El tot
poderós president de la Corea del Nord ha blindat el seu nom per a que ningú al
seu país es pugui dir igual com ell: Kim Jong-un.
Amb el
tema dels noms existeixen infinitat d’anècdotes, algunes de molt bones. Fa
anys, recordo que vaig llegir al País (quan encara me’l comprava) que una
parella sueca va voler inscriure al seu nadó amb un nom un tant estrany. O no
es estrany posar-li al seu fill Brfxxccxxmnpcccclllmmnprxvclmnckssqlbb11116?
Això, sí, es pronuncia, segons els pares, Albin.
Una
altra parella sueca (és veu que els suecs són una mica reconsagrats en temes de
noms), després de 3 intents va aconseguir finalment registrar al seu fill amb
el nom de Q.
L’anècdota
que us explicaré ara és molt més divertida. Margaret Thatcher optava a la
reelecció per a ocupar el càrrec de primera ministra de la Gran Bretanya.
Mentre, una persona anònima, home per més senyes, també es va voler presentar a
les eleccions. Sembla ser que la llei anglesa és molt més laxa a l’hora de
permetre ser candidat a unes eleccions.
El
primer que va fer el nostre anònim va ser acudir al registra civil per a
canviar-se el nom.
-Em
vull canviar el nom pel de Margaret Thatcher. (Recordo
que es tractava d’un home)
M’imagino
la cara de sorpresa del funcionari del registre, però li va canviar el nom.
Després,
va acudir a una oficina electoral amb la intenció de presentar-se a les
eleccions legislatives. Va pagar les taxes corresponents i es va inscriure com
a únic candidat d’una llista amb un nom molt paregut al de Partit Conservador,
per exemple Partit Consevadurista (no ho recordo exactament) I ho va fer al mateix districte
electoral que la Dama de Ferro. No em consta que tingués cap incidència electoral i la Thatcher va a tornar a ser reelegida per
a disgust meu.
La
tercera anècdota és molt més propera en la distància, però més llunyana en el
temps. É possible que algú de vosaltres conegui a algú membre de la família
Franco de Santa Bàrbara, sobre tot si sou planers
o de la Galera. El nom propi més comú de la família i que va passant de
generació en generació és el de Francisco.
Per tant, hi ha hagut diversos membres que s’han dit Francisco Franco.
Fa
anys, en plena dictadura franquista, una parella de la Guardia Civil en va parar a un:
-¿Cómo se llama usted?
-Francisco Franco.
En
aquell temps encara no hi havia carnets d’identitat i d’haver-los hagut,
segurament tampoc se’ls haurien emportat per anar a treballar al camp.
-¡Cómo
se va a llamar usted Francisco Franco! ¿Cómo se llama?
-Francisco
Franco…
Sabeu
com es va acabar? Clavant-li una pallissa al pobre home.
Finalment
vull desmentir una creença popular prou estesa. Mireu el vostre DNI per la part
del darrere. A la part inferior hi surten tres línies de números, lletres i una
sèrie de símbols >. Al final de la
segona línia hi ha un número, cert?
Són
molts els que creuen que aquest número és la quantitat de persones que es diuen igual com ell. Aquesta deducció no té cap mena de lògica. Fa anys que treballo amb bases
de dades i puc assegurar que és totalment fals.
I
tornant al principi, a Corea del Nord, tal com he explicat, pot estar prohibit
posar a un nadó Kim Jong-un, però sempre li pots posar Kim Jong-dos o Kim Jong-tres, etc. O igual els ha reservat
per als seus descendents per assimilar-se a la reialesa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada