Demà, Podem

JOAN SUBIRATS

Catedràtic de Ciència Política (Universitat Autònoma de Barcelona).

Falten pocs dies per acabar l'any i Podem presenta demà a Barcelona l'estratègia per al 2015: l'any del canvi. El cicle electoral permet una gran prova de foc en les municipals i autonòmiques del maig, per arribar al que seria el moment decisiu: les generals que se celebraran aproximadament d'aquí un any. No hi ha precedents d'un entorn tan polaritzat com el que té Podem: grans oportunitats, grans riscos; grans suports, grans rebutjos. Un lideratge extrem, però un estil pròxim i planer. Una mobilització al seu voltant, de la qual existeixen precedents. Molts dels comentaristes i tertulians de plantilla als mitjans van descobrir Podem el dia en què es van celebrar les eleccions europees. I encara segueixen sorpresos.

Sense el 15-M, sense internet i sense una motxilla d'entusiasme, coneixements i anys de militància en moviments i plataformes de tot tipus, el grapat de col·legues i amics que van llançar Podem no haurien pogut fer el que han fet en menys d'un any. Van donar la resposta adequada a un buit de representació clamorós de la indignació generalitzada.

Després de l'acte de Vistalegre, el nucli dirigent de Podem va prémer l'accelerador i mira de fer pinya. És evident que això comporta una sèrie de riscos. Els riscos de tensar una incipient, assembleària i, al mateix temps, molt nombrosa base organitzativa amb reclams i urgències que no són fàcils de pair per a una cosa que està naixent i que encara no sap ben bé què és i què vol ser. Però, lògicament, l'ambició i la significació de l'objectiu (aconseguir guanyar les eleccions generals) són determinants. El més complicat és mantenir l'equilibri entre les exigències del moment, la capacitat organitzativa i la implicació entusiasta d'una gran quantitat de persones que han cregut que Podem fer les coses de manera diferent.