En primer lloc felicitar-te pel nou càrrec.
Ser elegit Secretari General del partit polític més vell d’Espanya, no
és poca cosa. Però aquest càrrec porta implícita una responsabilitat molt
gran. Espero que no et se faci feixuga.
Els companys i companyes que han dipositat
en tu la seva confiança esperen al menys, que el PSOE torni a ser al lloc
on li correspon estar, que no és altre que al govern d’Espanya.
M’imagino company Pedro que tu millor
que ningú n’ets conscient de la greu situació que ha passat el partit
en aquests darrers anys. El pobre de Rubalcaba, en un altre temps enfant
terrible de la dreta, no va saber estar a l’alçada del que li demanava
la història. Des de la restauració de la democràcia, mai el PSOE havia
tingut tant de descrèdit i havia assolit nivells tan baixos de suport popular.
Davant d’un PP que ho fa tot malament (i quan dic tot vull dir tot),
la qual cosa li suposa un càstig constant del seus votants, en lloc de
recuperar terreny, el PSOE també n’ha perdut. Per fer-s’ho mirar!
Quan un arriba a un càrrec tan important
com el teu, hi arriba ple d’il·lusió. Amb les alforges plenes d’idees,
de projectes... Però és important començar bé. I per a començar bé s’ha
de tenir cura d’unir totes les sensibilitats socialistes que en són moltes.
Fins i tot els més crítics, a aquelles companyes i companys que durant
els últims temps han canviat el vot cap a d’altres formacions polítiques.
Però sento dir-t’ho, company Pedro,
que el teu començament no ha estat bo. No es pot posar al mateix sac conceptes
com crisi, pobresa, violència de gènere i independentisme. Si encara no
ho has entès, la paraula independentisme no l’hauries d’haver posat al
mateix nivell que, per exemple la violència de gènere. És, per a dir-ho
en paraules entenedores, una ficada de pota monumental. Ara espero que
no surtis dient que les teves paraules s’han interpretat malament o s’han
extret de context. Queda lleig.
L’independentisme no és una epidèmia,
ni una sacra, és un sentiment, un objectiu quasi tan vell com la condició
humana.
Mira company Sánchez. Si molts catalans
no volen seguir pertanyent a Espanya per alguna cosa serà. Potser perquè
estan massa cansats del tracte rebut des de les institucions espanyoles.
Potser perquè se’n adonen que cada vegada són més les coses que els separen
de la que denomineu Madre Patria de les que els uneixen a ella.
Dóna-te’n compte que estic usant la tercera persona, però que podria usar
la primera i no passaria absolutament res.
Si realment tan odies la paraula independentisme,
hauries de començar a treballar per a que de l’Estat no ens arribin només
promeses que mai s’acaben de complir. Pera a que no ens mirin amb aires
de superioritat en lloc de fer-ho com a iguals, com a ciutadans d’un mateix
país. Però la sensació que tenim des de Catalunya és que sempre ha estat
així i de vegades pitjor.
Mira, company Sánchez, l’independentisme
no és violent. Catalunya és un país pacífic que vol separar-se d’Espanya
perquè no ens sentim còmodes. Però ho vol fer-ho per mitjans democràtics.
En canvi, des de l’Espanya que tu defenses, més d’un cop s’han escoltat
conceptes com que ens enviaran l’exèrcit o ens suspendran l’autonomia.
Només perquè no els agrada les nostres aspiracions.
Com et deia abans, company Sánchez, és
missió teva unir tots els corrents socialistes, t’agradin o no i pensa
que a Catalunya hi ha companys socialistes que estan a favor de la consulta
i d’aquests, lògicament, també n’hi ha que votarien a favor d’una Catalunya
independent.
Si d’entrada ja els repudies en lloc
d’apropar-los, estàs malbaratant milers de vots que un dia et podrien
ser molt útils per assolir les teves aspiracions.
Res més company Sánchez, només espero
que aquesta carta et serveixi per a reflexionar i adonar-te’n que, més
allà del que tu penses, també hi ha vida.
Una abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada