Però no només per a la Sénia. Les guerres, quan cadascú les vol fer pel
seu compte, normalment no arriben a bon port. Per això cal buscar suports de
pobles veïns que també podrien beneficiar-se de la construcció de la via.
El tema ve de lluny. La primera vegada
que vaig sentir parlar de la construcció de l’autovia que, pujant per
l’interior de la província de Castelló, havia de travessar el Pla de la Galera,
ja deu de fer uns 13 o 14 anys. En aquell temps havia iniciat una campanya
personal (que no va tenir cap tipus de suport ni repercussió) sobre la
construcció d’un pont sobre l’Ebre a l’altura de la Carrova per a comunicar
Amposta amb l’autovia de Tortosa a l’Aldea per a descongestionar l’entrada a
Tortosa per l’Eix de l’Ebre, així com també, tenir un accés directe al polígon
industrial del Baix Ebre on hi ha una estació d’ITV (us imagineu què les desenes
de vehicles que havien de passar la revisió ho haguessin hagut de donar la
volta per l'Aldea?)
La veritat és que la notícia de la
construcció de l’autovia em va agafar desprevingut.
Per una part donava solució a la meva reivindicació (sempre que es fessin uns
bons accessos al pont), però també ajudaria a desenvolupar l’interior de la
comarca del Montsià, sobre tot poblacions com la Sénia i la Galera.
En aquell temps, l’alcalde de la Sénia
era Julio Allepuz (CiU) i l’alcaldable de la Galera per la mateixa formació
Miquel Tomàs. Vaig tenir ocasió de parlar del tema amb Tomàs i recordo que li
vaig dir que havia de fer un front comú amb Allepuz per a que l’autovia creués
el pla de la Galera, ja que des d’Ulldecona es pretenia que a partir del límit
provincial, baixés fins cap aquell municipi per a després seguir el traçat de
la comarcal de Tortosa a Ulldecona.
Eren anys
en que la Sènia tenia una frenètica activitat industrial, principalment de
fabricació mobles. De les fàbriques de la Sénia sortien diàriament desenes de
camions cap a destinacions diverses. Però per la carretera entre Santa Bàrbara
i la Sénia també hi circulaven constantment camions transportant pinso, animals
vius, àrids, etc.
Però
només va ser començar a parlar sobre el tema, quan ja van sortir les primeres
discrepàncies. Com ja he explicat, els polítics d’Ulldecona pressionaven per a
que passés pel seu municipi, mentre que entitats ecologistes volien que, entre
la Sénia i la Galera es desplacés uns centenars de metres per que per aquella
zona hi feien el niu una colònia d’esparvers cendrosos.
Però
l’inconvenient més gran era creuar l’Ebre. Tortosa volia que passés el més prop
possible de la seva ciutat, mentre que el trajecte més natural era,
precisament, allà on jo m’havia imaginat el pont: a tocar de la Carrova. Però
encara hi havia un inconvenient més. Si passava prop de la Carrova, la
infraestructura separava el nucli principal de Campredó amb la raval del Pom i
Font de Quinto. Fins i tot s’hi va convocar una manifestació per a canviar el
projecte inicial i desplaçar el pont més cap a Tortosa.
Però la posició més ridícula i
inversemblant era la que defensava l’alcalde de Camarles Carmelo Redó (CiU) que
pretenia que el traçat fes una espècie de bucle per acabar passant per les
portes del seu municipi, com si aquesta mena de traçats es fessin a la carta.
Com heu pogut comprovar, les discrepàncies
territorials eren grans (i imagino que ho segueixen sent, encara que no es
parli del tema) Segurament que aquest no segut l’únic obstacle que ha impedit
que s’acabi enllaçant l’A7 en el tram que falta des de Cabanes (comarca de la
Plana Alta) amb l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) i la situació econòmica
també ha tingut que veure. Però és evident que si el territori no s’acaba posant
d’acord i consensua un únic traçar, difícilment la A7 s’acabarà mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada