dijous, 11 d’abril del 2019

LA VIA AUGUSTA DES DEL BARRANC FONDO (VINALLOP) AL RIU SÉNIA (SANT JOAN DEL PAS) 6a PART


Tot Just al creuar el riu Sénia trobarem la finca de Don Juan, al terme de Sant Jordi.
Quan s’hi feien les obres per a passar la canonada del projecte Castor per a unir la plataforma marina amb la planta terrestre, s’hi va trobar un tram pràcticament intacte de la Via Augusta, incloent-hi  un mil·liari de dimensions més reduïdes que el que hi ha al terme de Tortosa.

Entre els tarongers encara s’hi pot veure el traçat de l’antiga via dirigint-se cap a Traiguera.
Davant de la troballa, van parar les obres i van cridar una arqueòloga italiana especialitzada amb el món romà. Una vegada estudiades, les van cobrir amb unes lones i ho van tornar a tapar. Quan hi van ser nosaltres no quedava cap rastre ni se podia endevinar el que allí s’amagava. 








(Continuarà...)

NOTA: Les fotos de les excavacions són cedides. De totes les que us ensenyo són les úniques que no són meves.

dimecres, 10 d’abril del 2019

LA VIA AUGUSTA DES DEL BARRANC FONDO (VINALLOP) AL RIU SÉNIA (SANT JOAN DEL PAS) 5a PART


Passat el Km 8 de la carretera de la Miliana hi trobarem una bifurcació un tant irregular. A l’esquerra una empinada i prolongada costa ens portarà a la carretera que va d’Ulldecona a la Sénia, tot just davant del prestigiós restaurant les Moles, a la dreta, un camí asfaltat a la carretera de Santa Bàrbara a la Sénia, la que passa pel Pou Jua i al davant, cap al S una carretera que ens portarà a Sant Joan del Pas. Però atenció, també hi ha un estret camí. Es precisament per aquí per on passava la Via Augusta. Possiblement sigui el tram més intacte de tot el recorregut. No obstant no s’observen restes de l’antic empedrat.

Entre Sant Joan del Pas i el terme de Sant Jordi (prov. de Castelló) hi devia d’haver un pont, però no s’han trobat restes.












(Continuarà)

dimarts, 9 d’abril del 2019

LA VIA AUGUSTA DES DEL BARRANC FONDO (VINALLOP) AL RIU SÉNIA (SANT JOAN DEL PAS) 4a PART

No hi ha constància de que quan se va asfaltar el camí de Traiguera (o de la Miliana) s’hi trobessin restes de l’antiga calçada romana. Segurament se van limitar a preparar el sòl per a després tirar-li el quitrà sense preocupar-se si quedaven sepultades restes arqueològiques.

El que si que se sap és que en arribar al barranc dels Clots, als tres Km exactes de la sortida de la Galera, la Via Augusta passava una mica més amunt de l’actual pont perquè s’hi ha trobat rodades de carro.
L’entrador de la Miliana (o Millana en galerenc) està a uns 6 Km. Hi ha una teoria que diu que el nom de Miliana ve perquè des de Roma fins allí hi havia 1.000 milles.
Si la distància en Km es d’aproximadament 1.560 i si una milla romana eren 1,48 Km., si fem la divisió ens surten 1.054. Ves a saber...
Un pocs metres més enllà de l’entrador de la Miliana, a la dreta, una camí porta al museu natural de les Oliveres Mil·lenàries de l’Arion. Segons un estudi realitzat per la Universitat Complutense de Madrid l’any 2015, la Farga II, propietat de la família Porta i Ferré de la Galera tindria actualment 1.705 anys (aproximadament, ja que calcular amb exactitud l’edat d’una olivera tan vella és impossible, perquè estan buides de dintre). Per tant, si retrocedim en el temps, va ser plantada l’any 314, quan era emperador de Roma Constantí I el Gran.



(Continuarà)

dilluns, 8 d’abril del 2019

LA VIA AUGUSTA DES DEL BARRANC FONDO (VINALLOP) AL RIU SÉNIA (SANT JOAN DEL PAS) 3a PART


Continuant pel camí vell de la Galera, a una finca de tarongers, però al costat mateix del camí asfaltat, s’hi veu una petita formació de pedres en línia. Podia tractar-se perfectament d’una part de l’empedrat de l’antiga via.
També trobarem rètols que ens indiquen per on estem passant i un d’ells fa menció a la Via Augusta. És el que hi ha tot just quan passes el barranc de Lledó, ha dintre del terme de Santa Bàrbara.
En arribar a la Galera, si continuem recte, passaríem pel carrer Roquetes i posteriorment pel carrer Major. L’antic traçat de la Via Augusta transcorria, molt provablement pel carrer Terrissaires i després per uns bancals i fins el carrer Tarragona no torna a estar urbanitzat. Després ja s’arriba al pont que encara conserva una part de la construcció romana, tot i que va ser eixamplat per a condicionar-lo a les exigències de l’època.
Tant la forma de les pedres (que per cert, les havien d’agafar d’algun lloc molt proper tal com tenien per costum els romans) com la base del pont indiquen clarament els seus orígens. 
Són sense cap mena de dubte les restes més importants de la Via Augusta que hi ha dintre de la comarca del Montsià.
  











(Continuarà)