dissabte, 2 de maig del 2015

Treure profit polític de tuits descerebrats és una insensatesa

SISCU BAIGES
Periodista

Fa uns dies, caminant per Barcelona vaig veure com un cotxe feia una maniobra estranya i quasi atropellava un jove. Anava a poca velocitat i, per tant, no li hauria causat mal si l’hagués tocat però la reacció del vianant va ser furiosa. Va començar a insultar el xofer des de lluny, va córrer fins a encalçar el vehicle en un semàfor i va començar a donar-li puntades de peu. El noi se n’anava i tornava i els seus cops al cotxe eren cada cop més violents. Ningú, però, no va sortir-ne i finalment es va perdre entre el trànsit.
¿Què hauria passat si el xofer hagués baixat del cotxe i s’hagués encarat amb el vianant agressiu? Probablement, haurien acabat a crits o bufetades. Als Estats Units o a d’altres països potser a trets.
Considero que la reacció del conductor va ser correcta. La seva acció no justificava l’escalada violenta del jove. Millor deixar-ho estar i allunyar-se del lloc dels fets. Encara que fos amb un retrovisor destrossat. Era evident que el diàleg no hauria servit de res.
Hi ha gent que escriu tuits que sonen a provocacions comparables a la del vianant violent. Tuits com els que manifestaven alegria perquè molts dels morts en el sinistre de l’avió de Germanwings als Alps eren catalans. O com el que atribuïa l’acció del nen que va matar un mestre a l’institut Joan Fuster al sistema educatiu català. Davant d’aquests tuits entenc que cal reaccionar com el xofer: fer com si res i passar pantalla.
Per això, em sembla una insensatesa donar-los categoria de notícia. Me n’he assabentat d’aquestes piulades perquè alguns portals i mitjans de comunicació, la majoria simpatitzants de la causa independentista catalana, els han reproduït. Si ho han fet perquè ho consideraven una notícia, hi discrepo com a periodista. Si ho han fet perquè consideraven que així servien a la causa de l’independentisme, em sembla una manca de respecte i confiança en aquesta causa.
L’independentisme no necessita fer aflorar aquests comentaris estúpids per justificar-se. Fer-ho és posar-se a l’alçada de qui els escriu. Caldria afegir, això també, que l’antiindependentisme furga, a vegades, entre els tuits racistes que, de tant en tant, veiem circular, embolicats amb estelades, per les xarxes socials. 
Parlant potser ens entendrem.
Barallant-nos per veure qui la diu més grossa, no.