Però encara hi ha una cosa pitjor que els majories absolutes, que és el control de tots els estaments del poder.
A partir de 2011 el PP va aconseguir aglutinar tan altes quotes de poder com mai abans s’havia vist. A part del govern central (gràcies a la majoria absoluta assolida al Congrés) tenia el govern de pràcticament totes les autonomies (amb excepció de Catalunya, País Basc i Andalusia), el Senat, molts dels ajuntaments de les capitals de la província, així com d’altres poblacions importants, diputacions, etc. Però no només això, sinó que controlava tota la resta d’institucions estatals: Tribunal Constitucional, Consell General del Poder Judicial, Tribunal de Comptes... Fins i tot el Defensor del Ciutadà, què per molt independent que sigui la institució, al seu davant tenia (i té) a una exalcaldessa, concretament la de Sevilla.
Tots això permet al partit de Mariano Rajoy poder driblar sovint la Justícia i sortir-se’n tan ben parat que fa indignar a la ciutadania en general i creure que la Justícia no és igual per a tothomencara que així s’afirmi.
Un dels exemples més clars el tenim amb el diferent tracte que han tingut els presidents andalusos Chavez i Griñán, per n constat i la cúpula del PP, amb Mariano Rajoy al capdavant, per l’altra.
Chavez i Griñán han acabat imputats pels cas dels ERO’s d’Andalusia i ho trobo perfecte. Per molt alt que estiguis, no pot servir d’excusa per a dir que no te’n assabentaves de res. Sé suposa que els presidents s’envolten de gent de la seva màxima confiança i aquests, a la vegada, fan el mateix. Si algun o alguns membres de la piràmide de poder cometen alguna irregularitat (tingui o no la consideració de delicte), hauria d’afectar a tos els estaments superiors, fins arribar al president (o secretari general) corresponent. No es pot mirar cap a un altre costat com si res. S’han d’assumir responsabilitats: ja sabeu, dimitir no és un nom rus...
En canvi, la cúpula del PP se’n està sortint molt bé, comparativament parlant. És cer que hi ha càrrecs (sempre menors) del partit que es troben encausats i fins i tot a la presó. Mireu València amb el cas Gürtel. Així que recordi, qui va pagar els plats trencats va ser Ricardo Costa, però no va passar el mateix amb Paco Camps o Rita Barberà que han vist com han imputat a alguns dels seus màxims col·laboradors, mentre sortien indemnes de tan compromesa situació. Recordeu que un jurat popular va declarar innocent a Camps pel tema dels vestits (trajes), no sense certa polèmica, ja que hores abans del veredicte es va veure a un membre de Nuevas Generaciones al mateix hotel on s’allotjava el jurat que havia de pronunciar-se sobre el cas.
La penúltima bona notícia per a la cúpula del PP es va saber només fa uns dies: el jutge que instrueix el cas Gürtel va desestimar per, crec recordar, tercera vegada imputar a Mariano Rajoy.
El president del govern d’Espanya, a diferència del Rei que no respon pels seus actes, si que ho fa. Si la Justícia ha estat inflexible amb Chavez i Griñán, el mateix hauria de fer amb Rajoy (o l’Esperanza Aguirre) Ells també són responsables del que ha passat al seu partit i, per tant, no s’haurien d’escapar del pes de la llei.
I per a que veiéssiu que res és casualitat, acabaré amb la recusació del tribunal que ha de jutjar el cas Gürtel per part de l’acusació particular. 3 dels tres magistrats que l’integren van ser vocals del CGPJ a proposta del PP. Casualitat? Jo no crec que els fets que envolten els casos de corrupció del PP siguin casuals, sinó fruit d’una planificació pensada fins el més mínim detall. Potser per això estan els assessors... No creieu?
Amplieu la informació al Plural.
Amplieu la informació al Plural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada