PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. LA RÀPITA 'LA NUIT' (2)

Encuestas, 27-S y el independentismo del 45%

JOSÉ A. RODRÍGUEZ

Llicenciat en Física per la UAB. Estratègia digital a la UGT de Catalunya. Membre de Súmate.

La reciente encuesta de EL PERIÓDICO de cara a las futuras elecciones catalanas del 27S ha levantado mucha polémica, en especial en el entorno independentista.

Siendo independentista no comparto el escepticismo a la encuesta ya que está mostrando una realidad que estamos viendo reproducida en otras encuestas y en las distintas confrontaciones electorales.

Desde el 2013 el crecimiento del independentismo casi se ha congelado (ha habido un incremento orgánico de unos pocos millares por sustitución generacional), igual que también han cristalizado los sectores “unionistas” y los federalistas.
A groso modo, el federalismo sigue aglutinando a un 20-25% de los ciudadanos que votan, el unionismo al 25-30% y el independentismo oscila sobre el 45%.

Cuando el independentismo logra generar cierta ilusión y trabajar en el “frame” de cambio logra aumentar su apoyo arrastrando a parte de los federalistas . Esto pasó en las elecciones europeas y enla consulta del 9N. Por otro lado cuando el federalismo logra polarizar la opción de cambio a través de una candidatura que genere ilusión logra arrastrar a ese votante independentista condicional al lado federalista y consigue unos resultados más que aceptables.

Esto lo hemos visto en algunos municipios en estas últimas elecciones y lo vemos en la encuesta de EL PERIÓDICO cuando plantea un escenario de una candidatura de confluencia de izquierdas.

Todo esto lo sabemos. El independentismo está en una situación que no puede ser derrotado. Cuando eres casi la mitad de la sociedad tu opción puede recibir reveses pero no ser erradicada ni tu hoja de ruta eliminada, solo retrasada. Pero siendo aproximadamente la mitad de la sociedad no puedes ganar aún.

El empate tiene dos formas de deshacerse

La primera y a corto plazo es que el independentismo ha de moverse del frame “Declaración Unitaria de Independencia” al frame “proceso constituyente y cambio”, el frame de regeneración democrática que había detrás del 9N y del dret a decidir, ahí donde es mayoritario. Los últimos giros de la ANC y la mayoría del movimiento independentista va en esta línea.

La segunda consiguiendo esa mayoría social a favor del independentismo y esto pasa por respetar la hoja de ruta de muchos federalistas que quieren intentar el cambio en las próximas elecciones generales. Como el movimiento independentista entramos en una fase de medio plazo, tampoco va a ser un gran drama respetar ese enésimo intento de cambiar España en las próximas elecciones españolas.

Mientras tanto no renunciemos a trabajar políticamente con ese sector de la sociedad catalana que es soberanista (están a favor del “dret a decidir”) pero no independentista. Hemos de poner en valor los elementos que nos unen a federalistas e independentistas frente a lo que nos separa a ambos del unionismo político. Esto hará más probable, que en caso de un nuevo fracaso de la hoja de ruta federalista, y terminen echando un cable al independentismo, como ya hicieron el 9N.

Al final el tiempo juega a favor del independentismo, si fracasa este enésimo intento esta oleada de federalistas recalcitrantes experimentará en sus carnes el fracaso de reformar España, y si tienen éxito, cosa que dudo, estaremos más cerca de un escenario de un referéndum pactado que es lo que tendría más reconocimiento internacional y nos facilitaría las cosas.

UNS SÍ, ELS ALTRES NO

Sempre es diu que les majories absolutes no són bones i més si es perllonguen en el temps...

Però encara hi ha una cosa pitjor que els majories absolutes, que és el control de tots els estaments del poder.

A partir de 2011 el PP va aconseguir aglutinar tan altes quotes de poder com mai abans s’havia vist. A part del govern central (gràcies a la majoria absoluta assolida al Congrés) tenia el govern de pràcticament totes les autonomies (amb excepció de Catalunya, País Basc i Andalusia),  el Senat, molts dels ajuntaments de les capitals de la província, així com d’altres poblacions importants, diputacions, etc. Però no només això, sinó que controlava tota la resta d’institucions estatals:  Tribunal Constitucional, Consell General del Poder Judicial, Tribunal de Comptes... Fins i tot el Defensor del Ciutadà, què per molt independent que sigui la institució, al seu davant tenia (i té) a una exalcaldessa, concretament la de Sevilla.

Tots això permet al partit de Mariano Rajoy poder driblar sovint la Justícia i sortir-se’n tan ben parat que fa indignar a la ciutadania en general i creure que la Justícia no és igual per a tothomencara que així s’afirmi.        

Un dels exemples més clars el tenim amb el diferent tracte que han tingut els presidents andalusos Chavez i Griñán, per n constat i la cúpula del PP, amb Mariano Rajoy al capdavant, per l’altra.

Chavez i Griñán han acabat imputats pels cas dels ERO’s d’Andalusia i ho trobo perfecte. Per molt alt que estiguis, no pot servir d’excusa per a dir que no te’n assabentaves de res. Sé suposa que els presidents s’envolten de gent de la seva màxima confiança i aquests, a la vegada, fan el mateix. Si algun o alguns membres de la piràmide de poder cometen alguna irregularitat (tingui o no la consideració de delicte), hauria d’afectar a tos els estaments superiors, fins arribar al president (o secretari general) corresponent. No es pot mirar cap a un altre costat com si res. S’han d’assumir responsabilitats: ja sabeu, dimitir no és un nom rus...  

En canvi, la cúpula del PP se’n està sortint molt bé, comparativament parlant. És cer que hi ha càrrecs (sempre menors) del partit que es troben encausats i fins i tot a la presó. Mireu València amb el cas Gürtel. Així que recordi, qui va pagar els plats trencats va ser Ricardo Costa, però no va passar el mateix amb Paco Camps o Rita Barberà que han vist com han imputat a alguns dels seus màxims col·laboradors, mentre sortien indemnes de tan compromesa situació. Recordeu que un jurat popular va declarar innocent a Camps pel tema dels vestits (trajes), no sense certa polèmica, ja que hores abans del veredicte es va veure a un membre de Nuevas Generaciones al mateix hotel on s’allotjava el jurat que havia de pronunciar-se sobre el cas. 

La penúltima bona notícia per a la cúpula del PP es va saber només fa uns dies: el jutge que instrueix el cas Gürtel va desestimar per, crec recordar, tercera vegada imputar a Mariano Rajoy.

El president del govern d’Espanya, a diferència del Rei que no respon pels seus actes, si que ho fa. Si la Justícia ha estat inflexible amb Chavez i Griñán, el mateix hauria de fer amb Rajoy (o l’Esperanza Aguirre) Ells també són responsables del que ha passat al seu partit i, per tant, no s’haurien d’escapar del pes de la llei.

I per a que veiéssiu que res és casualitat, acabaré amb la recusació del tribunal que ha de jutjar el cas Gürtel per part de l’acusació particular. 3 dels tres magistrats que l’integren van ser vocals del CGPJ a proposta del PP. Casualitat? Jo no crec que els fets que envolten els casos de corrupció del PP siguin casuals, sinó fruit d’una planificació pensada fins el més mínim detall. Potser per això estan els assessors... No creieu?  

Amplieu la informació al Plural. 

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 2-07-2015

Aquestes m'encanten. Algú va deixar un bolquer de nadó davant de casa meva... Això sí, va tenir la delicadesa de deixar-lo dintre d'una bossa de plàstic quan l'hagués pogut deixar tal qual...
Gràcies moltes gràcies per la teva delicadesa.