LES FOTOS DEL DIA 10-07-2014 (2)

LES FOTOS DEL DIA 9-07-2014

1.- El cel d'Amposta aquest mati sobre 2/4 de 8.

2.- Oficina de la AEAT de Tortosa. Ens canvien unes velles portes de fusta per unes de vidre més modernes.

LA RENDA 'VISIBLE'

Mireu que porto anys treballant a Hisenda i fins l’altre dia mai havia escoltat aquest concepte: Renda ‘visible’.

Estaven parlant sobre el pla d’inspeccions que ha iniciat hisenda, casualment coincidint amb la precampanya de les eleccions Europees del dia 25. Com sabeu, s’ha fet públic que s’està inspeccionant a jugadors com Casillas del Madrid, Villa del Atlètic de Madrid i la soprano Montserrat Caballé i només fa uns mesos va passar el mateix amb Messi i els contractes de Neymar, encara que en aquest cas va ser degut a una denúncia d’un soci del Barça a qui no li van facilitar des del club els documents que va demanar.

A poc de començar a treballar a la casa i, quan Josep Borrell era Secretari d’Estat d’Hisenda, es va inspeccionar a la bailaora Lola Flores i al showman Pedro Ruiz.  

Llavors, com ara, són accions aïllades mirant cap a la galeria, es a dir, més propagandístiques que efectives.

L’Agència Estatal d’Administració Tributaria (posem-ho així per a que ningú s’equivoqui i pensi que parlo de l’Agència Tributària Catalana) és, entre tots els organismes europeus que s’ocupen de recaptar els impostos i lluitar contra el frau, dels que menys personal disposa.

Però posat a qüestionar, permeteu-me que també posi en dubte els seus mètodes a l’hora de perseguir els diners no declarats.

Per on començar? Molt fàcil, el primer que caldria censurar és el pla que va elaborar el Ministre Montoro al poc temps d’arribar al govern i que consistia en una espècie d’amnistia fiscal encoberta. Montoro va dissenyar un pla per a tots aquells que durant els darrers anys no haguessin declarat tots els guanys obtinguts, ho poguessin regularitzar pagant només un 10% del capital no declarat. Allò que comercialment és coneix con un xollo o una ganga. No cal ser un linx per a deduir que aquests defraudadors solen ser empresaris, ja que és pràcticament impossible que un treballador pugui tenir un compte a Suïssa, Andorra o qualsevol altre país amb mesures bancàries molt menys transparents que les espanyoles.

Segurament també recordareu el cas de Cemex (Cementos de México) on la inspectora va liquidar uns 400 milions i l’empresa volia pagar-ne 10, la qual cosa va acabar amb el trasllat de l’actuaria i la dimissió del seu cap i un bon grapat d’inspectors més. Aquest cas el coneixem perquè va sortir a la premsa, però quants n’hi deuen d’haver que no transcendeixen.

Potser ja va sent hora de que us expliqui que és al renda ‘visible’. És la renda que Hisenda té controlada, es a dir, aquella que gràcies a les declaracions que efectuen les societats mercantils, autònoms, bancs, etc. permeten poder efectuar una sèrie d’encreuaments i determinar la quantia de diners que va cobrar una determinada persona durant l’ant anterior. Al menys els que sé li han imputat, perquè, evidentment, ningú està exempt de poder treballar en negre.

Per tant, si una persona a l’hora de fer la renda es deixa (ja sigui de forma deliberada, ja per omissió –què també passa-) uns determinats rendiments, gràcies a la informació obtinguda a través de terceres persones, L’Agència Tributària li farà una liquidació afegint-li la quantia no declarada i li reclamarà la diferència entre la quota que sortia a l’hora de fer la renda i la nova quota calculada, afegint-li els interessos de demora i la sanció corresponent. Aquesta és la part ‘visible’, la part de la que es té constància, la feina fàcil de fer.

Però la que resulta més difícil d’establir és la que s’escapa de tot control: la que ningú declara però que sé sap que existeix. És el que es coneix com a economia submergida i diner negre. Potser recordareu que l’economia submergida s’eleva a Espanya a quasi un 25% del PIB (Producte Interior Brut) Dit d’una altra manera 1 de 4 quatre euros que genera a l’any l’economia espanyola és diner negre, el que s’acaba portant a Andorra o Suïssa.

I és en aquest concepte on Hisenda hi destina pocs recursos, perquè és molt més difícil de localitzar. Ara bé, si es volgués portar a terme, sinó hi hagués tanta desídia per part dels nostres governs, existeixen mètodes eficaços per a posar al descobert els pous de frau existents.

I la teoria ens diu que quan es recapten més impostos es poden abaixar les tipus (i per tant, els contribuents pagaríem menys) o bé es podria invertir més o bé es podria rebaixar el deute públic.

MONTORO I ELS FANTASMES

Montoro, justifica les destitucions d’alts càrrecs de l’Agència Tributària dient que hi ha molts socialistes.  

Quan era menut, ma mare em va ensenyar que a la llengua sé li fa dir de tot. Per tant, si Montoro vol amagar la seva mala gestió i els seus problemes darrera d’una cortina de fum com és acusar de socialistes el càrrecs destituïts, ho pot fer lliurement, ara bé, seria de ximplets creure-s’ho. 
L'afirmació del ministre és un menyspreu al col·lectiu, sobre tot als qui no tenen res a veure amb la ideologia de Marx.

Mireu, els cos d’inspectors d’hisenda és un cos elitista, com el de registradors de la propietat, notaris o jutges. Evidentment hi pot haver de tot des de socialistes a conservadors, passant per altres ideologies. Ara bé, si hagués de fer una aposta sobre quin col·lectiu és el més nombrós, ho tindria clar: el conservador.

Per l’Administració de Tortosa on treballo, d’inspectors n’han passat molt pocs. Què jo recordi només n’hi ha hagut quatre i dos han estat els administradors. De subinspectors uns quants més, fins que, ja fa anys, la inspecció provincial es va centralitzar a Tarragona. Allí hi treballa la meva dona i cada dia es relaciona amb ells. La majoria són de fora de Catalunya i acaben marxant. De tant en tat, per la televisió o la premsa se’n assabenten que alguns dels que ha estat a Tarragona ha passat a ocupar un càrrec importat dintre de l’organigrama de l’Agència Tributària. Però de socialistes (o progressistes si voleu) n’hi ha pocs.

Fins i tot durant els períodes en que el PSOE ha governat, poso en dubte que els alts càrrecs de l’AEAT siguin afins a les seves idees. Primer que res, són professionals que saben fer la seva feina i els hi agrada fer sense interferències externes.

L’actual administrador de Tortosa, JavierDalmau, va ser cap de llista a les darreres municipals de Tortosa a Tortosa pel PP i n’és regidor. A la dècada dels 90 va passar un tècnic que va arribar a delegat de Castelló i ara és l’actual Conseller d’Hisenda de la Comunitat Valenciana, estic parlant de Carlos Moragues.

Durant el govern de Zapatero va ocupar el càrrec de director de l’Agència Tributària Luis Pedroche que té família a la Ràpita, però ja amb Aznar va ocupar càrrecs de responsabilitat dintre de la branca de Recaptació.   

Avui mateix he llegit al diari digital Público que Montoro, una vegada acabada la purga interna, garanteix la imparcialitat de l’ens autònom. Dubto molt que amb el PP al poder l’Agència Estatal d’Administració Tributària pugui ser independent.

Tal vegada o és el Tribunal Constitucional o el Consell General del Poder Judicial?

Quan un veu fantasmes a la casa pròpia malament. Potser el que hauria de fer Montoro és dimitir o posar-se en mas d’un especialista.  

MAREJADA A LA CÚPULA DE L’AEAT

Des de fa uns dies, per l'AEAT de Madrid hi ha un gran revolt. Tan gran és que s’ha penjat un comunicat oficial a la revista interna: La Ventana de la Agencia. No recordo cap precedent similar.

El que us explicaré no vulnera el secret professional al que estic obligat com a funcionari, ja que ha sortit als mitjans de comunicació, com per exemple al diari el País.

Resulta ser que a l’oficina tècnica de grans contribuents de Madrid es va destituir a una inspectora per no acceptar un recurs de l’empresa Cemex. El fet va provocar la dimissió del seu cap i un conat de dimissions en cascada que, finalment no es va produir. Però el que deia abans, marejada n’hi ha...

Amb la poca informació que tinc, m’he fet la meva pròpia pel·lícula. La empresa Cemex (Cementos de Mexico) va tenir una inspecció i, segurament va sortir una milionada a pagar. L’empresa no hi va estar d’acord i va presentar un recurs que la inspectora cessada no va acceptar.

La gent del territori coneix Cemex per la fàbrica que té al terme d’Alcanar. Si busqueu informació per Internet veureu que la cimentera mexicana està present a 50 països i, fins i tot, ha rebut diversos premis internacionals com per exemple el de Negocis del Món del Programa de Desenvolupament de l’ONU (2006)i el The Corporate Citizen of the Americas Award 2007 que li va atorgar l’OEA. Però a la seva història també hi ha hagut pàgines fosques.

Possiblement, ara mateix, estem davant d’una d’elles. L’empresa té repartides per la zona mediterrània i centre d’Espanya gran quantitat de fàbriques de ciment i plantes de derivats; per tant, estem davant d’una empresa poderosa i amb una plantilla gran de treballadors. El xantatge està servit: ‘o em rebaixes la milionada què pretens cobrar-me o presento un Ero i de sobte et trobaràs amb centenars de treballadors al carrer’. Repeteixo, això és la pel·lícula que jo m’he muntat, ja que no tic cap constància de que ha estat així precisament.

Quina conclusió hi traiem? Què una vegada més els poderosos reben un tracte preferent de les administracions, mentre que el humils, la gent corrent, davant d’una inspecció, hauran d’acabar pagant, ja que les possibilitats que tenen d’eludir l’obligació són escasses.

Tornant a Cemex d’Alcanar, no sé si sabeu que fa un temps van fer un Ero que va afectar la pràctica totalitat de la plantilla. Uns mesos després van rebre una comanda important i van tornar a contractar-los, això sí, amb una rebaixa de sou significativa.

 

La situació és un bon retrat de com funciona actualment l’economia i l’acudit del Faro que il·lustra aquest escrit ho explica gràficament de forma impecable.  

Per acabar vull recordar que l'enrenou del DNI de la Infanta Cristina ja va provocar la destitució de la Directora General de l'AEAT. 

UN CAS DIFÍCIL DE QUALIFICAR

El que ara us explicaré és tracta d’un cas verídic. Intentaré ser tot el prudent que pugui i, sempre, evitaré donar noms i dades innecessàries. Només les que siguin imprescindibles per a la comprensió de la situació que vaig viure.

Un jove es va apropar un matí a l’Administració on treballo. Havia rebut un requeriment de pagament de l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) dels darrers anys. La quantitat no pujava molt, però eren més de 100 euros per cada any reclamat.

Abans de continuar voldria fer unes consideracions prèvies:

 

1.- Per obra i gràcia d’Aznar, el pagament de l’IAE es va eliminar per a totes les persones físiques i només va quedar per a les persones jurídiques (SA, SL, SAT’s, cooperatives...); amb un requisit: què la xifra neta de negoci fos superior al milió d’euros.

2.- L’Agència Tributària sempre ha portat el cens de les activitats (empresarials, professionals, artístiques, agràries i ramaderes), però la recaptació està molt més diversificada: igual la pot portar el propi ajuntament o tenir-la cedida.

3.- La quota a ingressar es calculava sobre la xifra net de negoci que sortia a l’Impost sobre Societats (IS) de dos exercicis anteriors. Es a dir, per a l’any en curs, la quota s’ha determinat de l’IS de l’any 2011.

4.- En l’actualitat només es pot requerir (a tots els efectes) els exercicis posteriors als 2009, ja que els anteriors estarien prescrits, al menys que hi hagués alguna causa que pogués interrompre la prescripció.

5.- Al menys que les dissolguis, les societats segueixen tenint l’obligació de presentar l’IS cada anys. Si ho deixen de fer durant 4 anys consecutius, l’Agència Tributària ho comunica al Registre Mercantil pertinent i, aquest, fa una anotació i la dóna de baixa provisional i així queda reflectit al cens de l’Agència Tributària. 

 

En el cas que ens ocupa, l’ajuntament del poble on havia (quedeu-vos amb el temps passat) fet l’activitat, tenia la recaptació cedida.  

Evidentment es tractava d’una societat, però que s’havia donat de baixa l’any 2003, per tant, legalment, no sé li podien reclamar exercicis que no havia tingut activitat. Però l’organisme emissor del requeriment té potestat per a manipular el cens que porta l’Administració de l’Estat ja que, ens alguns casos, precisa fer-ho. Com per exemple baixes d’ofici per impagament.

Què va passar en aquest cas? Que l’organisme en qüestió va donar d’alta a la citada empresa a partir de l’1 de gener de 1992 (que va ser quan va entrar en vigor l’IAE –abans hi havia la Llicència Fiscal-) Una cosa em va cridar l’atenció: per NIF, la societat no existia l’any 1992, per tant, es van inventar la data. La baixa la van fixar el març d’aquest any que, imagino, seria quan ells haurien tret els requeriments de pagament.

A sobre, la societat estava donada de baixa de forma provisional per incomplir l’obligació de presentar l’IS. Per tant, sinó presentaven l’IS, com es va calcular la quota de l’IAE? Gran pregunta!

Al menys de que es tractés d’un error (cosa que dubto) la situació em sembla del tot maliciosa. Jo li vaig dir a la persona que va venir (que el coneixia) que caldria presentar una denúncia, però si ho fa, segurament les taxes judicials (per obra i gràcia de Gallardón, xim pom, li sortirien més cares que la quantitat que li reclamen)

A la nostra oficina sé li van buscar els antecedents i el cap de secció, després de criticar l’organisme que té atribuïda la funció recaptatòria, va procedir a modificar-li la data de baixa i establir-la a l’any 2003 que va ser quan l’AEAT el va donar de baixa.

A algú sé li acut el motiu del perquè es va actuar així? Imagineu-vos el que vulgueu, però la situació em va semblar rocambolesca i molt forta.  

EL DNI 14-Z

Mai un número de DNI havia portat tanta controvèrsia com el 14-Z. A part de fer córrer rius de tinta en un sentit i en altre, es a dir, a favor d’una versió oficial difícilment creïble i d’uns arguments en contra difícilment demostrables, la implicació d’alguns membres del govern, de l’Agència Tributària i d’una bona part dels sindicats representatius de l’ens autònom, amb el resultat final de la dimissió de la directora general Beatriz Viana, ens fa pensar que el tema té molt més calat que els que ens han explicat la majoria dels canals informatius.

El cas va començar quan es va atribuir a la Infanta Cristina (que és la posseïdora del DNI 14-Z) la venda de 13 immobles. La primera versió oficial parlava d’un suposat error múltiple on 13 notaris i 13 registradors haurien comès el mateix error en atribuir a la Infanta Cristina la venda de les finques.  

A continuació es va demanar un informe a l’Agència Tributària per esbrinar si, efectivament, la filla petita del Rei d’Espanya, havia venut les finques que, sobre els papers sé li atribuïen. El resultat d’aquest informe indicava que, efectivament, constava que els finques eren propietat de la infanta. Mentre l’Agència Tributaria es reafirmava en la veracitat de l’informe, alguns notaris i registradors se’n desmarcaven mentre d’altres acceptaven que haurien pogut cometre un error. Personalment em sembla molt estrany que l’informe s’elaborés sense adonar-se’n de qui es tractava. El nom de Cristina Frederica Victoria Antonia de la Santísima Trinidad de Borbón y Grecia no pot deixar indiferent ningú. Mentre hi havia qui mirava cap a l’Agència Tributària (s’ignora qui va elaborar l’informe) mentre l’acusava de manca de rigor i professionalitat.

I és en aquest punt on entren en joc els sindicats. CC.OO. va ser el primer sindicat en sortir al pas per a desmentir que es podés tractar d’un error de l’Agència Tributària. Posteriorment va ser la UGT que, en la mateixa línia, encara va anar més lluny en defensar l’honorabilitat i professionalitat del personal de l’AEAT.

Però encara hi hauria un comunicat més, aquest signat per la SIAT-USO, Inspectors d’Hisenda de l’Estat i, també, per la UGT. El comunit venia a dir el mateix que els anteriors però sorprenia que els inspectors, que són el cos d’elit de la casa, s’impliquessin a l’hora de donar recolzament a tots el empleats públics que formem part de la plantilla de l’Agència. Està clar que alguna cosa els havia molestat.

Per una altra part, GESTHA, que és el sindicat de tècnics (grup A2), emetia un altre comunicat que acusava directament a la directora general de l’AEAT Beatriz Viana de tracte de favor cap a la Infanta Cristina.

Segons aquest comunicat, per a justificar l’import de la compra del palauet de Pedralbes per part dels ducs de Palma, es va inventar la venda de 13 finques per part de la infanta; per a la qual cosa es va demanar que l’Agència Tributària elaborés  un informe recolzant aquests fets. Com que no hi va haver cap responsable de departament (inspector) que volés signar un informe fals, segons sembla, va ser la pròpia directora general qui va acabar signant-lo. Al descobrir-se tot l’enrenou, Beatriz Viana va optar en dimitir (encara que va al·legar motius personals per fer-ho) Però hi ha qui diu que va ser forçada a dimitir. Per qui? Evidentment pels responsables polítics del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.  

És d’esperar que l’executiu espanyol acabarà agraint l’exdirectora general els serveis prestats i dintre de poc temps veure’m publicat al BOE un nou destí per ella.

I ARA QUE VINGUEN I M’HO EXPLIQUIN

Després d’anunciar que la infanta Cristina havia venut 13 finques per un valor total d’1,4 milions d’euros, segons un informe emès per l’Agència Tributària, ara ens diuen que no, que tot s’ha tractat d’un error. Només 4 dies després de fer-se pública la notícia, les autoritats fiscals han esmenat la totalitat de l’informe. Al·lucinant!

I sabeu quina excusa posen? Que quan des de l’Agència Tributària es va emetre l’informe al jutjat corresponent, no es va comprovar prou. Algú es pot creure que l’Agència Tributària emetrà un informe sobre una infanta d’Espanya sense prendre tota mena de precaucions?

El programa Hoy por hoy de la Cadena Ser es va posar en contacte amb notaris i registradors de la propietat i la resposta que va obtenir sempre va ser la mateixa: Un error és possible, tretze, no. A més, segons sembla, cada escriptura es va fer en una notaria diferent i va ser registrada en un registre de la propietat diferent. Si a tot això sé li suma que la reialesa espanyolaté un número de DNI especial (van dir que la infanta té el número 14), un cúmul d’errors sembla força inversemblant.

A tot això sé li ha de sumar l’opinió d’un tècnic de l’Agència Tributaria que va afirmar que qualsevol informe emès per aquest organisme té el rigor necessari ja que la informació que conté ha estat contrastada fefaentment. I insisteixo, si a part d’això s’emet un informe d’una persona important (sigui una infanta, sigui una persona de reconegut prestigi), imagino que a l’hora d’elaborar-lo encara s’esmeraran més si cal.

Però aquest fet tan important no ha estat l’únic que ha donat que parlar aquests darrers dies, encara que, segurament, l’altra, ha passat més desapercebuda.

Crec recordar que dijous dia 13 de juny, un company de treball i de sindicat de València, em va enviar una notícia que havia publicat el diari las Provincias de la seva regió sobre la detenció de 3 càrrecs (alts càrrecs titulava el diari) de l’Agència Tributària de la província de València, per un presumpte delicte de suborn a l’haver aturat un requeriment d’una persona influent.  

Aquesta detenció va ser ordenada per un jutge de Tortosa i estaria relacionada amb el cas d’una autoescola que, també presumptament,  facilitava el permís de conduir a immigrants que pràcticament desconeixien l’idioma. Alguns d’aquest immigrants arribaven en autocar des del País Valencià.

Com el primer cas, també en aquest s’ha dit que tot va ser fruit d’un error i des de la Delegació Especial de València (màxima autoritat fiscal de la regió) s’ha censurat la desproporció en que va actuar la policia.

Va dir el borbó durant el seu missatge de Nadal, que tot els espanyols som iguals davant la llei (tampoc calia que ho digués, perquè això és una garantia constitucional), però com ho va dir, sé li pot replicar. NO ÉS CERT! No tots els espanyols son iguals davant la llei. Mentre en alguns casos hi ha un acarnissament injustificat, en altres, se’ls eximeix de culpa fins i tot abans d’arribar al jutjat.

Em deia una companya de treball: I ja veuràs com si, finalment es condemna a Miguel Blesa, el govern l’indultarà; i dic Blesa com podria dir Oriol Pujol o d’altres.

Per molt que vinguin i m’expliquin (ja poden tenir raons i fonaments per a fer-ho) que tot s’ha tractat d’un error, no m’ho creure. I tu?   

Per cert, les explicacions que han donat fins ara no em convencen, encara que s'hagi buscat una persona que diu ser la que va vendre els terrenys.  

MESURES TRIBUTÀRIES

Encara que de vegades pugui sembla un expert, el cert és que, sovint, no tinc ni idea del que estic dient...

Però els 27 anys que porto treballant al mateix lloc, pot ser sí que em donen l’experiència necessària per a poder opinar sobre alguns temes que visc diàriament, es a dir, els impostos i qüestions relacionades.

Sembla ser que una de les mesures imminents que pensa aprovar el govern de Rajoy és en referència al pagament de l’IVA per part dels empresaris i professionals. La proposta és que no s’hagi de liquidar l’IVA fins haver-lo cobrat. Recordo que durant la campanya electoral de els generals de 2011, ja era una reivindicació dels populars. L’agrupació local d’Amposta va distribuir uns pasquins on es proposava que s’adoptés la mesura. Llavors ja vaig dir que hi havia hagut molt de temps per a poder adoptar-la, fins i tot, un període de 8 anys de govern del PP. No obstant em mostrava reticent a la seva aplicació.

Conec perfectament la situació que provoquen alguns morosos. La manca de pagament (al menys puntual) de les seves factures, provoca que s’hagi de liquidar l’import a l’erari públic sense haver-lo cobrat, la qual cosa pot causar desajustaments de tresoreria (he vist que bé que m’ha quedat?) Per cert, una gran part de la morositat ve provocada pel propi govern. Si la resta d’administracions no paguen puntualment és perquè les transferències econòmiques no arriben puntualment i els imports són inferiors als demandats.

De poder ajornar el pagament, ens trobaríem davant d’una situació pràcticament incontrolable. Des del meu punt de vista, els empresaris i professionals encara tindran més marge de maniobra per a poder, sinó defraudar, al menys de minorar els seves liquidacions i pagar-ho sense recàrrecs ni interessos de demora quan els vingui de gust.

Perquè per a poder aplicar una mesura així, seria necessari un major control per part de l’administració, amb constants comprovacions, perquè, qui ens assegura que només es deixaran de liquidar les factures no cobrades? Si es tenen problemes de tresoreria, si ara ja se’n deixaven de liquidar, sospito que amb l’entrada en vigor de la nova normativa, encara se’n quedarien més al calaix de pendents.  

Fa molts d’anys que, per part dels sectors directament relacionats amb el sector tributari que es ve reclamant un major control de l’administració per evitar el frau fiscal i perseguir l’economia submergida. En això el nostre país sí que és capdavanter! Però per a que això sigui possible, des de l’Estat s’han de destinar molts més recursos. A l’hora d’aplicar les mesures d’ajustament de l’administració (retallades) no s’ha tingut per a res en compte el tipus d’administració. Sempre des del meu punt de vista, no té la mateixa importància l’administració tributària o la Tresoreria General de la Seguretat Social (per posar dos exemples) que el Ministeri de Cultura o el de Defensa, per no parlar de diputacions, consells comarcals, ajuntaments, etc.

De la bona gestió d’administracions com la tributària depèn, en bona part, la bona salut financera d’un país. Però com ja he dit més amunt, per a que això sigui possible s’ha de dedicar molt més personal per a la persecució dels defraudadors.

A continuació reproduiré textualment una nota difosa pel sindicat UGT:  

Respecte al nombre d’empleats públics dedicats a la lluita contra el frau i administració fiscal (27.613 a finals de 2011), la nostra administració també es troba a la cua d’Europa, per exemple l’agencia tributaria francesa quadruplica a l’espanyola, i a Espanya no es cobreixen les places que queden vacants degut a les jubilacions dels empleats públics de l’AEAT, lo que queda palès si tenim en compte que a l’any 2011, mitjançant l’oferta pública d’ocupació, es van convocar de torn lliure 15 places per al grup A1, 30 places per al grup A2 i 15 places per al grup C1, es a dir, un total de 60 places de nou ingrés, quan en aquest mateix any s’ha produït la baixa dels seus llocs de treball (per jubilació, defunció, etc.) de uns 540 empleats de l’AEAT.  

PROPORCIÓ D’EMPLEATS PÚBLICS DESTINATS A LA LLUITA CONTRA EL FRAU A EUROPA

França 1 per cada 503 habitants.

Holanda 1 per cada 525 habitants.

Regne Unit 1 per cada 694 habitants.

Alemanya 1 per cada 732 habitants

Espanya 1 per cada 1.687 habitants.

I després ens ha d’estranya que hi hagi casos de corrupció com el de la trama Gürtel que va finançar il·legalment el PP?  

ELS BANCS, SEMPRE ELS BANCS...

Fa 27 anys que treballo a l'Administració. Durant tot aquest temps m'han passat anècdotes per a escriure un llibre o diversos microrelats. També les he vist de tots els colors amb diversos canvis de govern que, normalment, han significat canvis en la direcció mateixa de la meva empresa. Perquè l'Administració, en definitiva, és una empresa que es dedica a atendre als ciutadans i gestionar-los, en el nostre cas, la majoria dels impostos estatals.
Dit això, us vull explicar casos verídics, alguns d'ells molt generalitzats que m'han passat. Un d'aquest (i que mai abans m'hi havia trobat -al menys no ho recordo-) em va passar ahir. Un jove va venir a donar-se de baixa d'activitat. L'alta l'havia tramitar a mitjans del mes de novembre i, com que encara no havia començat, no volia que la Seguretat Social li cobrés els corresponents autònoms. I per què es va donar d'alta tan aviat? -Preguntareu-. La resposta potser us sorprendrà: Perquè li va exigir una entitat bancària per a concedir-li un préstec.

És lícit que alguns bancs (o banquers –imagino que de vegades cada directillo tiene su librillo-) puguin exigir com a requisit documents que, en principi no són de la seva competència. O dit d’una altra manera, involucrar a l’Administració només per a cobrir l’expedient? O és que pensa pagar de la seva butxaca les despeses extres que pot ocasionar fer els tràmits?

El reglament intern sobre certificats diu, de forma expressa que no s’han de fer certificats requerits per les entitats financeres, sobre tot els de corrent d’obligacions. No obstant això, sovint (no cada dia però ben a prop) sempre arriba gent demanant certificats. Quan els hi dius que no se’n fan i que i que els bancs ja ho saben, pregunten: I per què ho demanen? La meva resposta és: Pregunta’ls-hi a ells?      

Com que sempre els hi dono el meu nom i telèfon juntament amb una petita explicació, de vegades algun director o empleat m’ha trucat per a confirmar la certesa d’aquella informació. Fa uns mesos, crec que a partir d’abril, la Caixa gran va elaborar una normativa interna sobre préstecs on un dels requisits indispensables era aportar un certificat al corrent d’obligacions expedit per l’Agència Tributària. A partir d’aquell moment m’han trucat uns quants empleats. Sempre els hi dic el mateix: Nosaltres tenim una normativa i vosaltres una altra que xoquen entre si.; tu i jo no ho arreglarem; el més procedent no seria que la direcció de la Caixa es posés en contacte amb la nostra direcció per mirar com es pot solucionar. De moment sembla que no ho han fet.

L’Agència Tributària posa a l’abast de tots els contribuents els mecanismes necessaris per a fer tot tipus de tràmits per Internet, també el poder sol·licitar certificats. Però ara per ara aquesta solució està lluny de ser la ideal, pels desconeixement tècnics de la majoria de ciutadans o, simplement, per la por que els hi fan les noves tecnologies.

La majoria de les Administracions Públiques tenen subscrits convenis amb l’AEAT per a poder consultar aquelles dades que precisen, sempre dintre de les directrius que marca l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. Signar convenis així amb entitats privades és més difícil (no sé sinó, fins i tot, impossible), però sempre es podria recórrer a terceres persones habilitades per a poder operar per a tercer, es a dir, gestors, assessors fiscals, advocats, etc. El problema quedaria ràpidament solucionat.

De vegades, quan parlo amb la gent, els hi faig la següent reflexió: Quan estudiava a l’Acadèmia Cots amb D. Ramon Cinca Piqué, recordo que quan dues persones volien establir relacions comercials, podien adreçar-se al banc o caixa a la recerca de referències econòmiques i, les entitats financeres les havien de facilitar; ara sembla que, de sobte, desconeixen l’estat econòmic dels seus clients quan, paradoxalment és quan més mecanisme de control tenen.     

Que algú m’ho expliqui que no ho entenc.

UN CONSELLER VA PASSAR PER L'ADMINISTRACIÓ DE TORTOSA

El recent nomenat Conseller d'Hisenda de la Generalitat Valenciana va treballar durant un curt període a l'Administració de Tortosa de l'AEAT.
És un detall que m'havia passat desapercebut, però un company de treballar i que va col·laborar amb ell d'una forma molt més estreta que jo (tots dos van coincidir a la mateixa secció), m'ho va explicar ahir pel matí.
Potser algú se'n recordarà que l'any passat vaig enumerar els diversos polítics que havien sortit de l'Administració de Tortosa. No ho tornaré a repetir, però qui ho vulgui llegir, pot fer-ho des d'AQUÍ.
No obstant faltava la cirereta. Difícilment un company o excompany arribarà a un càrrec tan alt com el que ha arribat Carlos Moragues Ferrer (Gandia 1969)
Abans de ser nomenat conseller per Alberto Fabra, ocupava la plaça de Delegat de l'AEAT de Castelló.

Detall de l'orla de l'Administració de l'AEAT de Tortosa. 

AVUI S’HAN FET LES ELECCIONS SINDICALS A L’AEAT

A tota Espanya, avui s’han fet les eleccions sindicals a l’Agència Estatal d’Administració Tributària. També, evidentment a la província de Tarragona, ja que la circumscripció, com passa amb les generals, autonòmiques i europees, també és provincial.

També cal dir que com la AEAT és un “ens autònom”, les eleccions sindicals es fan a part de la resta d’eleccions de l’Administració General de l’Estat (Tresoreria General de la Seguretat Social, Foment, INEM, INSS, etc.)

Les nostres eleccions generals no tenen res a veure amb les de qualsevol fàbrica, taller u oficina, on hi ha molt poques candidatures. De vegades només una o dues. A la província de Tarragona se n’han presentat ni més ni menys que 7! 

A part dels sindicats més tradicionals (la UGT, CC.OO., i la CGT), se’n presenten uns quans més, alguns d’ells corporativistes.

La USO es presenta sota les sigles SIAT (Sindicat Independent de l’Agència Tributària) A més, la Central Sindical Independent de Funcionaris (CSI-F), LA GESTHA (Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda) i FEDECA (Federació d’Associacions de Cossos superiors de l’Administració Civil de l’Estat), la federació d’inspectors, per a que tothom m’entengui. 

A Tortosa hi ha hagut, per primer cop, un empat al “primer lloc” entre la UGT i CC.OO. Tradicionalment sempre havia guanyat la UGT, però vistos els resultats dels tècnics (abans la GESTHA treia tants vots com personal hi havia d’aquest cos) quan només ha tingut 3 vots d’un total de 7 tècnics, tot apunta que la resta ha votat CC.OO. No obstant, els resultats del meu sindicat, la UGT, els puc qualificar de satisfactoris.

Segons m’ha informat el nostre cap de llista, un agent tributari de la Delegació de Tarragona, el repartiment de delegat ha estat el següent: GESTHA, 3;  la UGT, CC.OO, CGT-CAT, SIAT-USO, i CSI-F, 2 delegats i CSI-F i FEDECA, 1. Per tant, com es pot veure, molta igualtat.