ISABEL FERRÉ S’EXPLICA... PERÒ NO ME CONVENÇ

Isabel Ferré és regidora de CiU de l’Ajuntament d’Amposta des de temps remots. Tot i que ho he buscat, no he pogut trobar quina va ser la seva primera legislatura, però m’inclinaria per la de  1999-2003 o potser abans i tot abans. I continua... De fet, Isabel Ferré és una d’aquelles polítiques professionals que no han fet res més enllà de la política. Va entrar amb Joan Maria Roig, després va continuar amb Manel Ferré a qui va sobreviure políticament i predic que la propera legislatura tornarà a repetir.

Tot i que us suposo informats, perquè fins i tot jo he parlat del tema. Per aquells que aneu més despistats o menys informats, us posaré en antecedents.

Farà uns 10 dies el Jutjat Contenciós-Administratiu número 1 de Tarragona va donar la raó a l’Ajuntament d’Amposta sobre una demanda que havia presentat una empresa constructora sobre una factura que l’Ajuntament es va negar a pagar per unes obres que s’havien fet 4 o 5 anys abans (de vegades es diu 4 i d’altres 5) La factura en qüestió era per un import de 15.000€ pel concepte de direcció d’obra i Isabel Ferré la va autoritzar 15 dies abans de que acabés la legislatura de 2011-2015.

Segons manifestacions de l’actual Alcalde d’Amposta Adam Tomàs, li va estranyar trobar-se una factura per unes obres realitzades diversos anys abans. També li va sobtar que aquell fet no hagués cridat l’atenció a Isabel Ferré abans de donar-li el consentiment per a què es pagués.

De les paraules de l’Alcalde es desprèn (o al menys així ho interpreten els mitjans de comunicació) que els 15.000€ haurien servit per a finançar la campanya de les municipals de CiU. Unes hores més tard, Isabel Ferré va amenaçar de presentar una querella criminal contra Tomàs.

Isabel Ferré, en una entrevista que li va fer el Periodista Gustau Moreno a Canal 21 Ebre, es va mostrar visiblement dolguda i trista (tal com ella mateix diu) amb l’Alcalde a qui acusa de voler-li fer mal personalment.

He vist aquesta entrevista i, la veritat, veient l’actitud d’Isabel Ferré té venen ganes de plorar. El seu posat està molt lluny de l’arrogància i fins i tot prepotència (per què no dir-ho?) que emprava durant els anys ens els que va tenir responsabilitats de govern i fins i tot, de quan la veus exercint el seu paper com a portaveu del grup municipal de CiU i, fins i tot, en la roda de premsa que va donar després de donar la notícia. Isabel Ferré diu que Amposta no és Barcelona i que aquí no hi ha casos de corrupció. Lloret, Torredembarra, l'Ametlla de Mar, etc. tampoc són Barcelona... (No sé si m’enteneu)  

Recordo que poc abans d’acabar la legislatura de 2011-2015, Isabel Ferré va presentar al Centre d’Art lo Pati d’Amposta una exposició d’art postal de l’artista ampostí Jaume Vidal que volia retre homenatge a son besavi Josep Villalbí, alcalde d’Amposta durant la Segona República. Aquell dia Isabel Ferré es va mostrar amb la seva salsa, tal i com ens tenia acostumats a veure-la. Fins i tot es va permetre el luxe de renyar els assistents a l’acte, tal i com vaig escriure al meu blog (http://laviaaugusta.blogspot.com.es/2015/02/art-postal-en-homenatge-josep-villalbi.html)

Suposo que Adam Tomàs té més informació que no ha donat, com per exemple si la factura té o no informe favorable de la interventora, un detall que considero important.

Com sabeu, l’Alcalde d’Amposta la va animar a presentar Isabel Ferré a que presentés la querella. Després d’això només sé que la regidora va presentar als Jutjats d’Amposta una demanda de conciliació.

Esperarem expectants nous esdeveniments.

PER SI VOLEU INFORMAR-VOS:

http://www.diarimes.com/noticies/terres_l_ebre/2017/06/08/una_sentencia_deslliura_ajuntament_amposta_pagar_000_euros_per_una_direccio_obra_20445_3024.html

http://laciutat.cat/lexregidora-durbanisme-damposta-respon-que-va-autoritzar-les-factures-deucaliptus-dacord-amb-els-informes-tecnics

http://uncopdull.com/noticia/Isabel_Ferre_%E2%80%98L%E2%80%99alcalde_d%E2%80%99Amposta_em_fa_mal_personalment%E2%80%99/9505

http://ebreexpres.com/isabel-ferre-presentara-una-querella-contra-adam-tomas-si-no-rectifica-les-seues-declaracions/

http://www.teveon.tv/noticia/Tomas_mante_les_acusacions_al_PDeCAT_per_la_factura_d%E2%80%99Eucaliptus/9442

http://ebredigital.cat/ebredigital-tv/entrevistes/4654-isabel-ferre-sol-licita-un-acte-de-conciliacio-a-adam-tomas-per-la-factura-de-la-urbanitzacio-eucaliptus

http://www.canal21ebre.com/noticia/Entrevista_a_Isabel_Ferre_portaveu_del_grup_de_CiU_a_Amposta/9500

SERIA MOLT MÉS DIVERTIT...

Recordareu que la setmana passada parlant dels mitjans de comunicació en general, però també dels nostres, dels que tenim al territori, us explicava que al debats que s’emeten, segon m’havien informat, no parlen mai de temes locals i sempre ho fan de temes molt més genèrics. El motiu només és un: Que cap ajuntament que, d’alguna manera, col·labora amb el finançament del mitjà, pugui enfadar-se.

Una mica crida l’atenció que es doni la notícia, però que després no hi pugui haver un debat per debatre la veracitat o no de la mateixa.

Mireu, us puc assegurar que quan es produeix un tema polèmic i després se’n parla, l’expectació que general és molt gran. A la gent els hi agrada el morbo i la xafarderia.

Darrerament al nostre territori s’han produït diversos fets que,sempre des del meu punt de vista, m’han semblat força interessants i, tot i que els he seguit (o al menys ho he intentat) de prop, sempre m’he quedat amb les ganes de conèixer més detalls i fins i tot les versions contraposades o excuses que pugui donar la part afectada.

Us posaré uns exemples:

1.        Fa temps es va dir que un treballador del Centre d’Art Lo Pati d’Amposta havia comès una sèrie d’irregularitats, però que encara no es coneixia l’abast que tenien. Van haver de passar mesos abans no es va saber que les irregularitats les havia comés el mateix director que hauria facturat utilitzant una empresa seva (o que al menys hi estava vinculat) diversos serveis que s’havien fet al Pati. Però la partida s’està jugant a 3 bandes, com el billar... Per una part està l’afectat, el propi director a qui sé li ha obert un expedient disciplinari per part de l’Ajuntament d’Amposta per falta molt greu. Per l’altre costat l’Ajuntament que, possiblement, va reaccionar tard i malament davant aquest afer. Finalment, la tercera part és el grup municipal del PSC que sembla que li ha tret els colors al govern municipal en retraure’ls que després d’un any d’haver pres possessió encara no se’n havien assabentat de la irregularitat.

2.        Els protagonistes d’aquest segon exemple són l’Ajuntament d’Amposta. Fixeu-vos que he emprat una forma plural d’un pronom. No és un error, ho he fet expressament, ja que, en aquest cas estan implicats l’anterior equip de govern de CiU i el nou consistori d’EA. La passada setmana es va saber que un jutjat havia donar la raó al nou consistori encapçalat per Adam Tomàs que havia presentat una demanda contra una empresa constructora, la qual, 4 o 5 anys després d’haver efectuat unes millores a la urbanització dels Eucaliptus, havia presentat una factura per un import de 15.000€ a la que, la regidora d’urbanisme del consistori anterior Isabel Ferré li va donar el vist i plau només 15 dies abans de les eleccions municipals de 2015. Segons Tomàs, aquella factura els va fer sospitar i li va retreure a Ferré que no li generés cap dubte i acabés estampant la seva firma per a que es pagués i que per això, pensava, que podia tractar-se d’una irregularitat. Ferré va interpretar de les paraules de l’actual alcalde que es referia a que CDC s’hauria finançat irregularment i va amenaçar-lo amb una querella criminal si no es retractava, donant-li de termini fins dimarts passat. Dilluns però, Tomàs va tornar a fer unes declaracions ratificant el que ja havia dit i animant a Ferré a que presentés la querella ja que ell, en cap moment havia insinuat res, simplement que no ho trobava normal. De moment Ferre ha presentat davant del jutjat una demanda de conciliació com a pas previ de la querella.

3.        Podria continuar amb l’increment de l’IBI d’Amposta, però m’apeteix més parlar del tema del telèfons mòbils comprats per l’Ajuntament de Deltebre. Segons va denunciar el grup municipal de les CUP de Deltebre, l’Ajuntament va comprar 3 mòbils... Però no tres mòbils qualsevol, no, dos Iphone 7 i un Iphone 7 Plus destinats a 2 càrrecs electes i a un col·laborador. Els telèfons tenen un cost de 2.712€ (o sigui a quasi 1.000€ la unitat) Les explicacions que va donar l’alcalde de Deltebre van ser que les persones a qui anaven destinats els mòbils els necessitaven...

Si aquests temes que he exposat i d’altres molts que surten periòdicament i que tenen la categoria de notícia es poguessin debatre entre els parts afectades, potser (i només potser) podríem entendre millor el que està passant en cada cas. I potser més d’un sortiria retratat...  

Al menys per a mi seria molt més divertit... 

AGAFAR EL TORO PER LES BANYES

El 19 d’abril de 2015 vaig publicar un escrit titulat La vella manera de fer política (us recomano la seva lectura, per això només cal que cliques sobre el títol remarcat) Podeu apreciar que la data de publicació és anterior a la victòria d’Adam Tomàs al front d’una candidatura, diguem d’unitat popular (24-05-2015, una data difícil d’oblidar)

Aquest matí, a la botiga de baix de casa he vist la revista Cop d’ull. A la portada hi havia una foto de l’alcalde d’Amposta amb aquest titular: Nou pla per a millorar la xarxa pluvial a Amposta.

Com una vegada li vaig sentir dir a algú: A aquest país no sap ploure. Quasi no plou mai, però el dia que plou ho sol fer amb tanta contundència que de vegades produeix grans desperfectes (només cal recordar les pluges torrencials del mes d’octubre de l’any 2000)

Per això penso que sí, que és absolutament necessari que l’Ajuntament d’Amposta hagi decidit fer un pla per a millorar la xarxa de pluvials, ja que quan plou es fa molt difícil caminar pels carrers de la nostra ciutat perquè solen baixar desbordats i, a part d’això, els cotxes aixequen molta aigua que, si no es té cura, poden banyar els agosarats transeünts, que sempre n’hi ha...

Aquest projecte no és l’únic que té entre mans l’actual equip de govern. Recordeu que a finals de l’any passat es va crear una comissió per a canviar el nomenclàtor, es a dir, la denominació de tota una sèrie de carrers amb clares connotacions a èpoques passades. N’hi ha un parell (Ruiz de Alda i Garcia Morato) que tenen clares reminiscències franquistes i que són prioritaris, però n’hi ha d’altres que tot i que no els vincularia directament amb el franquisme, són noms que, personalment, me grinyolen una mica (Dos de Maig, Isabel la Catòlica, Felipe II, Joan d’Àustria, Gran Capità, Agustina d’Aragó, Larache, Melilla, Canovas i un llarg etcètera)

El tercer projecte és el de la millora de circulació que falta li fa. Tot i que encara no s’ha creat la comissió pertinent per a estudiar com es poden resoldre les principals mancances que en aquest sentit pateix la ciutat, tinc entès que el tema s’abordarà aquest mateix any.

D’això jo en dic agafar el toro per les banyes, ja que no són tan vistosos com les grans inauguracions que portaven a terme els governs anteriors de CiU i que, per tant, no tindran la mateixa repercussió mediàtica i molt possiblement tampoc els hi donaran tant de vots, però és una mostra de la voluntat del nou govern d’afrontar una sèrie de temes necessaris i que hauria de fer molts anys que haguessin hagut de resoldre’s. Però com alguns d’ells poden fins i tot ser controvertits, la millor solució era deixar-ho córrer. Coneixeu aquella dita de qui vingui darrere que arreï... Una cosa així... Encara que ells pensaven estar-hi molts i molts anys més i, de fet, aspiren tornar-hi l’any 2019. Segurament per això segueixen utilitzant uns mètodes que sempre els hi havia donat resultat: difamar el rival.

Un clar exemple el vàrem tenir en l’intent d’intoxicar l’opinió pública en el tema dels ingressos per contribucions urbanes i rústiques. El que és un clar exemple de bona feina (trobar nombrosos immobles que no pagaven contribució), l’equip municipal de CiU ho va anomenar pressió fiscal, es a dir, pujada d’impostos per als seus ciutadans... Però encara n’hi ha més.

Anit sense anar més lluny, una veïna del barri me va dir que aquest any no li havien pagat els 100€ que venia cobrant d’ajut de l’ajuntament (l’ajuntament no és l’alcalde ni l’equip de govern, són els 21 regidors electes que formen el Plenari) i que li anaven molt bé per a pagar la taxa d’escombraries. Però aquí no acaba tot. Segons ella cap de les seves amigues l’ha cobrat... Només vaig poder posar en dubte les seves paraules, ja que no tenia arguments fefaents per a rebatre les seves paraules...

També me va dir que el poble estava més brut que mai (ella viu tot just davant d’una illa de contenidors)

Faria bé l’equip de govern de mirar de contrarestar aquestes opinions negatives, però que van calant entre la població més gran que és la que ha votat tradicionalment CiU a Amposta.  

L’IMPERI CONTRAATACA

Dimarts passat va morir Carrie Fisher, la princesa Leia de la Guerra de les Galàxies, una sèrie de pel·lícules de ciència ficció, de la qual forma part l’Imperi contraataca (1980)  

Uns anys més tard (1987) es va començar a crear a Amposta l’imperi convergent que va durar fins l’any 2015 quan les forces rebels capitanejades per l’actual Alcalde Adam Tomàs els hi va prendre el poder.

Quan encara no han passat dos anys d’aquells fets (24 de maig), l’imperi convergent contraataca en un intent de desprestigiar l’actual equip de govern precisament per on creu que és més feble: l’estat de la via pública i concretament la neteja. Quins collons! Perdoneu-me l’expressió, però és que no me’n ve cap altra més al cap per a expressar el que sento. Fins i tot van crear el hashtaga Twitter #senseprojecte (per a escenificar que l’actual equip de govern d’Amposta no té projecte de ciutat)

Sabeu que vaig estar 8 anys compartint plenari i diferents comissions informatives a l’Ajuntament d’Amposta amb els convergents (ara del PDeCAT) i per tant, quan parlo d’aquella època ho faig amb coneixement de causa. Des del nostre grup, el PSC, sempre reiteràvem la nostra preocupació per l’estat de la via pública. Ho portàvem a cada programa i de la reivindicació en fèiem bandera. Dintre del concepte estat de la via pública incloíem principalment dues coses: la circulació i la neteja. Penseu que alguna vegada ens van fer cas? Si heu respost que sí, ERROR. Pràcticament mai van fer cas als grups de l’oposició i això poden testimoni tots aquells que van compartir la mateixa experiència que jo.

Encara recordo una anècdota que ens van explicar d’aquella època. Un dia un foraster estava comprant al mercat quan li va sonar el mòbil. Sembla ser que el seu interlocutor li va preguntar on estava i aquesta va ser la resposta:

-A Amposta, una ciutat molt bruta...

Ara, després d’un any i mig sense governar, els del PDeCAT sembla ser que han descobert les sopes de frígola i que ja no recorden que van governar l’imperi durant 24 anys i que en aquell temps la ciutat estava tan bruta com ara. Ja sé que al partit hi ha cares noves que sembla que van estar durant uns anys allunyades de la nostra ciutat i, per tant, igual és que no tenen constància d’aquests fets, però dintre del grup municipal de l’Ajuntament n’hi ha qui hi porta tota la vida i per tant hauria de conèixer perfectament com es trobava de deixada la nostra ciutat durant els anys en que van governar (ho torno a remarcar per si no havia quedat clar)  

Un altre dels argument que han fet servir per a votar en contra del pressupost municipal per al 2017 és que s’ha incrementat la pressió fiscal en el capítol de l’IBI (contribució urbana i rústica), un fet que no me quadra, ja que me sembla recordar (i si estic equivocat rectifiqueu-me) que aquest any s’han aprovat diferents bonificacions de l’IBI, a part d’una congelació generalitzada del mateix.

Segons el grup municipal del PDeCAT aquesta pressió fiscal respecte a l’IBI està xifrada en 1,8 milions d’euros... En canvi, un regidor de l’equip de govern m’ha dit que aquest 1,8 euros surt d’una sèrie d’immobles (blocs sencers, m’ha remarcat) que no pagaven IBI.

Si aquest fet és veritat demostraria la desídia d’anteriors equips de govern i fins i tot, penso, se’ls hi hauria de demanar responsabilitats polítiques. Segons el meu interlocutor, l’actual equip de govern exigirà el pagament dels darrers 4 exercicis no prescrits. Tot l’anterior ja ha volat...

Penso amb les coses que es poden fer amb1,8 milions d’euros... I les coses que s’haurien pogut fer durant aquests anysd’exempció a tots aquells propietaris als que no se’ls hi cobrava l’IBI...

I també penso en qui podien ser-ne els titulars... He de ser malpensat? Vosaltres mateixos...

Ara (si voleu) podeu llegir una informacions que va publicar el diari el Punt entre l'octubre de 2009 i el gener de 2010: Els veïns d'Amposta reclamen que s'endureixen les sancions per conductes incíviques

L'Ajuntament d'Amposta ha apujat un 70% l'IBI en els últims deu anys

NOTA: Totes les fotos que apareixen a continuació són dels anys en que governava CiU amb majoria absoluta. 

DIARI DE L’AGOST. DIA 10

SANT LLORENÇ

Ja ho sabeu, no crec en sants ni amb res que s’hi assembli, però aquest fet no priva que avui sigui el sant patró del meu poble natal: La Galera. Per tant, des d’aquí, desitjo a totes les galerenques i a tots els galerencs unes molt bones festes majors.

Només que me posés a pensar una mica me vendrien mil i un records, mil i una anècdota que explicar relacionada amb aquells 5 dies de festes que es feien quan era una mica més jove que ara... Només una mica, no us cregueu... Algunes d’elles són inexplicables o posarien en evidència a més d’un... Bé, potser un altre dia. Ara, a passar-ho bé!!

SANT VALENTÍ

Sí, ja ho sé. Avui no és Sant Valentí... El patró dels enamorats és el 14 de febrer... Però trobo que entre Rajoy i Rivera ha sorgit l’amor i això només pot ser gràcies a la intervenció del sant.

És veritat que Rivera li ha posat a Rajoy 6 condicions, 6 (com el nombre de braus que es toregen en una plaça durant una tarda)

A primera vista les 6 condicions de Rivera me semblen un escull pràcticament inassolible per al PP. Ara bé, si hi ha voluntat de negociar (i sembla que la hi ha), al començament sempre sé sol posar un sostre molt alt per acabar cedint fins arribar a un equilibri. Sempre ha estat així i aquest cop no ha de ser diferent.

No obstant cal recordar que amb els vots de C’s no s’arriba a la majoria absoluta, n’he fan falta 7 més... El dubte a hores d’ara és si els acabaran aconseguint o no. Tot indica que més enllà de C’s no queda ningú més amb qui el PP pugui negociar... Llavors només quedaria l’abstenció en tot o en part del PSOE.

Aquest matí, mentre pujàvem a Tortosa, la meva dona me llegia alguns tuits, el més graciosos... Un d’ells feia referència a la situació sexual de Felipe González (No meu compres? Què va mal follat! Ara sí?) No sé si és això exactament el que té... També podria ser que pel matí sé pren una dosi doble d’aiguardent (a molts de llocs li diuen galera, ja que fa gaire bé 100 anys a la Galera n’hi havia al menys dues fàbriques) o una explicació molt més senzilla: té demència senil, pròpia de l’edat.

ADAM TOMÀS

Al tall d’ahir de l’N-340 (el 68è –n’he son tants que els líders de la carretera han perdut el compte) van estar presents l’alcalde d’Amposta Adam Tomàs i el regidor Tomàs Bertomeu.

Vaig poder parlar un moment amb l’alcalde a qui li vaig dir que hauríem de tenir una reunió per a comentar-li algunes inquietuds. M’he va dir que quan volgués, sense problemes...

Tot i això li vaig comentar dues coses d’aquelles que un dia té venen al cap: la font que hi havia a la plaça del Mercat i el mural de Niebla de la zona lúdica de Tosses.

Sobre la font me va dir que es guarda a un magatzem de l’empresa Contregisa (suposo que va ser la que va fer les obres de remodelació de la plaça) i sobre el mural que era privat, que pertanyia a l’associació d’empresaris d’oci de Tosses; tot i això sembla que el mural ha desaparegut, que ningú sap on està... Bé, algú si que ho sabrà!

Sobre la font pregunto:  Per què no es va col·locar a la mateixa plaça? Quins interessos hi havia per a posar-ne una altra? No podria recuperar-se per a ornamentar alguna plaça. A Amposta hi ha moltes places sense ànima: la de darrere del Miquel Granell, la Cecilia Carvallo, la adjacent a la plaça de la Castellania, davant del frustrat centre comercial, la rotonda del Lligallo davant l’Aldi... Ne teniu prou? No, a la plaça de bous no... És veritat que aquell espai només s’utilitza uns dies a l’any, però allí faria nosa...   

   

AINA CID

Aquest migdia (hora local), la remera Aina Cid, juntament amb la seva companya Ana Boada, han tornat a competir a la prova de dos sense femení. L’Ajuntament d’Amposta ha tornat a instal·lar la pantalla per a seguir i animar la remera ampostina des de la distància.

Però un dia més les proves de rem s'han hagut d'ajornar per mal temps... 

Voler canviar els JJ.OO. d'estiu pels d'hivern potser sigui contraproduent... 

Qui se’n recorda ara dels remers Luis Miguel Oliver (LA-84), Toni Merín (Barcelona-92) i Anna Accensi (Atlanta-96), tots ells olímpics i de l’entrenador David Morales i el seleccionador Bienve Front? Se’ls hi ha reconegut prou la gesta? Només pregunto...

L’ENTREVISTA A ADAM TOMÀS A L’EBRE (2)

Des del meu punt de vista,mentre la vella política és la basada en les grans inauguracions, la nova política s’hauria de basar amb aconseguir l’estat del benestar.

La cultura, el lleure, la sanitat, l’ensenyament, el transport, la seguretat, etc. haurien de ser les grans fites de les administracions.

L’administració local és la més propera al ciutadà i, per tant, és aquella que tenim més a l’abast. L’alcalde és in veí més (o hauria de ser-ho) i te’l pots trobar freqüentment passejant pel poble (a Adam per exemple el vaig trobar dissabte per la nit quan ell sortia del sopar de l’associació per la lluita contra el càncer i jo estava ballant al so de la música que posava l’Albert Malla) Al President de la Generalitat o de l’Estat només els veus per la tele i molt poques vegades en persona. Normalment és més fàcil veure’ls en actes del seu partit que no representant la institució que presideixen.  

El poble (o ciutat) el conformen els seus ciutadans, però també el conjunt de carrers, places i avingudes, parcs i jardins, animals domèstics i cotxes. Normalment el problema està en harmonitzar-ho tot fent que sigui molt més confortable per a que millori la nostra qualitat de vida. La ciutat que acaba de retratar no és, com segurament ja heu pensat, Amposta.  

La nostra ciutat, en molts d’aspectes segueix sent un caos. A finals del segle passat es va fer un pla de circulació que va ser modificat parcialment diverses vegades. Tot i això encara observo deficiències esmenables.

Crec que hi ha gent molt més preparada que jo per a opinar sobre el tema, com per exemple la pròpia policia local. Però també observo certa passivitat entre els propis agents. Són ells i només ells els encarregats de posar ordre en mig del caos que s’observa sovint. La majoria de les situacions es podrien millor considerablement si hi hagués una mica més de civisme, tan en conductors com en vianants.

Una situació real. L’altre dia la meva dona anava fent exercici a les 6 del matí i quan anava a passar per un pas de vianant, un cotxe que sé li apropava va accelerar per a passar abans que ella. No respectar els passos de vianants és una situació que passa massa freqüentment.

Un altre exemple de mala praxis circulatòria. Ahir dimecres de bon mati hi va haver un accident al carrer Bolívia, un carrer que ni de bon tros està dintre de la xarxa viària principal d’Amposta.

Vaig veure l’accident abans de que hi arribés la policia local i me vaig fer la pel·lícula. El primer vehicle baixava confiat pel carrer Murillo, mentre que pel Bolívia li va sortir un segon vehicle sense fer el corresponent cediu el pas. Segurament que ni tan sols va mirar (qui havia de passar per allí a ¼ de 8 del matí? –devia de pensar el seu conductor-) El xoc va ser inevitable. Però amb tanta velocitat devia d’anar el segon vehicle que va xocar contra un tercer que havia aparcat prop de la cantonada i li va fer pujar una roda sobre la vorera.

Un altre aspecte a millorar i que també demostra una gran falta de civisme per part de molts ciutadans té que veure amb la neteja.

Per molt que passin els equips de neteja, sinó hi ha consciència de que no s’ha d’embrutar, no anem gens bé. Per cert, dimarts un vehicle de neteja passava per l’avinguda de Catalunya, mentre que un operari amb un bufador era l’encarregat d’apropar a la màquina tots aquells papers i brossa de baix i d’entre els cotxes. Tindríeu que haver vist l’angle (que diuen al meu poble) de l’operari... Segur que un xiquet bufant hauria fet molta més feina que ell.

Punt i a part mereixen les illes de contenidors. És una autèntica vergonya veure’ls com estan cada dia (cada dia!) La gent aboca el que li dóna la gana. Ja es poden posar cartells avisant que segons quins trastos s’han de portar a la deixalleria o els voluminosos avisar que te’ls passin a recollir per casa, ja que m’ensumo que la incidència és mínima pel que hi solen deixa a la zona dels contenidors.

Finalment, els excrements dels gossos. Tot i que es veu gent recollint-los, allà on vas te’n trobes adornant les voreres i parcs.

Com es pot solucionar tot això? Sobre tot amb voluntat. L’equip de govern ha de mostrar voluntat de fer-ho. Amb campanyes sensibilitzadores no n’hi ha prou. Si cal sancionar, se sanciona. Per a molts seria l’única manera de que rectifiquessin les seves actituds.    

  
Aquí teniu la primera part: L'ENTREVISTA A ADAM TOMÀS A L'EBRE (1) 

L’ENTREVISTA A ADAM TOMÀS A L’EBRE (1)

El setmanari l’Ebre del passat cap de setmana li fa una àmplia entrevista a l’alcalde d’Amposta Adam Tomàs on es repassa el primer any de govern que es va complir ahir.  

Algunes de les coses que diu no me sorprenen gens ni mica. De fet ja fa molts anys que dic el mateix. Per exemple l’estat d’algunes de les instal·lacions.

Convergència és una màquina d’inaugurar. D’aquí li ve bona part de la seva grandesa. Sobre tot econòmica... Recordo un escrit que vaig fer fa uns mesos on parlava de la vella manera de fer política basada en les grans inauguracions... Com passaria a la història un alcalde si no hagués deixat la seva empremta en forma de grans infraestructures?

Durant els 8 anys de Manel Ferré se’n van fer unes quantes: el parc dels Xiribecs (que com ell mateix va dir era el més gran de les Terres de l’Ebre –tot havia de ser més gran i més bonic-), la zona comercial Futuro Ciudad Amposta, l’oficina de turisme (a la que sé li havien donat no sé quants usos previs) i la joia de la corona: la residència d’avis (sense cap mena de concert amb la Generalitat, un detall sense importància)    

Als pocs mesos d’inaugurar el parc dels Xiribecs, una gran part dels fanals ja estaven trencats o no funcionaven i quan plovia era inaccessible per la porta que llinda amb el pavelló firal. Sobre Futuro Ciudad Amposta, cal dir alguna cosa més o ja està tot dit? Juntament amb la zona lúdica de Tosses i el nou escorxador, els fracassos més grans dels diferents governs de CiU. L’oficina de turisme, ubicada a l’antic escorxador, en un principi es va donar la restauració a una escola taller i, com ja he dit abans, sé li havien donar diversos usos fins el definitiu.

El tema de la residència d’avis donaria per a escriure un llibre i això que jo no sé de la missa la meitat. Un metge no podia deixar de ser alcalde sense inaugurar una gran infraestructura socio-sanitària. Quatre anys abans i davant les eleccions s’havia inaugurat el mur que l’envoltava per a demostrar que el tema anava endavant. Abans de les passades municipals i després d’inaugurar-lo amb bombo i platerets... Fins i tot es va intentar portar els ciutadans d’Amposta a fer una visita guiada per les instal·lacions... En campanya electoral!! Evidentment la Junta Electoral de Zona va haver d’intervenir.

És evident que les formes han canviat en aquest any d’alcaldia d’Adam Tomàs. I com que no hi ha com posar un exemple (o diversos), és el que faré.

Dissabte per la nit, al final de la festa Cocodril Club d’Albert Malla, mentre parlàvem amb mon cunyat, se’ns va apropar un regidor de l’equip de govern i, adreçant-se a mon cunyat, li va dir:

-Dilluns té trucaran per a dir-te que enguany faràs el programa de festes del Poble Nou. Serà la primera vegada en molts d’anys que el farà una impremta d’Amposta. Abans els feien fora...

Li vaig explicar dos casos més de coses que havent-les pogut fer a Amposta els hi van donar a gent de fora, mireu:

-La primera les prestatgeries de la biblioteca. M’ho va explicar Anselmo Cano a qui li van demanar un pressupost per acabar-les fent una empresa de fora.

-La segona la barana del canal. En aquest cas li van demanar pressupost a Musté, però pel que sembla res tenien que veure les característiques que els hi van exigir amb les de la barana que finalment es va instal·lar. Es tractava d’obtenir pressupostos més cars per a finalment donar-ho a l’empresa que ells volien.

Ens va explicar el regidor que alguna cosa així havien fet amb els llençols de la residència d’avis que els havien comprat al Corte Inglés.

-No hi havia ningú a Amposta que els hi pogués vendre?    

AL BRANCALET

Pràcticament per casualitat va caure a les meves mans el pamflet “Al brancalet” editat pel grup municipal de Convergència d’Amposta. Vaig poder veure que es tractava del número 2, per tant, tot fa indicar que hi va haver un número 1 que, com podreu endevinar, no vaig veure ni vaig saber de la seva existència.

En una situació normal (durant al dictadura de Convergència la vida a Amposta va distà molt de ser normal), Convergència (i Unió durant molt de temps) haurien publica la seva revista explicant tant la seva acció de govern, com les mesures que proposaven per a millorar tots els aspectes de la nostra ciutat, tal i com ho fa, per exemple el PSC amb els Quatre Cantons.

Però tret de moments molt puntuals i, de vegades (crec recordar que no sempre) quan arribaven les eleccions locals, Convergència (i Unió) no acostumava a treure cap tipus de publicació. No li feia falta! La Revista Amposta (que bé s’hauria pogut anomenar la Veu del seu amo) ja els hi feia prou autobombo explicant el bé que ho feia l’alcalde i molt ocasionalment algun dels seus regidors. Vull recordar que l’any passat (si la memòria no em falla va ser a la revista corresponent al mes de febrer), es van publicar 36 fotos de Manolito Ferré, aproximadament una per pàgina. I això que passava gran part del temps d’Amposta, per la qual cosa no podia exercir d’alcalde. No vull arribar a pensar que hauria passat si hagués estat alcalde a jornada completa.

El pamflet és molt esquemàtic, tan que costa entendre el que volen dir... Hi ha coses que no sé sap si no s’han fet per culpa de l’actual govern municipal o ja s’arrastren de quan ells estaven al capdavant de l’ajuntament.

Un dels temes que surt (i sortirà, intueixo) durant molt de temps, és el de la residència d’avis, el gran mort que ha heretat Adam Tomàs i el seu equip.

La nova residència d’avis construïda al Lligallo ha segut una de les armes electorals de Convergència (i Unió) en els dues darreres legislatures. A finals de l’anterior legislatura, es a dir, a principis de 2011, l’equip de govern d’aquella època va fer construir una gran tanca que encerclava un terreny que, segons es va dir, no era de propietat municipal ja que encara no s’havia aprovat la reparcel·lació d’aquella zona. Va ser una forma d’escenificar que el tema de la residència anava cap avant.

Durant els darrers 4 anys de regnat convergent, es va construir la nova residència dintre del perímetre delimitat pel mur (al final sembla que es va poder solucionar el tema!) Però digui el que diguin ara els convergents, el tema de la gestió no estava tancat. Coses així ja passen en política, que hi ha diner per a fer una cosa, però no s’assegura la futura viabilitat, ja que els diners que costa mantenir-la no surten (que jo sàpiga) de baix les pedres.

Dintre de poques setmanes Adam Tomàs i el seu equip compliran un any al front de l’Ajuntament d’Amposta i no descobriré res si dic que la nova residència d’avis és un mort amb el que haurà de conviure, al menys fins que es solucioni el tema. Un tema que, com he dit, no tindrà un fàcil desenllaç.

El convergents aprofiten qualsevol ocasió (com per exemple l’assemblea que es va celebrar el passat novembre) per a tirar-los per cara la poca eficiència en vers al tema residència d’avis. Un tema que, per molt que diguin, no l’ha ocasionat Adam Tomàs, sinó que ha heretat i que com és lògic intentarà resoldre de la millor manera possible (tal com ho feien els convergents quan estaven al govern...)

La viabilitat de la residència d’avis passa per que el departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya habiliti una partida anual per a concertar les places. Sinó és així, pocs futurs usuaris podran pagar el que costa l’estada. I tal com està el tema al departament, intueixo que el camí serà llarg i feixuc.

Abans de retreure a Adam que no funcioni la residència, haurien de fer anàlisi (i autocrìtica) de perquè no va funcionar la zona lúdica de Tosses, el nou escorxador, la zona comercial Futuro Ciudad Amposta, per posar només els tres exemples més significatius de la inoperància dels governs de Convergència (i Unió)  

Quan Rojo y Gualdo va accedir a l'alcaldia va estar molts anys vivint de rèdit de tot allò que va projectar Josep Maria Simó. O potser els regidors de l'actual grup de Convergència desconeixen aquest fet?     

HEM FET HISTÒRIA!

Ahir, la PDE va tornar a fer història. Aquesta vegada amb la manifestació més gran que s’havia fet mai al territori. Abans de començar em preguntaven quan ne podríem ser: Uns 30.000, calculo... Si les altres vegades n’érem 20.000 i aquesta vegada s’han confirmat 50 autocars més la gent que vindrà en cotxe... Uns 30.000 –reiterava-. De fet ja feia deies que pensava amb aquesta dada. De confirmar-se seria tot un èxit.

Una vegada al puesto, difícil de calcular, molt difícil... Crec que de cap lloc va poder veure’s la manifestació completa. Ja cap el final, quan la capçalera va arribar al canal de la dreta de l’Ebre, al terrat de l’edifici on està la pastisseria Alemany, s’hi aplegaven diferents mitjans de comunicació. Des d’allí es tenia una vista privilegiada de la manifestació ja que es veia pràcticament tota l’avinguda de la Ràpita. Però encara hi havia molta gent pels voltants de la sortida, per tant, tampoc es va poder veure tota la riuada de manifestants.

Diuen que fórem 50.000. M’ho crec. Però també em creuria si m’haguessin dir que n’érem 40.000 o 60.000... Crec que la xifra final poc importa. L’èxit va ser total i això és el que compta. I a més, tal i com són sempre les manifestacions de la PDE va ser una festa, una al·legoria al civisme i a la defensa d'un territori al seu riu, l'Ebre, al seu delta i tot el ric ecosistema que comporta. 

Tot i que el començament de la manifestació estava previst per a les 12:00, l’èxit ja estava assolit des de molts de dies abans, potser setmanes. Les xarxes socials anaven plenes de mostres de solidaritat de quasi tot els indrets de Catalunya cap a les Terres de l’Ebre. Es preveia una afluència com mai abans hi havia hagut. Tan era així que a la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta se’ls hi va recomanar no fer el recorregut i que es concentressin a la plaça de Santa Susanna, adjacent al lloc on s’havien de fer els parlaments i les actuacions una vegada acabada (acabada?) la manifestació.

Però a l’hora de pujar els 15 esglaons (si fa o no fa) que portaven a l’avinguda Alcalde Palau, va ser tota una odissea ja que molta gent havien optat per estar allí tota la estona i no volien perdre un lloc tan privilegiat. Al final va haver de ser Matilde Font que per megafonia hagués de demanar que se’ls deixés pujar per a poder fer els pilars corresponents.

El final va ser apoteòsic. Les intervencions de Amparo Moreno (encarregada de llegir el manifest), la pròpia Matilde Font, Manolo Tomàs, Susanna Abella i Joan Antoni Panisello van ser magistrals. Segur que si algú dels presents només va acudir ahir a Amposta per solidaritat, se’n va anar amb la lliçó ben apresa i fet un expert en temes hídrics i mediambientals.

I què dir dels artistes? Joan Rovira, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, que per una vegada van cedir el protagonisme a Artur Gaya, Quique Pedret, Jordi Fusté i companyia, els components de Riu en so i les jotes de Mario Pons, Silvia Ampolla, Sofia Morales Josep Bordes (Pepet i Marieta) i Dolors Espelta (espero no deixar-me a ningú) van ser el deliri de la gent que es podia veure per tota l’avinguda de l’Alcalde Palau i que arribava (i omplia) la plaça del Mercat.

Una vegada es va donar per acabada la manifestació, l’aventura era poder arribar al lloc de destinació de cadascú: uns a dinar al pavelló on s’hi van fer unes paelles de germanor, el altres al cotxe per a marxar cap a la ciutat o poble des d’on havien marxat hores abans i alguns simplement a casa.

En arribar als 4 cantons, quan ja havia de fer més d’una hora que havien començat els parlaments i les actuacions, hi arribava la cua de la manifestació:. També allí trobàrem a una representació de Vinaròs que s’havien volgut sumar a l’acte. I en passar per la plaça del Mercat, tot i que s’estava buidant, encara hi havia força gent.

Em quedo amb la sensació de pensar que férem història. Algun dia els llibres de text parlaran del moviment blau que inundava ciutats i pobles sempre que s’ho proposava. I sinó en parlen, ho haurien de fer, ja que mai s’havia donat una força tan important a un territori concret i menut com és el nostre.

Mentre la gent començava a dinar a Amposta o marxaven, natros, amb unes amigues, per una vegada decidírem anar contra corrent i anàrem a dinar al restaurant de l’ermita de Mig Camí de Tortosa. Vaig parar a posar combustible a la gasolinera de la Carrova i des d’allí es podia veure una pintada que hi ha a la pujada del Grau i que tot i que ha sofert diferents transformacions, originalment hi deia: Amposta, un poble sense alcalde, en referencia al nul suport que va donar a la PDE el govern de Joan Maria Roig. I la meva dona va dir: Per fi, a Amposta ja tenim alcalde! Efectivament Adam Tomàs i el seu equip de govern no només van prendre part de la manifestació sinó que van donar tot el suport que els hi van demanar i que gràcies a la seva col·laboració, la manifestació d’ahir va tenir l’èxit que us he intentat explicar. Espero haver-ho aconseguit.