diumenge, 27 d’abril del 2014

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. A LA RECERCA DEL MAS DE LA RATA (LES SENIOLES-ULLDECONA) IV














EL TEMA DELS SOBRESOUS A DETERMINATS TREBALLADORS DE L'AJUNTAMENT D'AMPOSTA, FA ANYS QUE VA...

Febrer de 2012: http://terresebre.socialistes.cat/es/noticia/el-psc-denuncia-que-manel-ferre-premia-amb-100-000-euros-alguns-funcionaris-municipals

Abril 2014:  http://www.naciodigital.cat/delcamp/ebrediari/noticia/1868/llanos/luna/alia/amb/pxc/denunciar/ajuntament/amposta/cas/dels/complements/especifics

COMUNICAT DELS TREBALLADORS 'AFECTATS' AL RESPECTE (pel que sembla anònim)



Arran de la notícia apareguda en els mitjans de comunicació respecte al recurs contenciós administratius interposat per l’advocat de l’Estat en representació de la Delegació del Govern Espanyol a Catalunya contra l’acord del Ple de l’Ajuntament d’Amposta del passat mes de juny de 2013 pel  qual es va reconèixer la compatibilitat per exercir una segona activitat a una desena de funcionaris de l’Ajuntament, els funcionaris implicats volem apuntar les següents reflexions:



En primer lloc cal explicar que en un país en el que es consideren valors superiors de l’ordenament jurídic la llibertat, la justícia i la igualtat i en el que es garanteix la dignitat de la persona, no es pot jugar amb el model de vida professional que determinades persones hagin projectat..



Cal indicar que en matèria d'incompatibilitats dels empleats públics, existeix la Llei 53/1984, que regeix a tot l'Estat Espanyol i la Llei 21/1987, que regeix a Catalunya, essent l'àmbit d'aplicació d'aquesta última, els funcionaris de la Generalitat i també dels ajuntaments de Catalunya. En tenir normativa pròpia que regula la matèria de les compatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, l'Ajuntament d'Amposta en el Ple del passat mes de juny de 2013 i amb un únic vot en contra del regidor de P x C, -sens cap mena de dubte que per treure rendibilitat política, com una acció populista a costa dels treballadors- va acordar concedir la compatibilitat als funcionaris que la varen sol·licitar prèviament constatada la inexistència de conflictes d'interessos.



El Ple va justificar l'acord de compatibilitats, en les condicions en que es va concedir, invocant la llei catalana d'acord amb un informe jurídic emès per la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat de Catalunya del que es desprèn que als funcionaris dels ajuntaments de Catalunya és de preferent aplicació de llei Catalana a l'Espanyola.



Els funcionaris implicats, hem d'agrair el recolzament de l'Ajuntament i del Comitè Unitari de Personal, però no deixa de ser un afer que ens causa intranquil·litat sobre una causa que creiem no té competència l'Estat Espanyol ja que coexistint totes dues normes dintre de l'ordenament jurídic i regulant totes dues la mateixa matèria, atenent el que disposa l'article 149.3 de la Constitució, només tindria sentit aplicar la llei Espanyola en tot allò que expressament no hagi regulat el legislador català, això és incidir en la clàusula de supletorietat.



Pensem que aquest recurs no té un efecte directe en la política local i l'únic que vol aconseguir és fer mal a persones que són empleats públics i no polítics, per això manifestem enèrgicament el rebuig contra aquests tipus d'accions polítiques que pretenen criminalitzar a unes determinades persones.



Tant l’Ajuntament d’Amposta com el Comitè Unitari del Personal va acceptar l’aplicació de la Llei Catalana. Comitè que s'erigeix com defensor dels interessos de tots els treballadors de l’Ajuntament d’Amposta dintre dels quals està la regulació de les compatibilitats, perquè entén que ha d’haver un codi ètic i que determinades pretensions polítiques, adreçades a constrenyir els drets dels treballadors, és matèria intangible.



Ara caldrà que els tribunals es pronunciïn, s’enceta un procés judicial que comportarà el seu temps. L’Ajuntament no ha declarat en fals, tenim una llei Catalana que és la 21/1987 que ens avala.

(Anuncio comentari per un dia d'aquests) 


IDEES IMAGINATIVES PER A SUPERAR LA CRISI XXIII



Foto Josep Garcia (El Periódico)

Des del mes de desembre de 2012 que no posava cap idea imaginativa. Potser perquè cap em semblava el suficientment imaginativa per a tenir cabuda en aquest apartat.
Avui n’he vist una al Periódico que m’ha semblat molt interessant.

Amb el títol de “Parcs amb contes”, ens explicava el Periódico del passat dijous 24 d'abril que l’empresa Kompa crea àrees de jocs basades amb l’univers Andersen, però a sobre, incorpora codis QR per a interactuar amb l’espai lúdic a través de tauletes i telèfons, la qual cosa permet que els pares puguin compartir amb els fills aquests espais de forma activa i no limitar-se a empènyer el gronxador o aturar a la criatura quan baixa pel tobogan.  

Si vols ampliar la notícia, clica AQUÍ

dissabte, 26 d’abril del 2014

INCONGRUÈNCIA PERIODÍSTICA



 
El passat dilluns de Pasqua vaig fer una entrada que portava per títol Diferentforma de veure-ho on explicava que el Periódico de Catalunya havia suspès amb dues estrelles roges a Aquilino Morell per que havia dimitit del seu càrrec després de que una web publiqués que el polític francès, estretament vinculat am el President de la República, va tenir negocis amb la indústria farmacèutica quan era l’inspector General de Sanitat.
Ara, el mateix diari i en el mateix apartat, una conducta similar es valora amb dues estrelles verdes.
En aquest cas ha estat Jordi Cañas, el portaveu de C’s al Parlament per imputat per presumpte frau fiscal. Segons diu el Periódico, el gest l’honra. Per tant, trobo força incongruent que una dimissió política per veure's relacionat en aspectes poc clars, s'acaba valorant de forma tan diferent. 
Si l’altre dia vaig opinar que valorava positivament la dimissió del polític francès, evidentment avui no puc estar més d’acord amb el Periódico i considerar també la dimissió de Cañas un gest exemplar al que s’haurien de sumar tots aquells polítics que estan imputats per diverses causes.
Farien un gran bé a la política a l’hora de rentar una mica la imatge que ara mateix se’n té d’ella.