HAVIA DE PASSAR

Al centre de la fotografia els vehicles implicats. 

Fa uns mesos (segur que molts de vosaltres ho sabeu) es va col·locar un senyal d’accés prohibit a la intersecció de l’avinguda de Catalunya i els carrers Velázquez i Cervantes (que es creuen precisament allí)

La finalitat és que no hi puguin creuar els cotxes en sentit ascendent i evitar així accidents.

Us he parlat moltes vegades (digueu-me pesat!) dels cotxes, motos i bicicletes (que també són vehicles) que creuen per aquell punt tot i la prohibició. Serà que ho han estat fent tants d’anys que no poden evitar-ho, serà comoditat o potser totes dues coses.

L’any passat vaig cridar l’atenció a un automobilista i em va dir: Què potser tu ets l’amo del poble? A sobre volen tenir raó.

Bé, avui ha passat el que tenia que passar. Una furgoneta que igualo podia vindre del carrer Cervantes com del Velázquez, ha volgut creuar per aquell lloc. Una altra furgoneta pujava per l’avinguda de Catalunya. I ha passat el que s’hauria pogut evitar si la primera no hagués comés la infracció: la que pujava li ha donat un cop (molt fort ja que ha ho ha sentit tot el veïnat) a la que estava creuant.

Jo estava al carrer Canadà i he tret el cap per a veure que passava. En aquell moment, el conductor de la furgoneta infractora, ja fora del seu vehicle, li cridava a l’altre conductor:

Detall: a l'esquerra la furgoneta que pujava i al centre la que volia creuar.

-¡Pero que haces... Pero que haces...!

L’altre conductor hauria pogut evitar l’accident? Potser si, ja que una testimoni ocular m’ha dit que no havia frenat:

-Igual li ha agafat alguna cosa o s’ha adormit...

Difícil adormir-se perquè eren les 4 de la tarda i no crec que vingués de fer un llarg recorregut...

De totes maneres coincidia amb mi que l’accident l’havia provocat la furgoneta que volia creuar, tot i que la culpa serà de la segona furgoneta per no evitar-lo. Això sí, a la primera sé l’hauria de multar per la infracció.

Però l’home és dels pocs animals que no escarmenta. Segur que molts s’hauran assabentat de l’accident i alguns d’aquest cometen sovint la infracció de creuar per aquell punt, però a l’hora pensaran:

-A mi no em passarà...

Avui ha passat i segurament passarà més vegades...   

SITUACIONS QUE DONEN QUE PENSAR

Potser sigui coincidència, però aquests dies passats van ocórrer diversos fets insòlits o al menys, que em van donar que pensar i fins i tot condemnar de forma molt més que enèrgica.

El primer d’ells em sembla repugnant, intolerable, abominable i alguns altres adjectius més. Resulta ser que soldats francesos i georgians destinats a la República Centreafricana intercanviaven galetes per fel·lacions amb xiquetes de 7 anys. Es tan greu la notícia que no em sembla necessari comentar res ni afegir res. (Si voleu podeu clicar a sobre i així podreu ampliar la notícia)

La segona notícia va passar a terres gironines. Dos cotxes van patir un xoc frontal amb el resultat d’una morta (la conductora d’un d’ells de 25 anys) i un ferit freu que es troba a la UCI amb pronòstic reservat. En principi sembla un accident més de tants i tant dels que solen passar a les nostres carreteres, però no ho és.

El conductor ferit va ser qui va provocar l’accident i va donar positiu a la prova d’alcoholèmia. Però és que un parell hores abans ja havia provocat un altre accident i també va donar positiu per alcohol, a part de que no li quedaven punts al carnet. Els Mossos d’Esquadra van immobilitzar-li el cotxe fins que un altre amic el va anar a buscar...

Potser si que l’amic no en té cap culpa, però d’alguna manera és culpable (des del meu punt de vista) d’haver facilitat que es produís el segon fet. D’haver tingut coneixement o bé no li hauria recollit el cotxe o hauria impedit que el seu amic el conduís amb l’estat en que es trobava.

En casos així estaria bé aplicar la llei de Talió o alguna de similar. Tampoc no cal allò d’ull per ull i dent per dent, però s’hauria de condemnar a l’assassí  (perquè ho és i punt!) a que mai més tornés a conduir i assegurar-se de que així fos. No ho sé, posant-li una mena de polsera d’aquestes que permeten tenir localitzada a la gent o qualsevol altre artefacte que fes la mateixa funció.  

I la tercera. Un ciclista atropella a una vianant mentre passava per un pas zebra. Tampoc és cap notícia. Però aquí el grau de popularitat de la vianant fa que ho sigui: Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural fins fa uns pocs mesos. També es troba ingressada.

Tot i que va poder ser un accident fortuït, de vegades el comportament dels ciclistes tampoc és modèlic i fins i tot pot resultar temerari. Mireu us posaré dos exemples.

Com a conductor em trobo sovint ciclistes per la carretera. La seva obligació és circular en fila india, però no sempre ho fan. Però la temeritat més gran és quan circulen per una carretera (o carrer) i no fan ús del carril bici o d’altres alternatives. Quan s’entra a Tortosa pel S (què és per on vaig jo), des de Padesa (antiga Fabra), fins la rotonda es va habilitar un carril bici protegit per una tanca de formigó. Els treballadors d’aquella empresa el fan servir, però els ciclistes, aquells que van amb bicicleta de corredor i perfectament equipats, no. És cert que és insuficient, però millor això que res... Si tenen un accident i que segurament seran els qui pitjor part s’emportaran, de qui serà la culpa?

De vegades trobo ciclistes per la carretera de la Carrova (oficialment C-12 o Eix de l’Ebre) La carretera és molt més ampla que l’entrada a Tortosa, però quan me’n trobo amb algun, em pregunto perquè no utilitzen l’antic traçat que, per suposat, és molt més segur. També me’n he trobat per la calçada de l’avinguda Aragonesa i carretera de Santa Bàrbara (casc urbà d’Amposta), quan en tots dos casos hi ha habilitat un carril per a bicicletes. Quan no els hi ha, es queixen (i en raó), però quan l’hi ha, la majoria de les vegades no en fan ús.

Per cert, una ciclista no és un vianant, per molt que s’hi assembli, sobre tot per la seva fragilitat. Diumenge, per l’avinguda de Catalunya d’Amposta vaig veure dos ciclistes creuar l’avinguda a la intersecció amb el carrer Velázquez utilitzant el pas de vianants.

Em sembla que fa falta molta educació vial i si no és així, hi ha massa irresponsabilitat.

LA CONTROVÈRSIA DE LA N-340

l'AP-7 prop de l'Aldea. 

El passat dilluns va haver un greu i espectacular accident a la N-340 en les immediacions del Perelló. Segons sembla, el conductor d’un trisme veí de la població del Baix Ebre de 85 anys va envair el carril contrari topant contra un camió que circulava en sentit contrari provocant d’immediat un incendi. Un segon camió que circulava darrere del primer també va topar amb el  primer i de retruc també es va incendiar. El balanç va ser de 3 morts (els conductors dels 3 vehicles), mentre que l’acompanyant del veí del Perelló (venien de replegar garrofes), va resultar ferit, però segons informacions dignes de crèdit, sembla que evoluciona favorablement. Aquest accident ha reobert el debat sobre la seguretat a la N-340, ja que aquest 2015 s’ha incrementat la sinistralitat a dita carretera.

De solucions n’hi ha més d’una. La primera seria l’acabament de la A-7 (autovia) que porta anys encallada a Cabanes (pel Sud) i a l’Hospitalet pel Nord. I la segona la gratuïtat de la AP-7 en tot aquest tram. Però de moment sembla que ni una ni l’altra solució estan contemplades pel govern de l’Estat que és el responsable directe de totes dues infraestructures.

Per una part, l’A-7, un any més (i en portem uns quantes), no té ni un euro d’assignació als Pressupostos Generals de l’Estat per al 2016 i que el govern del PP s’ha afanyat en redactar el mes passat i que té intenció d’aprovar dintre d’aquesta legislatura. Un fet insòlit i sense precedents en la història del nostre país i que pot hipotecar les polítiques econòmiques del nou govern que surti de les urnes el mes de desembre (les eleccions segurament seran el dia 20) La gratuïtat de la AP-7 comportaria indemnitzacions a l’empresa concessionària (ACESA), la qual cosa, sembla que també està fora dels plans del govern.

Recordo que fa anys a Riba-roja d’Ebre hi havia un pot (construït dintre del programa PENTA d’evacuació nuclear) que acabava amb un camí de terra. Difícilment un camí pot ser utilitzat com a mitjà d’evacuació en cas de catàstrofe nuclear. Coses del nostre país que per molt modern que sigui, en molts de casos segueix sent un país de pandereta.  

L’A-7 és un cas similar. Tot i ser una alternativa a la N-340 (la nacional més transitada de la península) i l’AP-7 (possiblement l’autopista més cara), el diferents governs no la contemplen com una obra prioritària i per tant, continuarà per acabar, si és que algú no hi posa remei, durant molts i molts d’anys.

Sovint s’acusa als polítics de la zona (diputats al Congrés i Senadors) de no fer prou pressió per a que arribin les solucions que demanda el territori. Potser qui els acusa té raó, però la culpa no és només d’ells, sinó de la pròpia ciutadania de les nostres comarques.

Ho he dit moltes vegades que la gran dificultat que té l’A7 és creuar l’Ebre. Però és una dificultat del tot superable (només cal veure la quantitat de ponts que creuen el riu) El pont també és, evidentment, el tram més car. Però si a aquesta dificultat, des del territori encara sé li posen pals a les rodes, llavors ja hem begut oli.

La ciutat de Tortosa voldria que el pot passes una mica més amunt d’on està previst fer-se. En canvi a la ciutat d’Amposta ja els hi va bé i no estan disposats a que es mogui un metre. Però si es fa allà on està previst topa amb els ciutadans de Campredó que al·leguen que parteix en dos la seva població i que la raval del Pom quedaria separada del nucli principal. A l’Hospitalet de Llobregat (amb una població molt superior), la via del tren fa anys que divideix en dos el seu nucli... I és que com diu la dita, mai plou a gust de tothom.  

I parlant de polítics, vull recordar que hi ha eleccions cada 4 anys (bé, menys les autonòmiques que són cada dos...) i per tant, la ciutadania hauria de premiar o castigar els nostres representants en funció del paper que fan als respectius parlaments. No es pot prometre en campanya electoral el oro y el moro y després no moure un dit per aconseguir-ho.

El territori demanda solucions. I no només en infraestructures, sinó en desenvolupament en general. Tot això es solucionaria amb una Catalunya independent? Segurament els que són partidaris de la independència ens diran que sí, però permeteu-me que un cop més sigui escèptic. Tot va en relació de la demografia d’un territori: més habitants, més vots; més vots, més força. I a les Terres de l’Ebre, demogràficament parlant, som no res comparat amb les concentracions de les grans àrees metropolitanes.

Potser ens haurem de resignar... O reaccionar contundentment!! 

LA VÍCTIMA DE L'ACCIDENT DEL CARRER AMÈRICA D'AMPOSTA

ACCIDENT AL CARRER AMÈRICA D'AMPOSTA

Al carrer Amèrica, cruïlla amb el carrer Escoles, hi ha hagut un accident tal i com podeu veure a les fotos. 
Baixava del CAP i me'l he trobat. 
Per com té el cop el cotxe sinistrat, l'han envestit pel costat dret, segurament, circulava pel carrer Amèrica i un que baixa per l'Escoles l'ha envestit lateralment. L'altre cotxe no l'he vist, igual ja l'havien retirat. 

QUAN EL MÓN S’ATURA

Durant aquests darrers dies, no us dóna la sensació que el món s’ha aturat?

Quan mires la televisió o escoltes la ràdio, només es parla de l’avió tipus Airbus A320 sinistrat als Alps francesos. La notícia ha monopolitzat els informatius i quasi ja ni es parla de Gràcia ni dels jighadistes d’Estat Islàmic.

Tot i que el transport aeri sigui el més segur, quan passa un accident, són tants els morts, que s’arriba amb facilitat a la categoria de catàstrofe. I no és per a menys! Accidents com el de la jove de Rossell que va caure al riu Sénia quan pretenia rescatar el gos o el trànsit que hi va haver a la N-340 prop de Camarles, passen ràpidament a un segon pla. Com aquell que diu, no són ni notícia, tret que per als cercles més íntims de familiars i amics.

A l’accident dels Alps hi van haver 150 morts, 51 dels quals catalans, però també d’alemanys, com el grup d’estudiants i els seus monitors que havien estat a Llinars del Vallès en un intercanvi. Massa consternació junta com per a que els mitjans informatius no es bolquin a l’hora de mirar de donar puntualment qualsevol novetat que es produeixi i si és in situ, millor que millor. Així, la majoria de canals informatius espanyols i catalans han desplaçat fins el lloc dels fets tota mena de recursos humans i tècnics per tal de no perdre detall del que estar passant.

No obstant, sempre hi ha qui posa en dubte la manera de procedir d’alguns d’aquests mitjans. Per exemple s’han criticat algunes de les fotos aparegudes on es veu a la gent plorant pels familiars o amics morts al tràgic accident.

Només fa unes poques hores, sembla que s'ha aclarit tot el misteri, però mentre hi ha hagut diverses hipòtesis. Des d'un primer moment, un atemptat terrorista va quedat descartat, com també una explosió en ple vol. Les caixes negres no aportaven la informació necessària. La primera d’elles va ser trobada de forma pràcticament immediata i la segona ahir. Igual una com l’altra estan danyades. Sempre s’ha dit que són pràcticament indestructibles... Fins que es veu que no és així, això que estan fetes de titani i van col·locades al lloc, en teoria més segur de l’avió. Misteris per a resoldre...  

En un primer moment es va apuntar com la causa més provable la despressurització de la cabina, encara que darrerament s’ha apuntat també a una possible errada informàtica i que els sensors (que són els encarregats de donar informació com velocitat i altura de l’aparell) es congelessin i donessin dades errònies.

De fet, la informació s’estva donant a comptagotes. Un fet curiós és que un diari, en principi aliè, com és el The New York Times, informés que del contingut d’una de les caixes negres (que es trobessin en mal estat no vol dir que no es puguin recuperar les dades) desvetllaria que un dels pilots va sortir de la cabina i ja no va poder entrar, tot i la seva insistència i després, fins i tot de donar cops per mirar d’obrir-la. Aquesta informació l'haurien sabut per mig de la intel·ligència militar dels EE.UU què, com no, estaven al dia (què dic al dia, al segon!) de tot allò que s'anava esbrinant. 

En el cas de  que el problema hagués estat la despressurització (una d’aquelles paraules noves que a partir d’ara entraran a formar part del lèxic popular), la tripulació s’ha de col·locar màscares d’oxigen per a no perdre el coneixement, operació que no triga més de 3 o 4 segons en fer-se.

Ara bé, si a la cabina només hi havia un dels pilots (la qual cosa és inusual) i a aquest va tenir algun tipus de pèrdua de coneixement, mentre el seu company mirava d’entrar sense aconseguir-ho, llavors sí que, irremediablement s’hauria produït l’accident. Però tot eren especulacions... 

Finalment s'ha desvetllat el misteri: el copilot, un jove alemanya de 28 anys hauria fet estavellar l'avió de forma voluntària. Però encara no sé sap el motiu.  

A partir d’ara ens diran que s’accentuarà la seguritat als vols. És possible que s’abaixi l’edat útil dels avions que ara és de 25 anys (l’Airbus en tenia més de 24), però per moltes mesures addicionals que es prenguin, res evitarà que de tan en tant es produeixi algun infortuni imprevisible.

La vida és així i el món es tornarà a aturar per uns dies preguntant-se els motius i lamentant els fets. Després tot continuarà igual.        

SI NO EN PASSEN MÉS...

Fa temps que no parlo de temes de circulació. Sabeu que és per a mi una preocupació veure determinades conductes al volant.

Jo les dividiria en dos blocs molt diferenciats: les imprudències per distracció (a tothom ens poden passar i les temeritats comeses conscientment, però, imagino, sense pensar en les conseqüències que poden arribar a tenir. Divendres passat en vaig veure dues mentre feia el trajecte entre Tortosa i Amposta, una vegada acabada la meva jornada laboral.

Estava sortint de Tortosa per l’Eix de l’Ebre i abans d’arribar a les dependències de l’antiga SPAR, veig un cotxe aturar a la dreta de una forma sospitosa (totalment perpendicular a la carretera) No sé si sabeu exactament on vull dir. Venint d’Amposta és l’entrada natural al Barri de Ferreries, però des de que es va construir la C-12, no es pot sortir cap a Amposta. Per allí només pots anar en direcció a Roquetes i Jesús i si vols anar cap al Sud, hauries de donar la volta a la següent rotonda (a menys de 200 metres) Vaig intuir que el cotxe en qüestió volia girar cap avall i per això vaig mirar pel retrovisor. No va trigar gaire. Penseu que la maniobra significa creuar dos carrils en sentit contrari per a incorporar-se a un dels dos que van cap a la rotonda dels nusos. Per aquell tram quasi sempre vaig pel carril de la dreta, al menys que hagi de girar cap el pont del Bimil·lenari. El cotxe, un monovolum, no va trigar gaire a avançar-me i vaig veure que portava matrícula estrangera però no distinció del país, per tant, no vaig poder identificar de quina nacionalitat era.

Encara no m’havia recuperat de la imatge que havia vist i que, coincidireu amb mi de que es tracta d’una imprudència temerària de gran magnitud, quan ja passat Vinallop un cotxe em va avançar sense guardar la més mínima distància de seguretat. De vegades ens toca circular en caravana perquè el vehicle que va davant de tot circula a una velocitat molt lenta (solen ser tractors o cotxes conduits per persones grans) Normalment, quan passen situacions com la que us estic explicant, els conductors solen ser prudents i no avancen el vehicle lent fins que poden fer-ho. Poques vegades, un cotxe que ve del final de la cua es posa a avançar com un boig a al resta de vehicles.

No es va lliurar dels corresponents flaixos per la imprudència que acabava de cometre. Però encara no en va tenir prou. El següent avançament el va fer tant just que només va tenir temps d’amargar-se que ja va creuar-se amb un vehicle que venia en sentit contrari de circulació.

Hi ha gent que encara no s’han assabentat que un cotxe es una arma mortal. Només cal veure el terrible accident que va ocórrer el passat aquest cap de setmana al terme de Mequinensa i on van morir tres joves, dos d’ells de Batea.    

ACCIDENTS A AMPOSTA

Avui dia dels sorteig de la Rifa de Nadal, no ha estat un dia afortunat al menys per a dues persones que haurien patit un accident aquest mateix matí.

Un (encara que per ordre hauria estat el segon), ha passat a la rotonda de l’església nova, cruïlla entre l’avinguda de Catalunya i el Sebastià Juan i Arbó i el més perjudicat ha estat un ciclista.

Mentre esperaven l’arribada de l’ambulància i es queixaven del curt trajecte que hi ha entre l’Hospital Comarcal i dit emplaçament, algú ha dit que l’ambulància havia anar a assistir als de l’altre accident ocorregut per les immediacions de l’empresa SIMASA, a l’avinguda de Santa Bàrbara, prop del supermercat Caprabo.

Les rotondes són zones d’elevat risc, ja que, insisteixo, una gran part dels conductors no tenen ni idea de com s’hi ha de circular.

No sé si la culpa ha estat del ciclista o del cotxe, però el que és evident és que algú ha comés una imprudència. O el ciclista no se’n ha adonat del cotxe que venia i ha sortir sense mirar o bé el cotxe no ha senyalitzat correctament la maniobra, la qual cosa ha confós el ciclista. I és que els intermitents estan per alguna cosa!  

Us deixo amb un vídeo de com s’ha de circular per les rotondes.

Circulación en glorietas

MOLTA FEINA PER A FER

Lloc per on circulava el cotxe que va causar l'atropellament.

Ja ho diuen ja que qui matina fa farina (en castellà a quien madurga Dios de ayuda)

Si abans d’ahir pel matí no m’hagués llevat més aviat del que és habitual em ni la majoria de dies del darrer mes (havia d’anar a Barcelona), no hauria pogut fer les fotos de l’atropellament que va passar davant de casa. Cal dir que dos diaris digitals (Vinaròs News i l’Aguaita) me la van demanar per a publicar-la.

Voldria fer-vos una mica de memòria. El mes de novembre de l’any passat va prendre possessió del càrrec el nou cap de la policia local d’Amposta el sotsinspector Xavier Saragossa.

Al cap de pocs dies li vaig adreçar una carta oberta (publicada pel Diari de Tarragona) on li desitjava sort i li recordava que a Amposta hi havia molta feina per a fer.

El pas de vianants de tractaven de creuar al matrimoni atropellat. 

El cert és que han passat quasi 10 mesos i no he apreciat cap canvi. Ni menut ni gran. Per tant, es podria dir que el cap de la policia local encara no s’ha posat en marxa ja que el poble segueix conservant les mateixes males pràctiques de quan estava l’anterior cap Jesús Ruano, avui inspector del Mossos d’Esquadra.

Després de penjar la foto de l’accident d’ahir a la meva cronologia del Facebook, Joan Castellano, regidor del PSC a l’Ajuntament d’Amposta va opinar que potser ja seria hora de començar a pensar en posar semàfors.

Els ampostins que ja teniu una edat, recordareu que fa anys hi havia una cruïlla regulada per semàfors: la de l’avinguda alcalde Palau amb el carrer Sant Josep, segurament perquè abans formava part de la N-340 fins que van fer el segon pont. Però va arribar un dia que els semàfors ja no van funcionar i, excusant-se de que no hi havia recanvis per a reparar-los, van acabar per treure’ls. Des de llavors, Amposta no té cap semàfor, tot i que la circulació ha crescut molt i les imprudències i l’incivisme han anat augmentat al mateix ritme.

Després d’un pla de circulació i d’una revisió (sembla ser que prou en profunditat), l’anterior cap de la policia local era partidari de les rotondes en lloc dels semàfors. Jo no estic en contra de les rotondes, però estareu d’acord amb mi que, possiblement, un sistema mixt regularia molt millor la, sovint, complicada circulació de la nostra ciutat.

Evidentment hi ha rotondes que no tenen pràcticament utilitat per les seves reduïdes dimensions i per l’escàs volum de transit que arriba dels carreteres adjacents a la considerada principal. Tinc al cap les rotondes del final de l’avinguda de la Ràpita. En canvi, hi ha cruïlles on seria imprescindible la regulació del trànsit en semàfors. En citaré només una, però segur que en podríem trobar moltes més: la de l’avinguda de la Ràpita, amb el carrer Miquel Granell per dalt i el carrer Madrid per baix. Segurament és la rotonda més transitada d’Amposta no només pels cotxes, sinó també pels vianants.

La cruïlla entre l’avinguda de Catalunya i el carrer Amèrica (per on circulava el cotxe que va atropellar al matrimoni d’avis) va ser modificada no fa tants d’anys. Abans tenien prioritat els que pujaven o baixaven per l’avinguda, en canvi ara la tenen els que venen pel carrer. Què direu si us dic que no és el primer accident que passa en aquest punt? Aquest estiu, un cotxe que circulava a més velocitat de la permesa i que, segons el conductor li va derrapar, va xocar contra un cotxe aparcat i sinó va ser sinistre total és perquè el pare del propietari té un taller mecànic i es va capficar en reparar-lo.

Marques fetes per la policia local després de l'accident.

Des del meu punt de vista és necessari que la policia local (per cert, segons les dades facilitades per l’ajuntament amb menys efectius que fa uns anys) s’ha de posar ràpidament les piles per a educar als conductors temeraris (què els hi ha!), per un costat, imprudents per l’altre i incívics per a finalitzar. S’han de fer campanyes per a fomentar una conducció responsable i tolerant amb els vianants.

Per cert, sabeu que em van explicar ahir? Què el matrimoni que van atropellar van estar dubtant si passar o no (ara surto, ara no) Em dóna el mateix. L’accident no hauria d’haver passat mai i, de ser cert, es contradiria amb la versió del conductor que va dir que no els va veure... No em quadra.
I avui m'han donat la darrera versió i sembla que l'origen ve de fonts del tot fiables: el conductor hauria estat manipulant el mòbil i per això no els va veure. És una versió molt més creïble. 

Altres mesures que es podrien prendre és revisar el sentit d’alguns carrers (segur que els veïns podrien opinar sobre el tema), i completar la senyalització, tant vertical (senyals de prohibit girar) i horitzontal (passos de zebra)   

També hauria de ser tasca de la policia local vigilar qualsevol acció punible respecte a la neteja dels espais públics. Per exemple la recollida dels excrements dels gossos o la disbauxa que hi ha entre aquelles que consumeixen alcohol pel carrer, ja no per aquest fet (personalment em dóna igual), sinó per no recollir les llaunes i les botelles una vegada acabada la festa.   

Carrer Cervantes: cruïlla sense passos zebra. 

Una cruïlla sense pas zebra a l'avinguda de Catalunya.

    

LES FOTOS DEL DIA. ATROPELLAMENT DOBLE A AMPOSTA

Aquest matí, sobre 2/4 de 9 aproximadament, hi ha hagut un doble atropellament a Amposta, concretament a l'avinguda de Catalunya, molt a prop de la travessia amb el carrer Amèrica.
Les víctimes han estat el matrimoni Pagà-Belvis quant estaven creuant l'avinguda per un pas de vianants.
A la darrera foto es veu la furgoneta que els ha atropellat.
He llegit un comentari al Facebook de l'aguaita.cat que deia que 'és normal que passin aquestes coses després d'una rotonda'. Rotonda? Quina rotonda? A aquest indret no hi ha cap rotonda, el que passa és que els venicles que venen per l'avinguda de Catalunya sovint van a més velocitat de la permesa i no respecten el pas de zebra.

DIMARTS 17 DE JUNY. QUINZÈ DIA SENSE REI

Exaltació monàrquica. Fa uns dies, la delegada del govern de Madrid Cristina Cifuentes va prohibir una manifestació republicana per a dijous coincidint amb els actes de coronació del nou monarca Felip VI.

Ahir es va saber que l’alcaldessa de Madrid (i durant uns anys presidenta consort d’Espanya) va enaltí a la població madrilenya a donar mostres de suport al nou monarca col·locant estendards i altres símbols patris per a donar-li la benvinguda.

El primer que vaig pensar és que l’Ana Botella la pot armar grossa. I no perquè els madrilenys atenen les seves recomanacions puguin ornamentar les façanes dels seus habitatges, sinó perquè hi pot haver un rebot republicà d’aquells que van veure com es coartaven la seves llibertats (expressió, manifestació, reunió...) en una mostra més del autoritarisme que els govern del PP ve demostrant des de que Rajoy va prendre possessió de la presidència del govern d’Espanya.

Si dijous, a Madrid hi ha aldarulls entre monàrquics i republicans, la gran part de la culpa estarà compartida per l’alcaldessa i la delegada del govern, encara que, segurament (com sempre) els més perjudicats siguin aquells que seran detinguts per la Policia Nacional acusats de manifestar-se il·lícitament i tal vegada empresonats per ordre judicial. Això sí, tots del costat republicà, dels que mostrin un fervor monàrquic, per desmesurat que sigui, ja veureu com no els passa res.  

 

Tocata y fuga. Si esperpèntica va ser la fugida de l’Esperanza Aguirre de la policia local de Madrid a l’haver estat identificada quan va aparcar a un carril bus de la capital d’Espanya, no menys esperpèntica va ser la del fill d’Alberto Ruiz-Gallardón, Ministre de Justícia del Regne d’Espanya.

Efectivament, un fill del Ministre de Justícia va tenir un accident de transit al centre de Madrid i abans de que arribessin els municipals es va donar a la fuga, amagant-se a casa del seu pare. Per aquest motiu, la policia local, no va poder fer-li la proba d’alcoholèmia que es realitzar en casos d’accident.

No hi ha res com ser fill de papà. Vius a costa seva mitja vida i, al final, quan t’independitzes, si et surt cap problema, sempre pots acudir a ell per a que et tregui les castanyes del foc.

No patiu que no li passarà res al fill de Gallardón i si li passa, tranquils que es farà justícia: el seu papà l’indultarà. Això si, després de castigar-lo sense comprar-li el cotxe esportiu que li va demanar el darrer aniversari... Penós! 

 

Només Iceta. Amb l’eslògan Reconstrucció, el que va ser Vice-primer Secretari del PSC en tems de José Montilla, ha estat l’únic que, de moment, ha presentat candidatura per a dirigir el PSC.

De moment ha rebut el suport de l’aparell i d’Àngel Ros, l’alcalde de Lleida, que s’ha desmarcat del partit en temes com el de la consulta sobiranista.

En canvi, els sector crític, amb Joan Ignasi Elena, líder del corrent Avancem, al cap davant, ja ha mostrat les seves reticències a que Iceta encapçali el nou projecte socialista català.

Des del meu punt de vista no és la persona que necessita el partit actualment. Les seves simpaties amb el PSOE fan pensar que aplicarà una línia continuista i allunyada del que una bona part de les bases del partit està demanant: un gir catalanista i social.

Es remoreja que Elena pugui presentar també candidatura dintre de poc. Tampoc ho veig factible. Amb ell tampoc retornarà la unitat al si del partit, ja que durant aquest temps, hi ha agut massa desavinences internes per a que pugui ser possible la reconciliació de les parts.
Si ara per ara no existeix la persona ideal per a dirigir el partir, s’haurà d’inventar. Aquesta persona ha de representar i dirigir el canvi necessari que permeti remuntar el vol del partit.
Però molt em temo que hi ha massa fricció per a que aquesta missió es pugui portar a terme.

L’única solució passa per una refundació del partit, amb gent jove que puguin pujar des de les Joventuts Socialistes i que aportin aire fresc al clima enrarit que hi ha a l’actualitat.

SOM ESTADÍSTIQUES

El director del Servei Català de Trànsit Joan Josep Isern es felicitava pel descens de la mortalitat a les carreteres durant aquests dies de la Setmana i Pasqua respecte a la mateixa setmana de l’any 2013. Segons les xifres oficials enguany hi ha hagut 2 morts ui l’any passat n’hi va haver 3, la qual cosa significa una disminució d’un 33,33% i encara més respecte al 2012 que (crec recorda) va parlar de 12 morts.  I també va donar percentatges.  

Personalment trobo de mal gust resumir les xifres de morts a les carreteres en percentatges. Les persones humanes, ni que estiguin mortes no som xifres econòmiques on les estadístiques formen part del seu lèxic.

Afortunadament el locutor (crec recordar que estava escoltant Catalunya Ràdio) ho va acabar arreglant i va dir que la pèrdua d’una vida humana sempre és lamentable.  

Per cert, els dos morts eren motoristes.  

LA BOTIGA DE FESTA D'AMPOSTA AVUI 2 DIES DESPRÉS DE L'ACCIDENT

L'aparador està tapat per uns taulers d'aglomerat. 

La nit de dimarts una Nissan Vanette es va encastar a l'aparador de la botiga. 

ACCIDENT A AMPOSTA (2-10-2012)

Sobre les 8 del vespre, una Nissan Vanette, sembla ser que conduïda per un senyor de certa edat, ha traspassat la mitjana de l'avinguda de Catalunya i s'ha encastat contra la botiga de Festa i ha trencat un vidre de l'aparador. Afortunadament tot ha quedat en un ensurt.

ACCIDENT A AMPOSTA 11-08-2012

M’HA PASSAT AQUESTS DARRERS DIES

Els passats divendres i dissabte a mon fill petit li va sortir una feina per la nit al port de Vinaròs. Va anar amb el meu cotxe i el primer dia el va deixar aparcat al passeig. El matí següent se’l va trobar amb un cop a la part davantera dreta. A part de la planxa, tenia el retrovisor i el “tapa-cubs” (no tinc clar que la paraula sigui correcta) trencats. El propietari del vehicle que ens va deixar el “regalet”, no es va molestar en deixar cap nota. Sembla ser que ara ja no es porta.
Un veí em va comentar que una vegada li va passar al pàrquing de DAPSA, on treballava i no va esbrinar qui li havia fet. Ho va anunciar en el moment de l’entrepà i va qualificar amb una paraulota a l’individu que li havia donat el cop al cotxe. Ningú se’n va donar per assabentat.
Dilluns, en arribar de Tortosa, vaig passar per una planxisteria per a que em fessin un pressupost sobre el que podria costar-me la reparació. Em van dir que estaria al cap d’una estona. Vaig deixar passar un temps prudencial i m’hi vaig apropar (cal dir que està a dues travessies de casa)
A la persona que m’ho havia de fer, li va sortir una urgència (sé li va avariar la nevera i va se’n va anar a comprar-ne una de nova) i no estava en aquells moments.

Ahir, en arribar de Tortosa, com si fos “el dia de la marmota” hi vaig tornar a passar (fins i tot vaig aparcar al mateix lloc) Tampoc estava; un treballador em va dir que encara no havia arribat... No passava res. Vaig dinar, vaig fer una mica de migdiada i vaig tornar-hi anar. Aquest cop sí que hi era, però... No se’n havia recordat de fer-m’ho. Finalment, ahir, per tercer dia consecutiu vaig d'haver de tornar a passar i, aquest cop sí. 500 euros és el que pujar el pressupost, poc més o menys. Uf!! 

Sembla mentida la poca professionalitat d’alguns. Jo, que porto 26 anys treballant de cara al públic, per una cosa així, segurament m’haurien fet “sortir els colors”. Però sembla ser que quan es tracta de l’empresa privada, aquesta mena de contratemps, no importen gaire.
Què us fa pensar tot això?
Primer.- Que, per a ser un país competitiu encara haurem de millorar molt.  
Segon.- Que hi ha qui es queixa que no té feina i sembla ser que hi ha gent que no en vol o, al menys, semblen poc interessats.
Tercer.- No us penseu que no me’n recordo de la persona que va causar els desperfectes del meu cotxe. L’opinió que tenia el meu conegut de DAPSA de qui li va causar els danys al cotxe d’ell, el mateix penso jo. Queda dit.


Joan Ferré

ACCIDENT A LA PLAÇA DE LA CASTELLANIA D'AMPOSTA (Fotos)

ACCIDENT A TORTOSA, AL CARRER LLARG DE SANT VICENT

En plegar de treballar, sobre les 3 de la tarda, he vist un cotxe de Mossos aparcat sobre la vorera en sentit contrari. Després me'n he adonat de l'ambulància, la qual cosa m'ha fet pensar que que es tractava d'un accident al carrer llarg de Sant Vicent (cantonada amb el carrer Ulldecona), al barri de Ferreries.

ATROPELLAMENT A AMPOSTA

Aquesta tarda, sobre les 6, hi ha hagut un atropellament a l'avinguda de Catalunya d'Amposta.
L'accident ha passat quan un cotxe (dels considerats mixtes) circulava per la via ampostina en direcció N, una vegada ja havia passat la plaça de l'església nova, on hi ha el monument a les llibertats. El vianant, pel que sembla un noi jove, hauria creuat l'avinguda per fora del pas de vianants que no es trobava a gaire distància (màxim uns 10 metres)

Ràpidament han acudit una ambulància, policia i bombers. Posteriorment ha arribat una segona ambulància. L'avinguda Catalunya en direcció N s'ha hagut de tallar durant una bona estona.

Segons noves informacions era una dona de 76 anys i l'han ingressat al Verge de la Cinta en estat greu. 

AVUI, 4 D'AGOST

Sempre havia sentit dir que el mes d’agost era inhàbil judicialment parlant, però les diverses resolucions judicials que han hagut aquests dies, em fan pensar que “alguna cosa” funciona. Si ahir va ser la declaració d’innocència de l’iman de Cunit, ahir la resolució exculpadora va ser per a l’exdirector dels SS.TT. de Medi Ambient i Habitatge el senienc Victor Gimeno que sempre ha defensat la seva innocència davant les denuncies fetes pels agents rurals del departament. Segons Gimeno les denuncies en contra seva van ser degudes a motius personals per picabaralles que hi va haver entre alguns agents i ell mateix. Personalment me’n alegro per Victor ja que, des de fa molts d’anys hi tinc una bona relació.

A Ona Catalana (Cadena SER) també han explicat que a Tarragona capital s’ha desarticulat una banda de narcotraficants i s’havien fet tres detencions. La banda comprava la droga, l’adulterava, la tallava, la pesava i, finalment “la venia prop de zones d’oci i els seus voltants” (?!)  Quan es parla de”voltants”, es refereix “als voltants dels llocs propers a les zones lúdiques? O és una reiteració? Al meu cap m’he imaginat una sèrie de circumferències concèntriques : la zona lúdica seria el centre de la circumferència, les proximitats després del primer cercle i els voltants el que quedaria entre el primer i segon cercle... No és així?
I per acabar tornaré a parlar de temes de trànsit. Concretament d’un accident que hi ha hagut a primera hora (abans de les 8 del matí) a la rotonda dels nusos. Un cotxe dels Mossos d’Esquadra, amb el morro xafat, havia pujat sobre la rotonda pròpiament dita. Parats al voral hi havia, al menys, un altre cotxe i na parella motoritzada de Mossos. Sembla evident que a l’accident hi ha intervingut, al menys, dos vehicles, un d’ells el policial. El que no sé és si la culpa ha estat dels Mossos o de l’altre cotxe.  
Un company de treball m’ha dit que sobre 2/4 de 10 un mosso amb el braç enguixat acompanyat per un comandament del cos sortien de la clínica de les Terres de l’Ebre (l’antiga Aliança)