divendres, 27 de gener del 2017
¿Ni 'Su' ni 'Sa'?
Periodista
El pas endavant de Patxi López sembla tancar el poc camí que encara li quedava a Pedro Sánchez
La presentació de la candidatura de Patxi López a la secretaria general del PSOE té una primera conseqüència positiva: hi haurà primàries. El pas endavant de l'expresident del Congrés desarticula la maniobra que ja estaven intentant Guillermo Fernández Vara i altres barons perquè Susana Díaz fos la candidata única i no hi hagués primàries. Díaz ha declarat aquests dies que el secretari general es decidiria en primàries, com té establert el partit, però és públic i notori que quan va guanyar Pedro Sánchez no es va presentar perquè la candidatura d'Eduardo Madina va frustrar els seus desitjos de ser elegida per aclamació.
La iniciativa de Patxi López respon al que se n'ha dit 'Ni Su ni Sa' (Ni Susana ni Sánchez), però les incògnites segueixen sense revelar-se. Tret de sorpresa, la presidenta andalusa presentarà la seva candidatura, però es desconeix què farà l'últim secretari general. El pas endavant de López sembla tancar el poc camí que encara li quedava a Sánchez, encara que els seus més ferms partidaris asseguren que encara no ha dit la seva última paraula. El dirigent basc, que va formar part de la comissió executiva deSánchez, va manifestar que la seva proposta no impedeix que ningú s'hi presenti i que li agradaria sumar a la seva candidatura l'exsecretari general, com “milers i milers de militants”, entre els que no va citar, no obstant, Susana Díaz.
La presentació avançada de Patxi López obliga també la gestora a recuperar la neutralitat. Malgrat el sòlid i brillant discurs del seu president, Javier Fernández, en el comitè federal de dissabte, l'organisme més aviat semblava la gestora de Susana Díaz que la de tot el partit.
López va plantejar la seva candidatura com la de la unitat, encara que aquesta aspiració segur que també figura entre les propostes de Susana Díaz si es presenta. Més interessants van ser la seva reivindicació de la política per sobre de l'economia, la seva reclamació de tornar a les bases del socialisme (defensa de les llibertats, lluita per la igualtat) i la seva demanda de reconstruir el pacte social destruït per l'egoisme del neoliberalisme i la rendició de la socialdemocràcia. “Quan la socialdemocràcia es va ajeure a dormir pensant-se que tot estava fet, va deixar que els llops es mengessin els xais", va dir gràficament per oferir un PSOE autònom, que parli els nous llenguatges, ocupi els nous espais, defensi “els més vulnerables” i no sigui “un analgèsic” de la dreta.
L'ex 'lehendakari', que va demanar així mateix un nou pacte entre ciutadans i territoris, no concep un PSOE sense el PSC i viceversa. Encara que Miquel Iceta ha proclamat la neutralitat del partit en les primàries del PSOE, sembla evident que al socialisme català li convé més el projecte de López que l'encara no presentat de Susana Díaz. De moment, el dirigent basc es va pronunciar amb rotunditat a favor que els militants del PSC votin per elegir el secretari general del PSOE, cosa que no ha fet la presidenta andalusa. Excloure'ls seria com excloure Catalunya d'Espanya, va dir per contrarestar les intencions de la gestora de variar la relació PSOE-PSC que, en la seva opinió, només pot decidir el congrés socialista de juny.
dijous, 26 de gener del 2017
EL TONTO DEL BOTE
Tots aquells que com jo ja teniu una edat, segurament recordareu una pel·lícula de l’any 1970 interpretada per Lina Morgan tituladala Tonta del Bote, dirigida per Juan de Orduña, produïda per José Frade PC sobre una novel·la de Pilar Millán Astray(efectivament, germana del fundador de la Legió)
Actualment quan tan es parla d’igualtat de gènere, trobaria molt encertat que es fes una nova versió de la pel·lícula, però en aquest cas amb protagonista masculí: EL TONTO DEL BOTE.
De candidats a ser protagonista principal segur que no n’hi falten. Tu mateix, amic lector, en deus de tenir algun en ment. De totes formes jo te’n proposo un, a veure que té sembla: Mariano Rajoy Brey.
Evidentment qualitats no n’hi falten. Moltes vegades ha donat mostres de les seves habilitats, com per exemple allò de un plato es un plato y un vaso es un vaso... O aquell embolic que es va fer a l’hora d’explicar com s’elegeix a un alcalde i la cara que va posar quan se’n va adonar que s’entrebancava... (Al menys se’n va adonar...)
Tot això és aigua passada, podeu pensar... Efectivament, però com deia en confessió la iaia de 90 anys que havia estat infidel el seu marit amb un jovenet: M’agrada recordar-ho, sap...?
Per tant explicaré alguna cosa molt més recent, concretament del passat dimarts.
Primer sé li va preguntar a Rajoy que opinava sobre que s’havia tret la llengua espanyola de la web oficial de la Casa Blanca.Rajoy va dir que donava per bones les explicacions del portaveu de Trump sobre que la web estava temporalment en obres. Però acte seguit i sense que anés al cas, va esmentar la web de la Generalitat de Catalunya i que, segons ell, només estava en català. Va continuar dient que l’idioma espanyol era cooficial a Catalunya i que servia per a millorar la convivència entre els ciutadans.
Al programa el Intermedio de la Sexta van fer un exercici d’investigació i Dani Mateo va comprovar si efectivament la web de laGeneralitat de Catalunya estava en català:
-Efectivament, la web de la Generalitat de Catalunya està en català... Però oh! Sorpresa... També està en castellà...
Com sé pot ser tant tonto??
Però és que acte seguit van treure un altre gran moment de Rajoy que era el convidat del Fòrum de l’ABC.
Reprodueixo textualment el diàleg entre Ángel Expósito (que estava fent de mestre de cerimònies) i el President del govern extret d’un article de Anibal Malvar a Público:
-–Tengo un montón de preguntas, se lo puedo asegurar, presidente, que se refieren a lo dicho por una sola persona, por un nombre propio… ¿Lo adivina?
–¿Quién? –Rajoy vuelve hacia Expósito dos hombros contundentes de púgil parlamentario.
–¿Sabe quién le digo? –insiste el periodista.
–No –la sequedad de su monosílabo contrastó con la orballante rumiada retranqueira con que despreció hace veinte días a El País.
–Tengo un montón de preguntas referidas a José María Aznar, que habló ayer… El presidente Aznar dijo ayer textualmente: “Tenemos un país que se está desvertebrando social, política y territorialmente”. ¿Comparte usted el diagnóstico?
–Gracias por no insistir.
Després de veure escenes com aquestes, la veritat, no sé si no era millor allò de fer les rodes de premsa des d’una pantalla de plasma i sense acceptar preguntes dels periodistes... Total...
És increïble com a personatges com Rajoy se’l hi pugui concedir el premi Cánovas com a millor orador parlamentari... Al menys que sigui per a fer-los-hi la pilota...
Aquí podeu reviure els moments estel·lars de Rajoy.
Aquí podeu reviure els moments estel·lars de Rajoy.
LO POBLE QUE VOLEM 26-01-2017
Carrer Brasil. Vidres de cotxe al costat de l'illa de contenidors.
Com han arribat aquí? Tot un misteri...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)