A manca d'això...
dimarts, 23 de desembre del 2014
LES FOTOS DEL DIA 23-12-2014. BARCELONA
LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 23-12-2014
Sense motiu aparent, quan ha arribat a l'alçada de la central nuclear de Vandellòs s'ha estat una estona aturat (uns 5')
Abans havien anunciat que per un problema elèctric no s'aturaria a l'Ametlla de Mar i que els passatges que havien de baixar en aquesta estació, ho haurien de fer a l'Ampolla i des d'allí els portaria un autobús. Més tard s'han desdit i ha parat a l'Ametlla.
Després de totes aquestes peripècies, finalment ha arribat a l'estació de l'Aldea sobre les 19:15, pràcticament amb 40 minuts de retard, ja que té l'arribada a les 18:36.
Molts polítics, en públic, diuen defensar el territori, però a l'hora de la veritat no en són tants. Per exemple, una que si que ha portat aquest tema al ple del Parlament ha estat la diputada d'Ulldecona Núria Ventura.
Jo proposo que abans de que acabi la legislatura el proper maig, tots els ajuntaments de la demarcació, aprovin una moció demanant trens dignes per al territori.
PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. CAMÍ DEL PI GROS I DEL FAIG PARE (I)
El doble xantatge i la gran contradicció
JOAN TAPIA
Periodista
La sessió d'ahir al Parlament va confirmar el cul-de-sac en què es troba la política catalana. Un mes després del 9-N la majoria parlamentària que sosté el Govern des del 2012 està escindida en un doble xantatge.
Artur Mas (i CiU més o menys al darrere) li diu a ERC que l'única condició perquè Catalunya sigui independent en 18 mesos és la celebració d'unes eleccions anticipades i plebiscitàries (que siguin com un referèndum) i que per aconseguir-ho és obligatori que els republicans s'integrin en una llista unitària encapçalada i dirigida per ell. En cas contrari, no hi haurà eleccions i Junqueras serà el responsable (això només ho suggereix) que Catalunya no sigui independent. I afegeix, mirant cap a Ciutadans però disparant contra ERC, que alguns partits només es preocupen pel seu nombre de diputats. Com si Jordi Pujol hagués fet una altra cosa i com siArtur Mas no hagués dissolt el 2012 per passar de 62 a més de 68 escons.
Però Junqueras sap que retirar a mitges ERC de la circulació durant 18 mesos és bastant suïcida per als republicans i molt beneficiós per a Convergència, tocada per l'escàndol de la família Pujol. I contesta amb un altre xantatge. ERC no presenta esmena a la totalitat als pressupostos per no perjudicar les relacions amb CiU i perquè Masconvoqui eleccions (sense condicions prèvies de llista unitària) per al març. Però ERC tombarà els pressupostos si el 19 de gener seguim sense eleccions. Aleshores Mas només podrà dissoldre -després d'haver fet el ridícul- o governar sense majoria en una lenta agonia.
Però no és fàcil que el president torni a caure en el pecat de supèrbia del 2012, ja que ara totes les enquestes diuen que CiU i ERC no tenen garantida la majoria absoluta i la irrupció de Podem amenaça -més que Albert Rivera- l'oasi català. Pot pensar que si aguanta, el 2016 a Espanya hi haurà un govern més feble, o més feble i menys enemic, amb el qual podrà negociar alguna cosa. No la independència, per descomptat, però sí alguna tercera via amb la qual els seus propagandistes tant han menyspreat frontalment el PSC i, més obliquament, Josep Antoni Duran Lleida, Foment i els dos bancs catalans. El resultat del doble xantatge se sabrà després de Reis, però Mas té la paella pel mànec. I tampoc descarto que cap dels dos desitgi eleccions anticipades (temen que Pablo Iglesiassigui un modern Lerroux) i que a l'única cosa que aspirin és a donar-ne la culpa a l'altre.
Números i somnis
Però l'assumpte de fons és que els pressupostos revelen la gran contradicció del Govern. Andreu Mas-Colell els quadra posant 2.000 milions d'euros de transferències extra de l'Estat, en part justificades però que l'Estat no reconeix. O sigui que, ara com ara,Junqueras té raó: són fum. És clar que Mas-Colell l'encerta a l'afirmar que s'ha de lluitar per aconseguir-los. Però el conseller d'Economia, que és de Harvard, assumeix un paper tècnic i disciplinat en la línia política de Mas. I ningú pot pensar queMariano Rajoy -en any electoral i amb els seus barons autonòmics en ple atac de nervis- li donarà 2.000 milions d'euros a la Generalitat de Catalunya mentre Mas fa ostentació que, sota el seu lideratge, Catalunya se n'anirà d'Espanya en 18 mesos.
El president de la Generalitat té dret a somiar de ser a Catalunya el que Josuè, que va conquistar la terra promesa, va ser per a Israel. Però els números són números i els somnis, somnis són. S'equivoca, doncs, quan replica a Miquel Iceta que no canviarà la seva estratègia per tornar a la del diàleg amb la qual «ni s'avança ni s'avançarà» perquè el seu primer deure com a governant és atendre les necessitats de la Catalunya del 2015. I lluitar pels 2.000 milions d'euros que falten per quadrar el pressupost.
dilluns, 22 de desembre del 2014
LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 22-12-2014
Des d'aquí es poden veure molts de flamencs, encara que és necessari portar uns bons prismàtics perquè estan una mica apartats.
Però els flamencs no els veureu des de dalt d'aquest mirador, ja que porta molts i molts d'anys tancat. De fet està envoltat d'una tanca que impedeix qualsevol intent de pujar-hi.
La porta també està tancada amb un cadenat.
Si el motiu pel qual està tancat és perquè no es troba en bon estat de conservació, no es podria arranjar?
Per aquesta zona no hi ha cap d'altre mirador.
I TU COM ET DIUS?
El tot
poderós president de la Corea del Nord ha blindat el seu nom per a que ningú al
seu país es pugui dir igual com ell: Kim Jong-un.
Amb el
tema dels noms existeixen infinitat d’anècdotes, algunes de molt bones. Fa
anys, recordo que vaig llegir al País (quan encara me’l comprava) que una
parella sueca va voler inscriure al seu nadó amb un nom un tant estrany. O no
es estrany posar-li al seu fill Brfxxccxxmnpcccclllmmnprxvclmnckssqlbb11116?
Això, sí, es pronuncia, segons els pares, Albin.
Una
altra parella sueca (és veu que els suecs són una mica reconsagrats en temes de
noms), després de 3 intents va aconseguir finalment registrar al seu fill amb
el nom de Q.
L’anècdota
que us explicaré ara és molt més divertida. Margaret Thatcher optava a la
reelecció per a ocupar el càrrec de primera ministra de la Gran Bretanya.
Mentre, una persona anònima, home per més senyes, també es va voler presentar a
les eleccions. Sembla ser que la llei anglesa és molt més laxa a l’hora de
permetre ser candidat a unes eleccions.
El
primer que va fer el nostre anònim va ser acudir al registra civil per a
canviar-se el nom.
-Em
vull canviar el nom pel de Margaret Thatcher. (Recordo
que es tractava d’un home)
M’imagino
la cara de sorpresa del funcionari del registre, però li va canviar el nom.
Després,
va acudir a una oficina electoral amb la intenció de presentar-se a les
eleccions legislatives. Va pagar les taxes corresponents i es va inscriure com
a únic candidat d’una llista amb un nom molt paregut al de Partit Conservador,
per exemple Partit Consevadurista (no ho recordo exactament) I ho va fer al mateix districte
electoral que la Dama de Ferro. No em consta que tingués cap incidència electoral i la Thatcher va a tornar a ser reelegida per
a disgust meu.
La
tercera anècdota és molt més propera en la distància, però més llunyana en el
temps. É possible que algú de vosaltres conegui a algú membre de la família
Franco de Santa Bàrbara, sobre tot si sou planers
o de la Galera. El nom propi més comú de la família i que va passant de
generació en generació és el de Francisco.
Per tant, hi ha hagut diversos membres que s’han dit Francisco Franco.
Fa
anys, en plena dictadura franquista, una parella de la Guardia Civil en va parar a un:
-¿Cómo se llama usted?
-Francisco Franco.
En
aquell temps encara no hi havia carnets d’identitat i d’haver-los hagut,
segurament tampoc se’ls haurien emportat per anar a treballar al camp.
-¡Cómo
se va a llamar usted Francisco Franco! ¿Cómo se llama?
-Francisco
Franco…
Sabeu
com es va acabar? Clavant-li una pallissa al pobre home.
Finalment
vull desmentir una creença popular prou estesa. Mireu el vostre DNI per la part
del darrere. A la part inferior hi surten tres línies de números, lletres i una
sèrie de símbols >. Al final de la
segona línia hi ha un número, cert?
Són
molts els que creuen que aquest número és la quantitat de persones que es diuen igual com ell. Aquesta deducció no té cap mena de lògica. Fa anys que treballo amb bases
de dades i puc assegurar que és totalment fals.
I
tornant al principi, a Corea del Nord, tal com he explicat, pot estar prohibit
posar a un nadó Kim Jong-un, però sempre li pots posar Kim Jong-dos o Kim Jong-tres, etc. O igual els ha reservat
per als seus descendents per assimilar-se a la reialesa...
EL TITULAR DEL DIA 22-12-2014
CDC replica a ERC que importa la independència i no els càrrecs.
On l'he llegit? Al Periódico de Catalunya.
Qui ha donat el titular? Josep Rull, Secretari General de CDC.
Ho he de dir, és un dels titulars més sorprenents que he llegit mai a la vida. Convergència donant lliçons d'independència als republicans i anteposant els interessos generals de Catalunya al dels seus propis quadres. És increïble!
De ser així (evidentment no me'ls crec) anirien per terra totes les meves creences sobre el partit que un dia va fundar Pujol i companyia i que ara mateix governa el que va estar l'últim dels seus fills (polítics) favorits després d'abandonar-ne uns quants al llarg del seu mandat.
ACCIDENTS A AMPOSTA
Avui dia dels sorteig de la Rifa de Nadal, no
ha estat un dia afortunat al menys per a dues persones que haurien patit un
accident aquest mateix matí.
Un (encara que per ordre hauria estat el
segon), ha passat a la rotonda de l’església nova, cruïlla entre l’avinguda de
Catalunya i el Sebastià Juan i Arbó i el més perjudicat ha estat un ciclista.
Mentre esperaven l’arribada de l’ambulància i
es queixaven del curt trajecte que hi ha entre l’Hospital Comarcal i dit
emplaçament, algú ha dit que l’ambulància havia anar a assistir als de l’altre
accident ocorregut per les immediacions de l’empresa SIMASA, a l’avinguda de
Santa Bàrbara, prop del supermercat Caprabo.
Les rotondes són zones d’elevat risc, ja que,
insisteixo, una gran part dels conductors no
tenen ni idea de com s’hi ha de circular.
No sé si la culpa ha estat del ciclista o del
cotxe, però el que és evident és que algú ha comés una imprudència. O el
ciclista no se’n ha adonat del cotxe que venia i ha sortir sense mirar o bé el
cotxe no ha senyalitzat correctament la maniobra, la qual cosa ha confós el
ciclista. I és que els intermitents estan
per alguna cosa!
Us deixo amb un vídeo de com s’ha de circular
per les rotondes.
Circulación en glorietas
Demà, Podem
JOAN SUBIRATS
Catedràtic de Ciència Política (Universitat Autònoma de Barcelona).
Falten pocs dies per acabar l'any i Podem presenta demà a Barcelona l'estratègia per al 2015: l'any del canvi. El cicle electoral permet una gran prova de foc en les municipals i autonòmiques del maig, per arribar al que seria el moment decisiu: les generals que se celebraran aproximadament d'aquí un any. No hi ha precedents d'un entorn tan polaritzat com el que té Podem: grans oportunitats, grans riscos; grans suports, grans rebutjos. Un lideratge extrem, però un estil pròxim i planer. Una mobilització al seu voltant, de la qual existeixen precedents. Molts dels comentaristes i tertulians de plantilla als mitjans van descobrir Podem el dia en què es van celebrar les eleccions europees. I encara segueixen sorpresos.
Sense el 15-M, sense internet i sense una motxilla d'entusiasme, coneixements i anys de militància en moviments i plataformes de tot tipus, el grapat de col·legues i amics que van llançar Podem no haurien pogut fer el que han fet en menys d'un any. Van donar la resposta adequada a un buit de representació clamorós de la indignació generalitzada.
Després de l'acte de Vistalegre, el nucli dirigent de Podem va prémer l'accelerador i mira de fer pinya. És evident que això comporta una sèrie de riscos. Els riscos de tensar una incipient, assembleària i, al mateix temps, molt nombrosa base organitzativa amb reclams i urgències que no són fàcils de pair per a una cosa que està naixent i que encara no sap ben bé què és i què vol ser. Però, lògicament, l'ambició i la significació de l'objectiu (aconseguir guanyar les eleccions generals) són determinants. El més complicat és mantenir l'equilibri entre les exigències del moment, la capacitat organitzativa i la implicació entusiasta d'una gran quantitat de persones que han cregut que Podem fer les coses de manera diferent.
diumenge, 21 de desembre del 2014
LA FOTO DEL DIA 21-12-2014
Classificació dels pacients segons el grau de la malaltia.
ELS DESPROPÒSITS DE L'ESTACIÓ DE BUSOS (recapitulació)
Durant les darreres setmanes he estat explicant les anomalies que he detectat a l’estació de busos d’Amposta. Una estació de busos que ha nascut coixa, ja que, sembla ser, que l’empresa Hife, a part de gestionar-la, també serà l’única que la faci servir. Les altes companyies com Altaba que presta el servei regular entre Santa Bàrbara i Amposta, Seguí, que només fa transport discrecional o qualsevol altra que pugui arribar fins a Amposta per a fer excursions, hauran d’utilitzar altres llocs de la nostra ciutat. Incomprensible!
Ja en el meu primer article sobre el tema (publicat a Vinaròs News el passat 7 de desembre, però escrit abans de la seva posada en servei el dia 2), ja deia que, des del meu punt de vista està sobredimensionada, ja que Amposta, a part de l’esmentada línia de Santa Bàrbara, no és ni principi ni final de cap línia interurbana i, per tant, amb una parada apta per a 4 o 5 busos i que disposés dels serveis necessaris, hauria estat més que suficient.
El primer defecte que li vaig veure i que, curiosament, encara no l’havia esmentat en lloc, és la inclinació del terrenys. Sobre tot, a la part destinada a l’aparcament dels busos i on, difícilment se’n pot veure cap, el desnivell és considerable. No es podria haver anivellat? Tan costava?
Sense cap mena de dubte la carència principal és la manca d’aixopluc extern. Com sabeu, l’estació d’autobusos té uns horaris d’obertura i tancament. Imagino que fins a cert punt és lògic, ja que mantenir-la oberta les 24 hores del dia i els 7 dies de la setmana encariria considerablement el manteniment. D’aquí que s’hauria hagut de preveure una zona de lliure accés, però resguardada per a poder ser utilitzada en els casos de pluja o vent.
Com que resulta que els ciutadans, afortunadament, són més intel·ligents que determinats caps pensants, ràpidament se’n van adonar de les mancances i, les seves queixes van fer que des de l’Ajuntament es prenguessin mesures per tal de rectificar el nyap.
Com a solució es va fer un altre nyap... I això ja és molt més greu i posa en evidència la poca intel·ligència dels caps pensants...
La solució presa el mateix dia de la inauguració va ser treure una de les dues marquesines que hi havia davant de l’antiga parada central i posar-la al davant de l’estació.
Anem a veure.
Primer. Quantes persones hi caben assegudes, 4?
Segon. Plantades en caven algunes més, d’acord, però tot i així és insuficient. Recordeu que quan la parada central estava a la plaça de la Pau, per mediació del PSC es va posar una espècie de barracó. S’haurà de tornar a adoptar la mateixa mesura? Seria ridícul que davant d’una estació nova s’hagués de posar un barracó.
Tercer. Una marquesina és totalment insuficient per a donar aixopluc ni que sigui a les 4 persones que hi caben assegudes. La majoria de vegades, l’aigua no cau totalment vertical, sinó que a causa del vent, ho fa de forma inclinada. M’hauria veure el que passa els dies d’una pluja intensa, com la que va caure dilluns passat.
Quart. I a sobre es col·loca la marquesina de cara vent... Es poden demanar més despropòsits?No cal ser enginyers per a donar-se’n compte d’aquestes situacions... O és que es desconeix d’on bufa el vent i la manera que té de ploure al nostre territori.
Jordi Garcia, un amic a qui vaig trobar per les rodalies de l’estació que, com jo, passejava el seu gos, em va dir:
-El dia que bufarà vent de dalt, se’ls trobaran (referint-se als usuaris que es refugiaran baix de la marquesina) enganyats al vidre del darrere...
Quint. Tal com apuntava Maite Ferré, les voreres del contorn no estan acabades i, per tant, si plou, poden convertir-se en autèntics bassals.
Sext. Amb tot els temps que van durar les obres, ningú va pensar en posar una senyalització permanent. Una vegada es va posar en funcionament, a corre-cuita, es van d’haver de col·locar senyals provisionals de prohibit aparcar com les que es posen quan s’han de fer obres o hi ha de passar alguna comitiva. Visca la previsió!
I sèptim. Per a mi ja va ser el súmmum al veure un autocar aparcat per a passar la nit al descampat que hi ha tot just al davant, al costat del carrer la Galera.
O sigui, una estació que ni serveix per a deixar dormir els autocars. Inaudit!
I ja per a finalitzar m’agradaria que, si algú en té la informació, que m’ho confirmés. Em va dir Jordi Garcia que ell va veure com al maig del 2011 es posava la primera pedra del anunciat nou CAP i que ara hauria quedat tapada per la nova estació.
De confirmar-se seria un despropòsit més. Vols caldo? Pren-ne, no dues tasses, 7!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)