dissabte, 2 de maig del 2015

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PASSEJANT PER DELTEBRE (XXVI)











Treure profit polític de tuits descerebrats és una insensatesa

SISCU BAIGES
Periodista

Fa uns dies, caminant per Barcelona vaig veure com un cotxe feia una maniobra estranya i quasi atropellava un jove. Anava a poca velocitat i, per tant, no li hauria causat mal si l’hagués tocat però la reacció del vianant va ser furiosa. Va començar a insultar el xofer des de lluny, va córrer fins a encalçar el vehicle en un semàfor i va començar a donar-li puntades de peu. El noi se n’anava i tornava i els seus cops al cotxe eren cada cop més violents. Ningú, però, no va sortir-ne i finalment es va perdre entre el trànsit.
¿Què hauria passat si el xofer hagués baixat del cotxe i s’hagués encarat amb el vianant agressiu? Probablement, haurien acabat a crits o bufetades. Als Estats Units o a d’altres països potser a trets.
Considero que la reacció del conductor va ser correcta. La seva acció no justificava l’escalada violenta del jove. Millor deixar-ho estar i allunyar-se del lloc dels fets. Encara que fos amb un retrovisor destrossat. Era evident que el diàleg no hauria servit de res.
Hi ha gent que escriu tuits que sonen a provocacions comparables a la del vianant violent. Tuits com els que manifestaven alegria perquè molts dels morts en el sinistre de l’avió de Germanwings als Alps eren catalans. O com el que atribuïa l’acció del nen que va matar un mestre a l’institut Joan Fuster al sistema educatiu català. Davant d’aquests tuits entenc que cal reaccionar com el xofer: fer com si res i passar pantalla.
Per això, em sembla una insensatesa donar-los categoria de notícia. Me n’he assabentat d’aquestes piulades perquè alguns portals i mitjans de comunicació, la majoria simpatitzants de la causa independentista catalana, els han reproduït. Si ho han fet perquè ho consideraven una notícia, hi discrepo com a periodista. Si ho han fet perquè consideraven que així servien a la causa de l’independentisme, em sembla una manca de respecte i confiança en aquesta causa.
L’independentisme no necessita fer aflorar aquests comentaris estúpids per justificar-se. Fer-ho és posar-se a l’alçada de qui els escriu. Caldria afegir, això també, que l’antiindependentisme furga, a vegades, entre els tuits racistes que, de tant en tant, veiem circular, embolicats amb estelades, per les xarxes socials. 
Parlant potser ens entendrem.
Barallant-nos per veure qui la diu més grossa, no.

divendres, 1 de maig del 2015

FIRA DE LA TERRISSA DE LA GALERA 2015. FOTOS (1)






















L’A7: UNA VIA ESTRATÈGICA

Estic totalment d’acord amb l’alcaldessa de la Sénia Marutxi Ballester quan demana l’acabament de l’autovia A7, ja que es tracta d’una infraestructura estratègica per al seu poble si volen recuperar l’esplendor industrial que tenien només fa uns anys.
Però no només per a la Sénia. Les guerres, quan cadascú les vol fer pel seu compte, normalment no arriben a bon port. Per això cal buscar suports de pobles veïns que també podrien beneficiar-se de la construcció de la via.
El tema ve de lluny. La primera vegada que vaig sentir parlar de la construcció de l’autovia que, pujant per l’interior de la província de Castelló, havia de travessar el Pla de la Galera, ja deu de fer uns 13 o 14 anys. En aquell temps havia iniciat una campanya personal (que no va tenir cap tipus de suport ni repercussió) sobre la construcció d’un pont sobre l’Ebre a l’altura de la Carrova per a comunicar Amposta amb l’autovia de Tortosa a l’Aldea per a descongestionar l’entrada a Tortosa per l’Eix de l’Ebre, així com també, tenir un accés directe al polígon industrial del Baix Ebre on hi ha una estació d’ITV (us imagineu què les desenes de vehicles que havien de passar la revisió ho haguessin hagut de donar la volta per l'Aldea?)
La veritat és que la notícia de la construcció de l’autovia em va agafar desprevingut. Per una part donava solució a la meva reivindicació (sempre que es fessin uns bons accessos al pont), però també ajudaria a desenvolupar l’interior de la comarca del Montsià, sobre tot poblacions com la Sénia i la Galera.
En aquell temps, l’alcalde de la Sénia era Julio Allepuz (CiU) i l’alcaldable de la Galera per la mateixa formació Miquel Tomàs. Vaig tenir ocasió de parlar del tema amb Tomàs i recordo que li vaig dir que havia de fer un front comú amb Allepuz per a que l’autovia creués el pla de la Galera, ja que des d’Ulldecona es pretenia que a partir del límit provincial, baixés fins cap aquell municipi per a després seguir el traçat de la comarcal de Tortosa a Ulldecona.
Eren anys en que la Sènia tenia una frenètica activitat industrial, principalment de fabricació mobles. De les fàbriques de la Sénia sortien diàriament desenes de camions cap a destinacions diverses. Però per la carretera entre Santa Bàrbara i la Sénia també hi circulaven constantment camions transportant pinso, animals vius, àrids, etc.  
Però només va ser començar a parlar sobre el tema, quan ja van sortir les primeres discrepàncies. Com ja he explicat, els polítics d’Ulldecona pressionaven per a que passés pel seu municipi, mentre que entitats ecologistes volien que, entre la Sénia i la Galera es desplacés uns centenars de metres per que per aquella zona hi feien el niu una colònia d’esparvers cendrosos.  
Però l’inconvenient més gran era creuar l’Ebre. Tortosa volia que passés el més prop possible de la seva ciutat, mentre que el trajecte més natural era, precisament, allà on jo m’havia imaginat el pont: a tocar de la Carrova. Però encara hi havia un inconvenient més. Si passava prop de la Carrova, la infraestructura separava el nucli principal de Campredó amb la raval del Pom i Font de Quinto. Fins i tot s’hi va convocar una manifestació per a canviar el projecte inicial i desplaçar el pont més cap a Tortosa.
Però la posició més ridícula i inversemblant era la que defensava l’alcalde de Camarles Carmelo Redó (CiU) que pretenia que el traçat fes una espècie de bucle per acabar passant per les portes del seu municipi, com si aquesta mena de traçats es fessin a la carta.

Com heu pogut comprovar, les discrepàncies territorials eren grans (i imagino que ho segueixen sent, encara que no es parli del tema) Segurament que aquest no segut l’únic obstacle que ha impedit que s’acabi enllaçant l’A7 en el tram que falta des de Cabanes (comarca de la Plana Alta) amb l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) i la situació econòmica també ha tingut que veure. Però és evident que si el territori no s’acaba posant d’acord i consensua un únic traçar, difícilment la A7 s’acabarà mai.