LA CONTROVÈRSIA DE LA N-340

l'AP-7 prop de l'Aldea. 

El passat dilluns va haver un greu i espectacular accident a la N-340 en les immediacions del Perelló. Segons sembla, el conductor d’un trisme veí de la població del Baix Ebre de 85 anys va envair el carril contrari topant contra un camió que circulava en sentit contrari provocant d’immediat un incendi. Un segon camió que circulava darrere del primer també va topar amb el  primer i de retruc també es va incendiar. El balanç va ser de 3 morts (els conductors dels 3 vehicles), mentre que l’acompanyant del veí del Perelló (venien de replegar garrofes), va resultar ferit, però segons informacions dignes de crèdit, sembla que evoluciona favorablement. Aquest accident ha reobert el debat sobre la seguretat a la N-340, ja que aquest 2015 s’ha incrementat la sinistralitat a dita carretera.

De solucions n’hi ha més d’una. La primera seria l’acabament de la A-7 (autovia) que porta anys encallada a Cabanes (pel Sud) i a l’Hospitalet pel Nord. I la segona la gratuïtat de la AP-7 en tot aquest tram. Però de moment sembla que ni una ni l’altra solució estan contemplades pel govern de l’Estat que és el responsable directe de totes dues infraestructures.

Per una part, l’A-7, un any més (i en portem uns quantes), no té ni un euro d’assignació als Pressupostos Generals de l’Estat per al 2016 i que el govern del PP s’ha afanyat en redactar el mes passat i que té intenció d’aprovar dintre d’aquesta legislatura. Un fet insòlit i sense precedents en la història del nostre país i que pot hipotecar les polítiques econòmiques del nou govern que surti de les urnes el mes de desembre (les eleccions segurament seran el dia 20) La gratuïtat de la AP-7 comportaria indemnitzacions a l’empresa concessionària (ACESA), la qual cosa, sembla que també està fora dels plans del govern.

Recordo que fa anys a Riba-roja d’Ebre hi havia un pot (construït dintre del programa PENTA d’evacuació nuclear) que acabava amb un camí de terra. Difícilment un camí pot ser utilitzat com a mitjà d’evacuació en cas de catàstrofe nuclear. Coses del nostre país que per molt modern que sigui, en molts de casos segueix sent un país de pandereta.  

L’A-7 és un cas similar. Tot i ser una alternativa a la N-340 (la nacional més transitada de la península) i l’AP-7 (possiblement l’autopista més cara), el diferents governs no la contemplen com una obra prioritària i per tant, continuarà per acabar, si és que algú no hi posa remei, durant molts i molts d’anys.

Sovint s’acusa als polítics de la zona (diputats al Congrés i Senadors) de no fer prou pressió per a que arribin les solucions que demanda el territori. Potser qui els acusa té raó, però la culpa no és només d’ells, sinó de la pròpia ciutadania de les nostres comarques.

Ho he dit moltes vegades que la gran dificultat que té l’A7 és creuar l’Ebre. Però és una dificultat del tot superable (només cal veure la quantitat de ponts que creuen el riu) El pont també és, evidentment, el tram més car. Però si a aquesta dificultat, des del territori encara sé li posen pals a les rodes, llavors ja hem begut oli.

La ciutat de Tortosa voldria que el pot passes una mica més amunt d’on està previst fer-se. En canvi a la ciutat d’Amposta ja els hi va bé i no estan disposats a que es mogui un metre. Però si es fa allà on està previst topa amb els ciutadans de Campredó que al·leguen que parteix en dos la seva població i que la raval del Pom quedaria separada del nucli principal. A l’Hospitalet de Llobregat (amb una població molt superior), la via del tren fa anys que divideix en dos el seu nucli... I és que com diu la dita, mai plou a gust de tothom.  

I parlant de polítics, vull recordar que hi ha eleccions cada 4 anys (bé, menys les autonòmiques que són cada dos...) i per tant, la ciutadania hauria de premiar o castigar els nostres representants en funció del paper que fan als respectius parlaments. No es pot prometre en campanya electoral el oro y el moro y després no moure un dit per aconseguir-ho.

El territori demanda solucions. I no només en infraestructures, sinó en desenvolupament en general. Tot això es solucionaria amb una Catalunya independent? Segurament els que són partidaris de la independència ens diran que sí, però permeteu-me que un cop més sigui escèptic. Tot va en relació de la demografia d’un territori: més habitants, més vots; més vots, més força. I a les Terres de l’Ebre, demogràficament parlant, som no res comparat amb les concentracions de les grans àrees metropolitanes.

Potser ens haurem de resignar... O reaccionar contundentment!!