Diuen que han ofert Sergio Ramos al Barça. Però també diuen que tot es tracta d’un muntatge i el que pretén el representant de Ramos és que el Madrid acabi afluixant la mosca. El jugador andalús (que ja deu de tenir una edat –més que res pels anys que porta en actiu-) aspira a que el seu equip el renovi per 5 anys a raó de 3 milions d’euros per any, es a dir, per un total de 15 milions d’euros. I com que el Madrid no sembla, a priori, signar el contracte amb el que somia el jugador, volen aparentar que hi ha altres equips interessats i que estarien disposats a pagar el que demana Ramos.
Ramos encara és el millor defensa del Madrid. Gràcies al gol de Ramos quan ja es passava del temps afegit, els blancs van poder guanyar la desitjada décima. I aquestes coses sé saben (o s’intueixen) i per tant, el jugador esgotarà totes les opcions que tingui al seu abast fins assolir un bon contracte. Com sempre passa a les negociacions, segurament Ramos a tirat per alt i amb menys anys o menys fitxa s’acabarà conformant. Desgraciadament la majoria dels humans no podem fer el mateix.
El precandidat en qüestió (s’han d’assolir dintre del termini fixat el nombre de signatures necessàries per a poder passar el tall) és Jordi Major, un pretenen que ja ho va intentar fa anys i que finalment es va quedar pel camí.
Jordi Major només és un dels candidats. Afortunadament al Barça hi ha eleccions quan toca i els candidats representen la pluralitat del club o l’ego dels personatges. La premsa especialitzada ho intenta reduir en una pugna entre Josep Maria Bartomeu (l’actual president que ho ha estat sense passar per les urnes) i Jan Laporta, el president que, sota el seu mandat, més èxits s’han assolit.
Parlant amb els barcelonistes i llegint els comentaris que es deixen a les xarxes socials, me’n adono que Laporta té una sèrie de seguidors incondicionals, tot i els defectes que es reconeix el propi expresident. A mi, senzillament no em cau bé, però jo no puc votar i per tant, la meva opinió compta poc i la influència que pugui exercir sobre els votants considero que serà nul·la.
Tot i que Bartomeu pervé de la Galera, el poble que vaig néixer, de poder votar, segurament no ho faria per ell. Tampoc, evidentment per Laporta, un personatge megalòman què sí, haurà guanyat tots els títols que vulgueu, però que possiblement va estar al lloc oportú en el moment adequat. Segur que els qui sou d’Amposta sabeu qui és Alfredo Valmaña (per cert, també fill de la Galera) Valmaña tenia el carnet d’entrenador nacional i va ser entrenador de futbol base de l’Amposta durant diverses dècades. Entre els centenars de jugadors que va dirigir estava mon fill gran. D’aqui ve una relació que encara perdura, tot i els 87 anys que té en l’actualitat. Valmaña sempre deia una cosa: la qualitat d’un equip depèn de la sort; és com tirar el rall, si tens sort agafes bona pesca i sinó, no. Guardiola a qui sí, Laporta va donar l’oportunitat d’entrenar al Barça, però torno a dir el mateix: els èxits d’un equip depenen en gran mesura dels jugadors de la plantilla. Messis,Xavis, Iniestes, Busquets, Puyols, Pedritos i companyia no en surten tots els dies. Només cal veure que, per exemple, que els germans Alcántara (dels que s’esperava molt), Thiago va haver de marxar i Rafinha no ha pogut prendre la titularitat als anteriorment citats.
Jo crec que Agustí Benedito es mereix una oportunitat. Sembla una persona honesta i molts més senzilla que Bartomeu i Laporta. Les vegades que he tingut ocasió d’escoltar-lo m’ha agradat perquè va directe i sembla que no amaga res.
De totes formes, sabeu que us dic? Que guanyi qui guanyi, el que volem els aficionats és que guanyi el Barça i si és jugant bé molt millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada