FOTOS DE L'AMPOSTA DESCONEGUDA. EL MOSAIC DE LA FARMÀCIA VIDAL

A la placeta que hi ha davant de la coneguda con església nova, al costa de l'avinguda de Catalunya, s'hi troba la farmàcia de Maria Cinta Vidal (crec que ara la  regenta la seva filla) 
Sobre la porta d'entrada s'hi pot veure un bonic mosaic. 
Fa uns anys, la farmàcia va ser remodelada, però evidentment, el mosaic, però també el rètol van continuar allà on eren.

LA FREDOR DE LES XIFRES

Què representa 100? 4.000 és més petit o més gran 5.000? Ens conformaríem amb 10.000?

Us he volgut posar uns exemples de que les xifres, per si soles, no expressen res. 100 pot ser un número de referència, un índex: per exemple 100%. 4.000 és més petit que 5.000 si compares totes dues xifres: tinc 4.000 euros i tu en tens 5.000 o jo dec 5.000 euros i tu només 4.000. Però en números relatius, una persona que deu 4.000 euros pot estar en un situació molt més precària que aquell que en deu 5.000. 10.000 euros és una quantitat important, però 10.000 cèntims és mol inferior, cent vegades inferior. Tot depèn de la unitat en que està expressada la xifra. Hi esteu d’acord?

I per què dic això? Perquè, com sabeu, l’Estat va fer públiques les balances fiscals realitzades per Ángel de la Fuente, segons sembla un prestigiós economista independent. Aquí ens trobem amb una greu contradicció: mai ningú que cobra per fer una feina es pot qualificar d’independent. Normalment el resultat del treball sempre haurà de ser del grat de qui el paga.

Quan, segons l’estudi, el dèficit fiscal de Catalunya (diferència entre els diners que es recapten a Catalunya i s’envien a Madrid i els que retornen a Catalunya via inversions, subvencions, etc.) és de 8.455 milions d’euros, des del govern de la Generalitat es van afanyar a dir que és molt més. I és que, pel que sembla, hi ha diferents mètodes per a calcular-ho. Alguns d’ells (precisament el que ha seguit el professor de la Fuente –el mètode de càrrega benefici-), sembla ser que té en compte les inversions que s’han fet al territori català, però que no només afecta el nostre territori, com per exemple la construcció d’una línia d’AVE o la millora d’una carretera nacional. Ves per on, aquest és el sistema que més agrada al govern del PP.

Catalunya és, de llarg, la comunitat autònoma que més transferències ha rebut de l’Estat. Fins i tot té transferides competències en matèria d’ordre públic i seguretat (Mossos d’Esquadra) i trànsit (Servei Català de Trànsit amb un cos propi de Mossos d’Esquadra) Segons el diari l’Economista de 28 de maig de 2010, Catalunya era la comunitat autònoma amb més competències assumides (185), seguida de Galícia (154) i Andalusia (152) A la cua en nombre de competències assumides es situaven Navarra (69), la Rioja (75) i les ciutats autònomes de Ceuta (21) i Melilla (24)

Les transferències de competències han d’anar vinculades automàticament amb les corresponents transferències monetàries per a garantir la supervivència del servei traspassat.

Per tant, i com a conclusió, a més competències traspassades, més necessitat de rebre diners de l’Estat per part de la comunitat autònoma corresponent. Però si l’Estat no compleix els seus compromisos, inevitablement la portarà a l’ofec econòmic.

Comparar el dèficit fiscal de les diferents comunitats autònomes espanyoles, si l’estudi no porta incorporat les necessitats econòmiques de cada una d’elles, a mi em diu ben poca cosa, més enllà de xifres més o menys elevades o el debat polític que sorgeix quan passen aquesta mena de coses.       

CARTA OBERTA AL COMPANY PEDRO SÁNCHEZ

En primer lloc felicitar-te pel nou càrrec. Ser elegit Secretari General del partit polític més vell d’Espanya, no és poca cosa. Però aquest càrrec porta implícita una responsabilitat molt gran. Espero que no et se faci feixuga.

Els companys i companyes que han dipositat en tu la seva confiança esperen al menys, que el PSOE torni a ser al lloc on li correspon estar, que no és altre que al govern d’Espanya.

M’imagino company Pedro que tu millor que ningú n’ets conscient de la greu situació que ha passat el partit en aquests darrers anys. El pobre de Rubalcaba, en un altre temps enfant terrible de la dreta, no va saber estar a l’alçada del que li demanava la història. Des de la restauració de la democràcia, mai el PSOE havia tingut tant de descrèdit i havia assolit nivells tan baixos de suport popular. Davant d’un PP que ho fa tot malament (i quan dic tot vull dir tot), la qual cosa li suposa un càstig constant del seus votants, en lloc de recuperar terreny, el PSOE també n’ha perdut. Per fer-s’ho mirar!    

Quan un arriba a un càrrec tan important com el teu, hi arriba ple d’il·lusió. Amb les alforges plenes d’idees, de projectes... Però és important començar bé. I per a començar bé s’ha de tenir cura d’unir totes les sensibilitats socialistes que en són moltes. Fins i tot els més crítics, a aquelles companyes i companys que durant els últims temps han canviat el vot cap a d’altres formacions polítiques.

Però sento dir-t’ho, company Pedro, que el teu començament no ha estat bo. No es pot posar al mateix sac conceptes com crisi, pobresa, violència de gènere i independentisme. Si encara no ho has entès, la paraula independentisme no l’hauries d’haver posat al mateix nivell que, per exemple la violència de gènere. És, per a dir-ho en paraules entenedores, una ficada de pota monumental. Ara espero que no surtis dient que les teves paraules s’han interpretat malament o s’han extret de context. Queda lleig.

L’independentisme no és una epidèmia, ni una sacra, és un sentiment, un objectiu quasi tan vell com la condició humana.

Mira company Sánchez. Si molts catalans no volen seguir pertanyent a Espanya per alguna cosa serà. Potser perquè estan massa cansats del tracte rebut des de les institucions espanyoles. Potser perquè se’n adonen que cada vegada són més les coses que els separen de la que denomineu Madre Patria de les que els uneixen a ella. Dóna-te’n compte que estic usant la tercera persona, però que podria usar la primera i no passaria absolutament res.

Si realment tan odies la paraula independentisme, hauries de començar a treballar per a que de l’Estat no ens arribin només promeses que mai s’acaben de complir. Pera a que no ens mirin amb aires de superioritat en lloc de fer-ho com a iguals, com a ciutadans d’un mateix país. Però la sensació que tenim des de Catalunya és que sempre ha estat així i de vegades pitjor.

Mira, company Sánchez, l’independentisme no és violent. Catalunya és un país pacífic que vol separar-se d’Espanya perquè no ens sentim còmodes. Però ho vol fer-ho per mitjans democràtics. En canvi, des de l’Espanya que tu defenses, més d’un cop s’han escoltat conceptes com que ens enviaran l’exèrcit o ens suspendran l’autonomia. Només perquè no els agrada les nostres aspiracions.

Com et deia abans, company Sánchez, és missió teva unir tots els corrents socialistes, t’agradin o no i pensa que a Catalunya hi ha companys socialistes que estan a favor de la consulta i d’aquests, lògicament, també n’hi ha que votarien a favor d’una Catalunya independent.

Si d’entrada ja els repudies en lloc d’apropar-los, estàs malbaratant milers de vots que un dia et podrien ser molt útils per assolir les teves aspiracions.

Res més company Sánchez, només espero que aquesta carta et serveixi per a reflexionar i adonar-te’n que, més allà del que tu penses, també hi ha vida.

Una abraçada. 

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. LA RIBERA VERDA I FLORIDA