L’evolució d’Internet és imparable.
Antigament, les notícies podien trigar anys en recórrer la curta distància
que unia dos pobles veïns. Ara, gràcies a la xarxa, qualsevol usuari pot
assabentar-se en temps real del que està passant a qualsevol punt del planeta
Terra.
Qualsevol novetat és ràpidament copiada
i obté milers d’usuaris en pocs dies. Les xarxes socials, com per exemple
Facebook i Twitter, s’han convertit en els mitjans de comunicació
més acceptats entre els usuaris d’Internet per la seva agilitat, comoditat
i rapidesa.
Però les generalitzacions comporten riscos.
Sempre hi ha qui en fa un ús malèvol aprofitant-se de la bona fe o de la
innocència dels usuaris. Casos com el phising (suplantació d’identitat
amb finalitats fraudulentes) han donat més d’un ensurt a molts d’usuaris.
I poden donar gràcies si tot queda amb un ensurt, ja que molts han vist
com es buidaven els seus comptes corrents sense saber el motiu ni poder-ho
impedir.
Aquesta mateixa setmana han estat notícia
dos nous fenòmens socials relacionats amb Internet: el Gossip i
l’Informer.
El primer es tracta d’una aplicació
per a mòbils de darrera generació que permet enviar missatges de forma
anònima amb el requisit previ de ser supervisat pel l’administrador de
l’aplicació. Els missatges enviats són de tot tipus: rumors, xafarderies,
declaracions... El límit el posa o l’hauria de posar l’administrador.
No obstant, tal com informa avui el Periódico, hi ha hagut les primeres
denúncies per sobrepassar-se en alguns comentaris poc ètics.
En el segon cas es tracta d’una pàgina
de Facebook que també requereix d’un administrador que va penjant
els missatges rebuts (imagino que via WhatsApp) de manera que es
publiquen de forma anònima. Es poden deixar comentaris, però en aquest
cas, funciona com una pàgina normal de Facebook: s’ha d’estar
registrat.
La curiositat em va portar a entrar a
el Informer d’Amposta (sic) i alguns dels missatges penjats eren
pura poesia. El que més em va cridar l’atenció va ser el d’un noi que
li deia a una noia: te comería el chochete como si fuera un donette.
No recordo haver llegit res tant poètic
i sentimental des de fa molts d’anys. Tants que em tinc que remuntar a
la meva adolescència quan recitàvem:
Te quiero, te amo, te adoro y te compro
un loro.
Tú eres la vaca y yo el toro.
Té levanto el rabo, te meto el nabo
Y a los nueve meses, un toro bravo.
Lírica per als sentits... Després posarem en dubte les capacitats de la nostra joventut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada