Des del meu punt de vista,mentre la vella política és la basada en les grans inauguracions, la nova política s’hauria de basar amb aconseguir l’estat del benestar.
La cultura, el lleure, la sanitat, l’ensenyament, el transport, la seguretat, etc. haurien de ser les grans fites de les administracions.
L’administració local és la més propera al ciutadà i, per tant, és aquella que tenim més a l’abast. L’alcalde és in veí més (o hauria de ser-ho) i te’l pots trobar freqüentment passejant pel poble (a Adam per exemple el vaig trobar dissabte per la nit quan ell sortia del sopar de l’associació per la lluita contra el càncer i jo estava ballant al so de la música que posava l’Albert Malla) Al President de la Generalitat o de l’Estat només els veus per la tele i molt poques vegades en persona. Normalment és més fàcil veure’ls en actes del seu partit que no representant la institució que presideixen.
El poble (o ciutat) el conformen els seus ciutadans, però també el conjunt de carrers, places i avingudes, parcs i jardins, animals domèstics i cotxes. Normalment el problema està en harmonitzar-ho tot fent que sigui molt més confortable per a que millori la nostra qualitat de vida. La ciutat que acaba de retratar no és, com segurament ja heu pensat, Amposta.
La nostra ciutat, en molts d’aspectes segueix sent un caos. A finals del segle passat es va fer un pla de circulació que va ser modificat parcialment diverses vegades. Tot i això encara observo deficiències esmenables.
Crec que hi ha gent molt més preparada que jo per a opinar sobre el tema, com per exemple la pròpia policia local. Però també observo certa passivitat entre els propis agents. Són ells i només ells els encarregats de posar ordre en mig del caos que s’observa sovint. La majoria de les situacions es podrien millor considerablement si hi hagués una mica més de civisme, tan en conductors com en vianants.
Una situació real. L’altre dia la meva dona anava fent exercici a les 6 del matí i quan anava a passar per un pas de vianant, un cotxe que sé li apropava va accelerar per a passar abans que ella. No respectar els passos de vianants és una situació que passa massa freqüentment.
Un altre exemple de mala praxis circulatòria. Ahir dimecres de bon mati hi va haver un accident al carrer Bolívia, un carrer que ni de bon tros està dintre de la xarxa viària principal d’Amposta.
Vaig veure l’accident abans de que hi arribés la policia local i me vaig fer la pel·lícula. El primer vehicle baixava confiat pel carrer Murillo, mentre que pel Bolívia li va sortir un segon vehicle sense fer el corresponent cediu el pas. Segurament que ni tan sols va mirar (qui havia de passar per allí a ¼ de 8 del matí? –devia de pensar el seu conductor-) El xoc va ser inevitable. Però amb tanta velocitat devia d’anar el segon vehicle que va xocar contra un tercer que havia aparcat prop de la cantonada i li va fer pujar una roda sobre la vorera.
Un altre aspecte a millorar i que també demostra una gran falta de civisme per part de molts ciutadans té que veure amb la neteja.
Per molt que passin els equips de neteja, sinó hi ha consciència de que no s’ha d’embrutar, no anem gens bé. Per cert, dimarts un vehicle de neteja passava per l’avinguda de Catalunya, mentre que un operari amb un bufador era l’encarregat d’apropar a la màquina tots aquells papers i brossa de baix i d’entre els cotxes. Tindríeu que haver vist l’angle (que diuen al meu poble) de l’operari... Segur que un xiquet bufant hauria fet molta més feina que ell.
Punt i a part mereixen les illes de contenidors. És una autèntica vergonya veure’ls com estan cada dia (cada dia!) La gent aboca el que li dóna la gana. Ja es poden posar cartells avisant que segons quins trastos s’han de portar a la deixalleria o els voluminosos avisar que te’ls passin a recollir per casa, ja que m’ensumo que la incidència és mínima pel que hi solen deixa a la zona dels contenidors.
Finalment, els excrements dels gossos. Tot i que es veu gent recollint-los, allà on vas te’n trobes adornant les voreres i parcs.
Com es pot solucionar tot això? Sobre tot amb voluntat. L’equip de govern ha de mostrar voluntat de fer-ho. Amb campanyes sensibilitzadores no n’hi ha prou. Si cal sancionar, se sanciona. Per a molts seria l’única manera de que rectifiquessin les seves actituds.
Aquí teniu la primera part: L'ENTREVISTA A ADAM TOMÀS A L'EBRE (1)
Aquí teniu la primera part: L'ENTREVISTA A ADAM TOMÀS A L'EBRE (1)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada