Dictadura, que más da si la que gobierna de verdad y sobrevive a cualquier cambio político es siempre la misma oligarquía.

ELS NOUS FENÒMENS DE LES XARXES SOCIALS

L’evolució d’Internet és imparable. Antigament, les notícies podien trigar anys en recórrer la curta distància que unia dos pobles veïns. Ara, gràcies a la xarxa, qualsevol usuari pot assabentar-se en temps real del que està passant a qualsevol punt del planeta Terra.

Qualsevol novetat és ràpidament copiada i obté milers d’usuaris en pocs dies. Les xarxes socials, com per exemple Facebook i Twitter, s’han convertit en els mitjans de comunicació més acceptats entre els usuaris d’Internet per la seva agilitat, comoditat i rapidesa.

Però les generalitzacions comporten riscos. Sempre hi ha qui en fa un ús malèvol aprofitant-se de la bona fe o de la innocència dels usuaris. Casos com el phising (suplantació d’identitat amb finalitats fraudulentes) han donat més d’un ensurt a molts d’usuaris. I poden donar gràcies si tot queda amb un ensurt, ja que molts han vist com es buidaven els seus comptes corrents sense saber el motiu ni poder-ho impedir.

Aquesta mateixa setmana han estat notícia dos nous fenòmens socials relacionats amb Internet: el Gossip i l’Informer.

El primer es tracta d’una aplicació per a mòbils de darrera generació que permet enviar missatges de forma anònima amb el requisit previ de ser supervisat pel l’administrador de l’aplicació. Els missatges enviats són de  tot tipus: rumors, xafarderies, declaracions... El límit el posa o l’hauria de posar l’administrador. No obstant, tal com informa avui el Periódico, hi ha hagut les primeres denúncies per sobrepassar-se en alguns comentaris poc ètics.

En el segon cas es tracta d’una pàgina de Facebook que també requereix d’un administrador que va penjant els missatges rebuts (imagino que via WhatsApp) de manera que es publiquen de forma anònima. Es poden deixar comentaris, però en aquest cas, funciona com una pàgina normal de Facebook: s’ha d’estar registrat.

La curiositat em va portar a entrar a el Informer d’Amposta (sic) i alguns dels missatges penjats eren pura poesia. El que més em va cridar l’atenció va ser el d’un noi que li deia a una noia: te comería el chochete como si fuera un donette.  

No recordo haver llegit res tant poètic i sentimental des de fa molts d’anys. Tants que em tinc que remuntar a la meva adolescència quan recitàvem:  

Te quiero, te amo, te adoro y te compro un loro.

Tú eres la vaca y yo el toro.

Té levanto el rabo, te meto el nabo

Y a los nueve meses, un toro bravo. 

Lírica per als sentits... Després posarem en dubte les capacitats de la nostra joventut.