diumenge, 28 de juny del 2015
¿I si Pujol hagués triat Duran?
XAVIER SARDÀ
Periodista
¿I si Duran Lleida hagués sigut el successor de Pujol en comptes de Mas? En declaracions a EL PERIÓDICO el desembre del 2000,Duran diu: «Pujol actuarà com a home de partit i no per sobre dels partits. És legítim. Això no vol dir que Unió trenqui si s'imposa que el candidat sigui de CDC. Anteposo el criteri de país a una legítima aspiració. Però això no és símptoma de feblesa, sinó de fortalesa, de persona que no té pressa».
Poc després Duran reconeix que Pujol ja li ha comunicat que el seu candidat és Artur Mas, aleshores conseller d'Economia i amic deJordi Pujol Ferrusola. Després es van conèixer les manipulacions per rebaixar Duran en les taules de les enquestes de valoració. En la mateixa entrevista, Duran es presenta com un corredor de fons i deixa clar: «La meva meta no és el 2003 o el 2007. No estic en política per ser president, sinó per intentar servir un país».
Naturalment, si Pujol hagués optat per Duran l'argument dels últims anys hauria sigut diferent. Contra el que pensen els crèduls, les diferències personals generen diferents arguments polítics. A alguns els pot semblar que el que vivim actualment és un episodi inexorable i consubstancial. No és així. Duran o Mas. ¿Quina elecció era la bona? ¿Qui de tots dos era més bon candidat? Churchill va dir que «en la política, els temps són més importants que en la gramàtica». Els temps i també els subjectes, hi podríem afegir. ¿Recordem Roca?
Blanc o negre
La corpo-secessió mediàtica ven que estem en èpoques de blanc o negre i que Duran és l'ambigüitat pura a la qual s'ha hagut de defenestrar. Tot i així, el divorci mereixia una cerimònia millor. Que un Rull sigui el que s'hagi encarregat de l'estocada final resulta innoble. Mas s'ho va passar força bé somrient en la xiulada del Camp Nou. A jutjar per la rialleta, Rull s'ho va passar una mica bastant bé dient que això és el final de CiU.
La turbulència independentista ha trencat el PSC amb la fugida dels neosobiranistes, gairebé el mateix a Iniciativa i ara la dividida és Unió. Els que ho estan disfrutant alegrement a Convergència sembla que no intueixin que ells són els pròxims: Mas farà la seva pròpia llista i passi-ho-bé. Un De Gaulle baixet. Esperem que tanta destrossa política acabi valent la pena. Duran segueix considerant que l'ultimàtum ha sigut inacceptable i que el seu objectiu segueix sent una consulta legal com a única via plausible.
Més ucronies: ¿Areilza en lloc de Suárez?, ¿Rato en lloc deRajoy?, ¿Chacón en lloc de Rubalcaba? Si el passat avorreix, anem cap al futur. ¿Qui serà el pròxim president del Govern central? ¿I el del Govern català? Facin joc.
dissabte, 27 de juny del 2015
RAMOS I EL BARÇA
Diuen que han ofert Sergio Ramos al Barça. Però també diuen que tot es tracta d’un muntatge i el que pretén el representant de Ramos és que el Madrid acabi afluixant la mosca. El jugador andalús (que ja deu de tenir una edat –més que res pels anys que porta en actiu-) aspira a que el seu equip el renovi per 5 anys a raó de 3 milions d’euros per any, es a dir, per un total de 15 milions d’euros. I com que el Madrid no sembla, a priori, signar el contracte amb el que somia el jugador, volen aparentar que hi ha altres equips interessats i que estarien disposats a pagar el que demana Ramos.
Ramos encara és el millor defensa del Madrid. Gràcies al gol de Ramos quan ja es passava del temps afegit, els blancs van poder guanyar la desitjada décima. I aquestes coses sé saben (o s’intueixen) i per tant, el jugador esgotarà totes les opcions que tingui al seu abast fins assolir un bon contracte. Com sempre passa a les negociacions, segurament Ramos a tirat per alt i amb menys anys o menys fitxa s’acabarà conformant. Desgraciadament la majoria dels humans no podem fer el mateix.
El precandidat en qüestió (s’han d’assolir dintre del termini fixat el nombre de signatures necessàries per a poder passar el tall) és Jordi Major, un pretenen que ja ho va intentar fa anys i que finalment es va quedar pel camí.
Jordi Major només és un dels candidats. Afortunadament al Barça hi ha eleccions quan toca i els candidats representen la pluralitat del club o l’ego dels personatges. La premsa especialitzada ho intenta reduir en una pugna entre Josep Maria Bartomeu (l’actual president que ho ha estat sense passar per les urnes) i Jan Laporta, el president que, sota el seu mandat, més èxits s’han assolit.
Parlant amb els barcelonistes i llegint els comentaris que es deixen a les xarxes socials, me’n adono que Laporta té una sèrie de seguidors incondicionals, tot i els defectes que es reconeix el propi expresident. A mi, senzillament no em cau bé, però jo no puc votar i per tant, la meva opinió compta poc i la influència que pugui exercir sobre els votants considero que serà nul·la.
Tot i que Bartomeu pervé de la Galera, el poble que vaig néixer, de poder votar, segurament no ho faria per ell. Tampoc, evidentment per Laporta, un personatge megalòman què sí, haurà guanyat tots els títols que vulgueu, però que possiblement va estar al lloc oportú en el moment adequat. Segur que els qui sou d’Amposta sabeu qui és Alfredo Valmaña (per cert, també fill de la Galera) Valmaña tenia el carnet d’entrenador nacional i va ser entrenador de futbol base de l’Amposta durant diverses dècades. Entre els centenars de jugadors que va dirigir estava mon fill gran. D’aqui ve una relació que encara perdura, tot i els 87 anys que té en l’actualitat. Valmaña sempre deia una cosa: la qualitat d’un equip depèn de la sort; és com tirar el rall, si tens sort agafes bona pesca i sinó, no. Guardiola a qui sí, Laporta va donar l’oportunitat d’entrenar al Barça, però torno a dir el mateix: els èxits d’un equip depenen en gran mesura dels jugadors de la plantilla. Messis,Xavis, Iniestes, Busquets, Puyols, Pedritos i companyia no en surten tots els dies. Només cal veure que, per exemple, que els germans Alcántara (dels que s’esperava molt), Thiago va haver de marxar i Rafinha no ha pogut prendre la titularitat als anteriorment citats.
Jo crec que Agustí Benedito es mereix una oportunitat. Sembla una persona honesta i molts més senzilla que Bartomeu i Laporta. Les vegades que he tingut ocasió d’escoltar-lo m’ha agradat perquè va directe i sembla que no amaga res.
De totes formes, sabeu que us dic? Que guanyi qui guanyi, el que volem els aficionats és que guanyi el Barça i si és jugant bé molt millor.
LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 27-06-2015
A! I si algú diu que només són 5 minuts, li he de dir que no.
-Quan vaig aparcar ja hi era, després vaig anar a correus a buscar un paquet i posteriorment al veterinari per a vacunar la gossa. Vaig marxar i segui allí.
I com podeu veure va posar el para-sol, prova de que s'hi havia de quedar estona.
A la zona de Valletes sempre s'hi troba aparcament. No valen excuses.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)