HEM FET HISTÒRIA!

Ahir, la PDE va tornar a fer història. Aquesta vegada amb la manifestació més gran que s’havia fet mai al territori. Abans de començar em preguntaven quan ne podríem ser: Uns 30.000, calculo... Si les altres vegades n’érem 20.000 i aquesta vegada s’han confirmat 50 autocars més la gent que vindrà en cotxe... Uns 30.000 –reiterava-. De fet ja feia deies que pensava amb aquesta dada. De confirmar-se seria tot un èxit.

Una vegada al puesto, difícil de calcular, molt difícil... Crec que de cap lloc va poder veure’s la manifestació completa. Ja cap el final, quan la capçalera va arribar al canal de la dreta de l’Ebre, al terrat de l’edifici on està la pastisseria Alemany, s’hi aplegaven diferents mitjans de comunicació. Des d’allí es tenia una vista privilegiada de la manifestació ja que es veia pràcticament tota l’avinguda de la Ràpita. Però encara hi havia molta gent pels voltants de la sortida, per tant, tampoc es va poder veure tota la riuada de manifestants.

Diuen que fórem 50.000. M’ho crec. Però també em creuria si m’haguessin dir que n’érem 40.000 o 60.000... Crec que la xifra final poc importa. L’èxit va ser total i això és el que compta. I a més, tal i com són sempre les manifestacions de la PDE va ser una festa, una al·legoria al civisme i a la defensa d'un territori al seu riu, l'Ebre, al seu delta i tot el ric ecosistema que comporta. 

Tot i que el començament de la manifestació estava previst per a les 12:00, l’èxit ja estava assolit des de molts de dies abans, potser setmanes. Les xarxes socials anaven plenes de mostres de solidaritat de quasi tot els indrets de Catalunya cap a les Terres de l’Ebre. Es preveia una afluència com mai abans hi havia hagut. Tan era així que a la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta se’ls hi va recomanar no fer el recorregut i que es concentressin a la plaça de Santa Susanna, adjacent al lloc on s’havien de fer els parlaments i les actuacions una vegada acabada (acabada?) la manifestació.

Però a l’hora de pujar els 15 esglaons (si fa o no fa) que portaven a l’avinguda Alcalde Palau, va ser tota una odissea ja que molta gent havien optat per estar allí tota la estona i no volien perdre un lloc tan privilegiat. Al final va haver de ser Matilde Font que per megafonia hagués de demanar que se’ls deixés pujar per a poder fer els pilars corresponents.

El final va ser apoteòsic. Les intervencions de Amparo Moreno (encarregada de llegir el manifest), la pròpia Matilde Font, Manolo Tomàs, Susanna Abella i Joan Antoni Panisello van ser magistrals. Segur que si algú dels presents només va acudir ahir a Amposta per solidaritat, se’n va anar amb la lliçó ben apresa i fet un expert en temes hídrics i mediambientals.

I què dir dels artistes? Joan Rovira, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, que per una vegada van cedir el protagonisme a Artur Gaya, Quique Pedret, Jordi Fusté i companyia, els components de Riu en so i les jotes de Mario Pons, Silvia Ampolla, Sofia Morales Josep Bordes (Pepet i Marieta) i Dolors Espelta (espero no deixar-me a ningú) van ser el deliri de la gent que es podia veure per tota l’avinguda de l’Alcalde Palau i que arribava (i omplia) la plaça del Mercat.

Una vegada es va donar per acabada la manifestació, l’aventura era poder arribar al lloc de destinació de cadascú: uns a dinar al pavelló on s’hi van fer unes paelles de germanor, el altres al cotxe per a marxar cap a la ciutat o poble des d’on havien marxat hores abans i alguns simplement a casa.

En arribar als 4 cantons, quan ja havia de fer més d’una hora que havien començat els parlaments i les actuacions, hi arribava la cua de la manifestació:. També allí trobàrem a una representació de Vinaròs que s’havien volgut sumar a l’acte. I en passar per la plaça del Mercat, tot i que s’estava buidant, encara hi havia força gent.

Em quedo amb la sensació de pensar que férem història. Algun dia els llibres de text parlaran del moviment blau que inundava ciutats i pobles sempre que s’ho proposava. I sinó en parlen, ho haurien de fer, ja que mai s’havia donat una força tan important a un territori concret i menut com és el nostre.

Mentre la gent començava a dinar a Amposta o marxaven, natros, amb unes amigues, per una vegada decidírem anar contra corrent i anàrem a dinar al restaurant de l’ermita de Mig Camí de Tortosa. Vaig parar a posar combustible a la gasolinera de la Carrova i des d’allí es podia veure una pintada que hi ha a la pujada del Grau i que tot i que ha sofert diferents transformacions, originalment hi deia: Amposta, un poble sense alcalde, en referencia al nul suport que va donar a la PDE el govern de Joan Maria Roig. I la meva dona va dir: Per fi, a Amposta ja tenim alcalde! Efectivament Adam Tomàs i el seu equip de govern no només van prendre part de la manifestació sinó que van donar tot el suport que els hi van demanar i que gràcies a la seva col·laboració, la manifestació d’ahir va tenir l’èxit que us he intentat explicar. Espero haver-ho aconseguit.