¿I si Pujol hagués triat Duran?

XAVIER SARDÀ

Periodista

¿I si Duran Lleida hagués sigut el successor de Pujol en comptes de Mas? En declaracions a EL PERIÓDICO el desembre del 2000,Duran diu: «Pujol actuarà com a home de partit i no per sobre dels partits. És legítim. Això no vol dir que Unió trenqui si s'imposa que el candidat sigui de CDC. Anteposo el criteri de país a una legítima aspiració. Però això no és símptoma de feblesa, sinó de fortalesa, de persona que no té pressa».

Poc després Duran reconeix que Pujol ja li ha comunicat que el seu candidat és Artur Mas, aleshores conseller d'Economia i amic deJordi Pujol Ferrusola. Després es van conèixer les manipulacions per rebaixar Duran en les taules de les enquestes de valoració. En la mateixa entrevista, Duran es presenta com un corredor de fons i deixa clar: «La meva meta no és el 2003 o el 2007. No estic en política per ser president, sinó per intentar servir un país».

Naturalment, si Pujol hagués optat per Duran l'argument dels últims anys hauria sigut diferent. Contra el que pensen els crèduls, les diferències personals generen diferents arguments polítics. A alguns els pot semblar que el que vivim actualment és un episodi inexorable i consubstancial. No és així. Duran o Mas. ¿Quina elecció era la bona? ¿Qui de tots dos era més bon candidat? Churchill va dir que «en la política, els temps són més importants que en la gramàtica». Els temps i també els subjectes, hi podríem afegir. ¿Recordem Roca?

Blanc o negre

La corpo-secessió mediàtica ven que estem en èpoques de blanc o negre i que Duran és l'ambigüitat pura a la qual s'ha hagut de defenestrar. Tot i així, el divorci mereixia una cerimònia millor. Que un Rull sigui el que s'hagi encarregat de l'estocada final resulta innoble. Mas s'ho va passar força bé somrient en la xiulada del Camp Nou. A jutjar per la rialleta, Rull s'ho va passar una mica bastant bé dient que això és el final de CiU.

La turbulència independentista ha trencat el PSC amb la fugida dels neosobiranistes, gairebé el mateix a Iniciativa i ara la dividida és Unió. Els que ho estan disfrutant alegrement a Convergència sembla que no intueixin que ells són els pròxims: Mas farà la seva pròpia llista i passi-ho-bé. Un De Gaulle baixet. Esperem que tanta destrossa política acabi valent la pena. Duran segueix considerant que l'ultimàtum ha sigut inacceptable i que el seu objectiu segueix sent una consulta legal com a única via plausible.

Més ucronies: ¿Areilza en lloc de Suárez?, ¿Rato en lloc deRajoy?, ¿Chacón en lloc de Rubalcaba? Si el passat avorreix, anem cap al futur. ¿Qui serà el pròxim president del Govern central? ¿I el del Govern català? Facin joc.