EL PODER INMERECIDO QUE OTORGA LA DEMOCRACIA

Un hombre compró una nevera nueva y, para librarse de la vieja, la dejó enfrente de su casa con un cartel que decía:
"Gratis. Si la quiere se la puede llevar".
La nevera  permaneció allí durante 3 días, sin que la gente que pasaba se dignara mirarla.
El hombre llegó a la conclusión de que la gente no creía en la oferta. Era demasiado buena para ser verdad, por lo tanto cambió el cartel: "Nevera en venta por 150,00 €".
¡Al día siguiente se la habían robado!
¡Cuidado! ¡Ese tipo de gente vota!

Mientras miraba una casa para alquilar, mi hermano le preguntó a la chica de la inmobiliaria dónde quedaba el Norte, ya que no quería que el sol lo despertase todas las mañanas. La chica le preguntó:
"-¿El sol sale por el norte?"
Cuando mi hermano le explicó que el sol sale por el Este (cosa que sucede desde hace bastante tiempo, además), ella le dijo:
"- Lo que pasa es que no estoy muy al tanto de ese tipo de cambios de esas cosas".
¡Ella también vota!

Mi colega y yo estábamos almorzando en el restaurante auto-servicio de la empresa, cuando oímos a una de las secretarias administrativas hablando sobre las quemaduras de sol que había sufrido, al ir en coche a la costa.
Estaba en un descapotable, por eso "no pensó que se iba a quemar, ya que el coche estaba en movimiento".
¡Ella también vota!

Mi cuñada tiene una herramienta salvavidas en el coche, diseñada para cortar el cinturón de seguridad, si llegara a quedar aferrada a él. Pero....¡Ella guarda la herramienta en el maletero!
¡Mi cuñada también vota!

¡Esta es la mejor!
Salí con una amiga y vimos una mujer con un argolla en la nariz, agarrada a un aro por medio de una cadena a la oreja . Mi amiga preguntó: "- ¿No será que la cadena le da un tirón cada vez que ella gira la cabeza?"
Le expliqué que la nariz y la oreja de una persona permanecen a la misma distancia, independientemente de que la persona gire o no su cabeza.
¡Mi amiga también vota!

No conseguía encontrar mis maletas en área de equipaje del aeropuerto. Fui entonces hasta el mostrador de equipaje extraviado y le dije a la señorita que atendía que mis maletas no habían aparecido.
Ella sonrió y me dijo que no me preocupara, porque ella era una profesional entrenada y yo estaba en buenas manos.
"- Solamente dígame una cosa: ¿su avión.... ya llegó?".
¡Ella también vota!  

Y claro...... ¡¡así nos va!!

Per acabar un de collita pròpia. 

Els Serveis Territorials d'Educació estan fent uns certificats per a que els directors dels col·legis puguin fer la firma digital/acreditació electrònica/certificat d'usuari (digueu-li com vulgueu)
Aquests certificats només serveixen per a fer aquest tràmit i, evidentment, volem l'original. Un director ens ha portat una fotocòpia i l'original se'l ha deixat a l'escola. Quin ús ne farà si caduca als 10 dies?
Igual se'l emmarca.  

El director també vota!

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. EL PONT DELS MOROS DE DELTEBRE

L'exemple de Gamonal

Ignacio Escolar

El que ha passat al barri burgalès de Gamonal no és un atemptat terrorista, per molt que ho digui la relaxing alcaldessa de Ma-drid. No és una rendició de la democràcia davant la violència, per més que ho argumentin els qui no hi veuen més enllà del nas. No és vandalisme ni gamberrisme ni un «aquelarre veïnal», com ha assegurat al seu editorial un dels diaris de Burgos, El Correo, propietat d'un imputat en el cas Gürtel per corrupció. No és tampoc una victòria de la «santa inquisició autoproclamada progre», com publica el Diario de Burgos, propietat d'un altre constructor, Méndez Pozo, condemnat a la presó els anys 90 per corrupció i director d'obra del famós bulevard.
El que ha passat a Gamonal és la demostració que els veïns sempre guanyen quan estan units i tenen raó. És una altra prova que es pot, com ja va demostrar la PAH contra els desnonaments o la marea blanca contra la privatització de la sanitat. És un altre exemple que la manipulació informativa avui no cola com abans; que fins i tot a la vetusta Burgos la llibertat d'expressió ha deixat de ser un monopoli en mans d'aquells que poden pagar una impremta. Avui internet i les xarxes socials permeten que arribi la informació a llocs on fins ara manaven el silenci, la censura i l'omertà.
No és la violència
Gràcies a Gamonal, molts ciutadans han dit que ja n'hi ha prou. En una setmana, l'alcalde ha passat d'enviar les excavadores i els antiavalots a la seva rendició incondicional. Hi haurà qui creurà que ha estat per la violència, i no és veritat: els episodis violents van ser molt espectaculars per televisió, però anecdòtics. Els veïns van començar pel bulevard i volen continuar netejant la seva ciutat, constituïts en un moviment contra la corrupció. Tenen feina. L'Ajuntament de Burgos està gairebé arruïnat, amb un deute per habitant superior fins i tot al de Madrid. Durant dècades va ser la capital de província -només per darrere de Madrid, Barcelona i Sant Sebastià- amb la vivenda més cara d'Espanya, malgrat que està situada enmig d'un altiplà, sense límits orogràfics i gairebé sense augmentar la seva població. La festa s'ha acabat, i la factura la paguen els de sempre, aquells que no la van poder disfrutar.
La història de Burgos, amb els seus senyors del totxo i els seus dòcils alcaldes i mitjans de comunicació, és calcada a la de molts altres llocs del país, d'aquells on no passa mai res, fins que passa. Diu la vicepresidenta que el Govern no té por de les protestes perquè les dades macroeconòmiques van millor. Oblida una cosa: on més va baixar la prima de risc i més va pujar la borsa el 2013 no va ser a Espanya sinó a Grècia, aquell model de país.

ASSEMBLEA AMB LIMITACIÓ DE TEMPS

Seguim amb els despropòsits de la casa gran d’Amposta.

Si ahir vareu llegir el meu comentari sobre com es fan les convocatòries per a les reunions i vareu trobar la situació un tant surrealista, avui us explicaré una nova situació inversemblant.

Com sabeu, divendres varem tenir l’assemblea general de la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. Imagino que la majoria de vosaltres haureu assistit alguna vegada a una assemblea ja sigui d’alguna entitat, associació, club, etc. o, al menys, teniu una idea de com funciona.

A totes les assemblees hi ha un ordre del dia prèviament establert pel president amb els diversos punts a tractar: aprovació de l’acta de la darrera assemblea, renovació de càrrecs orgànics, memòria del passat exercici, objectius per l’actual, aprovació de pressupost, pressupost per a l’any en curs, altres temes, precs i preguntes... Tots aquests i algun més eren els que formaven part del ordre del dia de la nostra assemblea que, a sobre, té la peculiaritat de que hi ha dues juntes: la de govern i la tècnica. Pe tant, s’ha d’aprovar la gestió per partida doble i també els objectius per a la temporada.

Duració de l’assemblea? Indefinit, ja que no depèn només de l’extensió de l’ordre del dia, sinó també de les intervencions dels socis amb els consegüents torns de rèpliques i contrarèpliques que hi sol haver en aquests casos.

Com a president de la colla vaig demanar el passat 6 de gener l’auditori de l’edifici el Casal per al dia 24 a partir de les 7 de la tarda, ja que l’assemblea estava fixada per a les 7:30 en primera convocatòria i a les 8:00 en segona, tal i com és perceptiu.

En cap moment es va rebre cap comunicació oficial per part del responsables de l’ajuntament. Extraoficialment ens ho va comunicar la conserge de l’edifici que, a més ens va fer demanar els equips necessaris per a portar-la a terme: projector, pantalla i equip de so. Així es va fer.

Tot anava segons el previst i, de cop i volta, la conserge se’m apropa i em diu: Hauríeu d’anar acabant ja que el local només el teníeu concedit fins les 9 i ja són quasi les 10.

Com podeu pensar, la meva reacció va ser de sorpresa, però em va servir d’excusa per a demanar a l’assemblea diligència en les seves intervencions.

Remarco que, per part de l’ajuntament no se’ns va comunicar res: ni si se’ns havia concedit el local ni molt menys que ens limitessin el temps, ja que el segon punt implicaria per força l’existència del primer.

Finalment l’assemblea va acabar a les 10:30 després de donar les gràcies als assistents i emplaçant-los, segurament, a una propera assemblea general ordinària per aprovar el Reglament de Règim Intern de la colla.