Pràcticament per casualitat va caure a les meves mans el pamflet “Al brancalet” editat pel grup municipal de Convergència d’Amposta. Vaig poder veure que es tractava del número 2, per tant, tot fa indicar que hi va haver un número 1 que, com podreu endevinar, no vaig veure ni vaig saber de la seva existència.
En una situació normal (durant al dictadura de Convergència la vida a Amposta va distà molt de ser normal), Convergència (i Unió durant molt de temps) haurien publica la seva revista explicant tant la seva acció de govern, com les mesures que proposaven per a millorar tots els aspectes de la nostra ciutat, tal i com ho fa, per exemple el PSC amb els Quatre Cantons.
Però tret de moments molt puntuals i, de vegades (crec recordar que no sempre) quan arribaven les eleccions locals, Convergència (i Unió) no acostumava a treure cap tipus de publicació. No li feia falta! La Revista Amposta (que bé s’hauria pogut anomenar la Veu del seu amo) ja els hi feia prou autobombo explicant el bé que ho feia l’alcalde i molt ocasionalment algun dels seus regidors. Vull recordar que l’any passat (si la memòria no em falla va ser a la revista corresponent al mes de febrer), es van publicar 36 fotos de Manolito Ferré, aproximadament una per pàgina. I això que passava gran part del temps d’Amposta, per la qual cosa no podia exercir d’alcalde. No vull arribar a pensar que hauria passat si hagués estat alcalde a jornada completa.
El pamflet és molt esquemàtic, tan que costa entendre el que volen dir... Hi ha coses que no sé sap si no s’han fet per culpa de l’actual govern municipal o ja s’arrastren de quan ells estaven al capdavant de l’ajuntament.
Un dels temes que surt (i sortirà, intueixo) durant molt de temps, és el de la residència d’avis, el gran mort que ha heretat Adam Tomàs i el seu equip.
La nova residència d’avis construïda al Lligallo ha segut una de les armes electorals de Convergència (i Unió) en els dues darreres legislatures. A finals de l’anterior legislatura, es a dir, a principis de 2011, l’equip de govern d’aquella època va fer construir una gran tanca que encerclava un terreny que, segons es va dir, no era de propietat municipal ja que encara no s’havia aprovat la reparcel·lació d’aquella zona. Va ser una forma d’escenificar que el tema de la residència anava cap avant.
Durant els darrers 4 anys de regnat convergent, es va construir la nova residència dintre del perímetre delimitat pel mur (al final sembla que es va poder solucionar el tema!) Però digui el que diguin ara els convergents, el tema de la gestió no estava tancat. Coses així ja passen en política, que hi ha diner per a fer una cosa, però no s’assegura la futura viabilitat, ja que els diners que costa mantenir-la no surten (que jo sàpiga) de baix les pedres.
Dintre de poques setmanes Adam Tomàs i el seu equip compliran un any al front de l’Ajuntament d’Amposta i no descobriré res si dic que la nova residència d’avis és un mort amb el que haurà de conviure, al menys fins que es solucioni el tema. Un tema que, com he dit, no tindrà un fàcil desenllaç.
El convergents aprofiten qualsevol ocasió (com per exemple l’assemblea que es va celebrar el passat novembre) per a tirar-los per cara la poca eficiència en vers al tema residència d’avis. Un tema que, per molt que diguin, no l’ha ocasionat Adam Tomàs, sinó que ha heretat i que com és lògic intentarà resoldre de la millor manera possible (tal com ho feien els convergents quan estaven al govern...)
La viabilitat de la residència d’avis passa per que el departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya habiliti una partida anual per a concertar les places. Sinó és així, pocs futurs usuaris podran pagar el que costa l’estada. I tal com està el tema al departament, intueixo que el camí serà llarg i feixuc.
Abans de retreure a Adam que no funcioni la residència, haurien de fer anàlisi (i autocrìtica) de perquè no va funcionar la zona lúdica de Tosses, el nou escorxador, la zona comercial Futuro Ciudad Amposta, per posar només els tres exemples més significatius de la inoperància dels governs de Convergència (i Unió)
Quan Rojo y Gualdo va accedir a l'alcaldia va estar molts anys vivint de rèdit de tot allò que va projectar Josep Maria Simó. O potser els regidors de l'actual grup de Convergència desconeixen aquest fet?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada